Els objectius específics d’aquest estudi van ser dos: establir dades de referència per al somatotip de la selecció i per posicions de joc en jugadores cubanes de voleibol, i comparar les característiques del somatotip entre posicions de joc. En total 43 atletes van ser mesurades amb el mètode de somatotip antropomètric de Heath-Carter. Les atletes havien jugat a voleibol 10,9 anys com a mitjana i van ser considerades la base de les preseleccions nacionals durant tres cicles olímpics (1988-1992, 1992-1996 i 1996-2000). Les jugadores van ser dividides en tres grups: atacants centrals, atacants auxiliars i col·locadores: els seus somatotips mitjans van ser, respectivament: 2,8-3,2-3,5; 2,3-3,4-3,2 i 3,2-3,9-2,2. El somatotip va ser significativament diferent entre jugadores de posicions diferents (p ≤ 0,05). Les col·locadores van ser menys homogènies que les jugadores d’altres posicions. De les tretze categories descrites del somatotip, les jugadores cubanes en van mostrar onze. Les categories més dominants van ser mesomorfisme-ectomorfisme, ectomorfisme balancejat, mesomorfisme balancejat i ectomesomorfisme
