Faltus, Robert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

147
dels informadors hi van néixer i
van passar-hi tota o la major part
de la seva vida. Podríem consta-
tar que el repertori musical reco-
pilat d’aquestes persones consti-
tueix el repertori musical popular
actual d’aquesta zona. Tot i que
en molts casos la procedència
exclusiva del material i la seva
referència a aquest territori és
dubtosa, ens podem atrevir a
constatar-ho, ja que forma part
del coneixement espiritual de la
gent que hi viu i hi exerceix la
seva feina. Un exemple d’aquest
fet és la jota, que, tot i que prové
de l’Aragó, és el gènere més cone-
gut i més popular, i s’estén entre
la major part dels informadors
entrevistats, tant en el passat com
en l’actualitat. 
Un altre grup de material fre-
qüent han estat les cançons de joc
infantil, proporcionades sobretot
per la part femenina dels nostres
informadors. Algunes d’aquestes
cançons també són conegudes en
altres zones de Catalunya (“Una
plata d’enciam”) o estan esteses
per tot l’Estat espanyol (“Dónde
están las llaves”, “El cocherito
leré”). És cert que el descobriment
d’aquestes cançons conegudes no
té tant de valor, però no les
podem excloure només per
aquesta raó del repertori tradi-
cional perquè, juntament amb les
altres, aquestes cançons també
constitueixen el saber popular lli-
gat a una zona concreta. 
D’altra banda, hem pogut des-
cobrir moltes de les cançons, dites
o corrandes que sí que docu-
menten i manifesten la seva ori-
ginalitat, autenticitat i connexió
amb la procedència territorial.
Exemples en són les cançons i
ticulars d’edats entre 41 i 82 anys
i 6 col·lectius (entitats). El mate-
rial enregistrat procedeix de Móra
d’Ebre, Miravet, la Palma d’Ebre,
la Torre de l’Espanyol i Paüls. 
El repertori documentat és
molt variat, depenent de l’intèr-
pret, la seva edat i la situació
durant l’enregistrament. Uns
intèrprets ens ofereixen infor-
mació sobre costums tradicionals,
poesia popular; altres canten
jotes, corrandes, cançons infan-
tils o cançons de guerra, expli-
quen dites, contes, acudits, etc.
Uns canten, altres toquen un ins-
trument o reciten poesia. És
material folklòric après de forma
oral al carrer o dels familiars i
amics, fins i tot cançons amb lle-
tra o poesia de pròpia creació com
és el cas dels nombrosos enregis-
traments de la jota. La gran tra-
dició jotera en els territoris
ebrencs ens ha portat fins i tot a
una trobada popular de jotes
celebrada en la localitat de Paüls,
a la comarca veïna del Baix Ebre.
En la recerca del material fol-
klòric musical de la Ribera d’E-
bre ens hem concentrat sobretot
a recopilar cançons de tradició
oral procedents dels informadors
que viuen a la zona geogràfica de
la Ribera d’Ebre. La major part
L’objectiu de recollir i recupe-
rar el repertori de folklore musi-
cal de la Ribera d’Ebre continua
en el seu tercer any dut a terme
des de l’Escola Municipal de
Música i Dansa de Móra d’Ebre
amb el nom “Món Propi”. Durant
l’any 2006 es va fer la segona fase
de recopilació del material sonor
i visual mitjançant un extens tre-
ball de camp. A més de les entre-
vistes amb els informadors indi-
viduals, la novetat d’aquesta
edició va ser la documentació
d’algunes activitats tradicionals
de caràcter social on la música
popular i tradicional és el princi-
pal protagonista. Aquest és el cas
de festes locals com la Festa de
Sant Jeroni, la fira medieval Móra
Morisca o l’ofrena floral en la
Diada Nacional de Catalunya a la
població de Móra d’Ebre, en la
qual els rams de flors es col·lo-
quen a l’aigua del riu Ebre i el
corrent se’ls enduu riu avall.
Durant les entrevistes i la docu-
mentació de les festes es van obte-
nir gravacions sonores d’una
duració total de 8 hores aproxi-
madament, acompanyades d’u-
nes 110 fotografies i 80 docu-
ments visuals escanejats. En la
recerca corresponent a l’any 2006
intervenen 12 informadors par-
Recerca del folklore musical 
de la Ribera d’Ebre/2
Robert Faltus
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 147
148
dites toponímiques “Al entrar en
Móra de Ebro”, “Gent de Móra,
gent traïdora”, “A Tivissa canten
missa”, “Miravete, Miravete, dón-
de te has metido”, “Al pasar la
barca” o altres cançons que s’han
conservat a la zona durant més
de cinquanta anys (suficients per
considerar-les tradicionals segons
la tesi del prestigiós etnomusicò-
leg hongarès Béla Bartók). L’an-
tiguitat de les cançons està docu-
mentada ja que les trobem tant
en la recopilació feta en la zona
en les investigacions anteriors
com també en la nostra actual.
També és cert que moltes de les
cançons van morir juntament
amb els seus portadors i mai més
es podran recuperar.
En el cas de la informadora
Pepita Griñó de Miravet, vam
poder comprovar que la memò-
ria és una essència molt fràgil.
Durant l’entrevista que li vam fer,
es va poder recordar només de
dues cançons, tot i que en l’en-
trevista de l’any 1988 n’havia
cantat moltes més. Aquesta expe-
riència ens condueix a afirmar
que si les entrevistes no es fan
immediatament quan es presen-
ta l’ocasió, la informació es perd
per sempre.
Tenint en compte la investiga-
ció feta els anys 1988-89 per Sal-
vador Palomar, podem constatar
que moltes de les cançons que es
van recopilar en aquesta zona fa
18 anys ja no existeixen, o com
a mínim ningú se’n recorda. El
“Gerineldo”, que va ser la cançó
més freqüent en l’esmentada
recerca de Palomar, és avui en dia
una peça totalment oblidada que
cap de les persones entrevistades
avui ha sentit mai. En canvi, hi
ha material que sí que existeix i
ha perdurat. A més de les dites
toponímiques, es tracta de can-
çons en català com “Demà és fes-
ta, sant Josep la fa”, “A la plaça
ballen coques (la Caterineta)” o
la coneguda “Estando la Corone-
la” o “Estaba la Coronela”. Ara
bé, part d’aquestes cançons segu-
rament forma part d’un reperto-
ri més extens territorialment tam-
bé fora de Catalunya. 
Una altra de les diferències és
la lingüística: fa vint anys, la
major part del repertori conegut
com a popular i tradicional era en
castellà. Avui en dia, en canvi,
sembla que el català vagi guan-
yant cada vegada més importàn-
cia. Hem de concloure que el
repertori recopilat en el marc d’a-
quest projecte és en la seva glo-
balitat diferent del recopilat fa
divuit anys. 
El repertori folklòric d’un terri-
tori, però, sempre ha anat variant
parcialment i sempre ha estat his-
tòricament variable. Una part es
manté i una altra part, com ara
les cançons actuals o de moda, és
substituïda. Es tracta d’un procés
de selecció natural que, a l’igual
que en la natura, també funcio-
na en la tradició oral popular.
Quina part del repertori actual es
mantindrà i sobreviurà els pro-
pers vint anys? La resposta és no
només una qüestió del temps,
sinó que també depèn de la gent
que se n’apropiarà i el rebrà com
a seu. Per aquesta raó el projec-
te “Món Propi” té un pla d’intro-
ducció del material recuperat dins
de l’ensenyament musical.
Petits joteros de Paüls, els futurs portadors de la tradició folclòrica. 
Fotografia: Robert Faltus (2006).
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 148


Recerca del folklore musical de la Ribera d'Ebre/2

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert