Monnet, Nadja

Santamaría, Enrique

Revistes Catalanes amb Accés Obert

126
excepcional de l’exili republicà a Mèxic
i de l’emergència i institucionalització
de l’antropologia espanyola i catalana.
Per la seva banda, el gruix de les jor-
nades es va desplegar en tres taules, un
taller i un diàleg de clausura. En les tau-
les s’han abordat, per aquest ordre, una
aproximació sociològica dinamista a l’e-
xili, a partir del cas llatinoamericà
(Claudio Bolzman), l’experiència i les
reflexions de Abdelmalek Sayad sobre
l’exili i la migració algeriana a França
(Danielle Provansal), la complexitat i
les xarxes en els exilis entre Uruguai i
Espanya en el segle XX (Enrique Cora-
za), els camps de refugiats en les cièn-
cies socials (Michel Agier), l’evolució i
els implícits polítics de la legislació
sobre asil i refugi a Espanya i Europa
(Hector Silveira) i, finalment, els exilis,
Durant els dies 12, 13 i 14 de setem-
bre es van fer les II Jornades sobre
Mobilitat i Alteracions Socials a Barce-
lona. En aquesta ocasió organitzades
entre els grups de treball Socioantro-
pologia dels Processos Identitaris
(ERAPI) i Contraplano - Laboratori
d’Acció Documental (LAD), de l’Insti-
tut Català d’Antropologia, i dedicades
monogràficament al tema “Exilis, des-
exilis i ciències socials”.
Les jornades, a les quals van assistir una
cinquantena de persones, volien posar
sobre la plaça pública, després d’abor-
dar en la seva primera edició els rep-
tes epistemològics de les migracions
transnacionals, un tema també poc atès
i subteoritzat, malgrat les seves dimen-
sions i les seves significacions socials,
en els estudis actuals sobre les mobili-
tats poblacionals contemporànies a
Catalunya i Espanya, com és el de les
migracions polítiques, el dels exilis. La
nostra pretensió ha estat encarar l’a-
nàlisi de les estretes i complexes rela-
cions entre exilis i ciències socials. En
aquest sentit, s’ha tractat de posar l’ac-
cent no només en els estudis empírics
que sobre el tema s’han fet, no només
en les variades formes en què s’han
estudiat els exilis, els enfocaments dis-
ciplinaris i les perspectives teòriques,
amb els conceptes i metodologies que
s’han aplicat, sinó també, o sobretot,
el paper que han jugat i juguen els exi-
lis i els exiliats en la consolidació i difu-
sió de les mateixes i diverses ciències
socials.
Amb la finalitat de portar a terme
aquesta doble anàlisi i reflexió
col·lectives, que estem convençuts per-
metrà comprendre millor alguns aspec-
tes clau de les contemporànies mobi-
litats poblacionals, i en particular per
trencar amb el miserabilisme, l’etnicis-
me i l'utilitarisme que són predomi-
nants en l'actual manera d'enfocar i de
tractar les migracions, hem pogut
comptar amb un excel·lent planter d’in-
vestigadors socials.
Les jornades van començar amb una
matinera conferència presentació de
l’esdeveniment a càrrec de Claudi Este-
va Fabregat sobre el paper de l’exili en
la formació i en el desenvolupament de
l'antropologia a Espanya i Catalunya,
que es va fer el dia 14 de juny, per tal
de poder disposar d’aquest testimoni
“Exilis, desexilis i ciències socials”
II Jornades sobre Mobilitats i
Alteracions Socials Contemporànies
(Barcelona, 12, 13 i 14 de setembre de 2007)
Nadja Monnet i Enrique Santamaría*
Claudi Esteva Fabregat en la seva conferència sobre l’exili.
03 InventarPatrimoniEtnologic:03 InventarPatrimoniEtnologic  18/2/08  10:07  Página 126
127
les continuïtats entre l’exili polític i l’e-
xili econòmic dels argentins a Espanya
i a Itàlia (Lluís Garzón). En el mateix
espai es van presentar i debatre el lli-
bre editat per Sílvia Dutrénit, El exilio
uruguayo. Gentes, circunstancias, escena-
rios (Trilce, Montevideo, 2006), de la
qual cosa es va encarregar l’historiador
Enrique Coraza, i la compilació feta per
Mirtha Taborda, antropòloga, psicòlo-
ga i directora de l’Àrea de Drets
Humans de la Universitat de Rosario,
titulada Derechos Humanos: una mirada
desde la Universidad (Universitat de Ro-
sario, 2006), presentat per ella matei-
xa.
Finalment, i atès que a Walter Actis li
va ser impossible d’assistir a l’acte, el
diàleg de clausura sobre “Exilis i cièn-
les subjectivitats alienades i les moda-
litats d’atenció a la salut mental dels
exiliats (Kàtia Lurbe).
A les jornades s’hi va fer també un
taller titulat “Estudiar els exilis”, que,
moderat per Andrés Davila, va comp-
tar amb l’exposició de tres ponències
i amb la presentació de dos llibres. En
el primer cas, es van exposar i debatre
els aspectes teòrics i metodològics, així
com algunes de les seves conclusions
provisionals d’alguns estudis sobre la
presència de l’exili en les actuals migra-
cions de colombians i peruans a Espan-
ya (Anastasia Bermúdez i Ángeles Escri-
vá), l’exili i l’activitat política
transnacional, a partir del cas dels exi-
liats modenesos en la Guerra Civil
espanyola (Nora Sigman) i els canvis i
cies socials crítiques a Espanya” el va
enllestir Verena Stolcke amb una par-
ticipativa moderació de Dolores Julia-
no. D’aquesta manera, aquesta última
va abordar la gran presència de cientí-
fics socials i d’intel·lectuals en l’exili lla-
tinoamericà dels anys setanta cap a
Espanya, les raons d’aquesta gran pre-
sència i el paper jugat per aquest exili
en la difusió d’idees i coneixements.
Verena Stolcke, per la seva banda, va
insistir en la idea que, en parlar d’exi-
lis, no només cal parlar de les tràgiques
circumstàncies que provoquen les par-
tides, sinó també del tipus de recepció
que les societats d’arribada dispensen
als exiliats, com als retornats de l’exi-
li, i es van comparar algunes experièn-
cies com la que van portar a terme la
New School for Social Research de
Nova York, o el Colegio de Mexico,
amb la que van dispensar la societat i
les universitats espanyoles i catalanes
quan van voler tornar alguns científics
socials exiliats.
A més a més, i de la mateixa manera
que van avançar la ponència-testimoni
de Claudi Esteva Fabregat per tal de
poder-hi comptar, les jornades van ofe-
rir també fora dels dies centrals de les
jornades, amb la ponència, el dia 16
d’octubre, de Silvina Jensen sobre la
construcció del camp d’estudis sobre
l’exili provocat per l'última dictadura
militar en Argentina.
D’altra banda, aquestes sessions de
reflexió i de debat acadèmic, es van
* Nadja Monnet és membre de l’Associa-
ció Contraplano–Laboratori d’Acció Docu-
mental (LAD) i del grup ERAPI, i ha coor-
dinat el cicle de cinema documental
“Visions de l’exili”. Enrique Santamaría, per
la seva banda, és membre i coresponsable
del grup ERAPI, i ha estat el coordinador
de les jornades. Les altres persones que han
format part del comitè d’organització han
estat: Juan de la Haba, Dolores Juliano,
Daniel Narváez, María Carmen Peñaranda,
Danielle Provansal i Javier E. Romano.
Nenes espanyoles exiliades a Mèxic.
03 InventarPatrimoniEtnologic:03 InventarPatrimoniEtnologic  18/2/08  10:07  Página 127
Grup de Recerca Cultures Indígenes
i Afroamericanes: història(es),
identitats i ciutadania (CINAF)
com les de ciutadania, nació, participa-
ció –i representació– política de les
poblacions d’origen indígena o afroa-
mericà. També han animat el debat
sobre la necessitat de reformar les res-
pectives constitucions polítiques per
tal d’incorporar-hi el caràcter plurina-
cional i multicultural. En definitiva,
representa la discussió i revisió de tot
un ampli ventall de prejudicis, discur-
sos i actituds etnocèntriques, racistes
i excloents, que han dominat, en gran
mesura, la praxi sociopolítica, jurídica
i intel·lectual de les repúbliques llati-
noamericanes des de la seva fundació.
En aquest context, la finalitat de la
investigació és il·lustrar els discursos,
pràctiques i conflictes vigents a l’Amè-
rica Llatina actual a l’entorn de la idea
de ciutadania. Per fer-ho, s’analitzaran
fenòmens com el creixent protagonis-
me polític dels partits indígenes a la
regió andina, amb exemples tan remar-
cables com la incorporació del movi-
ment Pachakutik d’Equador al govern
de Lucio Gutiérrez, que controla una
cartera amb tant pes polític com la
d’Assumptes Exteriors, o la victòria
electoral de la candidatura d’Evo Mora-
les a les eleccions presidencials boli-
vianes del 2005. Altres exemples serien
els processos de reivindicació i recu-
peració de territoris impulsats per
nombroses comunitats i moviments de
base indígenes i afroamericans a bona
part del continent i, en definitiva, l’ac-
tual moviment de revalorització i reco-
neixement de les llengües nadiues, les
128
CINAF és un grup d’investigació que
reuneix historiadors i antropòlegs
especialitzats en l’estudi de les cultu-
res i de la història indígenes i afroa-
mericanes. Tenint en compte les orien-
tacions del pla d’investigació i
innovació, el grup centrarà les seves
activitats, durant aquests tres anys, en
la investigació sobre les qüestions de
ciutadania, identitat i integració social.
Amb aquest objectiu, s’han organitzat
les següents línies de treball:
1. Desenvolupar el projecte
d’investigació: “Cultures
indígenes i afroamericanes:
història, històries, identitats
i ciutadania”
L’anàlisi dels fenòmens socials relacio-
nats amb les identitats etnoculturals a
l’Amèrica Llatina –sobretot indígenes i
afroamericanes– ha generat un notable
volum de literatura des de 1980 i ha
estimulat una sèrie d’importants debats
teòrics, que comprenen àmbits de dis-
ciplines com la història, la sociologia,
la ciència política i, molt especialment,
l’antropologia social.
Aquests debats, que actualment conti-
nuen oberts, no sols han produït inte-
ressants aportacions teòriques per a
un millor coneixement dels complexos
mecanismes d’identificació col·lectiva,
sinó que, en l’àmbit llatinoamericà,
estan estimulant i alhora reflecteixen
canvis socials de gran transcendència
històrica pel que fa a nocions bàsiques
complementar amb un cicle de
pel·lícules titulat “Visions de l’exili”, en
el qual es van projectar els documents
audiovisuals següents: Exiliados en exi-
lio, de Rolando Vargas (Colòmbia,
2002); De dolor y esperanza: el asilo un
pasado presente, de Silvia Dutrénit, Car-
los Hernández i Guadalupe Rodríguez
de Ita (Mèxic, 2002); Sóc català en
Argentina, de Francisco Blanes (Argen-
tina, 2005) i Exiliadas del neoliberalismo,
de María Galindo (Bolívia, 2004).
Aquest cicle va retre homenatge a Joa-
quim Jordà de qui va projectar la
pel·lícula Literatures de l’exili (2005)
seguida d’una taula rodona amb la pre-
sència de Carles Guerra (artista visual,
crític d’art i professor d’art contem-
porani a la Universitat Pompeu Fabra),
Isaki Lacuesta (cineasta) i Enric Pujol
(historiador, Museu de l’Exili de la Jon-
quera) que van dialogar sobre la mane-
ra de tractar l’exili a l’obra d’en Joa-
quim Jordà i de la seva experiència com
a exiliat a Itàlia.
Finalment no voldríem tancar aquesta
breu ressenya sense fer esment de les
entitats que, amb la seva ajuda i
col·laboració, han permès portar a bon
terme aquestes jornades. Agraïm,
doncs les modestes, però del tot ines-
timables, ajudes que ens han prestat
l’Inventari del Patrimoni Etnològic de
Catalunya, l’Institut de Cultura de Bar-
celona i la Facultat de Psicologia de la
Universitat Autònoma de Barcelona.
També volem agrair la col·laboració de
la Residència d’Investigadors – CSIC/
Generalitat de Catalunya, del Centre
de Cultura Contemporània de Barce-
lona i del Centre d’Estudis i Recursos
Culturals de la Diputació de Barcelo-
na. Igualment, en aquest apartat d’a-
graïments no volem deixar de fer-los
extensius a Montse Martos i Roser Oli-
vé, secretàries de l’Institut Català d’An-
tropologia, i a tots els participants i
assistents a les jornades, sense els quals
no haurien pogut tenir ni la seriositat
intel·lectual que les ha caracteritzat ni
les apassionants discussions que s’hi
van produir.
ASSOCIACIONS
03 InventarPatrimoniEtnologic:03 InventarPatrimoniEtnologic  18/2/08  10:07  Página 128


Exilis, desexilis i ciències socials. II Jornades sobre Mobilitats i Alteracions Socials Contemporànies (Barcelona, 12, 13 i 14 de setembre de 2007)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert