Almuni Balada, Victòria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El procés d'industrialització 
a la Sénia 
Victoria Almuni Balada1 
Cerltre d'Estudis Seniencs 
Al Centre dlEstudis Seniencs 
portern a terme des de l'any 
2000 u n  projecte de recerca a 
llarg termini centrat en el pro- 
ces d'industrialització de la Sé- 
nia (Montsii), un  poble de poc 
rnés de 6.000 habitants que al 
llarg del segle xx ha sofert una 
itilportant transformació en la 
seva estructura econbmica, so- 
cial i urbana. La comunitat ha 
passat de ser essencialment 
agrícola, centrada en els con- 
reus de seca, a estructurar la 
seva econotnia al voltant de la 
indústria del moble. Aquest 
canvi econbmic ha determinat 
de manera definitiva l'evolució 
histbrica contetnporinia i ha 
transformat la xarxa de rela- 
cions socials del ve'inat. 
La convivencia diiria a la Sé- 
nia del segle xx esta marcada 
per l'horari de treball de les fa- 
briques. Dels més grans als més 
petits, els seus habitants tenen 
el concepte d'hora punta total- 
1. Els rnernbres de l'equip de tre- 
ball són Victbria Almuni com a co- 
ordinadora, Jordi Arasa, Anna Ca- 
ballol, Toni Forcadell, Eva Garcia, 
Ivon Michavila, Lluís Miró, Manel 
Serra i Mar Villalbi. 
ment interioritzat. A les 08.00 
h, a les 13.00 h, a les 15.00 h i 
a les 20.00 h els accessos al nu- 
cli urba i els carrers s'omplen 
d'una quantitat de vehicles i 
persones inusual per a una po- 
blació de la seva magnitud. Fo- 
ra d'aquestes hores, la calma és 
la gran protagonista. Tothom fa 
els mateixos horaris i els matei- 
xos recorreguts. Tothom, els 
mateixos dies de vacances. Tot- 
hom, directament o indirecta- 
ment, viu de l'activitat indus- 
trial. En certa manera, els pro- 
pietaris d'empreses que han co- 
mencat com a operaris i han ai- 
xecat ells mateixos una fabrica 
o una botiga de mobles prhpia 
són el model en el qual s'em- 
rnirallen la resta. Aquest fet ha 
estat u n  al.licient important a 
l'hora d'ampliar la xarxa indus- 
trial i comercial del municipi. 
Al mateix temps, perb, ha mar- 
cat el caracter d'una col.lectivi- 
tat, amb un fort component de 
població immigrada, que s'ha 
acostumat a mirar només el fu- 
tur i que en els darrers temps 
necessita en alguns aspectes re- 
flexionar sobre el seu passat. 
Corri a centre d'estudis con- 
siderem que és necessari recu- 
perar els elements més repre- 
sentatius del procés que ha 
portat a aquesta realitat i fer-ne 
divulgació. La complexitat del 
terna i la voluntat d'ajustar-nos 
als recursos materials i humans 
de que disposa l'equip ens ha 
portat a plantejar la recerca per 
etapes interrelacionades, perb 
amb una certa autonomia. Ai- 
xí, l'any 2001 vam portar a ter- 
me, amb el financament d'una 
beca del Museu del Montsii 
concedida en qualitat d'antena 
de l'observatori per a la Recer- 
ca Etnolbgica a Catalunya, una 
recerca centrada en  dos dels 
exemples de fusters formats 
com a aprenents dins del siste- 
ma gremial i que posteriorment 
van esdevenir empresaris d'u- 
na fibrica de mobles en el sen- 
tit modern de la paraula, la Fi-  
brica de Muebles Gascó Jornet. 
L'any 2003 vam decidir iniciar 
una campanya de recollida de 
fotografies relacionades amb la 
industrialització i fer difusió 
pública de la nostra hipbtesi de 
treball. Ho vam fer mitjancant 
una exposició, financada per la 
Fundació Caixa Tarragona i 
1'Ajuntament de la Sénia, que 
va portar per nom Molins, tallers 
i fabriques a la Sénia. El procés 
d'industrialització en una comuni- 
tat rural. L'exposició ens va per- 
metre donar a coneixer la nos- 
tra activitat de recerca a la po- 
blació i recollir la informació i 
opinions de molts dels protago- 
nistes del procés que encara ro- 
manen vius. El mateix any 
2003 varem presentar-nos al 
concurs públic dels programes 
de recerca sobre patrimoni et- 
nolbgic del Departament de 
Cultura de la Generalitat de 
Catalunya, per continuar tre- 
ballant sobre el tema; el projec- 
te va ser guanyador d'un dels 
lots de recerca documentació. 
Els nostres objectius immediats 
eren tres. 
En prirrier lloc, volíem reco- 
llir el testirnoni oral de tres 
protagonistes del procés i poder 
inventariar estris, maquiniria i 
material grific de la seva pro- 
pietat. Arnb relació a l'objectiu 
final de poder interpretar el 
cotijunt de l'activitat industrial 
a la població fins als anys se- 
tanta del segle xx, varn triar 
professionals de camps dife- 
rents, que ens permetessin cre- 
ar un  marc general de coneixe- 
tnent i obrir noves vies de re- 
cerca. Tots tres tenien més de 
setanta-cinc anys, fet que els 
coriverteix en exemple de tran- 
sició entre les formes de pro- 
ducció prbpies del sistema gre- 
mial o preindustrial a d'altres 
que incorporen plenament el 
model industrial de tipus fabril. 
El rnés gran, José Vives, es va 
fortllar corn a torner a la pri- 
mera fibrica de pinzells de la 
població, creada l'any 190 1. Els 
anys posteriors a la guerra de 
1936-1939, va treballar com a 
torner i als anys seixanta es va 
establir corn a empresari fun- 
dant la "Fibrica de brochas y 
pinceles José Vives". Va seguir 
el rnodel d'empresa de base fa- 
miliar arnb u n  nivell de meca- 
nització mitji. Va dirigir l'em- 
presa fins a la seva jubilació 
l'any 1975 i, posteriorment, la 
seva filla la va continuar fins a 
la dPcada dels anys noranta. El 
Sala inferior de 
la fitbrica de 
Paper 
instal.lada al 
moli de 
I'Abella, a m b  
set operaris en 
actitud de 
treball. Es veu 
la maquina de 
fabricació de 
paper continu i 
la taula on es 
tallaven les 
resmes de paper. 
Vers el 1920. 
Fotografia: 
andnim. 
seu precari estat de salut -va 
morir poc després d'haver do- 
nat per acabada la recerca- va 
representar una limitació al 
nostre treball. Arnb tot, el seu 
testimoni va poder ser comple- 
mentat amb el de la seva dona i 
el de la seva filla, dedicades 
professionalment a la mateixa 
tasca. 
El segon informant va ser Al- 
berto Querol. Va comencar a 
treballar com a torner l'any 
1937, quan tenia 13 anys, a la 
mateixa fAbrica de pinzells que 
José Vives. L'escassetat de mA 
d'obra masculina durant els 
anys de la Guerra Civil va acce- 
lerar la seva formació, com la 
de molts altres nens que van 
aprendre durant aquesta Ppoca, 
i els va permetre ser valorats 
professionalment en u n  mo- 
ment molt inicial de la seva ca- 
rrera. En acabar la guerra va 
passar a treballar a una fusteria 
del poble, "Hijos de Antonio 
Prades", en la qual ja hi treba- 
llava el seu pare. Va ser una de 
les primeres de la població que 
es va dedicar a la fabricació de 
mobles, fet que li va permetre 
perfeccionar-se en el treball de 
la fusta. Tota la seva carrera 
professional ha estat centrada 
en el treball com a operari del 
moble, cosa que el converteix 
en un testimoni d'excepció per 
cornprendre el pas del sistema 
de fabricació tradicional al me- 
canitzat actual. 
El tercer informant ha estat 
Germán Tena, ferrer que repre- 
senta la tercera generació d'un 
obrador establert a la població 
a les darreries del segle xrx i 
que avui continua amb els seus 
fills. El seu testi~noni és impor- 
tant per comprendre l'adapta- 
ció d'aquest ofici a les necessi- 
tats de cada moment i la seva 
evolució en el temps. Junta- 
ment atnb el seu avi i el seu pa- 
re, va treballar molts anys en la 
fabricació i reparació de peces 
per als molins hidrhulics del riu 
de la Sénia i de zones properes 
del nord del País Valencii. És 
u n  testimoni de primera m i  
per poder entendre el funcio- 
nament d'aquests establiments 
en la fase final de la seva activi- 
tat. Posteriorrnent ha anat 
adaptant el treball del seu taller 
a l'evolució de l'activitat 
econbmica de la població. A 
partir dels anys seixanta es va 
especialitzar en la fabricació i 
reparació de maquinaria agrí- 
cola. En total varn poder reco- 
llir 2 1 enregistraments orals co- 
rresponents a 19 entrevistes. 
El segon objectiu del progra- 
ma de recerca documentació 
2003 va ser la recollida i docu- 
mentació de material griific. En 
aquest sentit vam poder docu- 
mentar i inventariar les foto- 
grafies antigues aplegades du- 
rant el procés de muntatge de 
l'exposició i els mesos imme- 
diatament anteriors. A aques- 
tes, s'hi van afegir les fotogra- 
fies dels estris, maquinaria i 
edificis i infraestructures dels 
entrevistats. 
El tercer objectiu va ser com- 
pletar i actualitzar l'inventari 
de les instal.lacions industrials 
hidrauliques conservades al 
curs del riu de la Sénia, aspecte 
que membres de l'equip havien 
treballat l'any 1994 dins d'un 
altre projecte de recerca. 
El material recollit al llarg 
d'aquesta darrera fase de la re- 
cerca es pot concretar en: 
2 1 enregistraments orals co- 
rresponents a 19 entrevistes. 
368 imatges distribui'des de 
la manera següent: 
185 diapositives referides a 
elements mobles o edificis i in- 
fraestructures relacionats amb 
els tres informants entrevistats 
33 diapositives referides a 
restes d'edificacions d'antics 
molins del riu de la Sénia 
1 5 0 imatges antigues, digita- 
litzades, relacionades amb la 
industrialització a la Sénia 
548 fitxes classificades en: 
19 fitxes d'enregistrarnents 
orals 
368 fitxes d'imatges 
42 fitxes d'edificis i infraes- 
tructures 
33 fitxes d'activitats econb- 
miques 
86 fitxes de bens mobles 
Coincidint amb la recerca, les 
autoritats municipals han co- 
menqat a mostrar interes per 
recuperar els elements més sig- 
nificatius d'aquest passat in- 
dustrial de la població i resca- 
tar-lo de l'oblit en quP ha anat 
caient entre les generacions 
més joves. L'estat de conserva- 
ció de les antigues instal-lacions 
industrials establertes al voltant 
del riu és en general dolent. Al- 
gunes, perb, mantenen els edi- 
ficis i elements infraestructu- 
rals que seria interessant de re- 
cuperar i, dins del possible, 
convertir en testimoni material 
d'aquest model tPcnic i social 
desaparegut. D'altra banda, el 
CEMS (Col.lectiu d'Empresaris 
del Moble de la Sénia) s'ha ma- 
nifestat també a favor d'ajudar 
a la recuperació de la franja 
mCs recent del passat indus- 
trial, molt centrat en la fabrica- 
ció de mobles. 
El nostre objectiu prioritari 
és, en aquest moment, poder 
completar la recerca en un ter- 
mini aproximat de dos anys, 
treballant en dues direccions 
complementaries. D'una ban- 
da, volem continuar amb el 
treball de camp, basicament 
mitjanqant una major realitza- 
ció d'enregistraments orals, a 
més de documentar detertni- 
nats espais, elements materials 
i imatges, i cercar documenta- 
ció d'arxiu i bibliogrifica. En 
aquest sentit, el testimoni dels 
informants treballats fins ara 
ens ha obert noves vies d'in- 
vestigació i ens ha permes 
identificar altres informants 
potencials. D'altra banda, cal 
ampliar el treball de caire et- 
nografic orientat a analitzar els 
processos socials i culturals vin- 
culats a la practica industrial i 
dins del marc espacial de la po- 
blació, marcada pel seu carac- 
ter rural i per la pPrdua pro- 
gressiva del pes del treball agri- 
cola, que corn activitat laboral i 
econbmica continua essent 
present a la majoria de famílies, 
per6 ja de manera residual. 
Combinar aquestes dues meto- 
dologies ens perrnetra recollir 
una quantitat important d'in- 
formació per tal d'analitzar-la i 
oferir així una visió de conjunt 
dels processos histbrics i dels 
principals elements de conti- 
nui'tat i de canvi. Poder analit- 
zar el pas del model preindus- 
trial a l'industrial en un ambit 
geogrific redui't i en certa ma- 
nera tancat en si mateix pot 
ajudar a entendre millor el pro- 
cés d'industrialització catali i 
de quina manera aquest ha 
afectat les estructures socials i 
culturals de la població. 
Entra també dins dels nostres 
objectius fer una difusió ade- 
quada de la informació recolli- 
da. No solament al món dels 
especialistes a través de la pu- 
blicació especialitzada sinó 
també a la població en general 
de manera divulgativa. És en 
aquest sentit que s'ha d'enten- 
dre el projecte en el qual en 
- 


El procés d'industrialització a la Sénia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert