Julià Figueres, Benet

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOTA SOBRE EL LLIBRE MEDlC DE 
LLUÍS FABRA (1589) 
De la diversa producció d'investigació històrica del professor 
Batlle i Prat, els temes sobre bibliografia gironina sempre ens han 
atret, no sols pel seu mèrit intrínsec, sinó perquè en ells hem espigo-
lat de tant en tant, aiguna nota referent a la bibliografia mèdica gi-
ronina, assumpte en el qual hi estem interessats. Per això tenim 
copiat d'un seu treball sobre llibres de la Catedral de Girona, el 
que reproduïm literalment. «Donativo de libros. A 13/XII/1530 Juanr 
de Margarit sobrino del famoso cardenal, obsequia con unas De-
cretales incunables del 1491. A 18/XI/1589 Luis Fabra, Dr. en Me-
dicina y medico del Cabildo, regalo a éste la obra Pro preservatio-
nes pestis, de la que era autor. El Cabildo la aceptó con «multiplici 
gratitudine» y dispuso que tras su lectura por el Vicario fuera guar-
dado en el Secretariado. El priraero se conserva y el segundo se 
ha perdido».^ 
Efectivament el llibre de Fabra no ens era pas conegut; revi-
sat el treball de Pascual i Prat sobre antologia mèdica gironina, 
obra valuosa i potser única en quant a aquesta temàtica, no en 
parla per res ni de l'autor.^ 
Consultat a continuació, el manuscrit de la Catedral, conegut 
vulgarment pel Pontich, font d'assessorament de tots els investiga-
dors locals, trobem escrit: «Llibrer. Llibre de preservatius per Pesta. 
Autor lo nostre metge lo Dr. Lluís Fabra dedicat al Capítol, se posà 
manar al Secretariat a 18 de Novembre de 1589, fol 316r. Nos tro-
ba».3 Per aquesta nota, copiada probablement de les Resolucions 
1 L. BATLLE I PRATS, Notlcias de libros de la Catedral de Gerona (siglos XVI-
XVni), "Hispània Sacra", vol. XIX, 1966. 
2 J. PASCUAL I PRAT, Notas para una bibliosrajía mèdica de la Provincià de 
Gerona, Asoc. Lit. de Gerona, Certamen 1895, Lib. Paciano Torres, 1896. 
3 Arxiu Catedral de Girona, Pontich, S. Repertori per alfabètic..., 1736, vol. II, 
fol. 200r. 
411. 
2 BENET JULIÀ 
Capitulars, també ens enterem que ja l'any 1736 es tenia per desa-
pareguda la dita obra. 
Finalment ens donà una orientació la consulta del Palau; «Fa-
bra (Lluís). Discurs sobre la peste explicant la essència delia, cau-
sas, senyals, pronostichs y curació. En Perpinyà, casa de Samsó 
Arbus. 1589, 16.° 287 p. (Pierre Vidal) 86037»." 
Ja amb aquestes dades férem recerques en diverses Bibliote-
ques, inclús Perpinyà, però amb resultat negatiu fins que buscant 
altres treballs i degut a l'atenció del bon amic Sr. Martí Costa, res-
ponsable de la Biblioteca del Castell de Perelada, ens posà a les 
mans no solament el treball de Fabra, sinó també l'obra similar del 
metge gironí J. R. Moix, editada pocs anys abans i guardades amb-
dues en el mateix arxiu. 
Amb l'obra del metge capitolar en el nostre poder ens fou pos-
sible llegir-la i estudiar-la, traient-ne algunes notes que ens conce-
deixen fer un esbós sobre un llibre oblidat, però que interessa per 
formar part del primer grup de llibres coneguts de Medicina, es-
crita per gironins; apareguts tots en el mateix segle, trobem com 
autors a Lleonart Jacques o Jacchini com és més conegut en els 
seus treballs per haver estat professor a Pisa; a Antich Roca, pro-
fessor a Barcelona; a J. R. Moix, elogiat pels seus nombrosos es-
crits i finalment al nostre Lluís Fabra. En aquesta nota nostra, pre-
sentarem a l'autor del llibre que comentem, seguit d'unes explica-
cions çobre el tema que es tracta i que referirem a la pesta en la 
Girona antiga per acabar amb un resum dels capítols del dit tre-
ball mèdic. 
L'autor. Lluís Fabra. 
Nasqué a Peralada, probablement a meitat del segle xvi. Estu-
dià als Estudis Generals de Barcelona i presentat per Francisco 
Osset, es llicencia i doctora l'I d'abril de 1575 davant del Tribunal 
format per Simó Joan Desplà, Joan Benet Pallarès, Esteve Guardiet 
i Geroni Merola.^ 
^ ANTONIO PALAU Y DULCET, Manual del librero Hispano-americano, t. 5, Bar-
celona, Lib. Palau, 1955. 
5 E. DANÓN I BEETÓS, Notas medicat en los libros del "Estudi General" de Bar-
celona (siglos XVI-XVn), "Cuadernos de Historia de la Medicina Espanola", Salaman-
ca (X. 1971; 182-212). 
412 
• '^-'"'S^'^k'^;;! '•' 
&' 
Ü-. 
•>••• 
DISCVRS f O-
BRE' LA P E S T E 
E X P L I C A N T LA £ S-
íenciadella,caufes5feryalf,puT.o-
fticy curació.axi alcqoe teca en 
general ala pcllcjccm i n ps ui-
cula r acomodat lo ala con-
correncia del any 1586. 
Fins al prefem 
de 1589. 
Cmpn^ ptr Ltds Fahra JMkrm iJüedicÍM 
kMtmt m úereta. 
^SS» 
'•» lit-f nciiij Hibrnpit cn cafa de 
'^ i^iflifu i\íbus M^t'. 

NOTA SOBRE EL LLIBRE MÈDIC DE LLUÍS FABRA 3 
El mateix any ja el tenim exercint a Girona i ocupant la plaça 
de Metge Capitular,' plaça que més que la seva retribució, interes-
sava per la posició social dels possibles pacients a tractar, bisbe, 
canonges, clergues i familiars/ 
Els anys d'exercici de Fabra coincideixen amb un nivell profes-
sional de certa categoria en les comarques gironines, iniciat ja amb 
l'indicat Antich Roca, seguit per altres com Geroni Mediona, fill de 
Figueres, estudiant a Montpeller al Col·legi Gironí i exercint poste-
riorment a Barcelona, on professà en els seus Estudis Generals i 
on trobarem també a Joan Rafael Moix, formant part de Tribunals 
examinadors, al costat de l'anterior, després d'uns anys de practi-
car en la nostra ciutat. Altres personalitats foren Geroni Merola, 
probablement el que examinà a Fabra a Barcelona en llicenciar-se 
i que, esdevingué Rector dels Estudis Generals gironins; els ger-
mans Scura (Grau i Llàtzer); Llàtzer Gombart; Joan Ribot, tots 
ells Professors de l'Escola de Medicina nostra. 
Dels mateixos anys i col·laboradors dels anteriors, coneixem els 
noms dels cirurgians Joan Moret, Miquel i Rafael Guardiola, Miquel 
Golart, Francisco Viò, Miquel Francboxer, Nicolau Costurer i Joan 
Dalta.' Precisament la darrera nova que tenim del nostre metge, 
és del 1595 quan firma com a testimoni en els exàmens del cirurgià 
citat, Joan Moret, que tenien lloc la majoria de vegades en la cape-
lla de Sant Miquel de l'Ajuntament.' Aquesta prova era un privile-
gi que tenia la Ciutat atorgat pel Cèsar Carles, '° per poder seleccio-
nar a bons professionals i que amb el nom d'exàmens de «pompa i 
lluïment» durà fins ben començat el segle passat, desapareixent, en 
fusionar-se les dues carreres de metge i cirurgià. 
El tema. La Pesta. 
Dintre la literatura mèdica antiga, el tema de la malaltia pes-
tosa tingué un cert relleu per la importància d'aquesta malura en 
aquelles centúries i també per les facilitats que donà l'ús de la im-
6 Arxiu Cat. de Girona, Resolucions Capitulars, 1573-80. 
7 B. JuLii I FIGUERAS, Metges del Capítol de la Seu de Girona, "Bol. Col. Mé-
dicos de la Prov. de Gerona", n.o 69, 1977. 
8 Arxiu Diocesà de Girona, Llibre Vert o de Juraments. 
' LL. BATLLE I PRATS, La antigua capilla de S. Miguel de la Casa de la Ciu-
dad, ANALES DEL INSTITUTO DE ESTUDIÓS GERUNDENSES, vol. XX, 1970-1971, Gerona. 
'0 Arxiu Municipal de Girona, Llibre Vermell, fol. 164, capítol 6. 
413 27 
4 BENET JÜLlX 
premta en posar a l'abast de tothom üns consells necessaris en uns 
moments en què l'assistència mèdica podia ésser insuficient o com-
pletament nul·la. 
La pesta bubònica espaordí en la seva forma epidèmica, als 
nostres avantpassats, per la forma misteriosa d'aparició, la sobta-
da propagació junt amb una impetuosa i elevada mortaldat. La in-
capacitat de trobar una explicació humana a la seva actuació, fou 
motiu d'intentar interpretacions diverses, que anaven des de càs-
tigs divins a conjuncions astrals adverses, de corrupcions per co-
ses mortes a aires mefítics, etc. No seria fins el passat segle que 
es descobriria el germen causant amb la seva propagació a càrrec 
de la picada de puça, sobretot en èpoques d'higiene deficient, de 
primiscuïtat home-animals, de guerres o de cataclismes, la que 
transmetria la infecció per fiblada sobretot en cames, donant l'in-
fart dels ganglis inguinals, primera barrera defensiva que trobava 
el microbi en ascendir cos amunt i produint els clàssics bubons, 
origen del seu nom actual de pesta bubònica. 
A pesar d'existir sempre, aquesta malaltia tingué una forta per-
sistència en la nostra terra, de més de tres-cents anys, que comen-
çaren amb la primera epidèmia greu, que fou la pesta negra del 
1348, per acabar amb la de Milà o del 1650. En aquest període són 
escrites a la comarca gironina les Obres de Moix (1587), la de Fa-
bra (1589) i la de Baltasar Soler, basant-se, segurament en la seva 
experiència de l'any 1650. Volem també recordar l'existència del 
manuscrit de Pal·ladi Sarradell," que si fos gironí com se suposa, 
encara que sense poder-se demostrar, seria la més antiga, ja que es 
tractaria del segle xiv. 
A Girona ciutat, dels diversos brots epidèmics soferts pels seus 
habitants, sens dubte del que tenim més detalls és del darrer o si-
gui el de l'any 1650, alguns anys després de la impressió de les 
obres de Moix i Fabra i quins consells degueren servir als nostres 
desventurats compatricis. Precisament de la lectura dels documents 
provinents d'aquells dies, endevinem el calvari que sofria tota po-
blació atacada pel morbo a més de la pèrdua en vides humanes. 
En primer lloc, quedava la ciutat completament assetjada com, en 
temps de guerra; unes estaques clavades al sòl indicaven fins on 
" LL. BATLLE I PRATS, Inventari dels llibres de Berenguer d'Anglesola, Est. Uni-
versitaris Catalans, XVIII. 
414: 
NOTA SOBRE EL LLIBRE MÈDIC DE LLUÍS FABRA 5 
podien eixir, del seu terme municipal els seus residents, ja que 
imes forques posades en els camins principals, amb la seva lúgubre 
silueta, anunciava els perills que s'exposaven els contraventors. Hos-
talric fou el Quarter General de l'exèrcit assetjant de Girona i el 
Dr. Camps i Gori, el seu Cap, el qual podria tenir com a lema seu 
en aquelles circumstàncies, el que escrigué als seus superiors: «en 
aquest temps, tota pietat és iniquitat». 
Els barris apestats eren tapiats, aïllant els veïns a dintre. Més 
endavant, inclús se'ls expulsà de la població «abarracant-se en les 
montanyes» properes. Les cases amb contagiats eren tancades per 
fora, clavetejant-les amb fustes, perquè no pogués sortir ningú, re-
pcirtint per una finestra els menjars i medicació, igual com les que 
hi havia hagut alguna defunció, mentre que unes creus pintades a 
la façana indicaven les de color vermell la presència de malalts, per 
diferenciar on hi havia morts, que eren de tonalitats negres. 
El mes d'octubre fou el pitjor i per remarcar els seus estralls 
diuen les cròniques que «la fetor del cementiri de l'església de Sant 
Feliu era tan intensa» que els oficis de Sant Narcís es passaren a 
la Catedral." 
Ens hem extès en presentar £quest quadre d'una ciutat conta-
giada, per entreveure com eren ceits els motius, com ja assenyalà-
vem al començament del capítol, que decidien als nostres metges 
a escriure aquests tractats sobre la malaltia epidèmica, destinats 
sobretot als que quedaven sense assistència mèdica i com així ma-
teix ho confirma Moix, ja en les seves primeres pàgines escrites. 
Tornant ara al treball del Dr. Fabra, la primera pregunnta que 
sorgeix en £malitzar-lo, és veure quina experiència tindria d'aquest 
flagell. Però el mateix autor en la primera pàgina, ens orienta en 
indicar: «Discurs... acomodolantlo ala concorrencia dèl any 1586, fins 
el present de 1589». Per tant és en aquests anys on devem buscar el 
seu aprenentatge, però no creiem pas que fos en la nostra ciutat, 
ja que no es detectà cap cas, però si que visqué sota el temor del 
contagi, prenent les mesures corrents i ordinàries de prevenció com 
era insistir en les ordenances de neteja urbana, prohibir la venda 
de segons quines mercaderies, obrir una casa als afores pels via-
nants, per evitar la seva estada a Girona, etc. Baldament citi els 
casos de Monçó, els dels apestats de la Vall d'Aran i Valls entre 
la Arx. Catedral G., PONTICH, obra citada. 
415 
6 BENET JÜLlX 
litres, crèiem per la nostra part, que degué assistir als afectats de 
Peralada, la seva terra i potser el brot curt però virulent de Camós 
de 1586, on pogué experimentar experimentar els seus coneixements. 
El Llibre. 
El seu títol és: «Discurs sobre la peste explicant la esencia de-
lia, causes, senyals, pronòstic i curació, aixi aloque toca en general 
ala peste, com en particular acomodantlo ala concorrencia del any 
1586. Fins al present del 1589. Compost per Luis Fabra Doctor en 
Medicina, habitant de Gerona. En Perpinyà, ab llicencia. Estampat 
en casa de Sampso Arbus 1589». 
El seu contingut és distribuït com la majoria d'altres treballs 
similars editats en aquell temps; per tant comença els primers ca-
pítols amb la descripció de la pesta i estenent-se en les seves cau-
ses, de les quals l'autor es defineix com a partidari de la importàn-
cia de les alteracions de l'aire, després de les culpes personals, se-
gons ens aclareix. Remarquem la importància del cinquè capítol, 
perquè en ell trobem noves sobre els primers brots d'aquesta glà-
nola, en les terres de la Corona d'Aragó. 
Els capítols següents formen el cos de la part dedicada als 
consells de preservació; uns són, a prendre en «comú». No ofendre 
a Déu ni «als homes divins», com són els Reis. Altres són mesures 
«particulars» o personals, essent el primer i més important con-
sell, el de fugir de la pesta. 
D'acord amb la seva manera de pensar i la seva opinió sobre 
la valoració de l'aire «pestífer», s'estén sobre la correcció d'aquest 
aire i la forma de purificar-lo cremant plantes odoríferes. Però si 
el temps era humit i calorós, s'usaven vegetals que tinguessin la 
propietat de secar-lo, com eren les canyes. Això em fa recordar que, 
encara no fa massa anys, a la festa popular del carrer de l'Argen-
teria, a més de fer ballar el ninot nomenat el Tarlà, s'adornaven 
els balcons amb enramada de canyes, característica, si no recordo 
malament, solament d'aquest barri. Com que la tradició gironina 
explica que fou amb motiu d'una epidèmia en la que quedaren 
aquests veïns tancats i que per distreure'ls i elevar la moral, un 
bromista feia les tombarelles que com a record, ara es fan execu-
tar al Tarlà, pensem nosaltres, que si les canyes, més que un motiu 
ornamental, no fos també un record dels dies que estigueren aïllats 
per la plaga. 
416 
NOTA SOBRE EL LLIBRE MÈDIC DE LLUÍS FABRA ^ 
Dintre de la mateixa segona part, hi ha els capítols molt inte-
ressants relacionats amb consells de dietètica i relació d'aliments 
que ja han passat a la història. En parlar del pa, per exemple, i 
indicar que com els altres menjars han d'ésser de bona qualitat, 
recorda «que en temps de carestia el barregen amb llegums, aglans, 
arrels de falgueres, fajol, etc». 
En quant a la carn «en general i en particular dels quadrú-
peds» detalla que és acceptable la de porc, senglar, bou, cabrit, ve-
della, mentre que la d'anyell és més ordinària, com també «poc lloa-
da» la de cérvol, daina i cabirol i gens, la d'ós. Dels animals volà-
tils, diu que els més fàcils de digerir són les carns de faisans, galls 
dindis, francolins, perdius, capons, mentre són dolentes les d'ànec 
i fotxa. Dels peixos de mar, aconsella solament els de roca, mentre 
que dels de riu, només la truita. 
Segueixen nombroses advertències sobre la llet i els seus deri-
vats, les fruites, les llegums, adobs especials i confitures. De be-
gudes, apart de l'aigua bona i pura, vi però claret o blanc, no verd. 
Acaba amb un apartat original que anomena «De les evacuacions 
necessàries i exercicis del cos», on fa remarcar com els antics acon-
sellaven el vòmit una vegada per setmana. 
Conclou aquesta segona part amb anotacions sobre fórmules i 
fàrmacs usats, que no ens estenem per no entrar en un camp ja 
massa professional, com tampoc ho farem en la major part del ter-
cer apartat, relacionat tot ell sobre tractaments i atencions a tenir 
amb els pacients ja afectats d'aquesta malura. Els darrers apartats 
són més dedicats als serveis quirúrgics d'aquests malalts, com eren 
els referents a sagnia, cura de la vèrtola o bubó i cures especials 
a la «mala búa» o tumor bubós supurat. 
I aquí tenim finalitzada l'exposició de l'obra mèdica escrita per 
un gironí del segle XVI; completaria el nostre treball, si tingués-
sim sort, en temps proper, de poder presentar aleshores el primer 
llibre mqdic, però ja editat a la nostra comarca. Creiem que tot 
això aportaria un xic més de coneixement sobre la manera de viu-
re tan física com culturalment, dels nostres predecessors d'aquelles 
centúries, a Girona. 
BENET JULIÀ I FIGUERAS 
Girona, setembre de 1979. 
417 


Nota sobre el llibre mèdic de Lluís Fabra (1589)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert