Serramalera i Cosp, Pere

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PERE SERRAMALERA I COSP 
UN CAS DE "VOMIT NEGRE" A SITGES DURANT 
L'EPIDEMIA DE 1821 
I V  Cong&s dlHistbria de l a  Medicina Catalana 
Poblet 7-9 de juny de 1985 
Actes, Volum , ICl, 

Bastants dels nostres estudiosos -principalment metges- han investigat 
entre altres epidbmies, l a  que envai l a  capital del Principat I1any 1821 
obligant a l a  mesura mhxima, de fer evacuar l a  ciutat, davant el caire 
que agafava l a  invasió de la malaltia, i després que moltes famílies 
hagueren fugi t ,  demostrant-nos com el phnic va regnar entre els seus 
habitants. 
El Dr. Ramon Martí, membre de I8Acadbmia de Medicina Prhctica, 
va escriure: "Los opulentos marcharon a l  interior inmediatamente; 
10s medianos hicieron lo mismo tras esperar un poco; y 10s 
infelices se quedaron encerrados en sus casa o se marcharon 
muy tarde.. ." 
Tots corroboren que no va extendre4s pel Principat; sols Tortosa 
i Tarragona sofriren també aquell terr ible flagell de t i fus icteroides o 
febre groga, conegut aleshores pel "vbmit negre". El fet és que poca 
documentació of icial  h i  ha d'aquest període; estem en ple "trienni l iberal", 
el primer esclat de regim democretic davant de I'absolutisme de Ferran 
V l l b  -1820-1823- amb un període posterior de terr ib le repressió, d i r ig ida  
per aquell secretari dlEstat que fou el canonge Víctor Damian Saez, que 
manh I' investigació de I'actuació dels "ajuntaments  constitucional^^^ havent 
de portar els "Llibres dlActes" dels municipis a IIAudibncia de Barcelona 
per ta l  de "puri f icar o no" a ls  aicaldes i regidors, a més de fer-ho a 
tots els homes públics d'aquell trienni, declarant-10s adictes o no a l  
rbgim dictatorial, absolutista de Ferrán V I  Ib. Es per aquesta raó que 
no es troba l a  documentació of icial  en els arxius municipals. 
El "vbmit negre" era ben cenegut pels nostres marins, navegants, , 
comerciants i altres f i l l s  de Sitges que des de I1obertura del comerG amb 
Amkrica pels catalans I 'any 1778 es quadruplicaren les exportacions vers 
a l  Nou Mon, corresponent l a  major part a Catalunya que a i x í  veié renéixer 
l a  seva act ivi tat marinera, j a  que només en trenta anys, l a  gairebé 
extingida marina catalana arr ibe a comptar amb dos-cents vaixel Is que 
efectuaven Únicament l a  travessia dtAmbrica; per aix'o els sitgetans que 
retornaven de Cuba, Puerto Rico i altres i l les de les Antil les explicaven 
tants desastres, arr ivant  bastants a retornar malalts per morir a l a  
seva terra. Pet- aixb era ben coneguda l a  "febre groga" a l a  nostra vi la . 
Quan arribaren els primers fugit ius de Barcelona, explicant l a  malalt ia 
que flagelava l a  ciutat, rhpidament s8adoptaren mesures per ta l  d 'ev i tar  
el contagi. Fou prohibit I ' ingrés a l a  v i l a  de tota mena de roba, tant 
fos personal com de l a  casa, cremant tot el que eren rnhrfegues, matalassos 
i al t re roba de l l i t ;  slestabliren llocs de vigi lhncia per les platges, 
camí de les costes i de Vilanova, per tal  de prevenir l fentrada de gent 
fugi t iva sense passar pels controls establerts a les entrades de l a  vila, 
on els fumigaven i f ins i tot s'establiren casetes de quarentena, obligant 
a ls  valxel ls que venien amb patent "bruta" a anar a l  port de Ma6 . 
Fou precisament a l a  p lat ja on s'establí l a  gran vigi lencia per par t  
de l a  Junta Municipal de Sanitat. 
Entre les viles marineres de la nostra costa: Sitges, Vilanova, Torre- 
dembarra, Salou, etc. existia un tr$f ic marítim de cabotatge molt intens, 
tenint tots el ls duana per tal  de percebre els drets de I'entrada i a 
l a  sortida de certes mercaderies que els velers, principalment "I I aguts" 
-embarcacions de molta manega i poc puntal que en bon temps arribaven 
a fer el trajecte Barcelona-Sitges o a I ' inversa en tres hores- portaven 
d tun  lloc a I 'al tre. 
Aquest moviment marftim dlexportaciÓ de v i  i al  tres mercaderies 
per América dur$ f ins el 1889 en que desaparegub- I'exportacib del v i ,  
uti l i tzant-se també aquest medi de transport per les persones, on els 
vaixel ls i en temps de "boleia" arribaven f ins a tocar l a  mateixa plat ja. 
En l a  nostra recerca en I9Arx iu  Histbric de Sitges , hem tingut 
l a  sort de trobar entre l a  correspondencia de I'Alcaldia l a  cbpia de I'informe 
que l a  Junta Municipal de Sanitat va enviar a l  "Jefe Bolftico de Barcelona" 
I a l a  Junta Provincial de Sanitat d tun  cas de febre groga detectat a 
l a  rada de Sitges i que fou isolat immediatament. 
Es interesant aquest document perquk és una histbria cl ínica que 
explica tots el símptomes que tingué l a  malaltia, l a  procedkncia de l a  
mateixa i la  seva cronologia. 
Aixb ens ho corrobora el "Ll ibre d'bbits" d'aquell any, servat en 
I tA rx iu  Parroquial de Sitges, on consta l a  seva part ida de defunció, 
declarant que s' ha mort d '  una "malal t i a  contagiosa". Vegem-ho: 
"Parte Oficial que diÓ esta Junta Municipal de Sanidad al  
Mag. Señor Jefe Político Superior de esta Provincia en fecha 
5 de este mes, dándole noticia de l a  enfermedad sospechosa 
de JuanaMaria Baus$, el qual se da a l  pública para su rat i f ica- 
ción. 
El miércoles Último, d ia uno de agosto, desembarcó en esta 
playa procedente de esa Ciudad, Juana Maria %aus$, mallorquina, 
domiciliada en esta Vi l la  de cerca de seis .?$eses a esta parte; 
a l  d ia siguiente fué llamado el médico Dr .  Felipe Falp quien 
l a  hal ló con poca calentura, con vómitos que decia e l la  ser 
del mareo; a l  sigulente d ia 3, 10s dichos vhmitos verdes se 
volvieron negruzcos o de color café, habiéndsse al  rnismo tiempo 
observado amari l lo el blanco de los ojos, continuando con 
muy poca calentu~a,cuyos sfntomas no dexaron de irnponer 
a l  médico a cuyo f i n  no dexo de tomar las providencias oportunas; 
el d ia  4, continu6 con 10s mismos sintomas, bien que con más 
postsación de fuerzas, delirante, con las encias teñidas de 
sangre y mas subidos 10s amarillos habiéndose esparcido por 
toda el cuerpo y ahora que son las doce del mediodia est6 
casi por expirar.- Estos sintomas merecen l a  vigi lancia del 
Gobierno que al  paso que no alarmen al  pueblo, lo pongan 
a cubierto de loe funestos resultados que podrian suceder; 
y en su v i r tud esta Junta ha tomado todas las precauciones 
que ha estimado conducentes y exigen la naturaleza del caso.- 
Por todos 10s informes que ha tornado esta Junta, resulta que 
l a  expresada mujer, desde el d ia 23 de Jullo estaba en ese 
puerto de Barcelona a bordo del bergantin "San José" al ias 
"tablapiedra" y su Capitan es D. Bartolomé Parés, llegado 
poca ha de l a  Habana; que el d ia 28 halldndose con alguna 
e. T/, 4%r 
r t s ~  0'3 
indisposición, con dolor de cabeza y dexamiento de 10s mienbros 
pas6 a l a  Barceloneta, a casa de una amiga suya mal lorquina 
para  que l a  visitase el médico, como efectivamente fué D. 
Antonio Pell icer, quien hal landola s i n  calentura, l a  despidió 
diciendole que todo aquellos era un mereo, que se volviese 
a bordo Y que se anirnase: el  d i a  29 se volvió a bordo del 
- .  
expresado bergant i n  donde continu6 con 10s mismos vómi tos 
y permaneció en el  hasta el  d i a  1 2  de este mes que v ino a 
esta.- Lo que l a  Junta avisa a V.S. para  su conocimiento 
y a f i n  de que se s i r va  tomar las providéncias que estima 
convenientes, quedando a su cuidado de par t i c ipar  a V.S. 
qualquiera novedad que ocurra.- 
Dios gde a V.S. mch. nños. Sitges 5 de Agosto 1821 == firmado 
-- 
 Miguel Ballester, presidente == Manuel Moner, regidor == 
Pelegrin Ferret, secretario. 
Al M. I. Señor Jefe Pollt ico Superior de esta Provincia 
Es copia Pelegrin Ferret, Secio 
Hem repassat el  "L l ibre d'Obitst' de 19Arx iu Parroquial  de Sitges, 
trobant l a  par t ida  de defunció esmentada: 
"A cinc de agost de mi l  vuitcents v i n t  y 6, en lo  fossar de 
l a  Parroquial  EsglCsia de l a  v i l a  de Sitges, Bisbat de Barcelona, 
se ha  donar cr is t iana sepultura a l  cadaver de JOANA MARIA 
GANYBOI .Y BAUSA, natura l  de l a  parrbquia de Sant Jaume 
de l a  c iu tat  de Palma de l a  i l l a  de Mallorca, resident en 
aquesta v i l a  en lo  carrer  de Sant Pere, f i l l a  de Miquel Baus3 
y de Anna Maria Canals, conyugues, muller de Pere Anton 
Gamundi, boter, de 18 anys poc mes o menys. A mort aquest 
mateix d ia ,  no habent rebut més que lo  Sagrament de l a  Penitbn- 
c i a  y de l a  Extremaució per haber quedat extremadament esgotada 
de poténcies y sentits de resultas de una mala l t ia  contagiosa 
que l a  acometl! y per  l o  qual motiu d to rd re  de l a  Junta Municipal 
de Sanitat s 'enterr3 aquell mateix vespre. 
No t robbem cap més cas, encara que h i  ha un evident wgnent de 
número de defuncions d'aquel l  any i dels seguents, demostració de I'augment 
de població, fet que es comprova comparant els caps de famíl ia que h i  
hav ia  en el Padró de I 'any 1819 -634- amb les de I ' any  1824 -on surten 
795-, a ixb que j a  hav ia  anat minvant a mida qae va I-=;.5ixer l a  calma; 
per tant en cinc anys l a  població augments en 162 famílies. 
Per Últim, exposem dos quadres de les defuncions que h i  hagueren 
aquell any de 1821 comparant-les amb les dels anys anteriors i posteriors, 
demostrant-nos ta l  com dkiem sols I'augment de població, mentre que s i  
estudiem les defuncions de cada mes dtaquel l  any, no h i  ha cap diferencia 
d 'un  mes a I ' a l t re .  
Mesos Gen. Feb. Mar. Abr. Ma. Jun. Jul. Agt. Set . Oct. Nov. Des. 
Homes 1 4 4 3 3 3  5 3 3 6  1 . 2 .  
D o n e s -  4 3 4 5 5  4 3 2 1  2 3 
Total 1 8  7 7 8 8  9 6 5 7  3 5 
Any 1820 1821 1822 1823 1824 
Homes 19 38 29 24 28 
Dones 28 36 35 45 40 
TOTAL 47 74 64 69 68 


Un cas de "vòmit negre" a Sitges durant l'epidèmia de 1821

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert