Rosas, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ALGUNES ÀMFORES AFMCANES I 
HISPÀNIQUES DEL MOMENT 
TARDOROMÀ DEL POBLAT DE 
SANT JOSEP (LA VALL D'UIXÓ, 
CASTELLÓ) 
MANUEL ROSAS ARTOLA* 
INTRODUCCIÓ. 
EI jaciment de sant Josep es troba al terme municipal de la Vall 
d'Uixó (Castelló de la Plana) (vegeu fig. 1), sobre un cim d'uns 160 metres, 
el qual forma un pla inclinat, tallat al sud per una cinglera sobre el riu 
Bellcaire (conegut en aquest tram també com a barranc de Sant Josep). 
Es tracta en el seu origen d'un assentament ibèric ocupat d'una 
manera quasi continuada entre els anys 550-50 a.C, d'acord amb la datació 
de les ceràmiques d'importació gregues i campanianes. Des del segle I a.C. 
fins al segle V d.C. va haver-hi algun moment d'ocupació de molt breu 
durada, ja que hi trobem alguns materials romans alt imperials sense con-
text, la qual cosa hem interpretat com a materials residuals procedents 
d'una ocupació temporal durant la crisi del segle III. La reocupació d'an-
tics poblats ibèrics és un cas bastant freqüent durant aquell moment de crisi. 
A la fase final del poblat es produeix l'aparició de materials conti-
nentals, que ens fan pensar en desplaçaments dels pobles foederati o limi-
tanei que Palol ha assenyalat a la vall del Duero des de final del segle IV, 
els quals s'establirien a les zones muntanyenques de les comarques del nord 
del País Valencià a partir del darrer quart del segle IV. No existeix cap 
nivell atribui^ble al moment d'ocupació tardoromà, ni cap estructura arqui-
tectònica, la qual cosa fa pensar que el grup que hi va habitar a la primera 
"Universitat Jaume I de Castelló 
1161 
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XXXVII, 1996 - 97 Girona - MCMXCVI - MCMXCVII 
MANXIEL ROSAS 
meitat del segle V no va fer altra cosa que posar en condicions per viure-hi 
algunes habitacions de la part alta del poblat ibèric. Per la cara exterior de 
la muralla, un nivell de pedres, sense materials, separa els materials exclu-
sivament ibèrics de la part inferior dels materials barrejats de la part supe-
rior, la qual cosa ens fa pensar que també es va reblir la cara exterior de la 
muralla amb els materials de neteja del poblat ibèric. El conjunt de mate-
rials d'aquest moment tardoromà és una barreja d'elements continentals i 
de mediterranis (Rosas, 1980, 1984 i 1993). 
CATÀLEG. 
Tots els fragments que presentem corresponen al nivell superficial 
del quadre 4 del jaciment, en el qual apareix material ibèric i romà barrejat. 
En el breu catàleg que oferim, el número inicial de la peça correspon al 
dibuix de la figura 2; seguidament es dóna la tipologia, la descripció del 
fragment i la datació proposada per Keay. Em cal agrair a Asunción 
Fernàndez, del Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de 
la Diputació de Castelló, la revisió que ha fet de la classificació de les 
àmfores, les quals estan dipositades al magatzem d'aquell servei. 
A) ÀMFORES AFRICANES: 
1.- Keay XXV / Beltran 64-65A. 
Boca de vora exvasada i coll cilíndric llarg, lleugerament obert a la 
part inferior. Ansa de secció plana, trencada a l'altura del colze. Pasta fina 
de textura granulosa, color roig fosc amb engalba groguenca. Diàmetre de 
la boca 13,2 cm; altura conservada, 9,3 cm. 
Es tracta d'un dels "contenidors cilíndrics" de la terminologia pro-
posada per Manacorda. Una àmfora produïda probablement a Tunísia i que 
en la majoria de casos transportaria oli, encara que hi ha evidència que 
podien transportar també peix (Keay, 1984, 193). Apareix en contextos 
entre el darrer quart del segle III i mitjan segle V (Keay, 1984, 394). 
2,- Keay XXVI / Beltran 65 B. 
Solament se'n conserva un fragment de la boca. Pasta fina i porosa, 
de color groc. Diàmetre de la boca, 17,3 cm. 
1162 
ALGUNES ÀMFORES AFRICANES I HISPÀNIQUES DEL MOMENT TARDOROMÀ ... 
Es tracta d'una àmfora semblant a la Keay XXV. El tipus d'argila fa 
pensar en una fàbrica del nord de Tunísia, i els textos fan referència majo-
ritàriament a transport de vi, encara que hi ha mencions de transport de 
garum, mel i altres productes (Keay, 1984, p. 215). Pel que fa a la datació, 
la primera evidència es pot trobar a la primera meitat del segle IV, i aquest 
tipus perdura fins al segle VI. No coneixem exemplars del tipus Keay 
XXVI en jaciments pròxims. 
B) ÀMFORES SUD-HISPÀNIQUES: 
3.- Keay XIII / Dressel 23. 
Llavi vertical i coll curt, que s'obre formant un cos d'àmfora de 
tendència globular. Anses curtes. Pasta de color marró blanquinós amb des-
greixador abundant de calibre gran. Diàmetre de la boca, 9,9 cm; altura 
conservada, 9,5 cm. 
L'origen d'aquest tipus és sud-hispànic (Baetica), i l'oli, la matèria 
que transportava (Keay, 1984, p. 142). Les primeres evidències les trobem 
al primer quart del segle III, i perduren fins a mitjan segle V, tot i que de 
forma residual apareix en contextos de final del segle VI i començament del 
segle VII; és freqüent a Catalunya entre el segle IV i mitjan segle V (Keay, 
1984, p. 142, 146 i 393). 
4.- Keay XIX / Almagro 51A-B / Beltran 52. 
Llavi vertical i arrencament de coll estret i vertical. Pasta compacta 
de color roig pàllid, que a la superfície pren una tonalitat groguenca, amb 
desgreixador de calibre gran. Diàmetre de la boca, 9 cm. 
Pareix que aquest tipus es va produir al sud d'Hispània i que es dedi-
cava al transport de peix (Keay, 1984, p. 160); la presència d'alguns exem-
plars recoberts d'una matèria quitranosa n'invalida l'ús com a envàs d'oli 
(TED'A, 1989, p. 294). Pel que fa a la datació, els primers exemplars apa-
reixen a Catalunya a final del segle III, i perdura fins a mitjan segle V, com 
en altres llocs (Keay, 1984, p. 168 i 393). 
5.- Keay XXIII / Almagro 51 C / Beltran 51. 
Coll exvasat i llavi vertical de secció triangular. Pasta de color roig 
fosc, amb desgreixador fi. Diàmetre de la boca, 16 cm. 
Probablement el seu lloc de fabricació sigue el sud de la Península 
1163 
MANUEL ROSAS 
Ibèrica, encara que no hi ha evidències d'això, ni tampoc no se'n coneix el 
contingut (Keay, 1984, p. 173). Les primeres evidències d'aquest tipus apa-
reixen en contextos del segle II, tot i que les dates segures corresponen als 
segles III-IV, i perdura fins a començament del segle V; a Catalunya, on la 
major part dels exemplars provenen de la necròpolis paleocristiana de 
Tarragona, es data entre el segle IV i mitjan segle V (Keay, 19484, p. 178 i 
393). 
6.- Keay XXIII / Almagro 51 C / Beltran 51. 
Fragment de coll curt, no conserva el llavi, i naixement del cos de 
tendència globular, conserva dues anses curtes de secció plana. Pasta com-
pacta de color roig fosc, amb desgreixador fi. Altura conservada, 14 cm. 
Per a la datació, vegeu la peça anterior (núm. 5). 
DISCUSSIÓ. 
El context cronològic tardoromà de Sant Josep està ben establert, per 
la datació de la ceràmica fina, dins la primera meitat del segle V (Arasa & 
Rosas, 1994), tot i que algunes peces numismàtiques i ceràmiques podrien 
introduir elements de discussió en la precisió del començament i final de 
l'etapa d'un quart de segle més o menys, la qual cosa permet establir amb 
excel·lent fiabilitat una datació per al darrer moment d'ocupació, entre els 
anys 400-450±25. 
Les datacions proporcionades per Keay per als tipus d'àmfora tro-
bats hi encaixen correctament. Els tipus Keay XIII, XIX i XXV, que assen-
yalen el seu final a mitjan segle V, són presents a Sant Josep i, també, a l'a-
bocador de Vila-roma, a Tarragona, datat al segon quart del segle V 
(TED'A, 1989, p. 249); encara que a l'Illa de Cullera apareixen en un con-
text datable entre el segle V avançat i el segle VI avançat (Garcia & 
Rosselló, 1992, p. 642 i 651-652). Tanmateix, a Santa Pola (Alacant), en un 
context immediatament anterior, centrat al segle IV i amb escassos ele-
ments del segle V (Sànchez et al., 1989, p. 29), no trobem el tipus Keay 
XIII, i tots tres tipus són absents al magatzem excavat al Port Vell de Sagunt 
(València), datat entre la segona meitat del segle III i el primer quart del 
segle IV (Aranegui et al, 1991, p. 118). 
Pel que fa al tipus Keay XXIII/Almagro 51 C, el trobem representat 
1164 
ALGUNES ÀMFORES AFRICANES I HISPÀNIQUES DEL MOMENT TARDOROMÀ ... 
al Grau Vell de Sagunt, Santa Pola, Sant Josep i Vila-roma, abraçant la cro-
nologia proposada per Keay per al tipus a Catalunya, entre el segle IV i la 
primera meitat del segle V. Tanmateix, alguns autors situen el seu comença-
ment a la segona meitat del segle III (TED'A, 1989, p. 297), la qual cosa està 
d'acord també amb la datació inicial de la troballa del magatzem del Grau 
Vell de Sagunt, que hem esmentat abans. Finalment, el tipus és absent a l'Illa 
de Cullera, on no apareix entre la variada tipologia d'àmfores tardoromanes, 
la qual cosa en confirma la desaparició a la segona meitat del segle V. 
L'absència en aquesta mostra (sempre amb la reserva del factor ale-
atori de la selecció que estudiem) de representants dels "contenidors cilín-
drics" de grans proporcions, que alguns autors vinculen a l'establiment dels 
vàndals al nord d'Àfrica a partir del segon quart del segle V (Keay, 1984, 
p. 423), dóna al conjunt d'àmfores africanes i sud-hispàniques una aparent 
homogeneïtat cronològica i cultural immediatament anterior a la invasió 
dels vàndals, que hem situat com a final del poblament en alguns assenta-
ments en muntanyes de la zona, entre els quals s'inclou el de Sant Josep 
(Arasa & Rosas, 1994, p. 450), tot i ser conscients que en una bona part 
d'ells la vida va continuar d'una manera lànguida fins al segle VI. Àmfores 
africanes i hispàniques s'han assenyalat al llarg d'assentaments pròxims a 
la Via Augusta, amb moments d'ocupació dels segles IV-V: Benicató 
(Nules), el Pla (la Llosa), Montnegre (Borriol), Tossal de la Balaguera (la 
Pobla Tornesa) i l'Hostalot (Vilanova d'Alcolea) (Arasa, 1995). 
Sens dubtes, el Grau Vell, el port de Sagunt, era el punt a partir del 
qual es distribuïa aquest comerç. Tot i que Sagunt ja era una ciutat en decli-
vi, el seu port mantingué l'activitat comercial durant els segles III i IV, però 
no hi ha elements que permeten sostenir la seua vitalitat després de la pri-
mera meitat del segle V, quan entra en decadència fins a desaparèixer en un 
moment avançat del segle VI (López, 1989, p. 250-251, i 1991, p. 106). El 
final de l'activitat comercial del Grau Vell cal relacionar-lo amb els canvis 
del panorama mediterrani durant l'Antiguitat Tardana, el desplaçament de 
la capitalitat de Tarragona a Tolosa i la formació del regne visigot de Toledo 
(Aranegui, 1991, p. 60). 
1165 
MANUEL ROSAS 
CONCLUSIONS. 
Del reduït conjunt d'àmfores, podem concloure l'existència, durant 
la primera meitat del segle V, d'un comerç cap a l'interior de les comarques 
septentrionals valencianes, que cal vincular amb l'activitat del port del 
Grau Vell de Sagunt, a través del qual es distribuïa oli, vi i peix, i possible-
ment altres produccions del nord d'Àfrica i del sud d'Hispània, a petits 
nuclis rurals de la Plana de Castelló i de la vall del riu Palància. Aquest 
comerç, pels paral·lels cronològics, sembla en principi trencat per la crisi 
del port de Sagunt, a partir de mitjan segle V, 
BIBLIOGRAFIA 
ARANEGUI, C. (1991): "Puerto de Arse-Saguntum", Saguntum y el mar. 
Generalitat Valenciana, València. 
ARANEGUI, C , LÓPEZ, M. i ORFILA, M. (1991): "Anforas tardorroma-
nas en el Grau Vell (Sagunto, Valencià)", Saguntum, 24, València, p. 
117-127. 
ARASA, F. (1995): Territori i poblament en època romana a les comarques 
septentrionals del litoral valencià, tesi doctoral. Universitat de 
València, Facultat de Geografia i Història. 
ARASA, F. i ROSAS, M. (1994): "Les ceràmiques fines tardoromanes del 
jaciment de Sant Josep (La Vall d'Uixó, Castelló)", / / / Reunió 
d'Arqueologia Cristiana Hispànica, (Maó, 1988), p. 445-450. 
GARCIA, I. i ROSSELLÓ, M. (1992): "Las anforas tardorromanas de 
Punta de l'Illa de Cullera", Estudiós de Arqueologia ibèrica y roma-
na. Homenaje a Enrique Pla Ballester, València, p. 639-661 
(Trabajos Varios 89). 
KEAY, S.J. (1984): Late Roman Amphorae in the Western Mediterranean, 
Oxford, p. 738 (B.A.R. International Series 196). 
LÓPEZ, M. (1989): "La ceràmica de producción africana del nivel de aban-
dono del Grau Vell en Sagunto", Homenatge a Chabret (1888-1988), 
Generalitat Valenciana, València. 
LÓPEZ, M. (1991): "El nivel de abandono del Grau Vell. Las sigillatas de 
producción africana", Saguntum y el mar. Generalitat Valenciana, 
València. 
1166 
ALGUNES ÀMFORES AFRICANES I HISPÀNIQUES DEL MOMENT TARDOROMÀ ... 
ROSAS, M. (1980): "El mobiliari metàl·lic del poblat ibero-romà de Sant 
Josep (La Vall d'Uixó)", Cuadernos de Prehistòria y Arqueologia 
Castellonenses, 7, Castelló de la Plana, p. 197-218. 
ROSAS, M. (1984): "El poblat ibero-romà de Sant Josep (La Vall d'Uixó, 
Castelló)", Fonaments, 4, Barcelona, p. 247-277. 
ROSAS, M. (1993): "Els vidres romans del poblat de Sant Josep (la Vall 
d'Uixó)", Estudis Universitaris Catalans, XIX, Barcelona, p. 807-
814. 
S A N C H E Z , M.J., GUARDIOLA, A. i BLASCO, E. (1989): Portús 
Illicitanus. Santa Pola (Alicante), Generalitat Valenciana, València. 
TED'A (1984): Un abocador del segle V d.C. en el Fòrum provincial de 
Tàrraco, Tarragona. 
M E D I T E R R À N I A 
S a g u n t ^ / / / , 
ï r i u P a l a n c i a I 
Fig. 1. Plànol de situació. 
1167 
MANUEL ROSAS 
Fig. 2. Àmfores tardanes. 
1168 


Algunes àmfores africanes i hispàniques del moment tardoromà del poblat de Sant Josep (La Vall d'Uixó, Castelló)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert