Palomar, Salvador

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les mines de Bellmunt del Priorat: 
memoria personal i recull d'imatges 
Salvador Palomar Abadia 
Centre de Documentació de Bellmunt del Priorat 
L'estudi de les formes de vida 
-el treball o la festa, les creen- 
ces o el folklore- d'un poble, 
cornporta la utilització de di- 
verses fonts. Els documents es- 
crits, els testirnonis orals, els 
objectes o les imatges esdeve- 
nen recursos per conPixer i in- 
terpretar el passat, per6 també 
per entendre com el passat és 
viscut des del present. Més 
enlli  del seu valor docurnen- 
tal, les imatges fotogrifiques 
esdevenen un recurs per a l'e- 
vocació i l'emoció, funcions 
gens menyspreables en el pro- 
cés de construcció social que és 
l'explicitació d'allo que ano- 
menem membria col~lectiva. 
Efectivament, tot i que la imat- 
ge mostra un  tnotnent concret 
del recorregut histbric, la seva 
interpretació va més enlli d'a- 
quest instant específic reflectit 
per l'obertura del diafragma i 
la velocitat d'obturació de la 
miquina. Les fotografies trans- 
meten, als ulls de lfexperiPncia 
viscuda, una informació molt 
rnés gran i molt rnés dinimica 
que la fixació estitica de la rea- 
litat que aparenttnent compor- 
ten. 
La histbria de Bellmunt del 
Priorat es troba indissociable- 
ment lligada a la mineria, una 
activitat documentada des de 
tetnps remots i que ha fet sin- 
gular aquesta població en u n  
entorn comarcal dedicat fona- 
mentalment a l'agricultura. Les 
mines de Bellmunt del Priorat 
van tancar fa trenta anys. El 
seu record, que comparteix 
avui bona part de la població, 
ha esdevingut en l'actualitat 
u n  signe d'identitat de la po- 
blació i alhora un  recurs per al 
seu desenvoluparrlent socioe- 
conbmic. La musealització d'u- 
na galeria de la mina Gran o 
EugPnia com a Museu de les 
Mines -vinculat al Museu de la 
CiPncia i la TPcnica de Catalu- 
nya (MNACTEC)- i la progres- 
siva adequació d'espais de l'an- 
tiga indústria ha possibilitat u n  
us patrimonial de la mina com 
a atractiu turístic, amb impor- 
tants potencialitats pedagogi- 
ques. 
L'activitat minera, sobretot 
en l'etapa d'explotació indus- 
trial, des del darrer terl  del se- 
gle XIX, ha estat repetidament 
fotografiada. Si al món rural la 
fotografia és forla present: de la 
m i  d'excursionistes científics, 
en una activitat industrial com 
la que ens ocupa la fotografia 
és u n  recurs emprat per les 
prbpies companyies, que docu- 
menten i mostren les seves ins- 
tal.lacions o fan reportatges de 
la seva plantilla. També l'ex- 
cursionisme hi és present -el 
Centre Excursionista de Cata- 
lunya organitza diverses sorti- 
des a les tnines prioratines que 
ens han deixat interessants tes- 
timonis grifics- i, finalment, és 
el volum i la prbpia mentalitat 
de la població, a cavall entre la 
ruralitat i l'economia indus- 
trial, que fa de la fotografia un  
bé de consum. La festa de San- 
ta Birbara, patrona dels mi- 
ners, esdevé u n  moment pro- 
pici per al treball de fotbgrafs 
itinerants i, al mateix poble, 
s'estableixen fotbgrafs. Tot ple- 
gat comporta que, molt abans 
de la difusió de la fotografia 
com una tecnologia a l'abast 
del gran públic, en  una pobla- 
ció com Bellmunt es facin cen- 
tenars d'imatges que recullen 
edificis i maquinaria, treballs a 
l'interior i l'exterior de la mi- 
na, grups laborals o d'amistat, 
festes, partits de futbol o pro- 
cessons. Aquest no  és u n  fet 
Únic o excepcional perb, sens 
dubte, aporta una excel-lent 
base d'estudi per a la recerca. 
Una recerca que té com a 
precedent el treball iniciat, el 
1995, en el marc d'un progra- 
ma de I'IPEC (Inventari del Pa- 
trimoni Etnolbgic de Ca talu- 
nya) dedicat genericament al 
Priorat i fet per investigadors 
vinculats a Carrutxa. En aquell 
~notnent ,  l'estudi de l'activitat 
minera -que finalment es con- 
creti en  Bellniunt com a po- 
blació més representativa- es 
consideri prioritari per la man- 
ca d'estudis respecte a aquesta 
temitica -si més no, en l'imbit 
de la Catalunya Nova- i per la 
singularitat que cornportava 
una activitat industrial d'ex- 
tracció del rnineral i drobtenciÓ 
de plom en una comarca bisi- 
carnent agrícola, en l'irea viti- 
vinícola del Priorat. Efectiva- 
ment, es tractava de descriure i 
d'analitzar unes formes de vida 
a cavall entre el món rural i el 
treball assalariat industrial, 
combinant la descripció tPcnica 
i etnogrifica dels processos de 
treball arnb els testirnonis de 
les persones. Fruit d'aquesta 
recerca fou la publicació del Ili- 
bre de Joan Abella La terra del 
d6lar: l'activitat minera a Bell- 
m u n t  del Priorat. La primavera 
de l'any 2001, Carrutxa, en 
col.laboraci6 amb u n  grup de 
dones de la població, prepari 
una exposició sobre religiositat 
popular. Aquesta mostra fou 
possible grAcies a una Amplia 
col-laboració vei'nal que aporti 
objectes i evidencia que hi ha 
u n  considerable fons de foto- 
grafies. D'aquesta forrna s'ini- 
cii  u n  treball de recollida d'i- 
matges fotogrifiques sobre la 
població en general i, la tardor 
del 2002, s'opta per fer una ex- 
posició sobre l'activitat minera 
del poble, que fos alhora una 
primera mostra del resultat ob- 
tingut, per0 també una moti- 
vació per a la recollida de més 
fotografies. Al mateix temps es 
comencen a fer u n  seguit d'en- 
Imatge d 'uns martellers que estan preparant la pega, és a dir, foradant la roca per 
introduir-hi la cdrrega d'explosius q z ~ e  permetrd d'arrencar el mineral. El miner que 
est2 ajupit aguanta el l lum de carbur cap amunt  per ilduminar el lloc on s'estd fent el 
forat. Dtcada de 1950. Fotografia: andnim. 
trevistes -histbries de vida- a lloc d'emigració de no poques 
antics miners i altres persones famílies en el període de crisi i 
del poble. La resposta de la po- tancament de les mines. L'ex- 
blació fou molt positiva i la re- posició, presentada a l'arxiu 
collida de materials s'incre- histbric, va tenir un  considera- 
mentA notablement. Posterior- ble Pxit de públic i va servir per 
ment s'han fet dues exposi- impulsar el recull de membria 
cions més, durant els estius de oral sobre l'activitat minera 
2003 i 2004 al Museu de les entre persones que no sempre 
Mines. Tot plegat ha portat a han conservat una vinculació 
localitzar més de 300 fotogra- continuada amb el poble. 
fies, datables entre el 1880 i el Aquest 2005 s'ha editat, com a 
1970, a més de documents eina de divulgació i valoració 
personals -contractes de tre- del patrimoni miner, un  calen- 
ball, notes de feina, rebuts de dari que recull una petita se- 
l'economat ...- i també alguns lecció d'imatges. 
objectes, tot i que aquest no és Certament, la recollida de 
l'objectiu específic del nostre fotografies, la seva digitalitza- 
treball. A la tardor de 2004 ció i conservació, constitueix 
una versió d'aquestes mostres només una part del treball a 
fotogrifiques es va presentar a fer. De l'inventari, calia passar 
Reus. La ciutat fou, fa anys, a una catalogació -feta en el 
Processó de Santa Bhrbara, pujant per la carretera de la mina en direcció al poble. 
A la dreta es veuen les cases de la coldnia minera, concretament del conjunt conegut 
com la Fonda, i els l len~ols que la gent treia al carrer amb motiu de la festa. 
Sense datació. Fotografia: andnim. 
marc d'una recerca IPEC-Do- 
cumentació- i a u n  estudi que 
possibiliti aplegar, a l'entorn de 
cada imatge, tota la informació 
possible. Ha interessat, en 
aquest sentit, documentar tot 
allb que la imatge mostra per6 
també aplegar tots els records, 
totes les imatges de la metnbria 
que provoca cada fotografia. 
Entenem, doncs, que aquestes 
fotografies no són, senzilla- 
ment, il.lustracions per a una 
histbria descrita i interpretada 
a partir d'altres fonts. Són, i la 
metodologia de recollida po- 
tencia encara més aquests as- 
pectes, components fonamen- 
tals en la construcció d'una 
histbria col.lectiva, d'una 
membria de la població. Més 
enlli del seu valor estetic -in- 
negable en  molts casos, ja que 
s'han localitzat imatges anti- 
gues de gran qualitat- i del seu 
i11teri.s corn a document grific, 
hi ha un  cornponent simbblic 
que es fa evident quan es pre- 
senta la imatge. 
Hem volgut, per tant, desen- 
volupar una recerca participa- 
tiva que ha implicat el poble, 
cotnbinant rigor científic i 
cornponents emocionals, que 
generi resultats visibles per a la 
població i que, per tant, sigui 
percebuda com una acció en 
benefici de la comunitat. 
Aquest no  és u n  objectiu rne- 
nor, si entenem el patrimoni 
cultural com una construcció 
social, com el resultat d'una 
selecció de components mate- 
rials i immaterials als quals s'a- 
torga un valor afegit. En la me- 
sura que la recerca atorga va- 
lor patrimonial a uns coneixe- 
ments, vivencies o objectes, 
entenem que és positiu i ne- 
cessari aquest diileg entre es- 
pecialistes i població. Més enlli 
d'uns resultats a curt termini, 
cal fortnular propostes de con- 
tinu'itat. La recerca iniciada so- 
bre els movirncllts socials a la 
mineria prioratina o el projecte 
sobre les migracions mineres 
són exemples de treballs d'in- 
vestigació en curs. En aquest 
sentit, és clar que ha de servir 
per aportar més continguts per 
al Museu de les Mines de Bell- 
munt, com a receptor local 
dels resultats de la feina. Es pot 
contribuir, així, a la creació 
d'un centre de docurnentació 
de l'activitat minera al Priorat 
-projecte que impulsern Ca- 
rrutxa, el Museu i 1'Ajunta- 
ment de Bellmunt- que pot in- 
corporar altres tipus d'estudis, 
corn per exemple treballs sobre 
histbria de la rnineria al Corn- 
tat de Prades o recerques sobre 
altres poblacions de la mateixa 
conca minera corn el Molar o 
el Masroig. 


Les mines de Bellmunt del Priorat: memòria personal i recull d'imatges

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert