Mauri i Domènech, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L A U R O  1 
temps que va entre 1977 i 1987, sobre una crisi ben 
palesa que no és suficient per evitar la f o r ~ a  de les 
arrels de 1'AgrupaciÓ i el seu creixement. Una darre- 
ra part titulada <<Una jove Coral de 75 anys),, pot 
servir de magnífic colofó al treball que clou amb una 
sbrie de dades sobre la situació actual de l'entitat. 
Un dels molts encerts del llibre ha estat el material 
grhfic i fotografic que il.lustren moltissimes de les 
seves phgines. S'agraeixen els llibres d'aquestamena, 
on el disseny és un suport ben fet i ben distribui't, que 
dóna ajuda ales aportacions histbriques i amb un clar 
objectiu de divulgació. Permet, aixb, que creixi l'in- 
terbs, i atenua la dimensió histbrico-cronolbgica del 
treball, que en bon encert, Clusellas pal.lia sovint 
donant-nos unes dades que ens expliquen aspectes 
de la vila amb d'altres d'interks més global. Sense 
menysprear el treball d'equip fet en l'estudi -ben 
lloable per altra banda- es troba a faltar, perb, el 
nom de l'autora a la part exterior del llibre o en el seu 
llom, mancanGa que opino que no es pot permetre en 
publicacions d'aquestes característiques. 
Al final del llibre, Carme Clusellas dóna dades sobre 
Bibliografia General i sobre la documentació i fonts 
de consulta fetes per la investigació, fet que permet 
confrontar i ampliar el treball si és que en algun 
moment algú vol fer-ho. Destaco aixb, perqub el 
rigor de les dades aportades per Clusellas són perfec- 
tament comprovables en els fons documentals expli- 
cats en el llibre, i per remarcar de nou, tot i que és 
prou sabut, que Carme Clusellas és exigent amb els 
seus treballs i els resultats finals als quals ens té 
avesats són més que bons. Aquesta historiadora 
d' Art, amb estudis i coneixements, amés, de conser- 
vació i restauració de béns mobles i pintura, ha fet 
una esplbndida incursió en la rnicro-histbria del país, 
i en concret amb un treball que ens descobreix una 
part essencial de la vila de Cardedeu. 
Joan Garriga i Andreu 
CLIMATOLOGIA DE GRANOLLERS 
L~ESTACI~ METEOROL~GICA DE GRANOLLERS, 
1950m1991 
Anna Pellicb 
Treballs del Museu de Granollers-Citncies Naturals núm. 2 
Granollers, 1993 
Els que ens dediquem a la meteorologia agrdim la 
publicació de llibres com aquest d' Anna Pellicé. Per 
a molts, un observatori meteorolbgic, pot semblar un 
lloc sense cap mena d'importancia, perb la seva 
Climatologia de Granollers 
L'EstaciÓ Meteoroldgka de Granollers 
1950-1 991 
significació és gran a l'hora de conbixer el clima 
d'una localitat i d'una comarca. A més a més, un 
observatori meteorolbgic és la base dels models 
numbrics de predicció o mapes del temps que ser- 
veixen per saber quin és l'estat de les capes atmos- 
fbriques i la seva evolució futura. A Catalunya, un 
observatori és encara més important, ja que ens 
permet conbixer millor la climatologia d'aquest país 
tan complicat meteorolbgicament parlant. 
Aquest acurat recull d' Anna Pellicé, de dades meteo- 
rolbgiques de l'observatori de Granollers, ens acosta 
molt més al que sabiem de forma molt general i no 
gaire completa del clima de Granollers i de l'hrea del 
Vallbs Oriental i ens ho clarifica. Ara, amb aquest, 
podem aprofundir enormement en el coneixement de 
totes les variables meteorolbgiques i el seu compor- 
tament a la capital del Vallbs Oriental. 
Es tracta d'una obra que pot ser consultada per qual- 
sevol persona interessada en el tema. Des d'un sim- 
ple tafaner, que vulgui descobrir fets curiosos o 
recordar les grans nevades, els grans freds o les grans 
pluges, passant pels entesos en la matkria que vul- 
guin utilitzar les dadespels molts i variats estudis que 
es poden fer, o persones, que per la seva activitat 
econbmica, necessitin saber els trets climhtics 
d'aquesta ciutat d'una forma acurada, precisa i com- 
pleta, tal com esth exposat en aquest magnífic recull 
de 1'Anna Pellicé. 
Del llibre, als que no hi sou entesos, us recomanaria 
la part que tracta sobre fets curiosos i efembrides ja 
que tots els que han passat durant les darreres dbca- 
des hi són presents i a més a més, amb unes magní- 
fiques fotografies, que corresponen a les tragiques 
inundacions de l'any 1962 i a la gran nevada del mes 
de desembre del mateix any. Als entesos és difícil 
recomanar-10s una part del llibre, ja que des de 
lkstudi de les diferents variables meteorolbgiques, 
passant per la histbria de les observacions meteoro- 
lbgiques a Granollers i fins al perfil climhtic de la 
ciutat tot és molt interessant. 
Ressaltaré també, el clar i complet tractament de les 
dades, ja que la classificació esth feta amb taules i 
també grhfics. Aquests precisament permeten, amb 
un ripid cop d'ull, una clara valoració dels principals 
trets climhtics. 
Veient aquest llibre d ' ~ n h a  Pellicé crec que no 
s'hauria de perdre l'empenta que s'ha demostrat a 
l%ora de fer aquesta recopilació, ja que a Catalunya, 
obres d'aquesta mena no són massa freqüents, tot i 
que per a molta gent serien d'una gran utilitat i ens 
portarien a conkixer millor els tipus de temps que ens 
afecten. Aixb ens permetria, adaptar-nos millor a 
segons quines condicions i prevenir conseqükncies 
negatives que la meteorologia ens pot portar. 
~ ~ n c e s c  Mauri i Dom&nech 
M. &gels Bonet i Galobart 
Etnobotanica 
de lavall del Tenes 
(Vall& Oriental ) 
Blblloteca 
de cultura 
popular 
Valeri Senal Boldu 
14 
PUBLICACIONS D E  L'ABADIA D E  M O N T S E R R A T  
ETNOBOTANICA DE U VALL DEL TENES (vnrris oarNmr) 
M. Ange~s Bonet i Galobart 
Bibl. de cultura popular V. Serra i Boldú núm. 4 
Publicacions de ]'Abadia de Montserrat 
Barcelona, 1993 
obra, caldria considerar els estudis etnobbtanics en- 
tre les disciplines que de forma urgent ens cal desen- 
volupar. Tot i que aquest estudi s'inscriu perfecta- 
ment en la tradició bothnica catalana, cal assenyalar 
l'oportunitat d'aquest estudi, en un moment en qub 
part del que és la nostra cultura popular entorn de les 
plantes sols és escrit en la membria dels nostres avis. 
Etnobothnica de la Vall del Tenes, ha estat premiat 
amb el IV Premi de Cultura Popular Valeri Serra i 
Boldd atorgat per 1'Ajuntament de Bellpuig. És una 
obra científica excel.lent, tesi de llicenciatura en 
farmacia, que ens mostra molt exhaustivament les 
aplicacions diverses de les plantes, sobretot pel que 
fa al seu us medicinal. 
Destaquem, per a tots aquells possibles lectors, que 
l'obra és molt interessant des del punt de vista de 
l'especialista, ja que se'ns hi recull les aplicacions de 
més de dues-centes espkcies diferents de plantes. A 
partir de la descripció de les característiques geo- 
grhfiques més rellevants de la vall del Tenes, des del 
medi físic al desenvolupament demogrhfic recent, 
l'obra ens presenta un catdeg amb totes les espkcies 
estudiades, les parts utilitzades i quines són les 
virtuds farmacolbgiques atribui'des a cada una. En el 
capítol dedicat a les fomulacions, podem trobar 
totes les fórmules o barreges de plantes amb una 
determinada utilitat medicinal, amb anotació del 
municipi d'on prové el remei. També trobem algu- 
nes anotacions a l'aplicació de les plantes en la 
gastronomia i les creences quant 1'6s mhgic o reli- 
giós de les plantes; també es recullen les aplicacions 
de productes no vegetals com a remeis medicinals i 
mhgics. El treball acaba amb un acurada discussió 
dels resultats en comparació a altres estudis etnobo- 
tanics regionals i analitza la informació obtinguda en 
relació a la bibliografia preexistent. Així poden 
constatar-se les aplicacions no conegudes, el grau de 
cultura botinica dels informants, les plantes més 
usades, el nom de les plantes, etc. 
Perb cal assenyalar l'interks que pot suposar a tot 
possible lector l'apartat de l'obra que recull les 
entrevistes a les persones que han estat els infor- 
mants d'aquesta membria histbrica que es perd en els 
segles. Aquest apartat es desenvolupa a partir d'una 
petita ressenya biografica de la persona informant, i 
ens recull el més important de l'entrevista. En alguns 
casos se'ns transcriu textualment l'expressió utilit- 
zada en la conversa, recurs que amplia encara més 
l'interks general d'aquest magnífic llibre. 
Antoni Arrizabalaga 
Entre les novetats bibliogrhfiques que han aparegut 
en els darrers mesos cal destacar en un lloc preemi- 
nent 1'Etnobothnica de la Vall del Tenes, de M. 
~ n g e l s  Bonet. 
Com ja ens explica Bolbs en el prbleg d'aquesta 


Climatologia de Granollers. L'estació meteorològica de Granollers, 1950-1991. Anna Pellicé

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert