Esquerda Ribes, Mateu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

143
Testimonis d’arquitectura rural al
terme de La Granadella
Mateu Esquerda Ribes
L’elecció del terme de La Gra-
nadella per a aquest treball de
recerca (que va disposar d’una
beca del Centre de Promoció de
la Cultura Popular i Tradicional
Catalana) es deu a dos factors: pri-
mer, al fet que La Granadella té
el terme més gran de les Garri-
gues, amb una beneficiosa situa-
ció estratègica –confronta amb el
Segrià i la Ribera d’Ebre–, i un
passat important, econòmic i de
poder –havia estat cap d’una de
les baronies més importants de
les terres de Lleida i seu de l’ar-
xiprestat–; segon, que personal-
ment jo mantenia una estreta
relació amb diversos veïns d’a-
quella població, derivada d’ante-
riors estudis, els quals m’havien
assabentat d’un ampli i hetero-
geni ventall de restes escampades
pel terme.
La quantitat ingent d’estructu-
res sorgides des d’un inici de la
recerca, portada a terme durant
l’estiu - tardor del 2006, desfasà
totalment les dades aportades pels
primers informants consultats, fet
que obligà a prioritzar la varietat
d’elements davant de la quanti-
tat, oferint un mostreig de cada
tipologia.
planta única, cobertes amb volta
de canó.
Cabana o aixopluc (2).- Peti-
tes estructures cobertes adossa-
des a la paret d’una cinglera. 
Recers (1).- Lloc arrecerat a
l’aire lliure on els pagesos es reco-
llien a l’hora dels àpats. 
Construccions relacionades amb
l’activitat agropecuària
Era.- Forma part d’un conjunt
camperol lluny del poble, on es
troben inclosos tots els elements
primordials que ens donen una
idea de l’explotació: una era per
a la batuda de cereals, un corral
per al ramat de bestiar; el mas
(15), compost d’habitatge, esta-
ble i pallissa, i una cisterna (7)
per proveir-se d’aigua. Alguns
conjunts disposen de sitges o gra-
ners per als cereals, d’un trull de
vi, així com de forn de pa. Tam-
bé cal fer referència als “can-
yos”(2), una mena de celler iso-
lat excavat al sòl natural prop del
lloc habitat.
Eral (2).- Munió d’eres pròxi-
mes l’una a l’altra, situades a
redós del poble.
Sitjar (1).- Conjunt medieval
de més de setanta dipòsits d’em-
magatzematge de cereal excavats
al sòl natural, en un altiplà ano-
menat pla de les Sitges.
Hort (2).- Petita porció de
terreny de regadiu envoltat per
un mur de pedra o tàpia, on hom
conreava especialment hortalis-
ses per al consum familiar. Res-
taven agrupats al llit de la vall, en
els llocs on el mantell freàtic es
trobava més a prop de la superfí-
cie. Per regar s’utilitzava l’aigua
extreta a mà del pou, que s’em-
magatzemava en una pica de
Descripció dels principals
elements inventariats
Es van fer un total de 103 fit-
xes d’inventari. N’hi ha algunes
que testifiquen un sol element
(recer, aljub…), i d’altres que
emmarquen en la mateixa unitat
tot un conjunt d’elements inte-
rrelacionats (com ara l’era de
batre, l’hort, espones amb arne-
res, etc.). D’aquestes 103 fitxes es
podrien fer diverses classifica-
cions, segons la utilitat, els mate-
rials, l’antiguitat, la conservació,
etc., tot i que moltes, com abans
ja s’ha especificat, entrarien en
més d’una ordenació. Jo les he
destriat per la seva funció, tal com
a continuació les detallo: 
Construccions d’habitatge o 
aixopluc
Balmes murades (11).- Refu-
gis i habitacles murats, davall d’u-
na cinglera que fa de coberta
natural.
Masos isolats (3).- Situats en
mig d’una finca, s’hi resguarda-
ven els pagesos i els animals de
càrrega.
Cabanes de volta (4).- Cons-
truccions rurals de pedra seca, de
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 143
144
ra, el degotim dels quals va a
parar a un dipòsit de pedra. 
Pous de la vila (2).- Comunals
on acudia la gent per buscar l’ai-
gua. Al seu costat hi havia els ren-
tadors públics.
Estructures relacionades amb 
la construcció
Graveres (1).- Conjunt de cavi-
tats subterrànies en galeria fetes
per a l’extracció de vetes de gra-
va, utilitzada per a la construcció.
Pedreres (3).- Afloraments de
pedra sorrenca de qualitat,
emprades per a l’extracció de
blocs destinats a construcció d’ha-
bitacles i marges agrícoles. 
Forns de calç (2).- Amuntega-
ments de pedres de calç que es
coïen dins una cavitat cilíndrica
excavada al terreny natural. A la
part de sota es feia una falsa cúpu-
la, destinat a la llenya per la com-
bustió.
Teuleries (2).- Eren centres
terrissers de tipus àrab, on es
coïen els materials de fang neces-
saris per a la construcció, teules i
rajoles sobretot. El forn era la seva
estructura principal. A la base hi
havia la cambra de foc i sobre
aquesta, separada per una super-
fície perforada –garbell– hi havia
la cambra de cocció, descoberta
per la banda superior. 
Altres construccions aïllades
Molins fariners hidràulics
(1).- Es transformava el gra en
farina mitjançant una maquinà-
ria moguda per la força de l’ai-
gua.
Molins d’oli (1).- Avui sols res-
ta la carcassa exterior de les cons-
truccions originals. 
Ermites (2).- Només queda al
camins rurals estaven empedrats,
per protegir-los de l’erosió cau-
sada per l’aigua o pel pas conti-
nuat d’animals i carruatges. 
Construccions relacionades amb
algun tipus de ramaderia
Tancats per bestiar (1).- Cons-
truccions que conformen un
corral isolat en alguna partida del
terme, amb l’habitacle del pastor
i una pallissa al costat. 
Carrerades (2).- Vies per al
trànsit del bestiar, especialment
el de llana, en el seu camí cap a
les pastures, i que enllaçava amb
altres rutes vers el Pirineu per
facilitar la transhumància. 
Arneres (4).- Petites cavitats
cobertes, fetes amb pedra seca, on
es posava l’arna o rusc, perquè
quedés arrecerada del fred.
Construccions relacionades amb
l’aigua
Basses (7).-Receptacles a cel
obert, excavats al sòl natural, que
recollien l’aigua per escorrentia
en els dies de pluja. N’hi ha de
dos tipus: la bassa de terra, amb
el seu contorn de terra piconada
i suau inclinació per abeurar el
ramat, i la bassa murada, amb les
parets folrades de pedra en sec i
una escalinata de pedra fins al
fons, que servia pel consum de
les persones i dels animals domès-
tics.
Aljubs (5).- Dipòsits excavats
a la roca, descoberts, destinats a
recollir l’aigua de pluja per la lli-
sera de roca.
Cadolles (2).- Petits clots exca-
vats al cingle utilitzats com a
reclam per caçar ocells que hi acu-
dien a beure. 
Fonts (2).- Aiguaneixos natu-
rals, situats davall d’una cingle-
pedra per temperar-se al sol. En
parcel·les més grans s’emprava la
sínia o els molins de vent per 
l’elevació de l’aigua del pou (4).
Altres es regaven des d’una
sèquia (1) situada al fons de la
vall.
Trulls excavats a la roca (2).-
Sistema vitivinícola medieval
compost per dipòsits excavats a
la roca, en llocs aïllats, per a la
primera fermentació del most a
la mateixa finca. 
Forns d’oli de ginebre (1).-
Construccions en forma de cube-
ta i amb una coberta en cúpula.
S’hi cremaven troncs o soques de
ginebre que desprenien un oli
recollit en una pileta exterior.
Aquest s’usava en veterinària i
perfumeria.
Fites de pedra (2).- Assenya-
len els límits d’una propietat o
territori.
Colls, passos (1) i camins
empedrats (2).- Els principals
Relleu marcat per bancals d’oliveres que
s’adapten als desnivells orogràfics 
mitjançant els marges construïts amb
pedra seca. El marge inferior conté 5
arneres integrades al conjunt de 
l’espona. Fotografia: Mateu Esquerda 
(5 de setembre de 2006).
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 144
145
Manual de descripció coreagràfica
de balls de bastons
Montserrat Garrich Ribera
culte la de Sant Antoni. L’interior,
barroc, està format per planta de
creuer. A l’exterior es manté una
torre amb campanar d’espadan-
ya corresponent a un antic edifi-
ci romànic. 
Castell (1).- Situat a ponent de
la població, queden només alguns
vestigis dalt d’un serrat rocós i
aplanat.
Trinxeres de l’última guerra
(2).- Formen part de conjunts de
fortificacions de l’última guerra,
enquadrades en el sistema defen-
siu del Front de l’Ebre. 
Conclusions
Els resultats del treball presen-
tat crec que donen un potencial
ample i variat de tipologies, i
poden ser un punt de partida per
indagar més profundament en el
coneixement de la societat rural
de les nostres terres i la seva trans-
formació al llarg de la història, les
seves formes d’organització i les
manifestacions culturals que
genera. Tanmateix penso, com ja
altres han proposat, que caldria
explorar les alternatives existents
per conservar un patrimoni rural
deprimit fent-lo sostenible, man-
tenint una cultura sense aturar
en el temps allò que es vol pre-
servar, i permetent que l’esdeve-
nidor dels béns culturals rurals
acompanyi el progrés de la socie-
tat i fins i tot sigui el motor d’a-
quest desenvolupament social a
les comarques de l’interior.
L’interès del Manual de descrip-
ció coreogràfica de balls de bastons
rau principalment en el fet que,
fins al moment, no hi ha un
mètode competent que ajudi
qualsevol persona a documentar
un ball de bastons. La gran quan-
titat de colles bastoneres del nos-
tre país, amb multiplicitat de balls
de bastons, fa sorgir la necessitat
de trobar unes bases comunes de
descripció que ajudin a l’inter-
canvi d’informació.
L’objectiu principal és descriu-
re sobre el paper un ball de bas-
tons. I això amb diverses finali-
tats:
– servir de guió per recordar un 
ball
transmetre una determinada
coreografia en el si d’una colla
bastonera
– deixar documentades les core-
ografies d’una colla que s’han
deixat de ballar
– deixar documentades les noves
coreografies estrenades per una
colla
– ajudar al traspàs generacional
en aquells balls que s’han per-
dut i només resten en la memò-
ria de balladors i balladores grans
– servir a aquelles persones que
estudien el ball de bastons
Aquest manual és una concre-
ció del sistema de descripció core-
ogràfica de dansa tradicional que
presentàvem l’any 1999;1 en con-
cret l’aplicació d’aquest als balls
de bastons. Es tracta, doncs, de
presentar de forma organitzada,
estructurada i estandarditzada la
coreografia d’un ball de bastons
relacionada amb la música amb
la qual es balla.
S’ha elaborat un sistema capaç
d’adaptar-se a les particularitats i
trets propis de cada ball. Es plan-
teja, com en l’obra marc, la pre-
sentació d’un dossier sobre un ball
de bastons en el qual es reuneixi
tota la informació sobre aquest.
Abans de començar a confec-
cionar el Manual s’ha optat per
fer una revisió de diferents tipus
de descripcions coreogràfiques de
balls de bastons, malgrat que són
escasses i inèdites. S’ha fet un tre-
ball de camp, per conèixer ter-
minologies, coreografies, dinà-
miques, etc. que han ajudat a
donar un marc més ampli.
A partir de l’anàlisi en profun-
ditat del cop de bastons i la pica-
da, l’aportació més significativa
del sistema és desgranar els dife-
rents components que hem con-
siderat rellevants i imprescindi-
bles que conformen una picada.
Per mitjà d’una taula, tots els ele-
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 145


Testimonis d'arquitectura rural al terme de La Granadella

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert