Cortés Elia, Mª del Agua

Revistes Catalanes amb Accés Obert

137
La finalitat bàsica d’aquest tre-
ball, fet gràcies a una beca d’in-
vestigació concedida pel Centre
de Cultura Popular i Tradicional
Catalana l’any 2006, ha consistit
a fer un estudi del mobiliari dins
l’entorn rural a la comarca del
Berguedà, no limitant-se única-
ment als objectes des del seu ves-
sant artesà i cultural, sinó també
tenint en compte l’anàlisi antro-
pològica dels usos dels mobles i
dels espais on aquests es troben
a les cases, i estudiant també
aquests espais. El treball ha estat
fruit de la continuïtat d’una pri-
mera investigació que es va ini-
ciar l’any 2005 en la qual es va
estudiar la zona del centre i el
baix Berguedà, territori planer
amb una economia principalment
d’explotació agrícola del medi, fet
que influeix en l’estructura arqui-
tectònica de les masies i en la dis-
tribució interna dels espais do-
mèstics. Aquest primer treball
tenia la intenció d’iniciar una
recerca d’especial interès per la
manca d’estudis en aquest camp,
a partir d’un important treball de
camp que va portar a obtenir la
informació necessària per tirar
endavant la recerca basada en l’ús
L’espai domèstic i el mobiliari rural
al territori de muntanya del 
Berguedà. Dades per fer un estudi
comparatiu entre dues zones de la
comarca: muntanya i la plana
M. del Agua Cortés
de diferents metodologies de tre-
ball ajudades per totes les fonts
històriques possibles (arqueolò-
gica, documental, oral, els matei-
xos objectes…). Es va fer un plan-
tejament general de la inves-
tigació, així com una important
tasca de documentació d’espais
domèstics i mobiliari a un nom-
bre limitat de cases del baix Ber-
guedà. Es va fer una important
tasca de documentació de mobi-
liari i dels espais interiors de les
cases, establint tipologies dels
espais domèstics que mostren
característiques concretes per a la
zona de la plana agrícola de la
comarca relacionades amb aquest
sistema econòmic d’autosufi-
ciència.
En la segona recerca, feta l’any
2006, es va ampliar el camp d’es-
tudi agafant més territori i con-
trastant la distribució de l’espai
domèstic i el tipus de mobiliari
amb altres zones de la mateixa
comarca. Al Berguedà trobem
dues zones geogràfiques molt
diferenciades, la zona sud, domi-
nada per un territori planer en
què l’agricultura ha estat el mit-
jà de subsistència bàsic centrat en
la masia; i la zona nord, inici dels
Pirineus i amb un relleu mun-
tanyós que influeix clarament en
l’adaptació de l’home al medi i en
les tasques econòmiques a les
quals s’han dedicat i en les quals
la muntanya ha influït molt. Per
tant, l’objectiu d’aquesta segona
recerca consistia a fer l’estudi del
mobiliari i de l’espai domèstic
rural a municipis de la zona de
muntanya per establir compara-
cions amb els habitatges i mobi-
liari de la zona de les planes agrí-
coles.
L’objectiu principal de la recer-
ca queda diferenciat en dos: d’u-
na banda, l’estudi concret del
mobiliari a una zona de muntan-
ya amb un sistema econòmic
basat en l’aprofitament del medi
(principalment ramader) que s’ha
mantingut fins fa poques dècades
i que ens proporcionarà com a
resultat elements específics i una
comparació amb la zona d’eco-
nomia agrícola estudiada ante-
riorment. D’altra banda, no
només s’ha tingut en compte el
moble com a objecte individual,
sinó també el lloc on aquests
mobles es troben ubicats, la seva
relació amb el seu entorn imme-
diat provocada per les necessitats
d’ús.  En conseqüència, l’estudi
pren un caire antropològic, ja que
no només es tracten les peces en
si com a objecte artesà, sinó tam-
bé l’entorn que les acull i, per
tant, es tenen en compte les
necessitats provocades per l’ús. 
Ara, en una època en què ja fa
temps que s'ha despertat la reu-
tilització i nova valoració artísti-
ca i històrica dels mobles antics,
sembla que afavorir el coneixe-
ment d'aquests mobles, de les
necessitats que van provocar la
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 137
138
Cuina d'una casa de la zona de Gósol (Alt Berguedà) amb la campana del foc carac-
terística de la zona, l'armari dels fogons i una taula abatible que forma part del banc
escó. Fotografia: M. del Agua Cortés (setembre de 2006).
seva construcció, és del tot obli-
gat per tal que aquest mobiliari
utilitzat per diferents generacions
surti de l'oblit i es valori en la seva
justa mesura, provocant així la
seva conservació i perduració com
a elements identificatius de la
nostra història.
Resultats obtinguts
Amb aquesta recerca s’ha ini-
ciat la documentació de l’espai
domèstic rural a la comarca del
Berguedà i els mobles utilitzats
en aquests espais, per tal d’am-
pliar el coneixement sobre el
moble en entorn rural a Cata-
lunya, tema que ha estat poc estu-
diat. S’ha fet una detecció de l’es-
tat en què es troben el mobiliari
i els espais que els alberguen, i de
les possibilitats que hi ha de docu-
mentar encara espais que han
sofert pocs canvis, principalment
al baix Berguedà, ja que a les
zones de muntanya les rehabili-
tacions han estat més freqüents
per l’auge del turisme en els
darrers temps. La intenció de la
investigació ha estat elaborar l'e-
volució històrica prenent com a
font els mateixos mobles que es
conserven a diferents cases, sen-
se tenir en compte la seva proce-
dència original. Per tant, el tre-
ball de camp és l’eina principal,
amb la qual obtenim el màxim de
documentació, principalment grà-
fica, arquitectònica i històrica, que
permeti el manteniment de la
memòria d’aquests espais i mobi-
liari abans que desapareguin defi-
nitivament.
Amb l’estudi s’han pogut esta-
blir tipologies de mobles caracte-
rístics de cada zona, així com dels
espais domèstics als masos i la
seva ubicació en el conjunt de la
casa, fet que ha permès establir
les característiques generals dels
espais d’ús domèstic a les cases,
del seu objecte, estructura i del
tipus d’elements que s’hi troben
tradicionalment. S’han recuperat
també alguns noms dels objectes
a la zona, incloses denominacions
locals que en alguns casos s’este-
nen a altres comarques de mun-
tanya veïnes, de manera que s’ha
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 138
139
tenen una lògica similitud amb
els que es van estudiar anterior-
ment a la zona de la plana, tro-
bem petites diferències, degudes
principalment al tipus de sistema
econòmic d’autosuficiència de
cadascuna de les zones estudia-
des. Així, veiem diferències en
l’estructura arquitectònica de la
casa, però no només això, sinó
que l’agrupació humana es fa de
manera diferent entre l’alt i el
baix Berguedà, o el que és el
mateix, entre la zona planera
–amb una economia bàsicament
agrícola– i la zona de muntanya–
amb una economia basada prin-
cipalment en la ramaderia. Men-
tre a la plana predomina l’hàbi-
tat dispers dominant d’un ampli
territori agrícola, a la zona de
muntanya les cases s’agrupen en
llogarets, tot i mantenint una
independència de la resta que-
dant tancades amb parets i dis-
posant d’un pati central a l’aire
lliure. A la zona agrícola això no
és del tot necessari, ja que es té
un domini més general del terri-
tori i, tot i que es construeixen
coberts al voltant de la casa cen-
tral, tot el conjunt acostuma a
estar obert al territori. 
L’estructura de la casa i el tipus
de material utilitzat és molt simi-
lar en les dues zones. Les cases
són de pedra, reble, maó o tàpia,
cobertes amb teulada de teula
àrab; però mentre a les zones agrí-
coles es feien grans llindes amb
data o portes adovellades, a la
zona de muntanya això no és fre-
qüent, com tampoc els arcs de
diafragma al pis inferior. Proba-
blement el fet que els ramats s’a-
costumaven a guardar  en coberts
propers no feia necessari dispo-
sar d’un espai ampli a la planta
baixa i els arcs apuntats només
els trobem dins de ciutats o pobles
grans, en les places o carrers des-
tinats a zona de mercat. Portes i
finestres són més petites a mun-
tanya, amb llinda i sense gaire
decoració. Igualment, els asseca-
dors o eixides no són tan amples,
sinó que acostumen a ser com un
balcó allargat.
L’interior de la casa presenta
una estructura també semblant,
amb diferents espais a la planta
baixa generalment destinats a bes-
tiar petit –gallines, conills, ove-
lles–, i hi trobem també una esca-
la que permet l’accés al pis. En
aquest pis generalment la sala és
l’element central i eix de la vida,
però no necessàriament es troba
situada al centre de la casa, tot i
que acostuma a disposar dels ele-
ments característics: rellotge, ca-
pella, aigüera, taula i bancs. La
sala no reflecteix el nivell econò-
mic tant com passa a la zona agrí-
cola, sinó que l’espai és més sen-
zill i fins i tot moltes vegades
disposa del foc a terra i la cuina
al costat. El foc a terra presenta
la diferenciació més important
respecte al de les cases del baix
Berguedà. Generalment és de
campana semicircular en forma
d’embut, però disposa d’una llei-
xa a la campana externa –cosa
que no passa al baix Berguedà– ,
i a més la campana és més baixa,
de manera que recull millor el
fum. Els elements del foc són els
mateixos, però no trobem cre-
malls decoratius, sinó els més sim-
ples, fets amb una cadena i dos
ganxos. L'espai del foc sempre dis-
posa de bancs escons, tant de res-
patller alt, com dins un espai tan-
fet una aproximació a la termi-
nologia del mobiliari i objectes
domèstics de l’àmbit català.
El ventall de masies i cases
inventariades permet establir tipo-
logies d’espais i mobiliari, tot i que
en posteriors estudis ampliarem
la zona estudiada per tal d’iden-
tificar més tipologies i contrastos
entre zones geogràfiques. S’ha
pogut observar que el medi físic
no és un element determinant,
tot i que en certa manera influeix
en l’habitatge en la mesura que
influeix l’organització producti-
va, l’aprofitament dels recursos i
l’organització social dels seus
membres, que provoquen l’ús.
S’ha obtingut una visió general
bastant complerta de com són els
espais a les cases de la zona, fins
i tot tenint en compte tipus de
cases per distinció de nivell social
i econòmic.
El treball de recerca ha permès
fer una diagnosi tant de l’estruc-
turació interna dels espais domès-
tics, com del mobiliari que hi tro-
bem relacionat, seguint l’esquema
següent:
- Estructura general de l’habi-
tatge (ubicació de l’habitatge res-
pecte al volum total de la casa)
- Distribució interna de l’habi-
tatge (tipus d’estances, ubicació,
estructuració d’aquestes, dimen-
sions, mobiliari present a cada
estança)
- Característiques generals dels
mobles (fustes, tipologies per
estances)
- Suport amb informació pro-
porcionada per documentació his-
tòrica (documental, fotogràfica)
La recerca feta l’any 2006 ha
permès detectar que, tot i que en
general els elements estudiats
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 139
140
cat, així amb taula abatible a la
part de darrere del banc. Això sí,
tots són d’estructura senzilla i de
fustes locals, generalment pi. 
L’estructura de les cuines tam-
bé és similar, només que a la zona
de muntanya són freqüents els
armaris dels fogons al costat del
foc a terra. Un element clarament
diferenciador són els escudellers
fets dins la mateixa obra de les
parets de les cuines. Són escude-
llers encastats, amb dos muntants
fets d’obra i decorats amb mot-
llures sinuoses amb lleixes entre
mig i que a cada casa pintaven o
decoraven amb puntes. En canvi
no abunden les aigüeres amb
escudeller, sinó que són més fre-
qüents les piques per aigua sol-
tes, sense la vaixella a sobre que
ja es guarda a l’escudeller de la
cuina.
Les habitacions per dormir
acostumen a ser petites per res-
guardar del fred i, tot i que en tro-
bem alguna amb alcova, no són
tan freqüents com a la zona agrí-
cola. Pel que fa al mobiliari de les
habitacions, és bastant generalit-
zat quant a llits, taules i tauletes,
però en canvi en aquesta zona no
abunden les calaixeres ni les cai-
xes de núvia. Sí que hi ha algu-
na caixa, principalment de mos-
so, és a dir, senzilla, de pi, per
guardar des de roba fins a gra.
Però en canvi no trobem calaixe-
res d’escambell o d’escriptori, les
quals a la zona del baix Bergue-
dà són molt freqüents, esmenta-
des fins i tot a la documentació.
A l’alt Berguedà és més freqüent
guardar la roba en un armari o
caixa de mosso que en una calai-
xera, i a les sales no hi ha les calai-
xeres d’escriptori.
Trobem també els graners dins
les cases, a les segones plantes
generalment, i en habitacions
entremig d’altres habitacions des-
tinades a dormitori, cosa que
manifesta la protecció de la cli-
matologia en aquestes zones de
muntanya; al baix Berguedà, en
canvi, acostumen a estar a les gol-
fes de la casa o en espais annexos
tipus pallissa.
En resum, ha estat molt inte-
ressant observar l’estructura que
segueixen les sales, les cuines i les
habitacions. S’ha pogut establir
una tipologia de cuines i dels seus
elements: aigüeres, fogons, foc a
terra, forn de pa, pastador; així
com del mobiliari que l’acom-
panya: bancs escó, taules, apara-
dors, escudellers. El mateix s’ha
fet a la sala i a les habitacions,
establint tipologies dels mobles
que es troben en els espais així
com de la seva estructura. A la
sala: la capella, rellotge, apara-
dors, escudellers, taules,  bancs,
altres tipus de seients, calaixeres,
caixes de núvia i de mosso. A les
habitacions: armaris encastats,
armaris exempts, llits, tauletes,
bressols, escalfallits. S’han docu-
mentat també mobles religiosos,
ja que a moltes cases hi ha una
petita capella privada, amb calai-
xeres de sagristia, confessionaris,
bancs i armaris-santuari. També
ha revestit importància la con-
trastació dels elements observats
amb la documentació de les
mateixes cases, ja que ajuda a la
ubicació cronològica d’alguns
elements; en aquest sentit, tam-
bé ha estat molt útil la consulta
de fotografies antigues.
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 140


L'espai domèstic i el mobiliari rural al territori de muntanya del Berguedà. Dades per fer un estudi comparatiu entre dues zones de la comarca: muntanya i la plana

L'espai domèstic i el mobiliari rural al territori de muntanya del Berguedà. Dades per fer un estudi comparatiu entre dues zones de la comarca: muntanya i la plana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert