Mundó, Anscari Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOUS ESTUDIS SOBRE FEUDALISME 
CATALÀ (SEGLES IX A XIII) 
Del 8 a l'U de gener d'enguany Girona acollia un Col·loqui in-
ternacional sobre «La formació i expansió del feudalL·me català», de-
dicat a la memòria del malaguanyat historiador gironí Santiago So-
brequés i Vidal (1911-1973). El marc en fou el CkïHegi universitari de 
la ciutat que, junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona porta-
ven el pes de l'organització tan material com científica; i V2il a dir 
que fou ben reeixida segons el parer de tots els assistents. 
Els invitats foren 26 professors i investigadors, classificables en: 
dos ponents, una conferenciant i 23 autors de comunicacions. Donava 
goig de veure entre aquests darrers gent jove que un hom ha tingut 
com a deixebles, que sap que ha pogut influir —en major o menor 
grau— en llur formació intel·lectual com a investigadors, 
Èl gruix dels assistents era format per més de 160 nois i noies 
•estudiants de vuit dels nostres centres imiversitaris: Barcelona i 
Autònoma, Girona, Tarragona i Lleida, València, Alacíint i Mallorca. 
Llur nombre feia impossible d'abastar-los en una sola aula; sort que 
els organitzadors van muntar wa iservei de video simultani que per-
metia seguir en una aula adjunta les incidències de l'exposició dels 
temes i de les discussions consegüents. 
L'acte inaugural el presidiren el Rector de la Universitat Autò-
noma, Antoni Serra i Ramoneda, el Conseller d'Educació, Joan Gui-
tart, l'Alcalde de Girona, Joaquim Nadal, el President de la Diputa-
ció, Salvador Carrera i el director del Col·legi imiversitari, Josep M.» 
Nadal. El professor Miquel Barceló introduí la temàtica del Col·loqui 
amb un breu però incisiu parlament «ad hoc». . • 
El Colloqui fou dividit en dues parts no massa ben diferencides: 
una primera sobre gestació i primera expansió del feudaüsme a la 
Catalunya Vella fins al 1150-1200, que ocupà dues sessions; l'ídtra 
part es dedicà, en quatre sessions, a esclarir l'expansió del feudaUs-
me per la Cataltmya Nova i pels Països Catalans durant els segles 
XII a XV. 
393 
2 ANSCARI M. MUNDÓ 
El prof. Pierre Bonnassie, de la Universitat de Tolosa-Le Mirail^ 
s'explicà sobre «la formació i primera expansió del feudalisme ca-
talà», ponència que més que resumir les comunicacions presentades, 
exposà els seus punts de vista sobre els sistemes de produció i el 
pas de l'esclavatge romà i visigot al dels serfs de la terra que co-
mençà amb el feudalisme català, segons ell, entre els anys 1040-1060. 
Feudalisme que, després d'haver estat considerat com a refkx peri-
fèric i tardà del dels grans estats europeus del centre i nord, ara ja 
es veu com a ben peculiar i fins original, tant en les seves arrels com 
en les seves causes, evolució, manifestacions i consolidació ràpida 
en pocs anys del segle xiè i endavant. 
Les comunicacions —sovint d'extensió escrita notable, tot i que 
havien d'ésser exposades en 10 o 15 minuts (ai las! sovint depassats)— 
aportaren aspectes no sols complementaris sinó fins essencials per 
a la comprensió d'aquest primer feudalisme. 
Així, el prof. Manuel Riu i Riu, de la Universitat de Barcelona, 
aprofundia, amb la seva experiència, en «l'aportació de l'arqueolo-
gia a l'estudi de la formació del feudalisme català», sobretot a part ir 
dels castells. 
Dues comunicacions tractaren documentació concreta referent a 
Girona: Gabriel Roura que presentà «un diploma carolingi desconegut 
del rei Odó a favor del «fidel» Wicfrid (887-893)», original inèdit de 
l'arxiu de la catedral, notícia ben gratificant ja que no s'esdevé pas 
gens sovint una descoberta d'aquesta mena. 
Ramon Martí exemplificà amb els casos de Bàscara i d'Ullà «la 
integració en l'alou feudal de la seu de Girona de les terres benefi-
ciades pel «règim dels hispans» dels segles ix a xi». 
El que escriu això introduí el tema del dret escrit en la forma-
ció del dret consuetudinari feudal al parlar dels «manuscrits del 
«Lliber iudiciorum» de les comarques gironines», tema que enllaça-
va amb la comimicaçió dels professors 
Frederic Udina i Martorell i Antoni JJdina i Abelló, de la Univer-
sitat Autònoma, que feren extenses i atinades «consideracions a l'en-
torn del nucli originari dels Usatges de Barcelona», nucli més antic 
del que el mestre Ramon d'Abadal havia pronosticat. 
Michel Zimmermann, prof. a la Sorbona de París, sintetitzava 
analíticament aquells documents jurídics plens d'interès què són «els 
juraments de fidelitat a Catalimya al segle xi», primera manifestacid 
394 
NOUS ESTUDIS SOBRE FEUDALISME CATALÀ (SEGLES XX A XIIl) 3 
escrita que explica la pi-axi i el mecanisme de formació de la pirà-
mide feudal, 
Thomas N. Bisson, prof. de la Universitat de Berkeley, a l'exposar 
«la crisi de les franqueses catalanes (1150-1200», utilitzà els «clams» 
o «plants» o «querimoniae», documents més aviat rars en els arxius, 
generalment en català, que són l'expressió més punyent de la re-
volta dels servents de la gleva contra els encarregats de cobrar pels 
grans senyors els fruits de la terra cultivada pels serfs; feia veure 
també com apareixien els «mals usos» i com el poble senzill volia 
emparar-se a redós del rei o de les jerarquies eclesiàstiques contra 
els senyors feudals intermitjos. 
Pau H. Freedman, prof. de la Vanderbilt University, dels USA 
també, en certa manera extenia el tema encetat per Bisson al pre-
sentar «la condició social de la pagesia catalana al segle xiii», I, per 
fi, com a preludi de la segona part del Col·loqui, 
Martí Aureli, prof. català de la Universitat d'Ais de Provença, 
plantejava noves perspectives sobre «l'expansió catalana a Provença 
al segle xil», amb tot el joc d'aliances i d'enemistats feudals sovint 
provocades per la possessió o control de les vies comercials. 
Le segona part del Col·loqui s'obria amb la ponència del prof. 
Pierre Guichard, de la Universitat de Lió II, amb vai títol prou ex-
pressiu i definidor: «la segona expansió feudal catalana, continental 
i d'ultramar». Més cenyit a la funció de ponent, resumí amb brevetat 
les línies de recerca de les comunicacions subsegüents, sense deixar 
de transparentar, però, al seu coneixement de la realitat valenciana 
del segle xiii, de la que n'és bon especialista; realitat brutal que 
comportà un asserviment ferotge de la societat musulmana romasa 
al país. 
Les comunicacions de la sessió a seguit d'aquesta ponència es 
referiren totes a les condicions, que hom està investigant a la part 
oriental d'al-Andalus, és a dir, la Mallorca àrab, divergents de la 
feudalitat catalana del segle xil. 
Miquel Barceló, prof. de la Universitat Autònoma, parlava, amb 
un títol al·legòric, de «Vespres feudals. La societat de Sharq al-Anda-
lus abans de la conquesta catalana». 
Guillem Roselló Bordoy, professor de la Universitat de Palma 
de Mallorca, presentava l'estat de la qüestió sobre «documentació ar-
queològica i estudi de les societats de Sharq al-Andalus». 
395 
4 ANSCARI M. MUKDÓ 
Àngel Poveda, professor de la Universitat d'Alacant proposava 
<'algiines hipòtesis sobre l'economia agrària del juz' de Jijnan-Bytra 
a Mayürqa». 
La sessió següent ens transportà a la Catalunya Nova i al País 
Valencià, on el feudalisme tingué un caire específic, per una banda 
més evolucionat que el de la Catalunya Vella i per l'altra amb inten-
sitat variable segofts les comarques valencianes. 
Antoni Virgili ens presentava «conquesta, colonització i feudalit-
zació de Tortosa (segle xii), segons el cartulari de la catedral»; 
continuava l'avenç geogràfic amb 
Enric Guinot, que exposava r« origen i evolució del feudalisme 
al Maestrat de Casteíló»; baixaven encara més 
Antoni Furió i Ferran Garcia, professors de la Universitat de 
València per fer-nos veure les «dificultats agràries en la formació i 
consolidació del feudalisme al País Valencià»; i c lo ï a el panorama 
Paulino Iradiel, professor també de la Universitat de València, 
analitzant les «famílies feudals en l'àrea d'expansió catalana» cap a 
terres meridionals en un quadre molt il·lustrador del procés cap a una 
nova feudalitat. 
Sàviament organitzada, la sessió penúltima ens tomava a situar 
a les Illes; però ara ja després del pas d'aquestes al domini català. 
Jaume Portella, professor del Col·legi Universitari de Girona i 
de là Universitat Autònoma de Barcelona, exposava sense embuts 
el que s'ha vingut a anomenar «la colonització feudal de Mallorca» 
i com s'implantà allí amb diferències i peculiaritats el que passava 
contemporàniament a Catalunya. 
Ricard Soto, professor de la Universitat de Barcelona, insistia 
en «alguns casos de gestió «colonial» feudal a la Mallorca del se-
gle XIII», que 
Àngel Rodríguez rematava amb «el cas de ^ Pollença en la con-
questa i feudalització de Mallorca (1298-1304)», fonamentat en la ju-
risdicció dels Templers sobre aquell territori nord-occidental de l'Illa. 
Aurèlia Jené explicava com es féu «la conquesta de Mariürqa el 
febrer de 1287» i com s'hi intal·laren els senyors catalans als que es 
repartí l'illa; per concloure el quadre, . 
Antoni Riera, professor de- la Universitat de Barcelona, oferia el 
39fi 
NOUS ESTUDIS SOBRE FEUDALISME CATALÀ (SEGLES IX A XIIl) S 
panorama menys feudal-potser d'«el sector ínercaiitil à Malloixa à 
la' segona meitat del segle xiii»; 
Eri la darrera sessió s'agruparen algunes comunicacions més di-
fícils de coordinar entre elles, però que no els mancava gens d'intè-
rès; o, sinó, vegeu-ho: 
Josep M. Pons Guri feia veure com la societat rural de la baixa 
edat mitjana es movia «entre l'enfiteusi», d'arrel romana, «i el feu-
dalisme». 
Christian Guilleré, professor d'institut a Le Creusot. ens feia vea-
re «les ciutats i la feudalitat», tot analitzant «el cas de Girona i la 
seva vegueria al segle xiv»; i, encara que no la pogués llegir, 
Jaume Sobrequés, professor a la Universitat Autònoma, mostra-
va la «pervivència fins a l'edat moderna del règim senyorial a les 
comarques gironines». 
Josep M. Salrach, professor de la Universitat de Barcelona, i el 
seu deixeble Joan-Pau Rubiés, exposaren l'aspecte narratiu literari 
del feudalisme al parlar «entorn de la mentalitat i la ideologia del 
bloc de poder feudal a través de les quatre grans cròniques», prece-
dit d'un repàs de la historiografia anterior a Jaume I. 
Com que voldria ésser complet en l'enumeració dels conferen-
ciants, manca dir encara que al final de la primera sessió i com a 
invitada especial, parlà la Sra. Reyna Pastor, argentina, que havia 
estat deixeble de Sànchez-Albornoz i ara és professora a la Complu-
tense de Madrid. El seu tema era: «Construcción y consolidación 
del sistema feudal castellano-leonés de los siglos xi-xii», tema sug-
gestiu per tal de poder establir una comparació entre el que passa-
va a Catalunya i el que s'esdevenia en un procés paral·lel, però no 
gaire anàleg, al centre peninsular. Entre altres coses constatà que 
al simplisme de l'anàlisi de la dialèctica històrica s'hi havien d'anar 
afegint elements dels que fàcilment s'obliden molts dels nostres his-
toriadors i que, com els aspectes polítics i culturals, permeten veure-
hi més clar en la recerca de la veritat. 
No cal dir com la part pròpiament de col·loqui, és a dir, el que 
vulgarment anomenem les discussions de cada ponència o comimi-
cació, foren altament il·lustratives i enriquidores; ni es va perdre, 
en general, la noció del temps, per la seva brevetat i concisió; ni 
deixaren d'observar-se les formes de la més fina cortesia. I això en to-
397 
6 ANSCARI M. MUNDÓ 
tes les tres llengües oficials del Col·loqui: català, castellà i francès. 
No es pot dir pas el mateix de molts congressos als que un hom és 
invitat a participar, Felicitem-nos-en, doncs, sincerament, així CODÏ 
felicitem els organitzadors de les jornades científiques gironines. 
ANSCARI M . MUNDÓ 
Professor de la Universitat 
Autònoma de Barcelona. 
398 


Nous estudis sobre feudalisme català (segles IX a XIII)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert