Serrà Campins, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La tenqo popular catalana 
Antoni Serra Campins 
Universitat de Girona 
Hipotesi de treball 
El punt de partida d'aquest treball so- 
bre la tencó popular fou la hiphtesi se- 
gons la qual, en tota I'area lingüística cata- 
lana, hi hauria hagut, des que la llengua 
existí, diverses formes de cant amebeu o 
cant alternat, per mitja de les quals els 
poetes i les poetesses orals dialogaven, 
polemitzaven o competien posant a pro- 
va la seva capacitat improvisadora. El 
proposit era demostrar que aquesta for- 
ma lúdica de la poesia tradicional s'havia 
manifestat per mitja de modalitats prou 
diverses, tant pel que fa a la forma i a I'ex- 
tensió, com a la tematica; i que no era ex- 
clusiva de cap epoca ni comarca o regió 
en particular, sinó que havia estat conrea- 
da ininterrompudament, fins al segle XX, 
arreu del Principat de Catalunya, del País 
Valencia i de les llles Balears. És a dir; que 
el genere, originat molt abans que I'es- 
criptura a partir d'algun ritual magicoreli- 
giós i practicat arreu del món, es devia 
manifestar al nostre país amb la mateixa 
vitaiitat i diversitat de formes que en altres 
cultures europees proximes a la nostra. 
Metode seguit 
Primer vaig fer una recerca, tan ex- 
haustiva com vaig saber; de dades i notí- 
cies recollides per filolegs i folkloristes i 
de textos enterament dialogats que es 
troben dispersos en estudis i canqoners 
relatius a tota I'drea lingüística catalana. 
Després vaig classificar i valorar el mate- 
rial aplegat i el vaig completar amb la in- 
formació que em van donar algunes per- 
sones que havien estat testimonis d'a- 
questes practiques i amb alguns enregis- 
traments sonors. Posteriorment, seguint 
el metode comparatiu, vaig interpretar i 
completar els indicis i les evidencies més 
escassos relatius a la practica de la tenqó 
popular al Principat de Catalunya i al País 
Valencii per mitja de la informació més 
explícita i mes abundant recollida a les 
Illes Balears, on aquests duels poetics van 
tenir una vigencia considerable fins a mit- 
jan segle xx.Vaig comparar; també, la in- 
formació recollida als Paisos Catalans 
amb la informació procedent d'altres cul- 
tures, especialment de la italiana, on el ge- 
nere ha estat més estudiat. Aixo em va 
permetre de comprovar; una vegada més, 
el grau extraordinari d'unificació de tota 
la cultura oral-tradicional d'arreu d'Euro- 
pa. Fent una regressió cronologica, a mes, 
faig extensius a les edats mitjana i moder- 
na les línies generals dels resultats obtin- 
guts a partir de la documentació relativa 
als segles XVIII, xlx i xx, ja que és evident 
que les diverses formes de tencó popular 
catalana eren practiques ancestrals que, 
des de I'antiguitat clissica, havien sobre- 
viscut al llarg dels segles amb innovacions 
escasses o poc profundes, ates el caracter 
conservador de la cultura tradicional de 
I'epoca preindustrial i ates el coneixe- 
ment que tenim d'aquestes practiques en 
altres pa'isos europeus durant els segles 
anteriors. 
Resultats obtinguts 
El treball argumenta i demostra els di- 
versos punts de la hipotesi de la qual par- 
teix i classifica les formes de cant alternat 
en tres subgeneres diferenciats per la se- 
va extensió i el seu contingut. Són la to- 
pada, la demanda i el combat, els quals es 
corresponen, respectivament, amb la sfi- 
do, el dubbio i el contrasto italians. Els defi- 
neix, caracteritza i exemplifica amb 
abunddncia de textos i n'estableix el me- 
tode de composició durant I'actuació pú- 
blica, feta amb I'ajuda de fórmules i temes 
tradicionals i de melodies molt simples, 
així com de preludis instrumentals o vo- 
cals que omplien els intervals entre es- 
trofa i estrofa i entre vers i vers, sobretot 
quan la inspiració demanava algun mo- 
ment de reflexió. 
La topada o escomesa és el dialeg 
breu que, per mitja de corrandes impro- 
visades, mantenien dos corrandistes, glo- 
sadors o enversadors que havien coinci- 
dit en algun lloc i aprofitaven I'avinentesa 
per exercitar el seu art. La topada és, tot  
alhora, salutació, provocació, desafiament i 
invitació al diileg poetic, seguit de la re- 
plica immediata de I'interpel.lat, el qual es 
veia obligat a respondre adequadament, si 
no volia que el seu prestigi poetic quedés 
malparat. Podia ser maligna o amistosa, 
segons el to  mortificant o distes que la 
conversa adoptava. 
La demanda consisteix en el planteja- 
ment i la resolució d'una dificultat. Per 
mi t j i  d'una corranda, un dels enversadors 
proposa una endevinalla, fa una pregunta 
poca-solta o absurda o una pregunta ero- 
tica, planteja un problema o una situació 
complicada o exigeix I'enumeració de 
tots els fets, aspectes o elements que in- 
tegren un conjunt determinat; i I'oponent 
contesta amb una cantó semblant, mirant 
de donar solució a la qüestió que li han 
proposat. 
El combat, també conegut amb els 
noms d'escoblejada, porfidia, glosada, glo- 
sot i rinyo, és una llarga discussió entre 
dos o més poetes o poetesses orals feta 
per mitjh de canCons improvisades. El més 
sovint el competidors eren dos: dos ho- 
mes, dues dones o un home i una dona. 
Rarament passaven de tres. Era un espec- 
tacle d'una popularitat extraordinaria, es- 
pecialment entre els estaments més mo- 
destos, que podia allargar-se durant bas- 
tantes hores i que solia fer-se davant un 
públic nombrós i participatiu, previament 
convocat. Eren disputes altament estilitza- 
des, amb totes les característiques d'un ri- 
tual, que es desenvolupava lentament, 
amb una certa solemnitat i d'acord amb 
una reglamentació coneguda de tothom. 
S'obria amb una introducció, en la qual in- 
vocaven Déu, saludaven els assistents i es 
presentaven a si mateixos; i es tancava 
amb un epfleg, en el qual demanaven dis- 
culpes per les ofenses causades i s'aco- 
miadaven. Aquestes dues parts es feien 
per mitja de cancons formularies que 
eren adaptades a les circumstincies de 
cada cas particular. Un combat mono- 
temitic o una secció d'un combat poli- 
temitic podien consistir en una baralla 
estilitzada, un seguit de demandes o pre- 
guntes difícils, un contrast de dos punts 
de vista oposats, una sitira contra tercers, 
una narració feta a base de preguntes i 
respostes o un dialeg teatral entre perso- 
natges ficticis. 
La multiplicitat de formes, temes i pro- 
cediments del cant alternat I'adequava a 
tota mena de persones, llocs i ocasions, la 
qual cosa el feia omnipresent en la socie- 
tat tradicional, el situava en un lloc central 
dins el conjunt de tota la poesia oral i el 
convertia en una de les fonts més impor- 
tants de les cancons curtes i llargues que 
circulaven anonimament. De la topada, la 
demanda i el combat propiament dits 
que feien dos o més poetes enfrontats 
cara a cara per mitja de cancons improvi- 
sades, se n'havien derivat d'altres adapta- 
des als poetes més reflexius o que no te- 
nien gaire facilitat per improvisar. Se'n 
feien a distancia, amb els enversadors si- 
tuats en llocs o poblacions diferents, per 
mitja de cancons no necessariament 
compostes al moment, sinó preparades 
amb temps, abans de ser enviades al seu 
destinatari a través d'algun intermediari 
que memoritzava el text o per mitja del 
paper escrit; i n'hi havia de fictícies, com- 
postes per un sol poeta. Hi havia, encara, 
altres formes de cant alternat que podien 
practicar els simples cantaires, fent servir 
cancons alienes. Igualment, sembla que el 
col.loqui i el fistic, dos generes populars 
totalment dialogats que eren divulgats 
oralment i per mitja de I'escriptura, han 
de tenir el seu origen en la tenqó popu- 
lar practicada pels poetes orals. 
Cestudi també mostra com les diver- 
ses modalitats de la tencó trobadoresca i 
dels seus precedents llatins tenen un 
equivalent en alguna de les modalitats 
practicades pels modestos versificadors 
orals, de la qual cosa es despren I'origen 
popular de la tencó culta. Un fet que no 
ens estranyari, si tenim en compte que 
les formes populars precediren de les 
corresponents formes cultes, de vegades 
també compostes oralment de manera 
improvisada, i si tenim en compte que du- 
rant I'edat mitjana la literatura oral-tradi- 
cional era patrimoni de totes les classes 
socials, de savis i d'illetrats, a diferencia de 
la literatura culta, a la qual només tenien 
accés els estaments més privilegiats. El 
debat breu trobadoresc conegut amb el 
nom de cobla és I'equivalent literari de la 
topada; la cobla tenconada trobadoresca 
ho és de la glosa ten~onada, corranda 
tenconada o follia tenconada; la demanda 
o requesta trobadoresca, de la forma po- 
pular que en el treball també hem desig- 
nat amb el mateix nom de demanda; la 
t e n ~ ó  trobadoresca, ho és del combat; el 
conpictus, altercatio, contentio o disputatio 
llatí i el joc partit o partiment trobado- 
resc, de la modalitat de combat consis- 
tent en un contrast de dos punts de vista 
oposats; i el tornejament trobadoresc, del 
combat que enfrontava alhora més de 
dos poetes orals. Les formes cultes can- 
viaven la metrica i I'estil i, als temes d'arrel 
foll<lbrica, afegien temes i conceptes pro- 
cedents de I'alta cultura; pero les estruc- 
tures bisiques i els subgeneres, així com 
bona part de la tematica, continuaven es- 
sent els mateixos. 


La tençó popular catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert