Janer, Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Resum del segon àmbit
de les Jornades
l'àmbit que em va tocar de
coordinar hi foren cridats
bibliotecaris que treballen en
biblioteques universitàries, en
biblioteques especialitzades de la
indústria o de l'Administració, en
centres de documentació, i d'altres
que hi estaven en contacte per
raons de feina. Puc dir que la
resposta fou molt satisfactòria. Els
resultats finals també: cinc
ponències i nou comunicacions és
un nombre d'aportacions molt
considerable i engrescador.
Resum i comentari de les ponències
Lia ponència presentada per les
companyes de les tres Universitats
fou: Les biblioteques universitàries
a Catalunya: present i futur.
Exposaren la situació de les
biblioteques de la Universitat de
Barcelona i de l'Autònoma,
agafant-ne uns aspectes
determinats i fent-ne un estudi. Es
donaren molt breument, és clar,
unes pinzellades de l'estat actual,
alhora que ens enumeraren una
sèrie de mesures que creuen
necessàries per a un bon
funcionament d'aquestes
biblioteques a Catalunya i ara. No
les citaré totes, però si unes
quantes:
— necessitat de coordinar la política
bibliotecària de les tres universitats
de Catalunya,
— necessitat de posar en marxa un
sistema de catalogació compartida
en els Centres i que portés a la
confecció d'un catàleg col·lectiu
informatitzat, el qual estalviaria
costos i facilitaria la informació,
— necessitat de pressupostos de
biblioteca propis i suficients,
— necessitat de racionalitzar les
plantilles de personal i sobretot
exigència de professionalitat.
Em consta que darrera de la
presentació que es va fer hi havia
un treball i moltes hores de
reunions de moltes companyes de
les tres universitats. Només per
això j a té un sentit haver-lo
presentat, malgrat el to pessimista
que algú podria atribuir-li. I tindria
molt més sentit encara si, a partir
d'aquestes primeres Jornades, les
ponents es constituïssin en grup de
treball per tal de continuar buscant
les solucions més escaients en
aquests moments d'entrada de
noves tecnologies amb les quals els
bibliotecaris ens trobem ja.
La segona ponència que es va llegir,
Biblioteca i servei de documentació
dins Vempresa, la presentaren tres
companyes que treballen en
21
biblioteques d'empresa. El treball
és també el resultat de moltes
trobades entre elles. Ens volgueren
donar una visió, en línies generals,
del que és una biblioteca d'empresa,
per força especialitzada, basant-se
en la seva pròpia experiència.
Després de definir-nos les funcions
d'aquest tipus de biblioteca, feren
un repàs dels materials més usats i
del tractament que se'ls dóna.
També parlaren dels serveis
complementaris que han d'establir
en aquests centres per tal d'acostar
la informació concreta i específica a
cada usuari en el seu lloc de treball
i en el moment oportú. Per últim
dedicaren especial atenció als
sistemes d'informació en línia, que
els bibliotecaris d'empresa han de
saber fer servir per poder satisfer
les necessitats bibliogràfiques de la
pròpia empresa, sobretot de cara a
la investigació. En aquest sentit
explicaren com accedir a una base
de dades i quin és l'equip mínim
necessari per poder-ho fer.
La principal conclusió que podríem
treure d'aquesta exposició és que,
donada la gran implantació dels
sistemes d'informació en línia,
sobretot a les empreses
capdavanteres químiques i
farmacèutiques, el personal que
porta aquest tipus de biblioteques
hauria de ser personal professional
qualificat dins del camp de la
documentació.
En el nostre país no és dóna
l'especialització en documentació
per a postgraduats, ni els estudis
donats fins ara a l'Escola de
Biblioteconomia i Documentació
han donat una formació dirigida
especialment a aquests tipus de
biblioteques. Això fa que el
bibliotecari d'empresa hagi de
cercar el seu complement a través
de la col·laboració amb els tècnics i
que, per tal d'aprofundir la tasca
que desenvolupa, hagi de
familiaritzar-se amb els conceptes
bàsics del camp en el qual es mou
la seva empresa.
La tercera aportació al nostre àmbit
fou Un aspecte de la cooperació
interbibliotecaria: Vadquisició de
publicacions periòdiques en el camp
de'la biomedicina. Determinació
d'una col·lecció bàsica. Aquesta
lectura ens donà a conèixer l'esforç
de cooperació que han fet i fan un
grup de professionals que treballen
en el camp de les biblioteques
mèdiques a Catalunya. La
Coordinadora de Documentació
Biomèdica és el fruit d'aquest equip
de treball. La Coordinadora ha
tingut com a objectiu principal
22
aconseguir l'adquisició
mancomunada de les publicacions
periòdiques que han de rebre les
biblioteques mèdiques del nostre
país per tal de no haver de recórrer
amb préstecs i fotocòpies als
centres estrangers, evitant
d'aquesta manera a la comunitat
científica de casa nostra les
despeses de temps i diners que això
comporta.
Un resultat immediat d'aquesta
col·laboració és el catàleg col·lectiu
de les publicacions periòdiques ja
existents en les biblioteques
mèdiques. El segon pas és
l'establiment d'una bibliografia
bàsica necessària per aconseguir
l'objectiu que s'han proposat.
Aquesta exposició és un exemple
clar del que pot donar la
coordinació a nivell sectorial per tal
de poder potenciar al màxim els
recursos tant bibliogràfics com
humans.
La quarta ponència presentada a
l'àmbit de biblioteques
especialitzades fou la titulada:
Projecte per a una Cartoteca
Històrica de Catalunya. Aquesta
cartoteca funcionarà molt aviat com
a secció de l'Institut Cartogràfic de
Catalunya, el qual depèn del
Departament de Política Territorial
i Obres Públiques de la Generalitat
de Catalunya. L'exposició de la
ponent, que per força va haver de
ser molt esquemàtica donada la
manca de temps, va ser enriquida
amb la projecció comentada de sis
diapositives de les sis primeres
peces cartogràfiques impreses de
Catalunya i de la ciutat de
Barcelona.
A més de presentar-nos el projecte
de la Cartoteca Històrica pel que fa
a la formació dels seus fons mínims
inicials i a la política de proveïment
d'aquests, que serà la de fomentar
al màxim la concentració
d'informació (catàleg col·lectiu) a fi
de resoldre el problema de la
dispersió actual, la nostra
companya ens va presentar el
projecte del tractament tècnic del
material. En aquest camp ens
avançà que s'ha previst de treballar
amb el format MARC i amb les
normatives ISBD (CM) i ISBD (A).
El públic oient seguí atentament
aquesta dissertació malgrat el
cansament acumulat i es manifestà
satisfet per la iniciativa de
l'Institut Cartogràfic de Catalunya
de donar suport al projecte de
creació de la nostra Cartoteca
Històrica. Aquesta albergarà el
material històric i modern que serà
d'un interès evident per a l'estudiós
23
de la cartografia i per al país en
general.
Va cloure les lectures del nostre
àmbit la presentació de la ponència:
Les Biblioteques Parlamentàries en
Vactualitat. La Biblioteca del
Parlament de Catalunya. Aquest
treball va tenir com a objectiu
principal definir la biblioteca
parlamentària com a biblioteca
especialitzada i eina capaç
d'acomplir la seva funció essencial,
que és la de proporcionar la
informació documental necessària
per al treball parlamentari. Els fons
que defineixen l'especialització de
les biblioteques parlamentàries són,
en termes generals, col·leccions
bibliogràfiques de tema jurídic,
economia, ciències socials, premsa
general i especialitzada,
publicacions oficials, publicacions
de països estrangers, legislació,
documentació parlamentària, etc.
El contingut deixa de ser purament
bibliogràfic, en el sentit tradicional,
i passa a ser informació
documental, concepte que té un
abast molt més ampli de suports.
Per tant, les biblioteques
parlamentàries, des de la seva
especificitat, han hagut de fer un
esforç d'adaptació a les noves
necessitats d'informació i a les
noves tècniques, des de l'aplicació
de la informàtica i l'ordinador fins a
la creació de bases de dades i la
connexió telemática. D'aquesta
manera s'esborra molt més la
diferència que pot haver-hi entre
aquest tipus de biblioteca
especialitzada i un centre de
documentació.
La nostra campanya ens presentà
diversos models de biblioteques
parlamentàries actuals. També va
presentar-nos la Biblioteca del
Parlament de Catalunya,
inaugurada el 1984. Aquesta
biblioteca, prevista en el reglament
del Parlament l'any 1980, en aquest
moment està en el seu primer any
de funcionament i en l'etapa de
formació. Molt aviat s'haurà de
consolidar, tant des d'un punt de
vista infrastructural com d'aplicació
de la prevista automatització, com
a font d'informació documental
parlamentària del nostre país.
Resum i comentari de les
comunicacions
/\.mb la intervenció de la
companya de la Biblioteca del
Parlament de Catalunya acabà el
temps destinat al nostre àmbit dins
les Jornades. Però dins del marc de
treball dels mesos que les
24
precediren es reberen nou
comunicacions, totes elles prou
interessants per ser tingudes en
compte. Representaren l'esforç
personal o col·lectiu d'uns
professionals que viuen unes
problemàtiques concretes en els
seus llocs de treball. Les
comunicacions presentades foren les
següents:
Una biblioteca especialitzada en
gas. El propòsit de la comunicació
és el de donar-nos a conèixer la
Biblioteca ï Centre de
Documentació de Catalana de Gas i
Electricitat. És gairebé l'única en
tot l'àmbit estatal especialitzada en
temes relacionats amb el gas. Cal
remarcar el seu contacte constant
amb centres de documentació
gasista d'Europa i dels EUA, fet
que, com hem vist en altres
biblioteques especialitzades
científiques, porta els seus
bibliotecaris a estar al dia en les
noves tècniques de
teledocumentació.
Biblioteques especialitzades en
música. Sis bibliotecaris que
treballen en centres especialitzats
en música ens presentaren aquesta
comunicació. Essencialment és la
presentació dels seus llocs de
treball i de l'experiència de les
reunions que des del setembre de
1983 duen a terme per tractar dels
problemes comuns de les seves
biblioteques.
Biblioteques d'hospitals. Aquesta
comunicació és un resum, massa
condensat potser, de la història de
les biblioteques d'hospitals als
països d'Europa i als EUA. També
ens parla de les biblioteques
hospitalàries a l'Estat espanyol i a
Catalunya. De la comparació es
desprèn la necessitat d'una
coordinació oficial d'aquestes
biblioteques a casa nostra. Caldria
considerar, com a professionals,
aquest punt, i que les Conselleries
de Sanitat i Cultura se n'ocupessin.
Biblioteques de museus. Aquest
treball és un breu estudi pràctic
basat en exemples concrets i
coneguts. Les autores de la
comunicació hi intenten explicar
quines són les característiques i els
problemes de les biblioteques de
museus a casa nostra, sense cap
ànim de teoritzar ni d'establir
normatives, però sí de sensibilitzar
els professionals i els responsables
polítics per tal de trobar els mitjans
de treure-les de la precarietat en
què es troben, promoure-les i
activar-les en relació amb la
importància que tenen.
25
Breu introducció a la biblioteràpia.
El tema abordat en aquesta
comunicació no fa referència directa
a les biblioteques, però si als llibres
i a la lectura. La biblioteràpia com
a teràpia del malalt per mitjà de la
lectura té els seus inicis en
l'antiguitat. A Catalunya s'han
desenvolupat seminaris, taules
rodones, sessions clíniques que han
tingut com a tema les biblioteques
als hospitals i la biblioteràpia.
Fomentar la creació de biblioteques
als hospitals, asils, presons i
correccionals és una tasca que no es
pot escapar del nostre interès com a
professionals bibliotecaris.
Un model de biblioteca de Facultat
centralitzada: Biblioteca de la
Facultat de Ciències Econòmiques i
Empresarials. Aquesta comunicació
és un estudi de les diferents
seccions que componen aquesta
important biblioteca de la
Universitat de Barcelona, presentat
des de dues perspectives: una, la
visió externa d'acomodació física, i
l'altra, l'organització interna de les
diferents tasques centralitzades que
s'hi desenvolupen.
La Biblioteca d'Història de l'Art de
la Universitat de Barcelona.-La
Biblioteca del Departament
d'Història de l'Art de la Universitat
de Barcelona té un fons documental
molt important: 15.600 llibres i 200
títols de revistes especialitzades.
Els bibliotecaris que hi treballen
ens expliquen el passat i el present
d'aquesta biblioteca i fan una
previsió de futur, conscients que és
la biblioteca de Catalunya que té el
fons especialitzat d'art més
important.
La Classificació Decimal en
Antropologia Cultural Com molt bé
ens explica la seva autora, aquesta
comunicació exposa un tema
problemàtic: la Classificació
Decimal Universal (CDU) aplicada a
una biblioteca d'antropologia
cultural no és prou útil. El fet de
no estar prou especificada aquesta
matèria en la CDU i el gran
creixement actual i la diversificació
de la temàtica antropològica han
estat els motius per què moltes
biblioteques importants
especialitzades en la matèria han
hagut d'aplicar adaptacions
diverses. La comunicació ens
presenta un estudi d'aquestes
adaptacions. Com a resultat final
s'arriba a la conclusió que resulta
molt difícil adoptar una classificació
unificada per aplicar-la a aquest
tipus de biblioteques. Aquest tema,
necessàriament interessant i
compartit, podria obrir un debat
26
sobre la qüestió de la viabilitat de
l'aplicació de la CDU en algunes
biblioteques especialitzades.
Documentado: un aspecte de la
biblioteconomia actual. La
comunicació, molt interessant per
cert, sosté la tesi que la
documentació i les ciències de la
informació no són sinó un aspecte
de la biblioteconomia moderna.
La biblioteconomia ha hagut
d'adequar-se progressivament a la
nova realitat, que es caracteritza
per l'explosió de la informació i,
amb la introducció de la
informàtica, per l'aparició de nous
llenguatges documentals. En no
créixer al mateix ritme aquesta
necessitat d'informació, amb tot el
que comporta, i la biblioteconomia,
hem estat subjectes a confusions
sobre l'abast semàntic d'aquesta
paraula. És absurd marcar
diferències i distàncies entre
bibliotecaris i documentalistes.
La documentació ha de ser un dels
camps de treball del bibliotecari,
com qualsevol altre. La comunicació
ens suggereix un repte que tenim
tots: el bibliotecari ha de poder
estar armat per ser un bon
documentalista. Repte que tenen
també, és clar, uns estudis tot
just acabats d'oficialitzar al nostre
país.
o i he de fer un comentari global
del resultat del treball de l'àmbit,
aquest només pot ser positiu. A
part del treball personal de les
companyes, que fou molt i molt bo,
va ressaltar el treball en equip. En
aquest sentit l'àmbit es mostrà tan
ric i amb tantes possibilitats que ell
sol pot ser objecte del muntatge de
més d'una jornada de treball, com
espero que així serà.
No voldria acabar aquest resum
sense donar les gràcies a totes les
companyes i als companys que
d'una manera o altra, amb
ponències, amb comunicacions, o
escoltant i participant-hi, han fet
possible aquest espai de treball dins
les Primeres Jornades de
l'Associació.
Carme Janer
Coordinadora de Vàmbit
27


Resum del segon àmbit de les Jornades

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert