Vilardell Arévalo, Roser

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista d’Etnologia de Catalunya    Març 2016    Núm. 41264    ETNOMóN
Museus
El Museu Etnogràfic de ripoll,  
passat, present i futur
de l’any 1929. De fet, Serra i Pagès, 
l’any 1916, ja manifestà la voluntat de 
fer un museu:
L’existència de museus […] no tan 
sols és un títol d’embelliment de la 
població, d’atracció pels forasters y 
material d’ensenyança pels matei-
xos habitants, sinó que enforteix els 
vincles nacionals, crea major suma 
d’afectes als ciutadans y va enro-
donint y definint cada vegada més 
l’esperit col·lectiu.1 
El primer recull de peces fou exposat a la 
sagristia petita de l’església de Sant Pere 
de Ripoll (on també es guardava l’antiga 
documentació d’aquesta parròquia). Les 
col·leccions es varen anar ampliant fins 
que el 1919 es traslladà el fons museístic 
a la sagristia gran del temple, situada 
darrere l’altar major. 
El projecte iniciat per Serra i Pagès i 
Raguer va comptar amb el suport del 
El nou museu Etnogrà-fic de Ripoll, inaugu-rat el març del 2011, és l’hereu de l’antic Arxiu museu Fol-klòric de Ripoll, que 
va néixer com a tal l’any 1929 i fou el 
primer museu a Catalunya dedicat a 
l’etnografia. Des dels seus orígens es 
marcà com a objectiu recollir, estudiar, 
documentar i exposar el patrimoni 
representatiu de la vida quotidiana, 
mostra de la cultura popular de la nos-
tra contrada, que començava a desdi-
buixar-se a causa dels ràpids i profunds 
canvis que implicava la industrialitza-
ció i l’onada migratòria que aquesta 
va comportar. 
Al capdavant dels folkloristes de Ripoll 
hi havia Rossend Serra i Pagès i Tomàs 
Raguer i Fossas, que començaren a 
endegar la tasca de recopilació del patri-
moni material i immaterial molt abans 
 n Secció de ceràmica de l’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll (1933).
 n Fitxa etnogràfica redactada per Tomàs 
Raguer que identifica una pedra de llamp 
(1925).
roser vilardell arévalo
ETNOMóN    265 Museus
que més tard es denominaria Grup de 
Folkloristes de Ripoll, dins del qual 
destacaren Ramir mirapeix i Pagès, 
zenon Puig i Sala, Josep Raguer i 
Carbonell, Lluís Vaquer i Clapera i 
Salvador Vilarrasa i Vall. Entre tots 
van dur a terme una tasca important 
i rigorosa, que va anar molt més enllà 
del simple col·leccionisme. El fruit de 
les seves recerques aparegué en diver-
ses publicacions –editades per Daniel 
maideu i Auguet–, com les revistes El 
Catllar i Scriptorium o els llibres La vida 
a pagès i La vida dels pastors, de Salvador 
Vilarrasa. modernament, l’any 1998, 
el Centre d’Estudis Comarcals del 
Ripollès treia a la llum El Cançoner del 
Ripollès, que compila més de cinc-cents 
documents literariomusicals recollits al 
territori a partir del 1903. 
El patrimoni immaterial era vist com 
a imprescindible per entendre la vida 
i els costums de la població:
Hem decidit obrir una secció desti-
nada a l’arreplega de tot el material 
folklòric que vulguin enviar-nos 
les persones que s’interessen per 
aquesta branca del saber humà. Tot-
hom ens hi pot ajudar; tothom amb 
una mica de voluntat pot recollir un 
nombre més o menys considerable 
de rondalles, llegendes, cançons, 
balls típics, supersticions, oracions 
populars, jocs infantils, proverbis 
i aforismes, endevinalles, costums 
pròpies de les festes i altres festivitats 
de l’any, en el treball de cada ofici, 
en els actes principals de la vida com 
el naixement, casament, els enter-
ros, etz., etz. En fi: tot el que dongui 
a conèixer la psicologia del poble, 
objectiu principal del Folklore.2
Els continuadors d’aquella tasca i del 
museu foren Agustí Casanova i marquet 
i Eudald Graells i Puig, que en van ser 
directors i marcaren les línies que havia 
de seguir la institució, sobretot Graells, 
que complementà i féu sobresortir les 
col·leccions del ferro i de les armes de 
foc portàtils de Ripoll i centraria els seus 
estudis en la metal·lúrgia al Ripollès. El 
museu va anar incrementant els seus 
fons i a final dels anys setanta del segle 
passat ja estructurava el recorregut en 
tretze sales temàtiques les quals, en la 
segona guia, editada el 1996, quedaven 
definides d’aquesta forma: 
 1. Records històrics del Ripollès, 
 2. Els pastors, 
 3. Pagesia, mobiliari, indumentària 
i infància, 
 4. Els clavetaires, 
 5. La prehistòria de la comarca, 
 6. L’artesania del ferro, 
 7. Les eines agrícoles, 
 8. La farga catalana, 
 9. Records històrics del monestir, 
 10. Les armes de foc de Ripoll, 
 11. Vidre, ceràmica, coure, aram i 
llauna, 
 12. Els teixits de llana i de cànem, 
 13. Costumari religiós. 
La mort d’Eudald Graells, l’any 1992, 
marcà un punt d’inflexió en la forma 
de gestionar la institució. Es va crear un 
nou patronat, que formaren l’Ajunta-
ment de Ripoll, el Consell Comarcal 
del Ripollès i el Bisbat de Vic i es va 
nomenar com a directora m. Àngels 
Espona, que va conduir amb encert 
la primera etapa plenament científica 
i professionalitzada de la història del 
museu; es van documentar les col-
leccions, s’elaborà l’inventari de tot el 
fons i es començaren a aplicar accions 
de conservació preventiva dels objectes. 
En aquest moment ja es veié la necessitat 
d’elaborar un projecte museològic, que 
no va arribar fins al 2000, quan les difi-
cultats estructurals de l’antic edifici de 
l’església de Sant Pere feren insostenible 
la continuïtat de l’exposició a les seves 
golfes. Finalment, a principis de novem-
bre d’aquell any, el museu tancava les 
portes de manera provisional a l’espera 
de ser ubicat en un altre espai, seguint les 
directrius d’un nou projecte que havia 
de modernitzar-lo completament. 
El lloc escollit per fer el nou museu 
va ser can Budellers, una antiga casa 
 n La monografia La vida dels pastors es publicà primer com a articles seriats en la 
revista ripollesa El Catllar i, el 1935, amb algunes modificacions, en un sol volum.
Revista d’Etnologia de Catalunya    Març 2016    Núm. 41266    ETNOMóN
pairal situada també al centre de la vila 
i prop del monestir. Es va encarregar 
i s’aprovà un projecte museològic i 
museogràfic que marcava clarament 
com aquesta consolidada institució 
s’havia d’acomodar a la nova muse-
ografia. L’aparició d’una part de 
l’antiga muralla de Ripoll a l’interior 
de l’edifici va distorsionar de forma 
considerable el contingut d’aquell 
projecte. Afectava directament espais 
essencials per al bon funcionament, 
com la sala d’activitats didàctiques, 
els magatzems, el taller de restaura-
ció i la maquinària per al control cli-
màtic. La integració d’aquests espais 
imprescindibles obligava a devaluar i 
desfigurar el discurs i l’exposició de 
les col·leccions. Per aquest motiu es 
prengué la decisió de repensar global-
ment el projecte: la museologia es va 
adaptar a les necessitats físiques i reals 
de l’immoble. Després de conservar 
i consolidar la muralla, el discurs, la 
museografia i l’ideari de la institució 
es van plantejar de nou. S’entenia el 
nou equipament com a hereu directe 
de l’antic museu, es van posar en valor 
els seus orígens i es destacaren la figura 
i la tasca dels seus fundadors, passant 
de la tradició folklorista de l’inici a l’et-
nologia moderna, dotant l’exposició 
d’un discurs dinàmic i coherent amb 
les col·leccions i la perspectiva actual. 
Les noves instal·lacions acullen gairebé 
en la seva totalitat les peces que s’exhi-
bien a l’antiga seu, però de manera més 
ordenada i menys atapeïda, cosa que 
permet gaudir del valor dels objectes 
dins del conjunt. El discurs respon en 
primer lloc al fons del qual es disposava 
i respecta en part l’antiga distribució. 
Algunes de les llacunes temàtiques res-
ponen al mateix desenvolupament de 
la institució i es veuen com a reptes de 
futur i de creixement de les col·leccions. 
Després de quatre anys de funciona-
ment el museu ha assolit alguns dels 
objectius generals plantejats: recuperar 
el vincle amb la societat que representa, 
posicionar-se novament en l’univers de 
l’etnografia, mantenir un programa 
d’activitats divers, destinat a posar en 
valor el patrimoni des d’una òptica 
etnològica que respon a l’àmbit del 
Pirineu de Girona, apropar-se a nous 
públics treballant conjuntament amb 
les escoles i adequar-se al món digital 
i a les tecnologies modernes. 
. . .
El museu del futur té molts reptes; des-
prés de deu anys de tancament no es 
pot continuar la tasca que es va deixar 
l’any 2000, sinó que cal adaptar-se a la 
situació actual de la museologia, que 
ha fet evolucionar aquestes instituci-
ons cap a una gestió globalitzada per 
a la qual, a part de la conservació, la 
documentació, l’exposició i la inves-
tigació del patrimoni, li cal recórrer 
a eines de promoció econòmica, de 
cohesió social, d’atracció turística… 
Essencialment, el museu Etnogràfic 
de Ripoll pretén seguir mostrant els 
orígens d’una societat a través del fons 
material i immaterial que conserva, 
valoritzar el patrimoni que ens ha llegat 
el mateix poble i seguir fent etnografia 
estudiant la col·lectivitat del present 
perquè les generacions del futur ho 
puguin heretar. Per damunt de tot, 
som memòria i som vida. n 
noTES
(1)      
Rossend SERRA i PAGèS «Pro cultura ripo-
llesa». La Veu Comarcal (Ripoll, 1916), núm. 
102, p. 2-3
(2)      
Salvador VILARRASA i Tomàs RAGUER. 
«Notes folklòriques», El Catllar (Ripoll, 1920), 
núm. 3, p. 3
 n Inauguració de la mostra temporal «Fem etnografia. Els nostres 
nens interpreten el seu món». Exposició elaborada pels nens i 
nenes de les escoles de Ripoll (2015). n Un espai del nou museu, dedicat a les llegendes del Ripollès.


El Museu Etnogràfic de Ripoll, passat, present i futur

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert