Costa Solé, Roger

Revistes Catalanes amb Accés Obert

177
propietaris rurals gironins, 1930-2000 dins
la col·lecció Temes d’Etnologia de Cata-
lunya, del Departament de Cultura i
Mitjans de Comunicació. A continuació
hi va haver la ponència de Jordi Solà “El
Montsec i el Pallars Jussà: percepció i
ús del medi natural i del paisatge”, que
va explicar els resultats de dues recer-
ques fetes per Solà i el seu equip entre
1994 i 1999 primer i 2000 i 2001 des-
prés; la primera d’aquestes recerques
va veure la llum dins la mateixa
col·lecció que l’anterior amb el títol La
muntanya oblidada. Economia tradicional,
desenvolupament rural i patrimoni etnolò-
gic al Montsec. La darrera ponència d’a-
quest bloc, “Les eines i les feines de
pagès”, va anar a càrrec de Cinto
Torrents en representació del Centre
d’Estudis Socials d’Osona. Aquesta con-
ferència va girar entorn principalment
de la recerca homònima que aquesta
entitat va desenvolupar entre els anys
2003 i 2005, i que aquest 2009 també
apareixerà publicada dins la col·lecció
Temes d’Etnologia de Catalunya.
Aquest bloc es va tancar amb una tau-
la rodona coordinada per Josefina
Roma, en la qual van participar Mont-
serrat Boquera (Universitat Rovira i
Virgili), Ramon Arbós (Associació Cul-
tural el Fonoll), Salvador Palomar
Presentació de la ponència del bloc 2 “Barraquisme a la ciutat de Barcelona”,
a càrrec de Cristina Larrea i Mercè Tatjer. Fotografia: Manel Català Viúdez.
Els dies 12 i 13 de novembre 2008 es
van fer a la Facultat de Geografia i His-
tòria de la Universitat de Barcelona les
Jornades Cultura Viva sobre recerques
de patrimoni etnològic i cultura popu-
lar. Es tractava de la primera activitat
organitzada de forma conjunta per les
entitats de l’Observatori per a la Recer-
ca Etnològica de Catalunya des de la
seva creació l’any 2000, quan es va con-
cebre com un instrument de treball de
l’Inventari del Patrimoni Etnològic de
Catalunya (IPEC), programa del Servei
de Patrimoni Etnològic del Centre de
Promoció de la Cultura Popular i Tra-
dicional Catalana (CPCPTC). L’organit-
zació va recaure principalment en l’Ins-
titut Català d’Antropologia i en el
mateix CPCPTC.
Les jornades es van plantejar com una
presentació pública de les recerques de
més entitat fetes en el marc de l’IPEC
des que es va començar a implementar
el 1994, i també com l’oportunitat de
presentar en format de pòster les
recerques de la modalitat IPEC-Docu-
mentació fetes entre els anys 2000 i
2007. Els continguts de les jornades es
van estructurar en tres grans blocs
temàtics: “La realitat rural a la Cata-
lunya contemporània”, “Cultura urba-
na i transformacions en la cultura de
masses” i “Patrimoni etnològic i mu-
seus”, mentre que diferents entitats van
presentar un total de quinze pòsters
sobre les seves recerques IPEC-Docu-
mentació.
La conferència d’obertura, “Dissenyant
cultures urbanes: ‘ravalejar’ i la comer-
cialització dels sentits” va anar a càrrec
de Monica Degen, del Departament de
Ciències Socials de la Universitat de
Brunel (Regne Unit). A continuació el
bloc 1 va començar amb la intervenció
d’Enric Saguer, de l’Associació d’Histò-
ria Rural de les Comarques Gironines,
que va explicar la recerca “Un món
rural en transformació: la memòria oral
dels propietaris i els masovers (Girona
1930-2000)” desenvolupada entre els
anys 2001 i 2002 i que va donar com a
resultat, entre altres, la publicació del
llibre Els últims hereus. Història oral dels
Cultura Viva. Jornades sobre recer-
ques de Patrimoni Etnològic i Cultura
Popular
(Facultat de Geografia i Història de la UB,
12 i 13 de novembre 2008)
Roger Costa Solé
(Servei de Patrimoni Etnològic, Centre de Promoció de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana)
178
etnogràfic de les trementinaires de la
vall de la Vansa i Tuixén”, va anar a
càrrec de Joan Frigolé Reixach (Uni-
versitat de Barcelona) i Carles Gascón
(Museu de les Trementinaries). Entre
altres aspectes, els dos oradors van
explicar com aquesta recerca, desen-
volupada entre els anys 2002 i 2003,
havia servit per renovar el discurs
museogràfic del Museu de les Tremen-
tinaires de Tuixén. A continuació, Oriol
Beltran, de la Universitat de Barcelona,
i Jordi Mascarella, en representació del
Museu Etnogràfic de Ripoll, van inter-
venir per explicar la recerca “El temps
i els objectes de la vida social” feta
entre 2001 i 2002 i que va girar entorn
del mateix museu, institució degana en
la museografia etnogràfica a Catalunya.
Finalment, Antoni Roviras, del Museu
de la Mediterrània - Can Quintana de
Torroella de Montgrí, i Jaume Ayats, de
la Universitat Autònoma de Barcelona,
van explicar la recerca que sobre les
músiques en la vida de la gent del Mont-
grí i el Baix Ter des de 1850 van fer
entre els anys 2000 i 2001, i que final-
ment va significar tota una reformula-
ció de la història de la sardana a Cata-
lunya. Totes tres recerques van veure
la llum també sota la forma de mono-
grafia, les dues primeres dins la
col·lecció Temes d’Etnologia de Cata-
lunya, mentre que la darrera es va
publicar amb el títol Córrer la sardana:
balls, joves i conflictes (editorial Rafael
Dalmau, 2006). La taula rodona d’a-
quest bloc va comptar amb la partici-
pació de Jaume Badias (Museu de la
Pesca, Palamós), Carles García (Museu
Industrial del Ter), Quim Mateu (Museu
Etnològic del Montseny), Jordi Abella
(Ecomuseu de les Valls d’Àneu) i Joan
Josep Pujadas (URV, en representació
d’una recerca feta al Museu Cerdà), i
fou coordinada per Josep Manuel Rue-
da, subdirector general del Patrimoni
Arquitectònic, Arqueològic i Paleonto-
lògic de la Direcció General del Patri-
moni Cultural. Les jornades es van clou-
re amb la ponència “Cultura i reforma
urbana en el centre urbà de Barcelona:
entre el molecularisme i el desenvolu-
pament cultural”, de George Yúdice
(Universitat de Miami).
Llorenç Prats, coordinador de la taula
rodona del bloc 2, va fer una reflexió
de caràcter general al voltant de la
recerca i el patrimoni etnològics a Cata-
lunya. L’antropòleg va posar l’èmfasi en
la forta càrrega ideològica que ha tin-
gut i continua tenint el tractament del
patrimoni al nostre país, i de la singula-
ritat que representa el fet que el patri-
moni etnològic no sigui tractat a la Llei
del patrimoni cultural català del 1993
sinó a la de foment i protecció de la cul-
tura popular i tradicional i l’associacio-
nisme cultural. Segons ell, els legisladors
van assimilar des del principi tradicions
amb patrimoni etnològic, i van vincular
ambdues coses amb l’associacionisme
cultural en tant que instància que es
dedica a conservar i impulsar aquestes
tradicions. Al seu parer el programa de
l’Inventari del Patrimoni Etnològic de
Catalunya no va desenvolupar —afor-
tunadament— les funcions per a les
quals havia estat pensat, sinó que es va
convertir en impulsor de la recerca
etnològica. També va parar esment en
el futur Museu d’Història, Arqueologia
i Etnologia que preveu el Pla de Museus
de Catalunya per al període 2007-2010,
sobre el qual va opinar que “és molt
difícil pensar que un museu així centri
el seu interès sobre la problemàtica de
la societat catalana contemporània, com
es podria esperar del museu de socie-
tat, que Catalunya necessita”. Finalment,
va reivindicar la vigència de la reivindi-
cació feta a les I Jornades sobre Patri-
moni Etnològic a les Terres de Ponent
i Alt Pirineu (1989), en què es recla-
mava que la gestió del nostre patrimo-
ni etnològic es regís per la seqüència
recerca-conservació-difusió-restitució.
(Carrutxa), Oriol Beltran (Rurbans), Eli-
sabet Nadal (Consorci Patrimoni Mun-
dial Vall de Boí), Montserrat Boquera
(Ajuntament de Prades) i Rosa Maria
Canela (Museu– Arxiu de Montblanc i
Comarca). 1
El bloc número 2 el va obrir Manuel
Delgado amb la ponència “Carrer, fes-
ta i revolta”, la qual reportava la recer-
ca que amb el mateix nom va desenvo-
lupar l’Institut Català d’Antropologia
entre els anys 2000 i 2001 i que fou
publicada dins la col·lecció Temes d’Et-
nologia de Catalunya el 2003. Fou
seguida per la intervenció de Joan Bes-
tard, que va explicar la recerca sobre
les porteries de Barcelona que un equip
de la Universitat de Barcelona va fer
entre els anys 2002 i 2003. La darrera
ponència d’aquest bloc va anar a càrrec
de Mercè Tatjer i Cristina Larrea, coor-
dinadores de la recerca sobre el barra-
quisme a Barcelona, que un equip de
l’Institut Català d’Antropologia va des-
envolupar entre 2005 i 2007, i que va
donar com a resultat una exposició que
es va poder veure al Museu d’Història
de la Ciutat de Barcelona entre el 18
de juliol de 2008 i el 26 d’abril de 2009.
En la taula rodona d’aquest bloc, coor-
dinada per l’antropòleg Llorenç Prats,
hi van participar Joan Prat (Universitat
Rovira i Virgili), Adrià Pujol (Festiva),
Jordi Ibarz (Universitat de Barcelona),
Josep M. Pujol (professor de la URV, en
representació d’una recerca del Grup
de Recerca Folklòrica d’Osona) i Juan-
jo Cáceres (Grup d’Estudis Alimenta-
ris UB).
Les ponències del bloc 3, sobre la rela-
ció entre museus i patrimoni etnològic,
van tenir lloc durant la primera part del
matí del dijous 13, i van tenir com a
característica comuna que es van fer a
dues veus, la d’un representant de la
universitat i la d’un representant del
museu que havia promogut i participat
en cada recerca. Així, la primera,
“Dones que anaven pel món: estudi


Cultura Viva. Jornades sobre recerques de Patrimoni Etnològic i Cultura Popular (Facultat de Geografia i Història de la UB, 12 i 13 de novembre 2008)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert