Queralt Tomàs, M. Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El Museu del Montsib, gestió del 
patrimoni etnolbgic a un museu 
comarcal i pluridisciplinari 
M. Carme Queralt i T o m b  
T&cnica del Museu del Montsi6 
El Museu del Montsia es va 
fundar I'any 1983 per mitja d'un 
conveni signat entre la Gene- 
ralitat de Catalunya i I'Ajunta- 
ment dlAmposta, dins la d in i -  
mica de renovació museística 
desenvolupada pel  Departa- 
ment de Cultura de la Gene- 
ralitat de Catalunya a través de 
la Xarxa de Museus Comarcals. 
El Museu va néixer, doncs, 
amb un projecte museolbgic 
que el defineix com un museu 
del temps i I'espai dins els -lla- 
vors- nous corrents de la mu- 
seologia, amb unes funcions 
prbpies basiques que havia de 
complir: donar una visió global 
de la natura i de la histbria de 
la comarca, que fóra possible 
confrontar amb la visió oferta 
des d 'a l t res  museus d e  la 
Xarxa, i gestionar el patrimoni 
comarcal, entes globalment, és 
a dir, com I'herkncia natural i 
humana acumulada fins a I'ac- 
tualitat, per tal de fer possible 
el retrobament de la població 
amb el passat i el present de 
la comarca, i possibilitar-ne així 
la seva dinamització cultural. 
El Museu, comarcal i pluri- 
disciplinar, naixia amb la vo- 
luntat de recuperar i de po- 
t e n c i a r  l e s  i m p o r t a n t s  
col.leccions arqueolbgiques lo- 
cals existents, integrades prin- 
cipalment pels materials pro- 
ceden ts  d e  I ' an t i c  Museu  
Arqueolbgic Municipal d'Am- 
posta, creat els anys cinquanta 
pel Dr .  F. Esteve GAlvez amb 
la c o l ~ l a b o r a c i ó  d ' u n  g r u p  
d'afeccionats locals, sense des- 
vincular-se, perb, d'altres tes- 
timonis de I'entorn natural i 
huma de la comarca; d'atendre 
les necessitats de recerca, con- 
servació i difusió del patrimoni 
comarcal, i d'organitzar activi- 
tats culturals que donessin al 
Museu un caracter viu i dinamic 
al servei de la comarca i dels 
seus visitants. 
El setembre de 1984 s'inau- 
gurava la primera fase del Mu- 
seu a I'edifici de les antigues 
escoles públiques Miquel Gra- 
nell, obra modernista de I'any 
1909 de I'arquitecte tarragoní 
Ramon Salas, ubicada al Parc 
Municipal d'Amposta. 
A causa de la manca d'es- 
tudis previs sobre el patrimoni 
natural i, especialment, el pa- 
tr imoni cultural de la zona i les 
funcions bhsiques de que hem 
parlat, s'opti, en el moment de 
donar contingut museografic al 
projecte, per descriure, de ma- 
nera didictica i entenedora, 
tres aspectes de la comarca, 
singulars en el conjunt de Ca- 
talunya: la seva diversitat i ri- 
quesa naturals, els importants 
vestigis arqueolbgics derivats 
del seu poblament i el conreu 
de I'arrbs al delta de I'Ebre. 
Aquesta problematica i la re- 
dui'da capacitat física de I'edifici 
van condicionar el nombre, la 
tematica i el contingut de les 
sales d'exposició permanent 
del museu: natura, arrbs, ar- 
queologia síntesi i arqueologia 
enterraments. 
La Sala de la Natura: pre- 
senta la vegetació i la fauna de 
la comarca en el seu entorn 
ecolbgic; un compendi del ric 
med i  natural  comarcal que 
aplega dues hrees naturals tan 
importants com el massís dels 
Ports i el delta de I'Ebre, una 
de les zones humides més im- 
portants de la Mediterrania; 
sense oblidar el pla de la Ga- 
lera, el territori de la comarca 
més poblat histbricament. 
La Sala de I'Arrbs: esta de- 
dicada a un dels aspectes, en 
aquell moment més coneguts, 
del ric i divers patrimoni et- 
nolbgic comarcal (la diversitat 
natural, humana i cultural és 
una de les principals caracte- 
r íst iques de l  pa t r imon i  de l  
Montsia, comarca d ' imb i t  geo- 
grafic redu'it perb divers i fron- 
terer): el cultiu de I'arrbs. 
El reeiximent modern del 
delta de I'Ebre s'inicih amb la 
construcció dels canals de re- 
gatge -el de la dreta de I'Ebre, 
I'any 1860, i el de I'esquerra, 
I'any 1912-, i ha estat centrat 
en el conreu de I'arrbs, activitat 
que ha tingut una extraordi- 
naria importancia econbmica a 
la comarca. La sala mostra les 
eines i els t reba l ls  p rop i s  
Camblics amb sacs d'arrbs de 
100 kg a la decada dels anys 
vint. Fotografia: Anbnim. Fons 
I. Dassoy. Museu del Montsib 
d'aquest conreu, i reflecteix 
amb imatges la seva evoluci6 al 
llarg de més de cent anys. La 
sala inclou també la recons- 
trucció d'una barraca, antic ha- 
bitatge permanent dels pagesos 
del Delta durant I'etapa de co- 
lonització agrícola, i refugi es- 
tacional de cagadors i de pes- 
cadors de la zona. 
L'arrbs, un cultiu delicat i es- 
pecial, va precisar una adapta- 
ció local específica de to t  I'ins- 
trumental agrícola, improvisat i 
perfeccionat pels mateixos pa- 
gesos i artesans de la zona. 
L'exposició permanent acull ei- 
nes i arreus de les diverses eta- 
pes del conreu tradicional de 
I'arrbs. La comprensió d'aquest 
procés i de la seva evolució al 
llarg del temps es fa per mitja 
d'un text  explicatiu propi per 
a cadascun dels objectes ex- 
posats, i d'una important mos- 
t ra grafica que permet com- 
parar, mitjangant imatges en 
blanc i negre i color respecti- 
vament, les tecniques tradicio- 
nals -utilitzades des del segle 
XIX fins a la mecanització del 
cultiu a Izr decada dels anys cin- 
quanta- amb les més moder- 
nes tecniques emprades al 
principi dels anys vuitanta, no 
gaire diferents de les actuals, si 
bC menys tecnificades. 
La Sala de Sintesi Arqueolb- 
gica: mostra la cultura material 
derivada del poblament de la 
reg ió  d e l  curs i n f e r i o r  d e  
I ' E b r e :  e l s  c a g a d o r s - r e -  
col.lectors del paleolític; els 
primers agricultors i pastors 
neo l í t i cs ;  I ' in ic i  d e  la m e -  
taldúrgia a I'edat del bronze, 
I'epoca iberica, amb I'augment 
dels contactes comercials i co- 
lonials amb altres pobles de la 
Mediterrania, i I'etapa romana, 
amb la influencia cultural i la 
dominació política de Roma. 
La Sala d1Enterroments: pre- 
senta I'cvolució dels costums 
funeraris d'aquest poblament 
antic; les restes arqueolbgiques 
de les importants necrbpolis 
comarcals són disposades re- 
produint a mida natural alguns 
sistemes d'enterrament com 
ara les sepultures en fossa neo- 
lítica a les urnes d'incineració 
iberiques. 
A més de les sales d'expo- 
sició permanent, el Museu es 
va dotar d'altres instal4acions i 
serveis d'acord amb les fun- 
cions que havia de desenvo- 
lupar i de potenciar: despat- 
xos, sala d'actes i d'exposi- 
cions, sales de reserva, biblio- 
teca especialitzada i servei de 
documentació, laboratori, taller 
de restauració i laboratori fo- 
tografic, 
Serveis i activitats 
Fins avui, el Museu del Mont- 
sia ha estat treballant a tres ni- 
vells: en la seva formació com 
a institució museística, en la 
consolidació d'un marc jurídic 
i econbmic que possibiliti el seu 
ple funcionament, en tasques 
de dinamització social i cultu- 
ral, que han tingut un paper 
destaca,t en una comarca on no 
existien, quan es va fundar el 
Museu, infrastructures culturals 
permanents que s'ocupessin 
del patrimoni. 
Els primers anys serviren per 
configurar el que havia de ser 
la institució. És quan es con- 
solidaren a poc a poc les tres 
grans hrees del patrimoni a les 
quals el Museu dedica una 
atenció especial: la histbria na- 
tural i els patrimonis arqueo- 
lbgic i etnolbgic. Al  mateix 
temps es forma també un equip 
de treball basic -encara no es- 
table ni permanent- per de- 
senvolupar les tasques de re- 
c e r c a ,  d o c u n e n t a c i ó ,  
conservació-restauració i difu- 
sió, necessariament prioritaries 
en aquesta etapa. 
La mateixa formació del Mu- 
seu comen@ per la constitució 
d'un fons patrimonial per bastir 
les exposicions permanents del 
Museu, especialment la sala de 
natura i la d'etnologia, sense 
col~leccions previes. El fons et- 
nolbgic s'inicii -com és fre- 
qüent- de la mA d'un grup 
d'amics i d'estudiosos locals 
preocupats per recollir i con- 
servar testimonis materials de 
la ctcultura popular>> de la zona, 
que volien fer coneixer des del 
marc que el futur Museu els 
possibilitava. En incorporar-se 
la Sala de I'Arrbs al projecte 
museografic, I'atenció del grup 
se cent r i  en el disseny del con- 
tingut de la sala i en els testi- 
monis materials i grafics que 
calia aplegar per tal dlil.lustrar 
la realitat etnolbgica que es vo- 
lia mostrar. El Museu s'inaugurl 
amb un fons etnolbgic format 
per dos-cents seixanta-sis ob- 
jectes, que corresponien -com 
é s  t a m b é  f r e q ü e n t  e n  
col~leccions d'aquest tipus- a la 
tradici6 agrlcola de la comarca. 
Avui, la formació d'una mos- 
tra etnografica significativa su- 
ficientment completa de les 
maneres de vida prbpies d'una 
comarca -el seu patrimoni et- 
nolbgic- requereix un fons no 
només material sinó també oral 
i documental, fet amb base 
científica. El fons etnolbgic del 
Museu esta integrat actualment 
p e r  m i l  dos-cents objectes 
d'ambit tematic divers (mdn 
mariner,  activitats de mun-  
tanya, vida domestica, religió 
popular, costums festius), amb 
la seva corresponent docu- 
mentació, informació comple- 
mentaria que permet coneixer 
el context histbric que ha pro- 
duit, utilitzat i arraconat els ob- 
jectes, i per més de dos-cerits 
documents sonors i dlhistbFia 
oral, majoritariament obtinguts 
per mitja d'enregistraments de 
camp; I'arxiu d'imatges compta 
també amb un gran nombre 
-gairebé dos milers- de do- 
cuments relacionats amb di- 
versos aspectes de la vida i de 
l a  i d e n t i t a t  i n d i v i d u a l  i 
col.lectiva de la comarca. 
La professionalització que ha 
representat  la incorporació 
d 'una antropbloga a I 'equip 
tecnic ha permes al Museu do- 
nar les primeres passes en la 
gestió global del patrimoni et- 
nolbgic comarcal, gestió que 
passa per la seqüencia següent: 
recerca, conservació, difusib i 
restitució d'aquest patrimoni. 
Aspecte de la Salo de I'Arrbs i 
detall de I'interior de la 
barraca. Fotografia: Imatge 78. 
Museu del Montsib 
La manca de pressupost i de 
personal no  ha permes encara 
la realització sistemhtica de 
campanyes de recopilació de 
materials etnografics significa- 
tius -excloent-ne alguns pocs 
casos puntuals- per la qual 
cosa el Museu ha centrat els 
esforcos en la creació d'una 
metodologia que garanteixi una 
documentació especifica del  
patrimoni etnolbgic conservat. 
Així, ha editat una fitxa de do- 
cumentació per a material et- 
nografic prbpia -com ho ha fet 
també en el cas del patrimoni 
natural- i ha elaborat docu- 
mentació diversa adaptada a 
I'equip de treball i a la realitat 
comarcal: un qüestionari d'en- 
trada que recull la histbria de 
I'objecte en el moment del seu 
ingrés al Museu en relació amb 
una enquesta oral, un registre 
provisional d'entrada de ma- 
terial etnolbgic encara no do- 
cumentat, i diverses fitxes de 
camp de tematica específica; 
tamb6 ha treballat en I'adap- 
tació de la documentació re- 
lativa a la conservació de pa- tudiosos), publicacions (Infor- 
tr imoni etnografic, i en la seva matiu del Museu del Montsib), 
restauració al mateix museu, el llibre De la f a l ~  a la re- i 
per una tecnica restauradora i col~lectora), conferencies (cicle 
un equip auxiliar. Temes de cultura tradicional), 
En relació amb la documen- programes de radio, etc. 
taci6 podem esmentar també Paral.lelament, altres activi- 
I'actual participació del Museu tats i serveis del Museu com 
en el programa D A C  (Docu- ara el préstec de material, I'as- 
m e n t a c  i ó A s s i s t i d a d e sessorament tecnic, la cessió 
Col.leccions), creat pel Depar- de la sala d'actes per a activitats 
tament de Cultura de la Ge- d'interes general, les mostres 
neralitat de Catalunya i I'Ajun- d'art o les exposicions culturals 
t a m e n t  d e  Ba rce lona  p e r  de tematica diversa mantenen 
informatitzar les dades docu- I'important paper dinamitzador 
mentals del patrimoni moble del Museu i la seva acci6 global. 
dels museus catalans, com un 
dels museus pilot dels ambits Una nova etapa 
d'histbria natural, arqueologia 
i etnologia. Des de fa uns quants anys, 
A partir del 1989 s'inicien les I'equip tecnic del Museu esta 
primeres recerques de camp desenvolupant una proposta 
que es fan al Montsia a nivell per a la segona fase del Museu, 
de to t  I'ambit comarcal amb ri- un projecte -1'avantprojecte 
gor cientific i metodologia et- del qual ja esta redactat- que 
nolbgica; organitzades pel Mu- amplia les instal.lacions, els 
seu, foren fetes per personal equipaments i els serveis del 
contractat i per col.laboradors Museu i dóna nous continguts 
del Museu. Els temes, artesa- a les seves activitats, per tal de 
nia, malnoms, arquitectura po- proporcionar un seguit de ser- 
pular i joguines tradicionals, veis d'utilitat per a la comarca 
s'han anat traduint en activitats dins les noves estrategies tu- 
com ara I'exposició itinerant rístiques i culturals de la zona. 
Artesans del Montsib, el fitxer Els estudis previs que man- 
Malnoms dlAmpasta o el taller caven en el moment de la crea- 
didactic Els joguets dels iaos, ció del Museu i que, sens 
Les activitats de difusió i de dubte, haurien permes donar 
restitució del patrimoni etno- una visi6 més exacta de la co- Ambient de treball a l  Taller de 
lbgic comarcal no  han estat marca, s'han fet en part, de ma- Restauració. Fotografia: J. Taller didbctic Els joguets dels 
sempre, perb, directament Ili- nera que ara és possible plan- Colome. Museu del Montsia iaios. Fotografio: D. Barberb. 
gades a la recerca i a la do- tejar una gesti6 més integral del Museu del Montsib 
cumentació en sentit estricte: patrimoni natural i cultural del 
es tracta d'actuacions molt  di- Montsii. En aquest sentit, I'ex- 
verses, associades de vegades posició El Delta de I'Ebre. Me- 
a altres serveis, ambits i acti- mbria d'un medi, espai d'uns ho- 
vitats del Museu, i adregades mes pot representar un pont 
als diversos públics i usuaris: entre totes dues etapes. 
itineraris i visites comentades El traspas de competencies 
tant al Museu com a indrets i de funcions de la Generalitat 
d'interes histbric o natural (Co- de Catalunya al Consell Co- 
neguem el Delta de I'Ebre. Iti- marcal del Montsii, realitzat 
nerari amb bicicleta), exposi- I'any 1992 d'acord amb les dis- 
cions itinerants no prbpies (La posicions de la Llei de museus, 
producci6 de calc al  Mantsib, i la recent constitució, entre el 
ahir), maquetes i material di- Consell Comarcal del Montsia 
dactic, cursos d'estiu (L'ar- i I'Ajuntament d'Amposta, del 
queologia i I'etnolagia comarcal Consorci del Museu Comarcal 
com a recurs didbctic per a la del Montsia, obren sens dubte 
renovació pedagbgica), reu-  una nova etapa, que ha de per- 
nions d'estudiosos (XXXVI I  metre donar un nou impuls a 
Assemblea lntercomarcal d'Es- la gesti6 del Museu. 
185 


El Museu del Montsià

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert