Prats, Llorenç

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La Secció d'Antropologia Social de la Universitat 
de Lleida 
Lloreng Prats 
Secci6 dlAntropologia 
UdL 
La Universitat de Lleida (UdL), 
constitui'da com a tal a partir de 1'1 
d'octubre de 1992, va iniciar la seva 
etapa contemporanis als anys setanta 
mitjangant una casuística diversa de 
delegacions i d'extensions dels dife- 
rents centres i departaments de les 
universitats barcelonines (UB, UAB i 
UPC). Les extensions departamentals 
de la Facultat de Geografia i Historia 
de la Universitat de Barcelona van anar 
canviant la seva adscripció fins a es- 
devenir el Departament de Geografia 
i Histbria de la Universitat de Lleida, 
en el qual s'integra la Secció d'Antro- 
pologia Social, amb coordinador i re- 
glament propi i amb una certa auto- 
nomia, com les altres seccions. La 
Secció d'Antropologia Social és for- 
mada -en aquest precls moment- per 
quatre professors i un becari FI, i el 
seu Consell compta amb una repre- 
sentació d'estudiants paritaris. 
L'antropologia va ser present a la 
UdL des dels primers temps, gracies 
a aquella assignatura d'antropologia 
cultural obligatbria al primer curs de 
tots els plans d'estudis de les Ilicen- 
ciatures de Geografia i Histbria fins ara 
fa ben poc. 
De primer, els antropblegs i les an- 
tropblogues de la Universitat de Lleida 
eren molt itinerants, fins que, a mitjan 
dels anys vuitanta, ens vam comengar 
a assentar i a créixer fins a constituir 
un grup més o menys estable integrat 
per Lloreng Prats, Xavier Roigé (que 
ara ens acaba de deixar), Carles Feixa 
i Víctor Breton, a més a més de Joan 
Pallar&s, que ha treballat sempre a I'Es- 
cola de Treball Social. 
En el context dels nous plans d'es- 
tudis, la Facultat de Lletres, a la qual 
presta la seva dodncia la Secció d'An- 
tropologia Social, va demanar d'im- 
partir a Lleida la nova titulació d'An- 
tropologia Social i Cultural, aspiració 
que va ser desestimada inicialment pel 
Departament dlEnsenyament, per6  
que es manté com a projecte i que 
esperem realitzar en un futur no 
llunya. 
En el pla de la investigació, la secció 
desenvolupa diverses línies, tant in- 
dividuals com col.lectives, entre les 
quals la més avan~ada quant a resultats 
és la dedicada a patrimoni etnolbgic, 
i, molt concretament, al patrimoni et- 
nolbgic en el Pirineu Catala. Les altres 
línies d'investigació que s'han desen- 
volupat fins ara, en uns casos, tenen 
relació més o menys directa amb el 
patrimoni etnolbgic (com ara I'antro- 
pologia de la família i de la vida do- 
mestica) i, en altres, són totalment in- 
d e p e n d e n t s ,  c o m  p e r  e x e m p l e  
I'antropologia del camperolat, I'antro- 
pologia urbana i I'antropologia de la 
joventut. 
La dedicació de la Secció d'Antro- 
pologia Social del Departament de 
Geografia i Histbria de la Universitat 
de Lleida a la recerca basica i aplicada 
en relació amb el patrimoni etnolbgic 
és pionera en el context de la uni- 
versitat espanyola. 
El novembre de 1988, Lloreng Prats 
va coordinar I ' imbit de Patrimoni Cul- 
tural del III Col4oqui de I'lnstitut Ca- 
tala dlAntropologia, I'Antropologia a la 
Societat. L'abril de 1989 es van fer a 
I'aleshores Estudi General de Lleida 
les I Jornades sobre el Patrimoni Et- 
nolbgic a les Terres de Ponent i I'Alt 
Pirineu, a partir de les quals van néixer 
un seguit de treballs aplicats a la re- 
cerca i a la gestió del patrimoni et- 
nolbgic, primer, i del patrimoni inte- 
gral, després, al Pirineu Catala: 
Xavier Roigé va dirigir, en aquest 
sentit, recerques sobre casa i família a 
la Val d'Aran i a les Valls d'Aneu. Llo- 
reng Prats ha dirigit recerques, també 
en aquest sentit, sobre el món de la 
fusta, la recreaci6 dels quefers tradi- 
cionals i les relacions entre aigua i cul- 
tura dintre d'un programa d'estudi del 
patrimoni etnolbgic al Pirineu Catala 
(1 992-1 993), dirigit pel mateix pro- 
fessor i finangat pel Departament de 
Cultura de la Generalitat de Catalunya. 
Previament, Lloreng Prats, Xavier  
Roig6 i Carles Feixa havien dirigit 
tambC un prcgrama pilot sobre la me- 
mbria oral al Pirineu Catala (1990- 
1991). 
S'han fet, mit jan~ant convenis amb 
diverses entitats i administracions, 
projectes sobre I'ordenació de I'estudi 
i de la gestió patrimonial de la Val 
d'Aran, les Valls d'Aneu i el Pallars So- 
birh, en col.laboració amb especialistes 
de fora de la universitat (RoigC-Prats, 
1990-1 991 ; Roig6-Estrada-Beltran- 
Boya, 1990-1 991 ; Prats-Roig6, 1991 - 
1992; Prats, 1992-1 993). 
En un altre sentit cal destacar els 
estudis de Carles Feixa sobre la jo- 
ventut a Lleida i també la seva parti- 
cipació en treballs aplicats d'antropo- 
logia urbana a Lleida; els estudis de 
V lc tor  Breton sobre I 'evoluci6 de 
I'agricultura al Segria; els de Lloreng 
Prats sobre la contribució dels folklo- 
ristes a la configuració de la teoria ro-  
mantica de la naci6 a Catalunya; els de 
Xavier Roig6 sobre curs domestic, ma- 
trimoni i herencia al Priorat; els de Be- 
lén Sol6 (antiga becaria de la secció) 
sobre els discursos ideolbgics entorn 
de la festa a Lleida i els de Montserrat 
lniesta sobre histbria de la museologia 
PRIMERES JORNADES 
SOBRE EL 
PATRIMONI ETNoL~GIC 
A LES TERRES DE PONENT I L'ALT PIRINEU 
v --- 
d~es 26,27,28,29 i 30  d'abril de 1989 
Una breu relació de publicacions 
(només publicacions independents, al 
marge d'un nombre molt més elevat 
d'articles) produ'ides des dels projec- 
tes i els interessos esmentats ens pot  
completar aquesta succinta presenta- 
ció de la secci6: 
PRATS, LI.; LLOPART, D.; PRAT, 1. La cultura 
popular a Catalunya, estudiosos i institucions 
(1853-1981). Barcelona: Serveis de Cultura 
Popular-Alta Fulla, 1982.  
PRATS, LI. El mite de 10 tradici6 popular. 
Barcelona: Edicions 62,  1988.  
FEIXA, C. La tribu juvenil. Una aproximaci6n 
transcultural a la juventud. Tori: L'Occhie- 
Ilo, 1988.  
ROIG~, X.  <<Família i grup domestic. Estra- 
tkgies residencials al Priorat (segles xlx i 
x x ) ~ ,  Espai-Temps, núm. 5, Lleida, UdL, 
19R9 
La Secci6 d'Antropologia de la 
UdL participa activament en el  
projecte de I'Ecomuseu de les 
Valls dlAneu. 
Tomb6 organitzb I'any 1989 
les Primeres jornades sobre 
Patrimoni Etnolbgic a les 
Terres de Ponent i I'Alt 
Pirineu. Fotografia: CPCPTC 
Culturalcampo A l t  Urgell i Barida, 1991.  
FEIXA, C. La ciutat llunyana. Una histbria 
oral de la joventut a Lleida (193 1-1945): 
Lleida: Diario La Mañana SA i PlCSA (Diari 
de Lleida), 1992.  
FEIXA, C. ((La ciudad en la Antropologia 
mexicana>>. Espai-Temps, núm. 1 6 ,  Lleida, 
UdL, 1993.  
ABELLA, 1.; ABELLA, J. <(Casa endins>>, Qua- 
derns de I'Ecomuseu de les Valls d '~neu,  
núm. 1 ,  Esterri d'Aneu, Ecomuseu de les 
Valls d'Aneu, 1993.  
MARTINEZ, B.; MAURI,], (<El món de la fusta 
a Aneu. Les serradores hidrhuliques>>, Qua- 
derns de I'Ecomuseu de les Valls d'Aneu, 
núm. 3, Esterri d'Aneu, Ecomuseu de les 
Valls d'Aneu, 1993.  
ESTRADA, F.; ROIG~, X.;  BELTRAN, O .  Entre 
I'amor i I'interes. El proces matrimonial a la 
Val dlAran. Tremp: Garsineu, 1993.  
- Ijornades sobre e/ Patrimoni Etnolbgic a 
les Terres de Ponent i I'Alt Pirineu. Lleida: 
9 S " , .  
etnolbgica. BRETON, V. T~~~~ i franquisme a  LI^^^^. Associació Catalana del Patrimoni Etnolb- 
En una perspectiva de futur caldria Lleida: Pages Editors, 1990,  gic- UdL, 1993. 
esmentar treballs tan diversos com la SOL& B. Festa i ideologies a Lleida. Inter- 
- 
introducci6 de  li^^^^ a les ~ ~ ~ ~ i -  pretacions de la festa a la Lleida de /a Res- 
gues, la transhumAncia, el cicle do- tauracib. Barcelona: Publicacions de I'Aba- dia de Montserrat, 1991.  
mestic, bé el patrimoni etnolbgic als INIESTA, M.; VIL LAR^, A.; FEIXA, C. Entre 
espais naturals protegits, entre molts bosc i 10 riu h i  passava 10 vida. El temps dels 
altres projectes. rais. La Seu d'urgell: Programa Pirineus- 


La secció d'Antropologia Social de la Universitat de Lleida

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert