Museu d'Història de Barcelona,

Revistes Catalanes amb Accés Obert

situar la iniciativa del Museu Ma- 
rítim de Barcelona de convocar 
aquest I Congrés de Museus Ma- 
rítims Europeus, els objectius del 
qual eren bisicament, la creació 
d'un ferum de debat sobre la 
conservació, I'estudi i la difusió 
del patrimoni marítim en I'ambit 
europeu, I'intercanvi d'experien- 
cies entre els professionals i la 
reflexió conjunta sobre els rep- 
tes que planteja la gestió del pa- 
trimoni en el futur i la manera 
d'afrontar-10s. 
Partint d'aquest plantejament 
general, es configuraren quatre 
sessions I'objectiu de les quals 
era tractar aspectes de la gestió 
del patrimoni marítim que, avui, 
constitueixen la problematica 
més complexa a la qual s'enfron- 
ten els professionals: 
La recerca de financament i 
la constitució de xarxes de coo- 
peració, que permetin donar via- 
bilitdt als projectes de recerca, 
conservació, restauració i difusió 
del patrimoni marítim. Dins d'a- 
questa sessió es va prestar espe- 
cial atenció als programes de ¡a 
Comissió Europea i a les diverses 
experisncies viscuaes pels mu- 
seus, com a protagonistes de di- 
ferents projectes. 
La difusió i I'educació, com 
a mitja de sensibilització de la so- 
cietat davant el fet cultural marí- 
t im i el patrimoni que ha generat. 
bes de les manifestacions més 
lúdiques fins a les experiBncies 
dins de I'imbit academic, els mu- 
seolegs varen passar revista a di- 
verses iniciatives i varen avaluar- 
ne els resultats. 
Les dues darreres sessions es 
van concentrar en la gestió d'una 
part del patrimoni marítim de vi- 
tal importancia i, sobretot, a I'hm- 
bit de I'Europa mediterrania, en 
un seriós perill de desaparició: el 
patrimoni marítim i fluvial flotant, 
materialitzat en les embarcacions 
tradicionals i els vaixells historics. 
Així, la tercera sessió del con- 
grés, titulada "De la recerca a 1'0- 
perativitat", va plantejar 16 difcil 
recerca de I'equilibri entre la 
conservació de les embarcacions 
tal i com varen ser concebudes i 
constru'ides, i les servituds que 
comporta la voluntat de mante- 
nir-les en un estat operatiu que 
permeti la pdctica de la navega- 
ció. Finalment, la quarta sessió 
("Preservació i conservació") va 
disposar de les aportacions de 
diversos professionals amb una 
amplia experiencia en la recupe- 
ració d'aquest tipus de vaixells 
per a usos culturals, i va prestar 
una atenció preferent a la pro- 
blematica del registre i la classifi- 
cació d'aquest patrimoni, que 
comportaria nombrosos avantat- 
ges a I'hora d'afrontar un procés 
de salvaguarda i recuperació. 
El I Congrés de Museus Marí- 
tims Europeus va comptar amb 
una representació significativa de 
museus de diversos estats euro- 
peus, i va posar de manifest la 
voluntat de treballar per a la 
constitució de xarxes de coope- 
ració permanent que facilitin I'in- 
tercanvi d'informació i experibn- 
cies professionals entre la comu- 
nitat dedicada a la gestió del pa- 
trimoni marítim. 
Cerirn~ca vu~tcent~sta sobre el transport de cabotatge (p 193 I 194) 
Aliments sagrats. 
Pa, vi i oli a la Mediterrania antiga 
(Barcelona, juny-juliol de 200 1 )  
Museu d'Historia de la Ciutat. Barcelona 
"Aliments Sagrats: Pa,Vi i Ol i  a la 
Mediterrania Antiga" és la sego- 
na exposició del cicle Mediterra- 
neum, un projecte elaborat pel 
Museu d'Historia de la Ciutat de 
Barcelona que explora els trets 
comuns de les civilitzacions que 
han fet possible el nostre món. 
ALIMENTS SAGRATS, que 
aborda aquesta herencia comuna 
des d'una perspectiva alimenti- 
ria, aprofundeix en els nostres 
ccessencials)) quotidians, el cere- 
allpa, la vinyalvi i I'oliveraloli, 
companys (de cum ponis, compa- 
nio) inseparables de tots els po- 
bles implicats en la tasca geganti- 
na d'estassada, rompuda i cultiu 
de les terres circummediterra- 
nies. 
La historia dels nostres tres 
aliments emblematics no es cap 
altra que la historia de fam, colo- 
nització i mestissatge del Medi- 
terrani, des dels seus orígens 
agrícoles al Proxim Orient fins a 
la seva constitució com a unitat 
cultural, al llarg dels mil.lennis 
que han configurat els trets pri- 
mers de la nostra identitat. Els 
aliments que vertebren el nostre 
sistema alimentari, el paisatge de 
bladars, oliveres i vinyars que ha 
arribat a ser la nostra geografia 
referencial afectiva i el paisatge 
simbolic del nostre imaginari 
coldectiu, lligat a un culte a la fer- 
tilitat de la terra que, a vegades, 
es presenta sense solució de 
continu~tat des de la prehistoria 
fins avui dia. 
En els albors d'aquest camí 
que ens ha llegat un paisatge es- 
culpit per I'arada, I'alimentació va 
tenir un paper fonamental com a 
desencadenant del desenvolupa- 
ment exponencial de la cultura. 
En el llarg trajecte d'aprenentat- 
ge tecnic que va dur a I'aliment 
fabricat, és a dir, a aquest estadi 
avancat d'apropiació, transfor- 
mació i aprofitament del medi 
que anomenem civilització, va 
ser sens dubte I'extraordinari 
poder del cereal, transformable 
alhora en sblid basic i en líquid 
embriagador (en un pa i una cer- 
vesa primitius), allo que va con- 
vertir en agricultors sedentaris 
eas recol.lectors cacadors del 
Creixent Fertil Proxim Orient, 
bressol del blat i I'ordi silvestres 
i epicentre de la revolució neolí- 
tica que va propagar per tota la 
conca mediterrania el nou modus 
vivendiloperandi basat en I'agricul- 
tura. 
Dependents del cereal i en 
ple procés d'aprenentatge de les 
seves possibilitats alimentiries, 
els nostres avantpassats van es- 
ser ensinistrats pel gra molt  
abans de cultivar-10. 
Així mateix, va ser gracies a 
I'acumulació d'aquest primer bé 
durador, emmagatzemable i bes- 
canviable, que van florir els pri- 
mers pobles de cases sitja, el co- 
merg, els oficis, les primeres ciu- 
tats i I'escriptura, nascuda com a 
resposta a la necessitat d'admi- 
nistrar I'excedent creixent gene- 
rat pels primers pobles que van 
creuar el llindar de la civilització, 
Mesopotirnia i Egipte, pioners en 
la invenció-fabricació dels pro- 
ductes derivats dels seus cultius 
basics com ara el pa, la cervesa i 
I'oli de sesam, fonaments de la 
seva alimentació. 
És una primera trilogia cere- 
al-alcohol-oli que ja te la seva 
corresponent translació recog- 
noscible en el culte religiós: els 


Aliments sagrats. Pa, vi i oli a la Mediterrània antiga. (Barcelona, juny-juliol de 2001)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert