Anglada i d'Abadal, M. Àngels

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOTES SOBRE ORFEU I EL RECORD DE RILKE 
EN L'ELEGIA X DE CARLES RIBA 
<<He somniat amb Orfeu a la porta oberta de l'Ombra. 
Una absencia d'espill ha devorat els meus ulls., 
Així comenca la més llarga i una de les més importants elegies, 
lligada amb Orfeu com a punt de partida, com ens adverteix el ma- 
teix Riba en la nota en prosa. El poeta és conscient de les reminis- 
cencies de Rilke, més lleus en el contingut que les d'altres poemes; 
es concretarien, sobretot, a la imatge de l'espiíl, que trobem en les 
<<Elegies de Duinos i en I'allusió a Orfeu: 
ai el que tu lloares, mestre perfecte, 
era el preludi sols per a cad'ú -per a mi?, 
que ens recorda els mots: 
<tD'una vegada per sempre, és Orfeu si cantai,. 
Cantar, lloar, celebrar, són accions atribui'des a Orfeu per Rilke 
i per Carles %ba. També en els sonets de Rainer Maria Rilke, amb 
profunda intui'ció poetica, la figura d'Orfeu és unida a la de l'arbre, 
la representació dels quals era tan lligada al culte de la religió ar- 
caica: 
ctDa stieg ein Baum>>: 
<(AlIh s'aixech un arbre. Oh, pura espera! 
Oh Orfeu, canta! Alt arbre en I'oi'da!a 
I al final de i'elegia X: 
c. .  . i em veig 
arbre arrelat en el crit de la meravella passada, 
miro i em sento cant que obre tofa en l'espai,}) 
Tanmateix, malgrat aquest record de Rilke, i alguna evocació de 
Holderlin, ens endinsem en una terra diferent; el to general del 
I 
poema, si no és enlluernador, és ple de claror: és la més poc ele- 
giaca elegia de tot el conjunt i s'apropa més al to d'una oda. Cal, 
doncs, dir-ho: som més prop de Píndar que de qualsevol poeta ger- 
I 
I 
54 Reduccions 
mhnic en aquesta visió ribiana de l'orfisme. L'elegia -en un sentit 
més enlli del metric-, el record de l'exili,. es fa present només en 
un pentimetre i un dístic: 
<(. . la que l'exiliat sent de vegades, molt Uuny, 
quan li sembla, i el puny, que la infincia el plora, i el vespre 
l'acompanya amb el plany d'una campana innocent.), 
Aquests versos són gairebé un incís en l'elegia que simbolitza en 
un somni d'aparen~a brfica el misteri de la creació po2tica. El tema 
de la membria, de la poesia com un do dels déus, quasi com un 
misteri per a iniciats, el mateix Ús del mite, ens recorden poderosa- 
ment l'olimpica I1 de Píndar: 
ctPerb tots aquells que, havent sojornat 
tres vegades a l'un i altre món, han gosat mantenir l'anima 
pura d'injustícies, segueixen el camí de Zeus cap 
a la casa de Cronos; alií al voltant 
de l'ilia dels benaurats les aures 
oceiniques alenen; flors d'or hi flamegen, 
les unes a la terra des de branques d'arbres magnífics, 
l'aigua en fa créixer d'altres.. .s  
En aquesta bellissima antistrofa i en els versos que la segueixen 
trobem uns motius que Riba recull: després de la descripció de 
l'illa dels benaurats, la descripció del seu art, que és per a iniciats, 
i la plena identificació amb el món dels misteris brfics. Amb encert 
remarca Triadú, traductor de Pindar al catali: ctamb pietat, brfic 
de vegades, dialoga amb els déus, s'hi lliga amb mites purificats 
pel respecteu. Posició semblant a la de Carles Riba. Formalment, la 
creació d'un món de bellesa misteriosa, amb epítets que la fan re- 
marcar, és freqüent en el poeta tebi: aflors &or)>, <(Musa de d o l ~  
respirn, eles Hores molt florides -polianthemoi-)>. Ho trobem 
també en el poema que comento de Riba: ctcindides flors de la nitn 
ctcolors més nus de la seva esperanca),, ecsagrats carreus i amansits 
animals),. 
La poesia com un do: en Píndar etels cants que els déus ator- 
guen),, ctla delitosa flor dels meus himnes),; en Riba: 
<(Déus fraterns!. . . / Jo el gloriós instrument 
i vosaltres l'am0r.s 
Maria Angels Anglada 55 
Fins i tot una allusió a la victbria lliga els dos poetes: 
ctjunt amb el qual havia cercat llargament la victbria; 
m'he exaltat essent, palmes!, el pit del seu cant.>> 
Tot i sabent que ens parla d'una victbria molt diferent, la forma 
aparent, el signe, té una clara evocació pindirica. 
Els versos següents recorden el contrast membrialoblit, propi de 
la religió brfica: 
ctNo m'ha aturat amb el dubte de l'aigua negra l'immbbil 
blanc xiprer de I'oblit, meravellós a rimpur.>> 
El poeta, com els iniciats, deixa la font de l'oblit. La membria, Ili- 
gada amb les vivencies de la infantesa, és com una ctcrida eternal 
de pura tendresa), i aleshores pot mirar, per un moment, el seu so 
ctdes de l'origen fins a la fis. e s  evident, i ho seria idhuc sense les 
notes de Riba, que aquest s'ha vist fondament impressionat per 
l'orfisme, el qual va atreure molts poetes de Sicília i de la Magna 
Grscia, que duen el nom d'Orfeu. També els artistes plistics van 
representar-10 sovint, com l'esccultor del tresor de Sicione a Delfos 
-on Riba va passejar-se- i el pintor Polignoto, que pinti 1'Hades 
en el mateix lloc sagrat. Més que no pas en els anomenats himnes 
brfics, o en els textos escrits en fulles d'or de les tombes del sud 
d'Itilia. Riba Dren el mite brfic en els versos de Pindar. Des~r6s 
de la guerra contra els perses, l'orfisme va davallar a un nivell mis 
popular; Pindar, com Riba, viu una epoca de grans canvis i aixb 
també els acosta. La membria, tema molt car al poeta catal;, era 
important entre els brfics, lligada com estava a I'origen diví de l'i- 
nima: 
cti ara, en la dolor que del somni em dura, ja estimo 
la membria en la sang.. .>> 
En el somni de Riba, ell fa I'experisncia de la <(totalitat>>; conti- 
nuant el fil de l'elegia VII, en la qual les muses de dolc respir ser- 
ven el seu tresor fins que el poeta sigui ctrei de la meva última pau)>, 
el cantor veu com 
cttot quant, velada Euridice, és únic 
dins el teu nom amb tu entre la mort i el meu cant 
Reduccions 
feia un reialme immens que tornava a la veu del seu príncep)), 
ctara seria tot dins la suma límpida)>. 
Tot, per6 destriat, individualitzat, com ho és en l'orfisme; i cada 
cosa esdevé feliq, es salva d'haver estat ctsola i mortal),. Els déus 
veien el poeta, i'home, no en el seu fer, sinó <<ja en el meu signe 
perfets. Ara cal que la membria servi aquest moment de visió que 
ha tingut el poeta, aquesta experiencia inexpressable, que ell ens 
transmet només amb els signes aparents de l'antiga religió misteri- 
ca; i que amb el seu do, peri, també amb el seu art -i aquí hi ha 
un necessari distanciament, un anti-climax reposant-, sabent que és 
zi el que ha vist, ens ho expressi amb els sons destriats dels seus 
dístics: 
cti no és pas distret de l'estranya delícia que penso 
en el xin& subtil, d'llnima ardent, que té els ulls 
fits en la xifra complexa del seu poema i l'abraqa 
tot a cada instant mentre en deslliga els sons purs.), 
MGa Angels Anglada 
Maria Angels Anglada 


Notes sobre Orfeu i el record de Rilke en l'elegia X de Carles Riba

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert