Rafat i Selga, Francesc

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA BIBLIOTECA D@UN METGE MANRESA 
A PRIMERS DEL SEGLE XV 
Francesc RAFAT I SELGA 
Bernat de Figuero la ,  membre d 'una  f a m í l i a  de  metges 
manresans, mori e n t r e  e l  20 d e  gener d e  l ' a n y  1411, en qu& 
nomena procurador  a l a  seva mul le r  Margarida i e l  26  d e  fe -  
brer d e l  mateix any quan, ja mort,  es f a  l ' i n v e n t a r i  d e l s  
seus  béns . 
Aquesta comunicació v o l  ésser l a  p re sen tac ió  i un p e t i t  
comentari  sobre  l a  b i b l i o t e c a  que h i  havia  a l a  ca sa  d ' a -  
quest  metge. 
E l  document d iu :  "...en l e s t u d i  e r e n  10s l i b r e s  si- 
guents . .  . 
un guido d e  s i r u r g i a  q u i  es en paper  ab cube r t e s  ver-  
un gordo en paper ab cube r t e s  d e  f u s t  
abemesue ab johan d e  Santo amando sup ra  a n t i d o t a r i 0  
l a  p r a t i c h a  d e  maestra  berthomeu en  pergami 
un l e u f f r a n t  d e  pergami 
un c a t o  ab g l o s a  
un l i b r e  dalquimia d e  paper  
uns t r a c t a t s  d e  log icha  
un guilem c e r v e r i  en paper 
10 f l o s  sani turum en romanG 
X I I I I  libres d e  ingeni0  s a n i t a t i s  
10 test de ypocras ab 10 coment a b r e u j a t  
ysagoge g a l i e n i  
a l t re  l i b r e  d e  alquimia 
rasis complit  ab 10s asperiments  
un l i b r e  d e  d i c t a t s  en romanG ab r i m s  
l a  roge r ina  menor 
10 quar t  e l  qu in t  d e  l a  avicenna 
10 primer e 10 segon e 10 t e r ~  de  l a  avicenna 
10 teodore t  ab altres t r a c t a t s  
10 v i a t i c h  ab les g loses  en pergami 
- un avicenna en que son 10s 1111 l i b r e s  
- un b e y l  a l b o c a s i s  
- uns b e l l s  g a l i e n s  ab molts  volums 
- un c i r c a  i n s t a n s  ab  altres volums 
- 10s anforismes d e l  arnau g l o s a t s  
- a c t o r i t a t s  de s i r u r g i a  
- a l b e r t u s  supra  octavos l i b r o s  
- p h i s i c a e s  e t  a l i i  l i b r i  
- de s i m p l i c i  medicina e t  de  d i e t i s  p a r t i c u l a r i b u s  
- ques t ions  de  p h i s i c h s  
- l e s  obres  p a r t i c u l a r s  de  gordo e  l a  p r a t i c a  d e  gordo 
e l a  p r a t i c a  de  g e r a l t  de  s o l o  
- I l i b r e  de  pergami ab p o s t s  q u i  comenGa - h i c  domine... 
e fene ix . . .  pa r t i cu l a r ium a g r e g a t i o  - 
- a l t r e  l i b r e  de  pregami ab p o s t s  comenca en l a  cube r t a  
- i n  c r is t i  nomine e  f e n e i x  appor t e t  habere sensurn ad 
in te l l igendum 
- a l t r e  l i b r e  d e  pregami ab p o s t s  q u i  comenca - bonum 
est... e fene ix . . .  occulos c u s t o d i a t  s e r o  - 
- a l t r e  l i b r e  d e  paper  ab p o s t s  q u i  comenca - i n  nomine 
domini m i s s e r i c o r d i s  e f e n e i x  deo g r a t i a s  i n f i n i t a s  - 
- I l i b r e  de  paper hon ha a lguns  evange l i s  e a l t r e s  
coses .  
Veiem, doncs, que 6s una b i b l i o t e c a  re la t ivament  impor- 
t a n t  s i  pensem que correspon a uns c inquanta  anys abans que 
s l u t i l i t z i n  els t i p u s  mhbils d e  Gutenberg en l a  impressió 
d e  l l i b r e s .  
S i  l a  formació t e h r i c a  d e l  metge es recolzava  sob re to t  
en  els l l i b r e s  que l l e g i a ,  comprovarem que en aquest  c a s  
les f o n t s  dl informaciÓ e r e n  d i v e r s e s  i anaven des  d e l s  g recs ,  
l l a t i n s ,  i r a b s  i hebreus a  les e s c o l e s  de  Sa lern  i Mont- 
p e l l e r .  La medicina a n t i g a  es mantenia v igen t .  
Examinant les l l istes,  no queda ben c l a r  qu ins  e r e n  
realment a lguns  d e l s  l l i b r e s  que inc lou ,  per& sense  f e r -  
nos-hi massa f o r t s  podríem pensar  que "10 t e s t  de  ypocras 
ab coment a b r e u j a t "  pot  e q u i v a l e r  a l  comentari  dlArnau d e  
Vilanova a  uns "Aforismes d t ~ i p o c r & s "  amb una primera p a r t  
- Vi ta  brevis . . .  - i una segona - In  morbis minus...- 
- uns b e l l s  g a l i e n s  ab  mol t s  volums, als 14 l l i b r e s  
d e  1 ' A r s  Magna i a l s  30 d e  1 ' A r s  Parva. 
- ysagoge g a l i e n i ,  a l  Microtechne de   al& 
- a l b e r t u s  sup ra  octavos l i b r o s ,  a l ' o b r a  d8Albe r tus  
Magnus, b i s b e  d e  Ratisbona i pro fes so r  a p a r i s .  
- rasis compli t  ab 10s asperiments ,  a l  Liber  Almansoris 
de  Rhazes i a l  Continens 
- Avicenna, amb els c i n c  l l i b r e s  d e l  " ~ & n o n  de  l a  Medi- 
c i n a "  
- Joan de  Santo Amando, canonge a Tournay, t r a d u i t  pe r  
I s a a c  b. Abraham Cabr i t  
- les d i f e r e n t s  obres  d e  "gordo", a Bernat d e  Gordon 
que és a Montpel ler  a f i n a l s  d e l  s e g l e  X I I I  
- un l e u f f r a n t  d e  pergami, a l a  Ch i ru rg i a  Magna (12931, 
d e  Lanfranchi  de  ~ i l ;  
- 10 teodore t  ab altres t r a c t a t s ,  a l  Teodoric c a t a l ;  
(Teodorico Borgognoni, 1205-98). 
- un guido d e  s i r u r g i a ,  a " I n v e n t a r i m  o Ch i ru rg i a  Mag- 
na" d e  Guiu d e  Chaulhac (1300-68), conegut m é s  t a r d  com a 
Guido o Guidon. 
- l a  p r a t i c h a  d e  maestra  berthomeu, a l  Mestre Bartomeu 
d e  l ' e s c o l a  d e  Sa lern .  
- l a  roge r ina  menor, pot  r e f e r i r - s e  a l a  C i r u r g i a  d e  
Ruggiero de  Palerm apareguda e l  1180 i r e e d i t a d a  e l  1250. 
Fou obra  d e  c o n s u l t a  a Sa lern .  
- c i r c a  i n s t a n s ,  po t  ésser l ' o b r a  de  Mattheus P la tea-  
r i u s  sobre  les urggncies .  
- Resten uns l l i b r e s  sobre  alquimia,  sobre  Ph i s i chs  
i a lguns  a l t r e s  m é s  d i f í c i l  d e  prec isar -ne  l ' a u t o r i a .  
S i  considerem e l  conjunt  de  l a  b i b l i o t e c a  veurem que 
est; c o n s t i t u i d a  essencialment  pe r  ob res  e s p e c i a l i t z a d e s  
en un s o l  tema (medicina en aquest  c a s  ) ~ i x Ó  mateix 6s e l  qu& 
trobarem s i  estenem 1 'observaciÓ a les poques b i b l i o t e q u e s  
d ' a q u e l l  temps, documentades a Manresa, pe r t anyen t s  a les 
a l t r e s  dues a c t i v i t a t s  propenses a t e n i r  l l i b r e s  ( c l e r g u e s  
i gent  de  l l e i s ) ,  exceptuant ,  l a  gran b i b l i o t e c a  d e l  
j u r i s c o n s u l t  manress Ramon Saera (mort e l  1357) ,  e s tud iada  
a fons  p e l  D r .  Josep Mid. Gaso1 (Miscel. l ;nia d l E s t u d i s  Ba- 
gencs,  1-1981 ) . 
Aquesta norma d ' u n a  s o l a  t e m i t i c a  es t r e n c a  també e n  
e l  cas - que a m i  e m  sembla,  almenys,  c u r i ó s  - d e l  c a v a l l e r  
que e n  e l  s e u  c a s t e l l ,  t o c a n t  e l  t e r m e  de Manresa, se li 
t r o b a  e n  un i n v e n t a r i  de l  1406 una c o l . l e c c i Ó  d ' u n s  v i n t  
l l i b r e s  que formen, podriem d i r ,  un c o n j u n t  m é s  e n c i c l o p e -  
d i s t a  o humanís t i c .  
H i  ha  una mica d e  t o t :  T r e s  l l ibres  s o b r e  Medicina,  
els Usa tges  d e  Ca ta lunya ,  l a  Menascal ia  de F r e d e r i c h  i un 
l l i b r e  " q u i  p a r l a  d e  C a v a l l e r i a " .  Unes " Y s t o r i e s  dels r e y s " ,  
" Y s t o r i e s  d e  Spanya" i " Y s t o r i e s  d e  ~ r a g ó " .  Una B i b l i a  en  
p l a ,  un ~ A n e s i ,  unes  " h o r e s  de S a n t a  Maria ,  un "Sant  Johan 
E v a n g e l i s t a "  i f i n a l m e n t ,  un l l ib re  " a p p e l l a t  d e  Marcho Po- 
l o " ,  un romanc en  p a p e r  i un canGoner. 
RESUMEN 
En e l  i n v e n t a r i o  d e  10s b i e n e s  d e l  médico manresano 
Berna t  d e  F i g u e r o l a ,  e f e c t u a d o  a pr imeros  d e l  aiio 1411, a 
r a i z  de s u  m u e r t e ,  se d e t a l l a n  10s l i b r o s  d e  s u  b i b l i o t e c a .  
Comprende un numero i rnpor tante  d e  m a n u s c r i t o s  cuyo con- 
t e n i d o  v a  d e  l a  medic ina  ~ i p o c r á t i c a  a las ensefíanzas d e  
las  e s c u e l a s  de S a l e r n o  y Montpe l l e r .  
Revela  una t e o r i a  médica de evoluciÓn l e n t a  s i n  nuevas 
a p o r t a c i o n e s  r e l e v a n t e s  d u r a n t e  e l  s i g l o  a n t e r i o r  a l  docu- 
ment o. 
SUMMARY 
I n  t h e  i n v e n t o r y  o f  Bernat  d e  Figuerola ' s -who was a 
d o c t o r  £rom Manresa-goods, c a r r i e d  o u t  i n  t h e  e a r l y  1411 
af ter  h i s  d e a t h ,  we f i n d  a l i s t  of  h i s  l i b r a r y  books. 
It i n c l u d e s  a g r e a t  dea1 o£ manuscr ip t s  which c o n t e n t s  
c o v e r  £rom t h e  Greeks t o  Salermo and Montpe l l e r  s c h o o l s .  
It shows a medica1 t h e o r y  o f  s low e v o l u t i o n  w i t h  no 
new o u t s t a n d i n g  c o n t r i b u t i o n s  d u r i n g  t h e  c e n t u r y  b e f o r e  t o  
t h e  document. 
RESUM 
En l ' i n v e n t a r i  que es va  f e r  l ' a n y  1411, d e l s  béns d e l  
metge rnanresi Bernat de F iguero la ,  després  d e  mort,  s ' h i  
t r o b a  una r e l a c i ó  d e l s  l l i b r e s  de  l a  seva  b i b l i o t e c a .  
É s  f o r ~ a  impor tan t ,  t e n i n t  en  compte l ' gpoca ,  i r e v e l a  
una p e r s i s t g n c i a  de  l a  t e o r i a  mgdica des d e l s  g recs  a  l e s  
e s c o l e s  d e  Sa l e rn  i Montpeller.  D e  f e t ,  poques apo r t ac ions  
noves impor tan ts  durant  e l  s e g l e  a n t e r i o r  a l  document. 
I 
I 


La Biblioteca d'un metge manresà a primers del segle XV

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert