Es fa una revisió de la revista “Psiquiatría” (1922-1926), de les seves seccions i col·laboradors

Calbet i Camarasa, Josep M. (Josep Maria)

Hernández de la Peña, Saturnino

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

101Gimbernat, 2009 (**), vol. 52, pàg. 101-103, ISSN: 0213-0718
Gimbernat, 2009 (**), 52, 101-103
LA REVISTA «PSIQUIATRIA» (1922-1926)
HERNÁNDEZ DE LA PEÑA, Saturnino
CALBET I CAMARASA, Josep Maria
RESUM: Es fa una revisió de la revista “Psiquiatría” (1922-1926), de les seves seccions
i col·laboradors.
Paraules clau: Psiquiatria. Premsa mèdica. Oscar Torras Buxeda.
RESUMEN: Se realiza un breve estudio de la revista “Psiquiatría” (1922-1926), de sus
secciones y colaboradores.
Palabras clave: Psiquiatría. Prensa médica. Oscar Torras Buxeda.
*
L’objectiu d’aquesta nota és fer un breu comentari d’una revista psiquiàtrica que aparegué
a Barcelona en el primer terç del segle XX. Venia a donar continuïtat a la premsa psiquiàtrica
que ja tenia una certa tradició a casa nostra. La revista a la que fem referència era “Psi-
quiatría. Revista de Medicina Mental” que portava com subtítol: “Publicación de las Institu-
ciones Psicoterápicas de la Santa Cruz” 1 . La revista tenia unes dimensions de 150 per 230
mm, era d’aparició trimestral i fou repartida de franc per a tots els metges de Catalunya.
Les Institucions Psicoteràpiques de l’Hospital de la Santa Creu eren les següents:
1.- Clínica d’Observació, on es donava una primera orientació diagnòstica
del malalt, i posteriorment se’n feia la derivació.
2.- Granja de la Santa Creu, destinada als homes malalts.
3.- Parc de la Santa Creu, destinat a les dones malaltes. Tant en la Granja
com en el Parc, hi eren ingressats els malalts portadors de neurosis, de
psicosis i toxicòmans.
4.- Escola Ortofrènica, per a infants i joves deficients mentals.
5.- Institut Mental de la Santa Creu.
102 Gimbernat, 2009 (**), vol. 52, pàg. 101-103, ISSN: 0213-0718
Saturnino Hernández de la Peña - Josep M. Calbet i Camarasa
El primer número es va publicar el maig de 1922. Era impresa al mateix Institut Mental de
la Santa Creu. Va ser dirigida per  Oscar Torras i Buxeda  i era el secretari Lluís Valero
Muñoz. La redacció estava al propi domicili del director Rambla de Catalunya, 89 entresol
primera de Barcelona.
Les principals seccions de la revista eren: Articles doctrinals, Documents clínics, on es fa
la descripció de casos vistos al manicomi o en relació amb l’Administració de la Justícia,
Revista psiquiàtrica, on es feien referència a articles publicats en la premsa psiquiàtrica
europea, especialment de Suïssa, França i Itàlia, Notícies, en relació amb congressos i
reunions, Documents mèdico legals, Anàlisis bibliogràfics, i Anuncis.
Amb tota probabilitat l’objectiu principal de la revista seria la de prestigiar l’especialitat
mèdico-psiquiàtrica i pugnar per a introduir-la en els estudis de la llicenciatura. Així es
lamenten en el primer número de que la Psiquiatria no fos considerada com una especialitat.
Fins i tot els metges –ens diuen- la consideren “poc útil i d’escasses possibilitats curatives”.
Ens continuen dient que fins aquell moment la tasca del frenòpata o psiquiatre era
fonamentalment humanitària. I consideraven que ja havia arribat l’hora de fer ciència
mèdica. Per això volen divulgar els seus “escassos coneixements”, per atraure més metges.
Afirmen que han canviat els mètodes terapèutics de la patologia psiquiàtrica, que les
organitzacions i institucions psiquiàtriques havien evolucionat i que també tot era millorable.
En definitiva el seu objectiu és augmentar l’interès mèdic i social per la Psiquiatria.
Els principals col·laboradors d’aquesta revista foren per un costat els metges forenses
que eren els principals interessats en treure aplicacions pràctiques dels coneixements
psiquiàtrics i per l’altra els metges que treballaven en institucions on s’atenien els
malalts mentals i que de fet gairebé es limitaven a fer una tasca social i humanitària.
Entre els metges forenses o vinculats amb els afers jurídics hi tenim Manuel Saforcada
Ademà, Ferran Bravo Moreno, Tomàs Busquet Teixidor, Maximí Luanco Cuenca i Wifred
Coroleu i Borràs.
Els col·laboradors més habituals foren Oscar Torras, Lluís Valero, Emili Mira, que presidia
l’Institut d’Orientació Professional, Tomàs Busquet, Manuel Saforcada, Francesc de P.
Xercavins Rius, director de l’Institut Mental de la Santa Creu, i el seu fill Francesc de P.
Xercavins i Romeu. Hi consten com a redactors Francesc Daltabuit Andreu, Constantí
Martínez Capdevila, president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia, Ot Moles Ormella,
director del manicomi de Nova Betlem, Joan Peris i Mas de Xaxàs, Manuel Soca Arroyo,
Manuel Soler Martín, metge del manicomi de Sant Boi, Ernest Pedrals Fernández, ins-
pector mèdico escolar, Pere Ribas Pujol, cap de l’Asil del Parc, Llorenç Cabós, i Salvador
Vives Casajuana.
103Gimbernat, 2009 (**), vol. 52, pàg. 101-103, ISSN: 0213-0718
La revista «Psiquiatria» (1922-1926)
El secretari Luís Valero Muñoz es proposava dedicar una secció denominada “Nuestros
maestros” on recordaria la vida acadèmica dels psiquiatres catalans. Només va sortir
publicada la dedicada a Pi i Molist (setembre, 1922) perquè malauradament fou víctima
d’una mort sobtada. La seva mort ve anunciada al número de març de 1923. Té un cert
interès la referència a la visita que va fer Kraepelin, a Barcelona. Aquest autor quedà
estranyat que l’administració només dediqués dos pessetes al dia pel manteniment
dels internats a un manicomi, quan a Alemanya es pagaven cinquanta marc d’or. De
totes maneres la visita de Kraepelin si que va servir per a impulsar els estudis psiquiàtrics
a casa nostra, i al mateix temps a dignificar aquesta especialitat mèdica, per tal d’introduir-
la als estudis de la llicenciatura, d’una manera independent.
Recordem que a les pàgines d’aquesta revista queda consignada la presentació, que
Emili Mira va fer del test de Rohrshac (juny, 1925).
L’últim número de la revista va sortir el març de 1926. Va coincidir amb el propòsit de
l’Hospital de crear els “Anales del Hospital de la Santa Cruz y San Pablo”. Potser van
rebre pressions de la Molt Il·lustre Administració hospitalària, però el cert es que la
redacció es va adherir al projecte de fer una nova revista com a portaveu única de
l’Hospital, i aleshores deixà de publicar-se “Psiquiatría. Revista de Medicina Mental”. Va
tenir, doncs, una vida breu, però suficientment intensa, i segur que va influir en la
dignificació i consolidació de la Psiquiatria.
Finalment volem recordar que el principal impulsor de la revista, Oscar Torras Buxeda,
havia nascut a Barcelona el 31 de gener de 1890 i va morir el 1974. Era fill de Cèsar
August Torras i Ferreri, que havia estat president del Centre Excursionista de Catalunya.
Féu el batxillerat a Barcelona i l’acabà el 1905. Llicenciat en medicina el 1911, ingressà
el 1915 com a metge resident a l’Institut Mental de la Santa Creu. De 1925 a 1931 seria
secretari general de la Societat de de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona. Participà en
els Congressos de Metges de Llengua Catalana. Succeí, el 1934, a Francesc de Paula
Xercavins en la direcció de l’Institut Mental de la Santa Creu. Promogué “Vista Rica” que
fou un projecte de residència geropsiquiàtrica, que no arribà a inaugurar-se. El març de
1938 dirigí l’Institut Mental de Gramenet de Besós (Clínica Mental de Santa Coloma de
Gramenet). Després de la guerra civil va dirigir “Torre Blanca” (1941), a les Tres Torres,
que estava destinada al tractament de malalts psicòtics.
NOTES
1. Les institucions psicoteràpiques de l’Hospital de la Santa Creu eren: Clínica d’Observació de Psicòpates i alienats
en fase d’estudi, Granja de la Santa Creu, situada a Horta-Roquetes i dedicada a homes neuròtics, Parc de la Santa
Creu, situat al Tibidabo i dedicat a dones, L’Institut Mental de la Santa Creu, a Sant Andreu de Palomar, i estava
projectada l’Escola Ortofrènica, per a infants deficients i adolescents alienats.


La revista "Psiquiatria" (1912-1926)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert