Aquest treball se centra en l'estudi, resumit, dels principals aspectes de l'activitat de Félix Martí Ibàñez, (1911-1972), aleshores metge molt jove, durant els anys de la República i la guerra civil, adscrit al corrent ideològic anarquista i membre de la  CNT, va tenir una activitat important en tasques d'organització, direcció i  comanament polític.Notícia resumida de los principales aspectos de la actividad como médico de Félix Martí Ibáñez (1911-1972), médico recién licenciado, en los años del la segunda  República Española y la guerra civil. Adscrito al pensamiento teórico anarquista y  miembro de la CNT, realizó una obra importante en tareas de organización, dirección y responsabilidad políitica

Martínez Sadurní, Laura

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 
Gimbernat,  2011 (*), 55, 221-229 
 
 
FÉLIX MARTÍ IBÁÑEZ (1911 - 1972).  NOTA SOBRE LA 
SEVA ACTIVITAT COM A METGE A LA DÈCADA DE 1930. 
L'ÈPOCA ANARQUISTA 
 
 
Laura MARTÍNEZ SADURNÍ  
 
 
 “Estic plenament convençut que l’estudi de la història de la medicina 
depara a l’estudiant primer, i al metge després, un instrument extraordinari 
per a conèixer el passat de la seva professió, analitzar sobre la seva base el 
present de la mateixa i albirar el seu futur” 
Félix Martí Ibáñez 
 
Resum: Aquest treball se centra en l'estudi, resumit, dels principals aspectes de 
l'activitat de Félix Martí Ibàñez, (1911-1972), aleshores metge molt jove,  durant els 
anys de la República i la guerra civil, adscrit al corrent ideològic anarquista i 
membre de la CNT, va tnir una activitat important en tasques d'organització, 
direcció i comanament polític.  
 
Paraules clau: Fèlix Martí Ibàñez. Metges anarquistes. Guerra civil. CNT. 
Barcelona,. Cartagena.  
 
Resumen: Notícia resumida de los principales aspectos de la actividad como médico 
de Félix Martí Ibáñez (1911-1972), médico recién licenciado, en los años del la  
segunda República Española y la guerra civil. Adscrito al pensamiento teórico 
anarquista y miembro de la CNT, realizó una obra importante en tareas de 
organización, dirección y responsabilidad políitica.  
 
Palabras clave: Félix Martí Ibáñez. Médicos anarquistas. Guerra civil. CNT. 
Barcelona. Cartagena.  
 
 
Vida 
 
Félix Martí Ibáñez neix el 25 de desembre de 1911 a Cartagena, fill de 
Josefina Ibáñez Sánchez, professora de piano, i el pedagog i escriptor 
 221 
valencià Félix Martí Alpera. Residí des dels nou anys a la ciutat de València 
d’on marxà per estudiar batxillerat a Barcelona. Llicenciat en medicina a 
Barcelona l’any1933, es doctorà l’any 1934 a Madrid amb la tesis "Ensayo 
sobre la historia de la psicología y la fisiologia místicas de la India", 
dirigida pel Dr. Eduardo Garcia del Real i molt influenciada pel treball de 
Gregorio Marañón i José Ortega y Gasset. 
 
Després de doctorar-se s’establí a la ciutat de Barcelona, concretament al 
barri de Gràcia, on exercí com a metge-psicòleg especialitzat en 
psicosexologia. S’interessà sobretot per l’eugenèsia, la higiene, la sexualitat, 
la psicologia, la psicoanàlisi i la història de la medicina, sobre les quals 
organitzà nombrosos cursos i conferències. A la vegada col·laborà en 
revistes científiques i literàries i publicà les seves primeres novel·les sobre 
psicologia, medicina i literatura. 
 
Col·laborà activament amb la Clínica Popular de l’Associació Social Obrera 
a Barcelona i en cercles polítics intel·lectuals com l’Associació d’Idealistes 
Pràctics i promogué l’any 1934 la creació de l’11 Club, després Conversa 
Club. Fruit del seu interès per la història de la medicina assistí l’any 1935 al 
Xè Congrés Internacional d’Història de la Medicina a Madrid, on presentà 
les següents ponències: Los milagros en la historia, El arte médico de la 
Celestina i Evolución histórica de la teoría de los chakras. 
 
A l’esclatar la Guerra Civil Espanyola, Martí Ibáñez, membre del sindicat 
anarquista Confederació Nacional del Treball (CNT), es volcà en les 
activitats bèl·liques i revolucionàries: organitzà i protagonitzà mítings, 
escrigué en diaris i revistes, promogué el funcionament de la Universitat 
popular i participà en l’organització de l’assistència sanitària d’urgència i 
l’Organització Sanitària Obrera. El 1936, amb l’entrada de la CNT al 
govern de la Generalitat, se’l designà successivament Director General de 
Salut Pública i Serveis Socials, Subsecretari de Sanitat de la República i 
Director d’Educació Sanitària de Guerra a Catalunya. Representà a Espanya 
als Congressos Internacionals de Joventut de Ginebra, Nova York i Mèxic i 
serví com a comandant mèdic de l’aviació republicana al front de l’Ebre. 
 
Després de la derrota al front de Catalunya, Martí Ibáñez s’exilià a França i 
visqué primer a Arcachon i després a Paris, fins que finalment, el juliol de 
l’any 1939 s’establí definitivament als Estats Units. Obtingué el permís de 
residència avalat pel Dr. Henry Sigerist, metge i destacat historiador de la 
 222 
medicina del segle XX i aviat començà a treballar en la indústria 
farmacèutica, ocupant càrrecs importants en els departaments mèdics dels 
laboratoris Hoffmann-La Roche, Winthrop i Squibb. 
 
Martí Ibáñez s’adaptà amb facilitat a la societat i la vida als Estats Units i 
començà una nova etapa d’èxits professionals en el camp de la historia de la 
medicina, l’edició i com a conferenciant per tot el món, cosa que l’allunyà 
considerablement del moviment llibertari i les organitzacions republicanes 
tot i que col·laborà ocasionalment amb la premsa de l’exili. 
 
L’any 1950 a Nova York fundà MD Publications Inc. que publicaria 
nombroses revistes i monografies mèdiques a més d’organitzar congressos i 
simposis. També fou autor de més d’una vintena de llibres i articles de 
caràcter científic, artístic, periodístic i literari i fou professor d’història de la 
medicina al New York Medical College entre 1956 i 1958, quan renuncià a 
la càtedra per concentrar-se plenament en la seva feina com a escriptor i 
editor. El Dr. Félix Martí Ibáñez morí l’any 1972 a causa d’un infart agut de 
miocardi a la ciutat de Nova York a l’edat de 60 anys. 
  
Política 
 
Félix Martí Ibáñez formà part de la Federació Ibèrica de Joventuts 
Llibertàries (FIJL), també coneguda com a Joventuts Llibertàries (JJLL) o 
Joventuts Anarquistes (JJAA) i sovint se’l trobà relacionat amb publicacions 
i creacions anarquistes. 
 
Durant la Segona República Espanyola (1931-1936), es convertí en el 
màxim representant a Catalunya de l’organització pacifista amb seu a 
Londres War Resisters' International i participà en la creació de 
l’Organització Sanitària Obrera (OSO), lligada a la CNT. 
 
En començar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) es posà al servei de la 
CNT. També el 1936 participà en l’expedició republicana a les Illes Balears 
i organitzà la sanitat de la Columna Durruti, que sortí de Barcelona cap a 
Saragossa el 24 de juliol i comptà amb uns 2.500 milicians. Després del 25 
de setembre del mateix any, amb l’entrada de la CNT al govern de la 
Generalitat de Catalunya, Martí Ibáñez adquirí competències polítiques i 
exercí de subsecretari de sanitat del govern central i Director General de 
Sanitat de la Generalitat de Catalunya i promogué mesures de lluita contra 
 223 
la lepra i la tuberculosi. També promogué  la llei pro avortament, de les 
quals parlarem més endavant. Fins l’any 1937 participà en nombrosos 
mítings en representació de la FIJL i la AJA (Aliança Juvenil Anarquista). 
 
Serví com a metge, capità mèdic provisional i comissari de guerra al front 
de l’Ebre, on resultà ferit al cap i al braç el maig de 1938. Seguidament, 
viatjà als Estats Units, d’on tornà el desembre del mateix any per 
reincorporar-se a l’exèrcit fins la fi de la guerra. quan s’exilià a França. 
Com hem comentat anteriorment, l’activitat política de Martí Ibáñez a 
l’exili, primer a França i després als Estats Units, es reduí a col·laboracions 
esporàdiques amb la premsa del moviment llibertari. 
 
La Guerra 
 
Veiem ara més detalladament quina fou l’activitat de Martí Ibáñez durant la 
Guerra Civil. En esclatar la guerra, participà del moviment revolucionari 
que seguí al 19 de juliol amb actuacions de primer línia dins l’àmbit sanitari 
i educatiu per donar resposta immediata a necessitats prioritàries. Incautà el 
monestir de Jerusalem del carrer Santjoanistes, 8, i el convertí en hospital de 
sang donant-li el nom d’Hospital Proletari de manera provisional ja que 
aviat aquest nom fou aplicat als hospitals de Sant Joan de Déu de la 
Diagonal, que també controlà la CNT. Conjuntament amb els companys 
metges de la OSO, participà en actuacions de control de la sanitat ocupant el 
Col·legi de metges i constituint la Comissió Sanitària del Comitè de 
Milícies Antifeixistes, on fou encarregat de les funcions propagandístiques i 
de l’enviament de butlletins informatius als diaris. 
 
La Comissió Sanitària del Comitè de Milícies Antifeixistes s’ubicà 
inicialment al Teatre Barcelona i després al Convent de les Teresianes, a la 
Rambla de Catalunya. Durant les primeres setmanes, amb la dimissió del 
conseller Manuel Corachan i l’Hospital de Sant Pau com a únic encarregat 
de les qüestions d’assistència quirúrgica, la comissió actuà com a veritable 
govern sanitari de Catalunya al capdavant de l’organització hospitalària, la 
incautació d’establiments i material i l’organització assistencial militar i 
civil. La situació tampoc fou diferent respecte a la d’altres conselleries ja 
que el poder passà en mans del Comitè de Milícies Antifeixistes. 
 
A més, s’establí un Comitè de Sanitat Pública i Assistència de Ferits que 
tingué com a programa bàsic limitar l’assistència privada pels adinerats i 
 224 
organitzar en cada ajuntament una assistència gratuïta en dispensaris, 
hospitals i sanatoris i eliminar així l’assistència domiciliaria. Aquest 
programa s’instaurà fins al mes d’agost, quan la Generalitat pogué coordinar 
formalment estructures espontànies de partits i sindicats revolucionaris i es 
creà el Consell Superior de sanitat amb Xavier Serrano Coello, Jaume 
Santamaria i Jaume, Josep Sala Alegri, el catedràtic Joaquim Trias Pujol, 
Amadeu González i Llòria i el mateix Félix Martí Ibáñez. 
 
Martí Ibáñez també participà en la posada en marxa de la Universitat 
Popular de les Joventuts Llibertàries que s’havia d’ubicar a l’edifici del 
Seminari en resposta a la necessitat de formació dels joves. Col·laborà 
també en el desenvolupament del Moviment unificat Pro Infància Obrera 
que establí un programa integral a l’atenció a l’infant inspirat en el que el 
seu pare ja inicià i que comprenia: la supressió de castes socials, la formació 
cultural, l’orientació professional, la prevenció en les famílies, les 
guarderies, els serveis de puericultura i les infermeries infantils. 
  
Direcció general de sanitat 
 
El 30 de setembre de 1936, amb l’entrada de representants anarquistes al 
govern, Martí Ibáñez fou nomenat Director General de Sanitat i Assistència 
Social, cosa que suposà la dimissió de Josep Irla i Bosch. D’aquesta manera 
s’inicià un període de nou mesos en el qual cinc consellers de la CNT-FAI 
(Antoni Garcia Birlan, Pere Herrera, Josep Juan i Domènech, Aureli 
Fernández i Valeri Mas) foren responsables polítics de la sanitat, encara que 
el responsable tècnic real fou Martí Ibáñez. En aquest moment, amb el 
domini al carrer i a les institucions, la CNT pogué aplicar la seva doctrina 
sanitària que tingué com a objectiu principal socialitzar la medicina. La 
revolució prengué mesures dràstiques amb la incautació d’establiments, la 
contractació massiva de personal per substituir els religiosos i aplicar nous 
horaris laborals i l’obertura d’hospitals amb un increment en el nombre de 
llits. 
 
En l’època de la guerra la situació era de crisis permanent, les necessitats 
diàries ocuparen tota la capacitat del govern i no es realitzaren actuacions de 
major profunditat. L’atenció al front i als refugiats i la necessitat de donar 
resposta a les demandes de la reraguarda impossibilità una transformació 
estructurada i no s’aconseguí establir una assegurança social de malaltia. 
 
 225 
En aquest període Martí Ibáñez comptava amb l’ajuda de Xavier Serrano i 
el farmacèutic Nicasi Francesc Olivan Palacín i organitzà sessions de 
formació i publicitat sobre temes sanitaris dirigides a sindicalistes i població 
general al Casal del metge, tot i que també es van emetre per ràdio. A més, 
posà en marxa una Conferència psiquiàtrica per establir criteris generals de 
política assistencial i promogué la instauració de forns crematoris de 
cadàvers a les grans ciutats en substitució dels cementiris.  
 
El gener de 1937 Martí Ibáñez fou nomenat sotssecretari del Ministeri de 
Sanitat per Federica Montseny però no acceptà el càrrec i a la primavera del 
mateix any participà en sessions organitzatives de la CNT a València, on la 
sanitat catalana apareix com a capdavantera. 
 
L’estiu de 1937 els anarquistes sortiren del govern i Martí Ibáñez de la 
Direcció General. A partir d’aquest moment dedicà la seva atenció a 
l’Associació de Tècnics, que aplegava docents avançats i científics. 
 
Aportació a la sanitat catalana 
 
Els interessos principals de Félix Martí Ibáñez foren, des de l’inici de la 
seva pràctica professional, la higiene psíquica, sexual, del treball i la història 
de  la medicina. A les darreries de l’any 1935, després dels primers anys 
d’exercici al seu propi consultori al barri de Gràcia, entrà a formar part del 
quadre assistencial de la OSO, una societat mutual organitzada per membres 
de la CNT que donà assistència sanitària als afiliats que pagaven una quota i 
tingué el consultori central al carrer Casanova, 33. En aquest consultori 
Martí Ibáñez exercí com a especialista en malalties nervioses i mentals i en 
patologia sexual. A més, combinà la consulta directa amb la publicació 
d’articles a la revista Higia, publicada des de gener de 1935 i dirigida al 
públic general, i amb la resposta a un consultori postal de la revista 
valenciana Estudios. 
 
Per Martí Ibáñez i el altres metges vinculats a sindicats la principal 
preocupació en termes d’assistència sanitària fou la precarietat del sistema a 
l’hora d’hospitalitzar, fer consultes amb especialistes i fer exploracions 
instrumentals, cosa que es manifestava especialment en els casos de malalts 
crònics, neurològics, psiquiàtrics, tuberculosos i cancerosos. És per aquesta 
raó que el seu discurs es centrà en la necessitat d’implantar a Catalunya 
l’assegurança social de la malaltia, no només al terreny dels accident 
 226 
laborals i a la maternitat com es feia fins al moment, sinó a tots els nivells, 
com ja es feia a Europa. 
 
Molt influït per la doctrina paterna, per a Martí Ibáñez la revolució futura en 
el terreny educatiu i sanitari passava per la promoció cultural proletària i 
participà en nombroses conferències de temàtica sanitària a l’Ateneu 
Enciclopèdic Popular, Idealistes Pràctics, Ateneu Polythecnicum, Sempre 
avant, Colegio libre de Estudios Contemporáneos i Asociación de Cultura 
Universitaria para Obreros. 
 
Des de la proclamació de la Segona República, la Conselleria de Sanitat i 
Assistència Social de la Generalitat de Catalunya centrà la seva activitat en 
implantar mesures de reforma sanitària com la lluita antivenèria, 
antituberculosa, antileprosa, antipalúdica, antirràbica, antivariolosa, 
antireumàtica i anticancerosa així com també la llei sobre l’avortament i la 
millora de la higiene general i infantil controlant les aigües 
mineromedicinals, les intoxicacions professionals i les malalties laborals. 
  
La llei de l’avortament 
 
El 9 de gener de 1937 es publicà al Diari Oficial de la Generalitat el decret 
que, impulsat per Félix Martí Ibáñez com a director general de la 
Conselleria de Sanitat i signat pel conseller en cap Josep Tarradellas i pels 
consellers de Sanitat i Assistència Social Pere Herrera (CNT) i Rafael 
Vidiella (UGT), situà Catalunya a la avantguarda europea de la legislació 
sobre l’avortament. 
 
El decret representà un progrés important respecte les legislacions anteriors 
en tenir en compte com a possibles justificants de l’avortament les causes 
terapèutiques (malaltia física o mental de la mare que contraindiqués el 
part), les motivacions eugenèsiques (malalties i malformacions congènites), 
el desig conscient de la limitació voluntària de l’embaràs i les raons 
sentimentals o ètiques. 
 
El decret assenyalà sobretot la necessitat d’evitar els avortaments 
clandestins, que posaven en perill la vida de les mares i suposaven una gran 
mortalitat materna. En aquest sentit el mateix Martí Ibáñez escrigué “Ya no 
asistiremos más al espectáculo de madres muertas a causa de una fallida 
maniobra abortiva, de infanticidios dimanantes del odio al niño que nació 
 227 
si ser deseado, de mujeres con su rumbo vital torcido por un hijo que es un 
estigma o una reminiscencia de algo que desearían olvidar, de niños 
llegados a hogares sin pan y a padres sin amor” 
 
Segons establia el decret, la Conselleria de Sanitat nomenaria un comissari 
per a cada hospital autoritzat a exercir la interrupció artificial de l’embaràs 
per a garantir el compliment de la normativa. Es posà especial èmfasi en el 
fet que només es podia practicar l’avortament en els centres autoritzats, 
concretament la Casa de la Maternitat, l’Hospital de Catalunya (actual 
Hospital de Sant Pau), l’Hospital Clínic, l’Hospital Cardenal de Barcelona i 
fora de Barcelona només es podia practicar a Lleida, Sant Joan de les 
Abadesses, Badalona, Berga, Granollers, Reus, Igualada, Olot, Vic, Girona i 
Vilafranca. 
 
Per Martí Ibáñez i aquells qui impulsaren la reforma, la maternitat adquiria 
d’aquesta forma un sentit social a la vegada que dignificava la llibertat de la 
dona. 
  
 
Bibliografia 
 
- ÍÑIGUEZ, M (2008). Enciclopedia histórica del anarquismo español. Asociación 
Isaac Puente. 
 
- PEIRATS, J (1971). La C.N.T. en la revolución española. Ruedo Ibérico. 
 
- LLAVONA, R; BANDRÉS, J (1998). Psicología y anarquismo en la guerra civil 
española: la obra de Félix Martí Ibáñez. Psicothema vol. 10, nº1. 
 
- AUSÍN, J; CALBET, J (2000). Félix Martí Ibáñez i l’Institut de Medicina 
Pràctica. Gimbernat,  vol.34, pàg 181-198. 
 
- MONTSENY, F; HUERTAS, R. Salud y república: la política sanitaria en la II 
República española. Club amigos de la UNESCO de Madrid. 
 
- Enciclopèdica médica. MedlinePlus [en línia]  
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/encyclopedia.html 
[consulta 11 d’octubre de 2011] 
 
 
 
 228 
 
 
 
Dues fotografies de Félix Martí Ibàñez en els anys de Barcelona, i de New 
York, al final de la seva vida 
 
 
  
 
 
 
 
 
 229 


FÉLIX MARTÍ IBÁÑEZ (1911 - 1972). NOTA SOBRE LA SEVA ACTIVITAT COM A METGE A LA DÈCADA DE 1930. L'ÈPOCA ANARQUISTA

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert