Farriols i Sola, Francesc

Jansà i Cuatrecasas, M. Enriqueta

Planet i Rabascall, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Estudi comparatiu dels sistemes
DOBIS/LIBIS i SIBIL
JLjn aquest article intentarem
descriure i comparar de manera
sumària dos sistemes
d'automatització de biblioteques
d'entre els molts que hi ha. El
funcionament del DOBIS/LIBIS
l'hem pogut conèixer directament
després d'una visita a la
Universitat Politècnica de Madrid i
a la Universitat de Lovaina, el
SIBIL mercès a una visita a la
Universitat de Lausana.
El DOBIS/LIBIS (DOrtmunder
BibliothekSysstem / Leuvens
Integraal BIbliotheek System) és
un sistema integrat de gestió
bibliotecària dissenyat per a
facilitar totes aquelles activitats
que calen per a un millor
funcionament de les biblioteques. El
producte està format per una sèrie
de programes desenvolupats a les
universitats de Dortmund
(Alemanya) i Leu ven (Bèlgica).
Actualment el DOBIS/LIBIS és
usat a biblioteques de diferent tipus
arreu del món. A Espanya, la
Universitat Politècnica de Madrid i
la Universitat de Navarra treballen
amb aquest sistema.
El SIBIL (Systéme Integré pour les
BIbliotheques universitàries de
Lausanne) és un paquet de
programes desenvolupat per la
universitat de Lausana i pensat per
suportar una xarxa de biblioteques.
És un producte que es va començar
a elaborar l'any 1971, i que s'ha
anat ampliant fins arribar a oferir
un alt nivell de prestacions.
Actualment a Suïssa hi estan
connectades les universitats i els
centres d'investigació que són a St.
Gall, Ginebra, Basilea i aviat
Berna, a part de les facultats de
Lausana. A França, de moment
està implementat a Montpeller i
s'anirà estenent per decisió
governamental a la meitat sud del
pais: Burdeus, Grenoble, Tolosa,
Niça i Marsella.
A continuació exposarem les
característiques més importants
dels dos sistemes, tant des del punt
de vista informàtic com bibliotecari,
concloent amb una valoració
d'ambdós.
Descripció del Dobis/Libis
E l DOBIS/LIBIS està format per
mòduls separats que corresponen a
les diferents tasques que es
desenvolupen en una biblioteca. Hi
ha un mòdul que configura el
procés de les adquisicions i que
presenta l'avantatge que les dades
incloses en el fitxer de comandes
49
poden aprofitar-se per a la posterior
catalogació dels llibres. Encara que
el programa està fet, aquest mòdul
d'adquisicions no l'hem vist en
funcionament.
L'estructura del mòdul de
catalogació permet de poder
assegurar en un percentatge molt
alt la unificació del catàleg d'autors
(normalització), ja que prèviament a
la catalogació d'un volum és
obligatòria la consulta del catàleg.
Diferents panels estan estructurats
per a cada zona d'una notícia
bibliogràfica i el catalogador pot
anar-los omplint tornant cada
vegada al menú inicial. Amb la
pràctica es poden estalviar les
consultes als menús, mitjançant les
ordres encadenades que permeten
donar directament les diferents
opcions.
El mòdul que gestiona el préstec
funciona basant-se en un fitxer de
lectors i un altre de préstecs,
aquest darrer amb informació sobre
els llibres que estan en circulació.
Abans de la formalització final del
préstec, que es fa mitjançant'la
lectura òptica del codi de barres
que es troba en el carnet de lector i
en el llibre, el bibliotecari es veu
obligat a fer una comprovació sobre
cadascun dels dos fitxers (lectors i
préstec); això fa que el procés sigui
lent. El mateix sistema genera
l'import de les multes provinents
dels retards i les reclamacions als
lectors.
DOBIS/LIBIS té un programa de
control de les publicacions en sèrie
que no ha estat posat en
funcionament encara. Aquest
preveu el registre i el control
d'arribada, reclamacions als
proveïdors i seguiment i informació
de tots els números de cada títol de
revista. També es poden introduir i
corregir fins un total de catorze
resums per número.
La recuperació de la informació pot
fer-se per diversos conceptes:
autors, títols, matèries, CDU,
ISBN/ISSN, topogràfic i hi tenen
accés tots els bibliotecaris. Els
lectors també poden accedir a la
informació en línia buscant la
notícia a partir dels noms d'autors,
títols o matèries. La recuperació de
la informació a partir de qualsevol
paraula del títol constitueix un dels
avantatges importants del sistema.
També permet la recerca mitjançant
operadors de tipus booleà i
utilitzant paraules truncades.
Aquest és el component interactiu
del paquet, mentre que la part del
50
procés en diferit inclou les típiques
tasques d'edició de catàlegs segons
la normativa ISBD i sota diferents
conceptes, l'edició d'índexs KWIC,
de fitxes COM, ordres de comandes,
estadístiques, etc. El sistema
ofereix, la possibilitat d'establir
diferents nivells de responsabilitat
per al control dels fitxers. Aquests
poden afectar els lectors o el mateix
personal bibliotecari.
Si bé els mòduls que formen el
sistema són productes separats i
que poden implementar-se
independentment, els fitxers amb
els quals es treballa mantenen una
estructura de «fitxers invertits»
totalment integrats formant la base
de dades bibliogràfica. La majoria
d'ells tenen llur camp principal
permutat, permetent d'aquesta
manera la recerca d'una referència a
partir de qualsevol paraula existent
en ella. Són fitxers totalment
relacionats a través d'apuntadors
que associen cada element d'un
fitxer amb d'altres d'ell mateix
(referències creuades) o amb
elements d'altres fitxers (per
aconseguir formar la notícia
bibliogràfica sencera). D'aquesta
manera s'assoleix, a part d'un
estalvi important en espai de disc,
una gestió integrada dels treballs
de la biblioteca, ja que no hi ha
duplicació de la informació.
Igualment s'aconsegueix la
normalització de noms, ja que
abans de fer-se una nova gravació
es presenten en pantalla totes les
possibles repeticions d'algun camp
de la notícia en els fitxers de la
base de dades. El sistema
s'encarrega d'afegir les noves
relacions d'aquests camps amb la
notícia catalogada. Així doncs, els
mateixos registres de cada fitxer
són utilitzats per qualsevol dels
mòduls existents, cosa que permet
passar d'un mòdul a un altre amb
relativa facilitat, així com fer
modificacions a la base de dades
alterant només un dels fitxers.
El DOBIS/LIBIS permet un
tractament local i general de la
informació. Per tant, està pensat i
preparat per gestionar una xarxa de
biblioteques treballant a diferents
nivells sobre un catàleg general i un
dè propi i permetent una autonomia
important dels diferents centres
respecte al sistema central.
Qualsevol biblioteca que adquirís
aquest paquet hauria de fer-hi
algunes adaptacions per adequar-lo
a les seves necessitats.
DOBIS/LIBIS treballa amb un
format propi, anomenat DMARC,
compatible amb MARC. Per tant,
51
cal fer unes taules de conversió que
permetin l'entrada de registres
provinents d'altres indrets i la
gravació de cintes estàndard de
cara a l'intercanvi. Les
modificacions en els programes són
possibles ja que juntament amb el
paquet es proporciona el software
font escrit en PL/1.
Descripció del SIBIL
Jjjn el SIBIL la catalogació
comprèn la introducció de les dades
a l'ordinador, podent escollir el
catalogador entre fer-ho
directament, utilitzant els codis del
MARC, o bé de manera assistida,
utilitzant la puntuació ISBD (en
aquest cas s'omplen ordenadament
els camps de la notícia i el
programa fa la conversió al format
MARC). La normalització del
catàleg d'autors s'aconsegueix
sobre la base d'una «notícia guia»
que remet totes les possibilitats
d'un nom d'autor a la forma
acceptada. Quant a les matèries, hi
ha un thesaurus, mitjançant el qual,
prèvia demanda a través d'un mot
clau, el sistema proporciona una
relació de mots equivalents amb la
referència de les paraules no
acceptades a les que ja consten en
el catàleg de matèries. Un altre ajut
per al catalogador és l'existència
d'un fitxer que interrelaciona les
matèries amb la corresponent CDU.
Mitjançant només la lectura òptica
del codi de barres del carnet del
lector i del llibre queda formalitzat
el préstec en el sistema SIBIL. El
programa fa en línia les
comprovacions sobre els fitxers del
catàleg i lectors i en cas d'haver-hi
alguna mena de problema
s'indiquen les multes a pagar o
s'imprimeixen les oportunes
reclamacions. Si calgués, el
bibliotecari pot accedir directament
als fitxers del catàleg i del préstec a
fi de comprovar la situació real del
llibre, donant a més informacions
sobre altres exemplars que hi ha a
la biblioteca. Dins el mòdul de
préstec es preveu el préstec
interbibliotecari on les biblioteques
són tractades com a lectors, fent-se
diferències entre préstec
internacional i l'interurbà del propi
país.
La part d'adquisicions compta amb
un fitxer de llibretes i un altre de
comandes, als quals hom pot
accedir en qualsevol moment, i un
tercer amb els lectors que han
signat les desiderates. En el
moment de l'arribada del llibre a la
biblioteca s'avisa el lector
52
interessat esmentant la signatura
topogràfica que ha estat assignada
al llibre.
Les publicacions en sèrie no tenen
encara un tractament específic si bé
existeix un catàleg col·lectiu de
revistes biomèdiques. La resta són
tractades com a obres multivolums
i són per tant reflectides en el
catàleg general. Tenen en estudi un
programa destinat a aquest tipus
de material.
La recuperació de la informació és
en línia per als catalogadors i
bibliotecaris i es preveu per més
endavant l'accés dels lectors.
Actualment hi ha tres mètodes
segons el tipus de treball desitjat.
El més antic és l'accés per clau, que
pot fer-se per autor, títol,
topogràfic, ISBN/ISSN, o per
col·leccions o matèries. Aquest accés
incorpora també un mètode de
recerca per clau algoritmic sobre els
fitxers d'autors i títols que serveix
en els casos en què es coneixen
aquestes dades. Un altre tipus
d'accés és l'anomenat «per arbre»,
desenvolupat recentment, destinat
al públic i que admet la possibilitat
d'utilitzar paraules truncades a
partir de les quals i sota diferents
conceptes s'accedeix a la notícia
bibliogràfica sencera. Està prevista
la implementació de la recerca
booleana a mitjan d'aquest any.
La xarxa de biblioteques que
utilitza el SIBIL ha arribat a un
acord amb la xarxa nord-americana
OCLC, segons el qual aquesta
última els permet de connectar amb
el seu banc de dades a un cost baix.
Això possibilita de recatalogar els
fons antics de les biblioteques que
estan connectades a la xarxa
SIBIL.
Els mòduls que formen el paquet de
programes treballen conjuntament
sobre els fitxers del catàleg de
prétec, de lectors, de proveïdors i
comandes. En aquests la informació
s'emmagatzema en registres
diferents. No hi ha una estructura
pròpia de base de dades en què els
fitxers estiguin totalment
relacionats, sinó que ens trobem
davant d'una estructura típica de
fitxers indexats en què són els
programes els que permeten
d'accedir a un o diversos d'ells
simultàniament a partir de les claus
escollides per a cadascun dels
registres. Aquest és el cas de la
interrogació sobre el fitxer del
catàleg en què es pregunta també
sobre el del préstec. Aquesta
qüestió, a part de no possibilitar
d'unificar les dades, genera més
53
necessitats pel que-fa a espai en
disc. De totes maneres, facilita més
la manipulació dels fitxers donada
la relativa independència que
mantenen'entre ells.
Ja que el SIBIL treballa amb el
MARC francès (MONOCLE), les
biblioteques que el vulguin utilitzar
haurien de fer els corresponents
programes de conversió dels
formats per adaptar el producte al
MARC escollit.
Comparació i conclusions
Hi Is avantatges de la mecanització
comporten un cost, cost que pot
sintetitzar-se en la càrrega del
sistema propi de qualsevol aplicació
de tipus interactiu. Aquest pot
quedar esmorteït si es pensa en el
profit que se'n pot treure de
l'aplicació tant des del punt de
vista del bibliotecari, amb un
enriquiment de les perspectives i
possibilitats de dedicar-se a
altres tasques menys rutinàries,
com des del punt de vista de
l'usuari final o lector i de la
universitat en general.
Des del punt de vista bibliotecari,
farem una avaluació per a cada una
de les funcions dels productes.
Adquisicions: En el cas del
DOBIS/LIBIS, no està en
funcionament en cap de les
universitats visitades (Madrid i
Lovaina), però hem pogut veure els
panels segons els quals en fer les
comandes es fa la precatalogació
del llibre. Això comporta que la
persona que ho ha de portar
a terme ha de ser un
bibliotecari.
SIBIL presenta un programa més
senzill que pot ser desenvolupat per
un administratiu. Les dades
introduïdes no són aprofitables per
a la catalogació posterior.
Catalogació: DOBIS/LIBIS
presenta una certa complicació per
la gran quantitat de panels que
s'han de cridar durant la
catalogació del llibre. A més, es fan
consultes obligatòries als diversos
fitxers, que retarden la catalogació
però que comporten una més gran
normalització del catàleg.
En el cas del SIBIL, l'entrada de
dades és més assequible per al
catalogador. Permet dos sistemes
de catalogació, és a dir, un sistema
assistit mitjançant panels i un altre
directe. També s'arriba a una
normalització amb la utilització de
«notícies guia».
54
Ambdós sistemes exigeixen el
coneixement del format MARC.
Préstec: El DOBIS/LIBIS presenta
un sistema molt poc àgil a causa
que, a més de passar l'scanner pel
carnet de lector i el llibre, el
bibliotecari ha de consultar els
fitxers de lectors i d'autors.
El SIBIL és més ràpid perquè la
simple lectura òptica del carnet de
lector i el llibre formalitza el
préstec. El programa fa ell mateix
totes les comprovacions necessàries
i avisa només en el cas d'haver-hi
problemes. El préstec
interbibliotecari està igualment ben
resolt, cosa que no s'ha pogut
comprovar en el cas del DOBIS,
donat que a Madrid l'incorporen a
la part d'adquisicions i a Lovaina
no el vam veure.
Publicacions en sèrie: En cap dels
dos sistemes està totalment
implementat. Per tant, no podem
opinar sobre aquesta gestió.
Recuperació de la informació: El
DOBIS/LIBIS té un bon sistema de
recuperació de la informació. A més
de la recerca per autors, números
de notícia, CDU, etc., fa una
permutació de totes les paraules
que permet la recerca a partir de
qualsevol paraula del títol o del
nom de l'autor, l'editorial, etc.
El SIBIL recupera la informació
directament a través dels conceptes
clàssics i ha desenvolupat una
tècnica anomenada «recerca per
arbre», que permet d'accedir a la
notícia bibliogràfica a partir de
diversos conceptes generals.
Ambdós sistemes possibiliten la
recerca booleana.
Quant a la part de procés en diferit,
no hem percebut tampoc diferències
importants.
L'adoptació del sistema SIBIL
permet de connectar una xarxa j a
existent de biblioteques
universitàries, la qual cosa
permetria estalviar-se en part la
recatalogació de tots els fons
antics.
Des d'un punt de vista informàtic,
el DOBIS/LIBIS presenta certs
avantatges sobre el SIBIL, que
bàsicament es deriven d'un
tractament més modern de les
dades contingudes en els fitxers.
Aquest tractament propi dels
productes de gestió de bases de
dades es tradueix en la pràctica en
una potència més gran quant a les
prestacions que ofereix el producte:
55
la no duplicitat de paraules i noms
fa possible la normalització real dels
catàlegs i facilita les modificacions
dels diferents documents, ja que
aquestes es redueixen a la correcció
en linia d'una paraula; l'existència
de camps permutats en la majoria
dels fitxers, que agumenta la
possibilitat de recuperar la
informació en la base de dades. Per
contra, aquests avantatges es
tradueixen en una més gran
complexitat d'utilització (a vegades
inexplicable) en l'entrada de dades,
aspecte que el SIBIL té solucionat
de manera més pràctica i agradable
(a causa potser de l'origen mateix
del producte). Resumint, podríem
dir que el DOBIS/LIBIS és un
producte més potent (malgrat la
seva dependència d'un sistema
operatiu antic), mentre que el
SIBIL és un producte més pràctic
(amb el defecte d'estar basat en una
estructura clàssica d'organització de
la informació) i més adaptat tal
vegada a l'entorn i la problemàtica
de les biblioteques universitàries.
Francesc Farriols i Sola
Ma Enriqueta Jansà i Cuatrecasas
Anna Planet i Rabascall
56


Estudi comparatiu dels sistemes DOBIS/LIBIS i SIBIL

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert