Roque, Maria Àngels

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Julian Pitt-Rivers i David Montgomery 
Hart, dos antropolegs mediterranis 
Maria Angels Roque 
Institut Catal& de la Mediterrania 
JULIAN PITTRIVERS 
Cantropologia mediterrania ha perdut un 
classic amb la m o r t  de Julian Pitt-Rivers. 
Els que avui han esdevingut típics valors 
mediterranis: hospitalitat, honor i gracia, 
comparació ... deuen mol t  a les seves re- 
flexions.Avui els seus estudis poden ser 
"revisitats" pels antropolegs autoctons 
amb menys indignació i apassionament 
que dues decades endarrere. Que no  s'- 
haura di t  de Julian Pitt-Rivers en els anys 
setanta i vuitanta? 
El diumenge dinou d'agost enterraren 
I'antropoleg britanic a la localitat france- 
sa de Fons, en el límit de I'Occitinia, prop 
del rústic castell del qual era propietari. 
Franga i Fran~oise, la seva dona, han estat 
els darrers suports: I'academic i el perso- 
nal. Pero fins al darrer moment les seves 
recerques s'han centrat a Espanya i la 
Mediterrania. 
Professor de I'Ecole Practique des 
Hautes Etudes a París, amic dels seus 
amics, el recordo compartint col.loquis 
per tota la geografia espanyola. Arribava 
de Medinaceli, Alacant,Andalusia.. . N o  li 
importava fer quilometres per coneixer 
una nova festa, per aprofundir en els ri- 
tuals i les expressions, pero també nous 
ritus de pas de les societats contempora- 
nies. 
Pioner amb la primera monografia 
d'antropologia social feta a Espanya, al 
poble de Grazalema, entre 1949 i 1952,ju- 
lian Pitt-Rivers arriba a I'Espanya fran- 
quista el 1948. Una de les coses que més 
va molestar alguns antropolegs autoctons 
ñllegeixi's espanyolsñ va ser la raó que va 
donar per justificar la tria d'aquest poble 
de la serra andalusa: que havia provat el vi 
de diferents pobles i el d'aquest es el que 
mes li havia agradat. Els aspectes arbitra- 
ris formen part de la llegenda en aquesta 
disciplina, i a julian li agradava cultivar els 
mites. 
En el seu darrer article sobre el Medi- 
terrani, Pitt-Rivers relata amb un cert hu- 
m o r  br i t inic ['ambient i la trajectoria que 
impulsaren els estudis mediterranis. I ma- 
nifesta com per fugir de la trampa que en 
aquella epoca ñtambe avui en diañ repre- 
sentava la idea del nacionalisme modern, 
el 1959 insistia que calia estudiar la Me- 
diterrania des del punt de vista de comu- 
nitat local per evitar, d'aquesta manera, 
els estereotips nacionals. Pensem que en 
aquell moment, es produ'ia al Magrib la fi 
del colonialisme i I'emergencia dels nous 
estats nacionals, i a Espanya i a Portugal, 
sense anar més lluny, h i  havia les dictadu- 
res franquista i salazarista. Precisament 
com a coneixedor de la diversitat medi- 
terrania, en la qual es poden trobar forts 
contrastos, assenyala Pitt-Rivers que mai 
durant la seva trajectoria, ni ell ni Peris- 
tiany no  la van concebre com una area 
cultural. 
El 1959, tots dos organitzaren a Ate- 
nes la que seria la primera trobada d'an- 
tropologia mediterrania. Aquests encon- 
tres es repetirien en els anys seixanta i en 
els setanta fins a la m o r t  de J. G. Peris- 
tiany; al costat de Pitt-Rivers, trobem els 
noms de Caro Baroja o Pierre Bourdieu, 
així com els dels principals antropolegs 
anglosaxons que feien estudis compara- 
tius en els pa'isos mediterranis. 
A Los Baroja, Julio Caro Baroja explica 
com va coneixer Pia-Rivers el 1949 en 
un viatge que va fer en cotxe a Andalusia 
acompanyant I'antropoleg america Geor- 
ges Foster. Fou aquest qui va fer que el 
conegues.Arribaren a Grazalema, on  Pitt- 
Rivers preparava una tesi dirigida per 
Evans-Pritchard, popa de I'antropologia 
britanica que havia introdu'it el concepte 
de societats segmentiries amb els seus 
treballs sobre l 'krica. Els deixebles d'E- 
vans-Pritchard, inclos Pitt-Rivers, es des- 
plegaren pel Mediterrani a la recerca de 
I'exotic proper. Pitt-Rivers ha manifestat 
en diverses ocasions que venia armat 
amb models africanistes que inútilment 
va tractar de trobar a Grazalema. Malgrat 
una certa fascinació romantica per Anda- 
lusia, Julian Pitt-Rivers aviat se'n va de- 
sempallegar i va introduir aspectes claus 
de I'antropologia social. 
Pitt-Rivers dedica a Caro Baroja la se- 
va monografia i el va introduir en diver- 
ses ocasions entre els exquisits oxfor- 
dians, aspecte que reconeix i agraeix I'an- 
tropoleg basc. Eren dues persones amb 
un aspecte i un caracter completament 
oposat: julian Pitt-Rivers era alt i jovial; 
Don  julio petit i taciturn. N o  obstant 
aixo, recordo un sopar a Santander, I'es- 
t iu de 1989, on hi eren els dos i Caro Ba- 
roja explicava histories i acudits amb un 
gran humor. 
Els dos tenien una bona biblioteca fa- 
miliar. El llinatge de Pitt-Rivers era de 
mes gran solera, pero en aquest sentit la 
classista Gran Bretanya i la igualidria pe- 
nínsula lberica no són equivalents. I els 
Baroja, amb I'escriptor Pío Baroja al da- 
vant, suplien les diverses generacions ox- 
fordianes de la família de I'antropoleg 
britinic. Perque el Pitt-Rivers important a 
la família era I'avi, prestigiós arqueoleg i 
museoleg; tambe el seu oncle matern 
Bertrand Russell. Sense cap dubte la pu- 
blicació de I'epistolari entre Caro i Pitt- 
Rivers sera d'un interes enorme. 
La monografia sobre Grazalema ha es- 
tat lectura obligada a les universitats 
americanes i referencia de nombrosos 
estudis. Feta aquesta publicació va ser 
cridat per Robert Redfield a Chicago i el 
1956 va donar classes a Berkeley i, assen- 
tat a Harvard, emprengué un projecte 
d'investigació a Chiapas. El 197 1 se li ofe- 
rí una catedra d'antropologia a The Lon- 
don School of Economics and Political 
Science, lloc que abans ocuparen B. Ma- 
linowski i R. Firth. N o  obstant aixo, el 
1978 s'instal4a a París on va ocupar una 
catedra d'etnologia religiosa a la secció 
cinquena de I'Ecole Pratique des Hautes 
Études. Els antropolegs mediterranistes 
hem perdut un important referent com 
un parell de mesos abans havia passat 
amb la mort  de David Montgomery Hart. 
Alguns dels seus darrers escrits ((<Les 
cultures de la Mediterrania))) han estat 
els publicats a la Revista &Etnologia de Ca- 
talunya (vol. 16) i a M.A. Roque (ed.) Nue- 
va antropologia de las sociedades mediterrá- 
neas (Barcelona. Icaria, 2000). 
DAVID MONTGOMERY HART 
El 22 de maig va morir I'antropoleg ame- 
rica David Montgomery Hart a Garrucha 
(Almeria) on feia uns anys que vivia. Havia 
nascut a Filadelfia el 1927. El 1990 va cre- 
ar a Granada una fundació que portava el 
seu nom. 
Hart juntament amb Gellner, Brown, 
Waterbury i Rabinow formaven la pleiade 
d'antropolegs, gairebé tots americans que 
han treballat al Marroc. Entre el 1950 i el 
1960 Hart va estudiar els berbers rifenys, 
especialment la tribu dels Aith Waryaghar 
que era la tribu del cabdill Abdelkrim. 
Pero tambe va treballar sobre els berbers 
del sud del Marroc, i va aprofundir en les 
societats segmentiries. Podríem conside- 
rar la seva monografia i els treballs poste- 
riors a la decada dels setanta i vuitanta 
com el treball més exhaustiu sobre els ri- 
fenys. 
N o  solament aixo, Hart va fer conei- 
xer al món de I'antropologia anglosaxona 
interessants treballs de I'antropologia co- 
lonial espanyola, en particular els del co- 
ronel Emilio Blanco Izaga, que va fer tra- 
duir a I'angles als anys seixanta per publi- 
car-10s finalment I'any 1975. És per aques- 
ta raó que un altre conegut mediterranis- 
ta, John Davis, podia esmentar Blanco Iza- 
ga com a pioner, mentre que per als an- 
tropolegs espanyols era un perfecte des- 
conegut (REC núm. 16, abril 2000). En 
castella no ha estat publicat de forma 
completa fins a I'any 1995 amb introduc- 
ció i notes del mateix Hart. 
Cantropoleg nord-america tambe va 
treballar sobre el tema de I'organització 
social i la historia de tribus pastorals al 
Pakistan. Entre les seves múltiples recer- 
ques destaquen les que va fer sobre els 
espais fronterers i el contraban,tant al Pa- 
kistan com entre el Marroc i Algeria. Hart 
tenia un ampli coneixement de la cultura 
musulmana i parlava I'arab, el tarifit i el 
chelja, tots dos variants berbers, castella, 
frances i alemany. 
Havia coincidit al Marroc amb Ernest 
Gellner i van poder comparar no sola- 
ment diferencies culturals sinó tambe co- 
lonials en els espais organitzatius berbers. 
A mitjan els anys seixanta es va casar 
amb Ursula Kingsmill Hart (anglesa que 
havia nascut al Marroc i viscut a l'índia). 
Per cert, una excel4ent antropologa, re- 
comano a qui no el conegui el seu llibre 
tradu'it per la Biblioteca de Melilla Tros la 
puerta del patio. La vida cotidiana de las mu- 
jeres rifeñas (1 998). Escrit a inicis dels anys 
setanta té una part autobiografica i com 
diria Geerz té el do de la transmissió. Ex- 
plica de forma amena com vivien i com 
feien el treball de camp; en el seu relat 
apareixen múltiples peripecies que no 
emergeixen a I'obra del seu marit, I'an- 
tropoleg. 
David Hart era un home alt i gros, 
amable i pacient, el vaig coneixer I'estiu 
del 1997, quan vaig comptar amb la seva 
presencia a Vilanova i la Geltrú (Barcelo- 
na) amb motiu d'un seminari que vaig or- 
ganitzar sobre la societat civil al Magrib. 
Es tractava d'identificar un conjunt de 
models associatius que poguessin mos- 
trar el pas de la societat tradicional ma- 
gribina a la societat actual. Hart va ser 
molt crític, va participar activament i em 
va deixar per publicar un molt bon arti- 
cle. 
La darrera vegada que he vist David 
Hart ha estat aquest any a Tanger, al mes 
d'abril, un mes abans de la seva mort. Li 
organitzaven el darrer homenatge sobre 
la seva obra i es va celebrar en un fantis- 
tic palauet de Tanger, propietat de I'lnsti- 
tut Nord-america. Hi  va participar, pero ja 
estava massa esgotat i no va poder llegir 
la seva conferencia. Jo el vaig poder salu- 
dar i li vaig poder assegurar que al cap de 
pocs dies sortia finalment el seu article 
sobre el Rif.Article que juntament amb el 
de Julian Pitt-Rivers reforcen, com a mes- 
tres classics, la nova antropologia medi- 
terrania. 
Un dels darrers articles publicats per 
David Montgomery Hart ha estat ((Las 
bases tradicionales socioculturales del Rif 
marroquí en un siglo de cambio socioe- 
conomico)) (M.A. Roque. Nueva antropolo- 
gia de las sociedades mediterráneas. Barce- 
lona: ICARIA-Antrazyt-ICM, 2000). 


Julian Pitt-Rivers i David Montgomery Hart,dos antropòlegs mediterranis

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert