Sorrosal, Salvador

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Deu anys de recerca sobre la 
cultura popular i tradicional 
al Departament de Cultura (2) 
Salvador SORROSAL 
Thcnic de 1 '~rea de 
Recerca, Conservació i 
Protecci6 del Centre de 
Promoci6 de la Cultura 
Popular i Tradicional 
Catalana 
A la primera part d'aquest article, 
publicat a la Revista d'Etnologia de Ca- 
talunya (1994), núm. 5, pig. 155-159, 
s'hi feia una anilisi de les principals 
línies de recerca dutes a terme en els 
deu darrers anys impulsades pel De- 
partament de Cultura: 
1.  Estudis generics sobre qüestions 
etnogrifiques. Formes de vida popu- 
lar. 
2. Oficis artesanals o elements de 
cultura material. 
3. L'etnobotinica, la medicina po- 
pular i la flora medicinal. 
4. Treballs de recerca etnomusico- 
Ibgica: recuperació d'instruments tra- 
dicionals i recopilació de cancons tra- 
dicionals i populars. 
A continuació, presentem la segona 
part de I'article i continuem a l l i  on es 
va tancar I'article anterior. D'aquesta 
forma, creiem que es pot  obtenir una 
visió esquemitica de les diverses línies 
d'investigació que, fomentades des del 
Departament de Cultura, s'han anat 
obrint durant aquests últims deu anys, 
i que ssperem que es puguin continuar 
augmentant i ap ro fund in t  amb la 
col~laboració de tots els estudiosos del 
món de la cultura tradicional i popular. 
5. De  la can@ passem a la dansa, 
i entrem en una altra línia de recerca, 
plenament potenciada des del Depar- 
tament de Cultura, en dos vessants 
diferenciats. Un  d'ells en I ' imbit de 
recerca i recuperació de danses tra- 
dicionals i entremesos (c), i I'altre, els 
treballs d'inventari i documentació es- 
crita i audiovisual de les danses tra- 
dicionals vives (c'), impulsats direc- 
tament des de I'antic Servei de Cultura 
Tradicional en les campanyes dels anys 
1989-1 990. 
Bestiari del Penedes. Treball 
de Ramon Saumell i Eloi 
Miralles. 
Dins de I ' imbit de la recerca i re- 
cuperació, podem destacar treballs im- 
portants com: 
5.1 .- Les danses tradicionals del Ber- 
guedb, de Ramon Vilades, en repre- 
sentació de l 'kmbit de Recerques del 
Berguedi [Videocasset]. Berga: kmb i t  
de Recerques del Berguedi, 1986, [Ví- 
deo Kodak E-120HG - Sistema VHS. 
Durada 92'35>>]. El video conté una 
breu introducció sobre la comarca, i 
reprodueix una a una el conjunt de les 
danses del Berguedh. El podeu con- 
sultar a la Videoteca del Fons docu- 
mental del CPCPTC (NREB = VCD- 
V-004). 
5.2. Inventari de balls amb parla- 
ments de sis poblacions de Catalunya i 
de les comarques del Camp de Tarra- 
gona, el Penedes i el Garraf; de Jordi 
Bertran i Luengo i Salvador Fa i Vall- 
verdú. Tarragona: Jordi Bertran i Sal- 
vador Fa, 1989. 
L'inventari recull tota la informació 
de cadascun dels balls parlats inven- 
tariats, des del text  dels versos, pas- 
sant per una anilisi dels aspectes li- 
teraris, de contingut, temitica, per- 
sonatges, dramatúrgia, espai escenic, 
decoració i vestuari. També recull els 
aspectes formals, musicals i socials de 
la dansa, el context festiu, I'organitza- 
ció interna, I'aprenentatge, la trans- 
missió, la situació actual, els orga- 
nitzadors, els balladors, els especta- 
dors, etc. Completen I'inventari sis 
cintes de vídeo Vt-IS amb la filmació 
dels balls de cadascuna de les pobla- 
cions treballades: Vilanova i la Geltrú, 
Sant Quintí de Mediona, Sitges, I'Ar- 
boc, Vilafranca del Penedes i Tarra- 
gona. Els vídeos es poden consultar a 
la Videoteca del Fons Documental del 
CPCPTC (NREB = VCD-V-045.1-6). 
5.3. El contrapbs llarg. Treball d'anb- 
lisi lexicogrbfico i etnomusicolbgico, de 
Pilar López i Arcos. Barcelona: Pilar 
López, 1992. 
Estudi exhaustiu i aprofundit sobre 
el contrapis llarg. 
Estructurat en dos volums, el primer 
titulat Antecedents histbrics i anblisi del 
contrapbs llarg partint del recollit per 
Francesc Pujol, en recull tota la histbria, 
els aspectes generics, en fa I'anilisi le- 
xicogrifica i etnomusicolbgica i con- 
clou amb I'estudi de la versió de F. 
Pujol. El segon volum, titulat Anblisi 
comparativa sobre nou contrapassos 
llargs, recull, en forma de quadre com- 
paratiu, I'anilisi de vuit contrapassos 
llargs per poder veure les similituds i 
les diferencies entre uns i altres, tant 
en la part musical com en el text  -en 
les versions que se'n tenen-. Conclou 
amb una bibliografia i discografia. I 
també hi ha un video amb la filmació 
d'una <<reproposta>> del contrapis 
llarg. 
Dins encara d'aquest món ric i com- 
plex de la dansa tradicional, podem 
incloure també una serie de treballs 
sobre manifestacions folklbriques que 
hi estan íntimament lligades i que d'al- 
guna manera inclouen la dansa en la 
seva manifestació festiva, com són els 
entremesos, la imatgeria popular, els 
gegants, el bestiari, etc. Vegem-ne unes 
mostres: 
5.4. Inventari d'imatgeria popular fes- 
tiva, de Joan Grau [et al.], i La imat- 
geria popular a la plana de Vic, de Pre- 
sentació Font i Font. 
Dos treballs que incideixen en la 
seva temitica, i fan un inventari forca 
extens, i practicament exhaustiu en al- 
guns casos, de tota la imatgeria festiva 
existent a Catalunya en les seves di- 
verses manifestacions: dracs, gegants, 
capgrossos, etc. 
5.5. Bestiari del Penedes, de Ramon 
Saumell i Eloi Miralles, i Dracs del Pe- 
nedes, de Montserrat Juvé i Udina. 
Dos altres treballs importants per la 
g r a n  q u a n t i t a t  d e  m a t e r i a l  i 
d'il~lustracions que aporten sobre el 
bestiari del Penedes. Amb aproxima- 
ció histbrica de cadascun dels ele- 
ments, característiques tkcniques, im- 
portincia dins el context de I ' imbit 
festiu local, i extensa bibliografia sobre 
festes populars i bestiari. La infor- 
mació grifica hi és també prioritiria. 
5.6. lnventari general dels entreme- 
sos a Catalunya ( l a  fase), de Pilar Ló- 
pez i Arcos i Albert Cubeles i Bonet. 
Barcelona: Pilar López i Albert Cu- 
beles, 1989. 
Important estudi en que es fa una 
anilisi aprofundida del mot centre- 
mes>>, per passar seguidament a la his- 
tbria dels antecedents dels entreme- 
sos i la seva importancia dins les con- 
fraries i gremis. S'analitza després el 
paper que tingueren dins les festes, 
solemnitats i manifestacions de tipus 
religiós, com les del Corpus, per aca- 
bar amb un ctlnventari general del bes- 
tiari, figures i entremesos de Catalu- 
nya>>, amb partitures de les músiques, 
dades histbriques i cronologia. 
Pel que fa als treballs d'inventari i 
documentació de les danses tradicio- 
nals vives, des del Servei de Cultura 
Tradicional es va impulsar una cam- 
panya inicial durant dos anys (1989- 
1990), que en data propera haur& de 
tenir continu'itat, que aconseguí inven- 
tariar les danses vives següents: 
5.bis. lnventari de danses vives de Ca- 
talunya: 
* El ball de bastons de Cardona, per 
I'Agrupació Cultural del Bages de Man- 
resa, 1990. 
* El ball de Nanos i el ball de Mos- 
sen Joan de Vic, de Reus, per Lourdes 
Albí, Rosa Mas, Albert Macaya, Sal- 
vador Palomar, Peter Rius i Arantxa 
Tevar de Reus, 1989. 
* Cinc danses de la comarca del Ga- 
rraf: ball de pastorets, ball de cerco- 
lets, ball de gitanes, ball d'en Serra- 
llonga, i ball de bastons, per Josep-To- 
mas Alvaro, Josep-Lluís Enríquez, Jo- 
sep Alba, i Xavier Orriols de Vilanova 
i la Geltrú, 1989. 
* Cinc danses de la vila de Moia: ball 
del ciri, ball de nans <<la filigrana>>, ball 
de gitanes, el contrapis, i el ball dels 
garrofins, per Glbria Ballús i Maria An- 
tbnia Juan de Manresa, 1989. 
* Danses de la comarca del Baix 
Ebre: cap de dansa o jota de Benifallet, 
i jota de Paüls, per Josep Bargalló i Ba- 
dia de Reus, 1989. 
* Cinc danses de Vilafranca del Pe- 
nedes: la moixiganga, el ball pla, el ball 
de gitanes, el ball de bastons, i el ball 
de les Cotonines, per Xavier Bayer i 
Joan Bosch de Vilafranca del Penedes, 
1989. 
* La dansa dlArenys de Mar o ball 
de plaga, per Joan CatA, Muntsa Abad, 
Dolors Danes i Isabel Estrada dlArenys 
de Mar, 1989. 
* Tres danses del Pallars: el ball pla, 
I'esquerrana d'Esterri d'aneu i la mo- 
risca de Gerri de la Sal, per Xavier Ca- 
tala, Eudald Sentís, Pere Rius i Rosa 
Mas, Lladorre, 1989. 
* La clavellinera, i les majorales del 
Roser d'Ulldemolins, per Montsant 
Fonts, Salvador Palomar, Maria Antb- 
nia Juan, Josep Balaguer, Lourdes Albi, 
Eudald Sentis i Rosa Mas, Reus, 1989. 
* El ball de plaga de Lloret de Mar, 
i la sardana de I'alcalde d'Amer, per 
Maria Antbnia Juan i Nebot, Barcelona, 
1989. 
* El ball de bastons de I'Arbog, per 
Robert Rovira i Ferré de I'Arbog, 1989. 
* La jota del Masroig (Priorat), per 
Maria Dolors Selles, Montserrat Ossó, 
Miquel M. Ferré, Lídia de Mena i jordi 
Urioz de Falset, 1989. 
* Cinc danses de la comarca del Ba- 
ges: els balls de bastons dlArtes, Santa 
Maria d'016 i Balsareny, el ball de la 
faixa de Balsareny, i la dansa de treure 
ball de Sant Feliu Sasserra, per Ramon 
Vilar i Herms de Barcelona, 1989. 
6. Finalment, destacaríem una línia 
de recerca, també forga important, que 
recull aspectes tan profunds, tan arre- 
lats a I'essencia del poble i dels homes, 
aspectes lligats al cicle de la vida, com 
són tots els que es poden generar al 
voltant de la tradició i la membria oral, 
la religiositat i les creences, les Ile- 
gendes, les tradicions, el costumari, 
goigs, pessebres, etc. 
Destacarem només algunes de les 
moltes i importants recerques que 
s'han aplegat durant aquests deu anys 
sobre aquesta tematica: 
6.1. La memoria col.lect~va en un po- 
ble dels Pirineus catalans: Castellbb (Alt 
Urgell), d'lgnasi Ros i Fontana. Lleida: 
Ignasi Ros, 1993. 
La recerca se centra basicament en 
I'estudi de la forma de construcció i en 
I'analisi del contingut d'uns relats i his- 
tbries de vida orals d'habitants de la 
vila de Castellbb. És allb que ano- 
menem membria col~lectiva, relats de 
la vida d'una persona, farcits de re- 
ferencies a situacions, persones, fets 
que afecten a tota comunitat, i que tot- 
hom reconeix com a essencials. A part 
del valor estrictament científic que pu- 
gui tenir I'estudi, la seva importancia 
rau en el fet que dóna la paraula a gent 
que sofreix en la seva prbpia carn els 
fets que fredament narren la histbria 
i I'estadística. 
El treball és un dels promoguts dins 
el Projecte de Recerca sobre el Pa- 
trimoni Etnolbgic del Pirineu Catala, 
impulsat per  rea dlAntropologia So- 
cial de I'Estudi General de Lleida, amb 
la col~laboració del Departament de 
Cultura. 
6.2. Vivencies sobre bnimes en pena, 
fantasmes i apareguts al camp de 
Tarragona i les terres de I'Ebre, de Félix 
Pastrana i Icart. Tarragona: Félix Pas- 
trana, 1982. 
El treball és un recull d'entrevistes 
amb un tema comú: les vivencies de 
la gent sobre  Animes en pena, fantas- 
mes i apareguts. Tothom ha sentit his- 
tbries de morts, espectres, fantasmes 
o apareguts, que es fonamenten en el 
culte als morts i als avantpassats, en 
concepcions religioses tradicionals o, 
simplement, en el folklore i les mi- 
tologies d'ultratomba. L'existencia 
d'aquestes histbries ens diu molt de la 
simbologia col.lectiva, i el cert és que 
se'n generen i se'n viuen constantment 
a I'actualitat. En aquest recull no hi 
apareixen narracions més o menys 
fantastiques sobre animes en pena i 
apareguts, transmeses de pares a fills 
o llegides, sinó histbries i experien- 
cies viscudes per gent del Camp de 
Tarragona i les terres de I'Ebre sobre 
aquest tema. S'hi adjunten dues cas- 
sets amb I'enregistrament de les en- 
trevistes. 
6.3. El davallament de la Creu en 
llengua catalana: la vitalitat d'una tra- 
dici6, de J. Francesc Massip i Bonet. 
Barcelona: J. Francesc Massip, 1993. 
El treball intenta aprofundir en I'es- 
tudi d'una cerimbnia dramaica de gran 
arrelament i tradició en les terres de 
parla catalana d'enga de I'edat mitjana. 
Cerimbnia litúrgicament autbnoma, 
com aixi s'ha mantingut a t o t  Mallorca 
i a I'Alguer, pera que en molts casos, 
ja d'antic, fou integrada en represen- 
tacions més amplies com a acte de 
cloenda del drama de la Passió de 
Crist, i aixi s'ha conservat en els di- 
versos drames passionistics pervivents 
al Principat. Una i altra varietat han 
estat objecte d'estudi, si bé I'estudi ac- 
tual, que preveu una continu'itat, es li- 
mita a les mostres insulars. L'estruc- 
tura del treball és: 1 )  Orígens: de la 
cerimbnia litúrgica al teatre, 2) I'es- 
cenificació del davallament de la Creu, 
3) del teatre a la cerimbnia litúrgica; 
inclou bibliografia i un extens apendix. 
6.4. Els Gaigs, de Dolors Berenguer 
i Berenguer i Dolors Ort iz i Barril. Bar- 
celona: Dolors Berenguer i Dolors Or -  
tiz, 1986. 
L'estudi destaca la importancia dels 
goigs per al descobriment constant 
d'aspectes del passat que expliquen 
els elements culturals del present; els 
goigs, a més, gaudeixen de I'expressió 
directa i de la ingenu'itat, patrimoni ex- 
Ball dels Garrofins de la vila 
de Moid. Recerca realitzada 
per GRria Ballús i Maria 
Ant6nla juan. 
clusiu de la literatura popular. Els goigs 
són el segell patent d'una epoca, arre- 
len en la natura, enllacen amb creences 
ancestrals, mostren I'evolució histbrica 
i, per tant, plasmen, mitjancant dibui- 
xos, lletres i música, la manera d'en- 
tendre i d'interpretar els fets, sovint 
inintel.ligibles. Són, en definitiva, una 
valuosa mostra de la vida d'una co- 
munitat i patrimoni de la seva llengua 
i de la seva cultura. 
H i  ha molts altres treballs que coin- 
cideixen en el tema dels Goigs: 
- Recopilació de goigs de les co- 
marques gironines, dlAngels Alabert i 
Feliu de Girona, 1991. 
- Les impremtes dels goigs de la 
Col~lecció Torrell de Reus, d'Elena Arasa 
i Panisello de Tarragona, 1992. 
- Catbleg-inventari dels goigs dedi- 
cats a sant Mag;, de Merce Daimiel i 
Barbero de Tarragona, 1986. 
- Transcripció dels goigs de la co- 
marca del Pallars, de Maria-Isabel Gar- 
via i Serrano de Barcelona, 1987. 
- Un estudi sobre els goigs de I'Ar- 
quebisbat de Tarragona, per Jordi Roca 
i Girona dlAlcover (Alt Camp), 1987. 
- Catbleg de goigs dels impressors 
barcelonins Jolis-Pla-Verdaguer, d'lmma 
Socias i Batet i Antbnia Montmany i 
Torrella, Barcelona, 1992, 
Quedarien encara una serie de línies 
menors, que no comentarem exhaus- 
tivament per no allargar més aquest 
article, al voltant de temes també forca 
interessants, com poden ser: 
a) Els inventaris, amb treballs com: 
lnventari de masies del Solson+s, cam- 
panyes del 1986-1987-1 988, de Joan 
Grau i Junyent (Vic, Osona); Les ma- 
sies amb dependkncia al mercat de San- 
ta Coloma de Queralt. Recerca-inven- 
tari, de Salvador Palau i Rafecas de 
Santa Coloma de Queralt, Conca de 
Barbera, 1988; Estudi monogrbfic dels 
masos del Matarranya (1 .Pena-roja), de 
Desideri Lombarte i Arrufat (Barce- 
lona, 1986); Catbleg-inventari de I'Ar- 
xiu Musical de Santa Maria de la Geltrú, 
d'lsabel Pla i Gonzalez (Vilanova i la 
Geltrú, 1992); Catalogació dels mate- 
rials catalans de /'Arxiu Menéndez Pidal 
de Madrid, de Salvador Rebés i Molina 
(Sant Cugat del Valles, 1988); Inven- 
tari dels romangos de la impremta Jolis 
del carrer dels cotoners de Barcelona. 
Fons de la Biblioteca de Catalunya, 
d'lmma Socias i Batet i Antbnia Mont- 
many (Barcelona, 1993) ; lnventari de 
materials i documentació sobre cultura 
popular catalana, de Josep M. Vila i 
Medinya (Girona, 1987). 
b) Els museus, amb treballs com: 
Els museus locals d'etnografia a les 
terres de Ponent: localització, descripció 
i anblisi del contingut, de Joan J. Abella 
i Escuer i Llorenc Prats i Canals (Llei- 
da, 1989); Una aproximació als museus 
etnografics de Catalunya, d'Anna Fi- 
gueras i Torruella (Reus, 1987); Et- 
nologia, museus i museologies. L'Alta Ri- 
bagorga: una proposta d'acció museal, 
de Montserrat lniesta i González (Llei- 
da, 1987); Localització i inventari de 
fons etnogrbfic-museogrbfic (motlles de 
fusta per a I'estampació de les indianes. 
Fons del MAITP), d'Anna Maria Jové i 
Melero (Barcelona, 1993); Els instru- 
ments de música als museus de Cata- 
lunya, recerques de 1987-1 989-1 99 1- 
1993, de Maria Antbnia Juan i Nebot 
(Barcelona); La formació del Museo de 
lndustrias y Artes Populares: origen i ca- 
racteristiques del seu fons. lnventari de 
les seves col~leccions, de Maria As- 
sumpció Saurl i Pujol (Barcelona, 
1989) ; La música tradicional manus- 
crita a diversos arxius musicals catalans, 
de Josep M. Vilar i Torrens i Maria A. 
Ester Sala (Manresa, 1990). 
c) Els instruments musicals, amb 
treballs com: lnventari d'instruments 
populars i rústecs, medievals, renaixen- 
tistes i neoclbssics catalans, lnventari fo- 
togrbfic d'instruments musicals a Cata- 
lunya i construcció d'instruments po- 
pulars i tradicionals, El proces de cons- 
trucció dels instruments de música po- 
pular i d'ús infantil a Catalunya, de jor- 
di Colobrans i Delgado (Barcelona, 
1985-1 986-1 988); Recerca etnomusi- 
colbgica sobre instruments de música 
tradicional catalana: - La dolgaina al 
Baix Ebre i al Montsib - l a  flauta i el 
tambor a la música ktnica catalana - 
La tarota, una xeremia d'ús popular a 
Catalunya - El flabiol i el tambor; dins 
la música tradicional catalana, de Ga- 
briel Ferré i Puig (Reus, 1985); La cor- 
namusa a Catalunya, de Pere lbern i 
Regas (Arenys de Mar, 1986). 
d) Les institucions musicals, amb 
treballs com: Institucions musicals a 
Manresa, La música coral a la comarca 
del Bages, de Glbria Ballús i Casbliva 
(Manresa, 1986-1993); Estudi del mo- 
viment coral a la ciutat de Lleida, 1860- 
193617937, per Blanca Coca i Cirera 
(Lleida, 1989). 
e) Els jocs, amb treballs com: Jocs 
populars d1Amposta, dlAntoni Costes i 
Rodríguez (Amposta, 1986). 
f) La toponimia, amb treballs com: 
600 anys de toponimia a la vila de Pena- 
roja, Toponimia de la vila dlAiguaviva de 
Bergantes, per Desideri Lombarte i 
Arrufat (Barcelona, 1987-1 988). 


Deu anys de recerca sobre la cultura popular i tradicional al Departament de Cultura (2)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert