Galobart i Duran, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L A U R O  
E S P A I  O B E R T  
Lluís Galobart i Duran 
Ini1 LI ae Balx eral Anron C.me a Grano iers SOBRE LES INUNDACIONS 
D'OCTUBRE DE 1994 AL RIU TENES 
L'EXCEPCIONALRAT DEL FENOMEN 
El Tenes mer avall de Riells. L'erosio de la riuada va neieiar les vores del riu fins a deixar al descobert els materials irihsts 
Quan, el 10 d'octubre passat, a un quart de dues de la 
tarda, els vianants es trobaven impossiblitats de 
travessar per carretera els ponts del Tenes, els habi- 
tants de terrasses baixes havien d'enfilar-se a taules 
i neveres per evitar morir ofegats i els valltenencs en 
general veien estupefactes com inusitades extensio- 
ns de plana eren cobertes de fang i com tota mena 
d'arbres, animals i objectes baixaven per la riera en 
espantosa combinació, s'havia estbs ripidament la 
impressió que érem davant un fenomen excepcional. 
L'excepcionalisme geografic, que ha centrat durant 
molts anys polbmiques erudites, prenia tota la seva 
magnitud, com altres vegades, en terres mediterri- 
nies. No es tractava d'una de les riuades tardorals a 
qub estem habituats, precedida d'un estiu sec. Era 
evident que la riuada normal d'aquest any ja havia 
ocorregut el setembre, quan hom havia pogut com- 
provar la bravura de l'aigua de torrents i riera, negra 
de la cendra dels incendis forestals. El cabal del 
Tenes havia estat ja el més alt dels darrers deu anys 
i es comentava que tot era degut a la desaparició del 
( I )  Que elfenomen superava el que fins ara els cientifics havien entis com a excepcional al Vallis, ens en pot donar idea el text i la 
fotogrc~fia de la phg. 66 de I'obra ~~Geomodologia del Vallis Orientala de Daniel de Mas, 1981. 
mantell vegetal de la capqalera, provocada pels focs. 
Al Tenes li havia faltat bon tros per sortir de llera. 
ContrLiament, el 10 d'octubre, el riu havia sortit 
dels seus marges, havia inundat el seguit de camps 
riberencs, que s'alinien a banda i banda i, en molts 
casos, l'aigua, enfiladauna desena de metres sobre el 
llit, s'havia escampat per les terrasses fins a una 
amplada maxima d'uns 170 metres a ambdós costats 
del corrent central. Les millors planes al.luvials de la 
Vall, a can Magre de Santa Eulilia, al Pla de Lli+ 
d'Amunt, a les Torres de Lliqh de Vall on, de segles, 
hi han dominat fkrtils hortes i secans de cereal, també 
quedaren negades (I). 
Potser els historiadors del paisatge ens aclariran des 
de quan no s'havien inundat aquests llocs. En tot cas, 
i encara que siguin d'aproximació imprecisa, prenen 
valor testimonial els diilegs, afirmacions i records 
agafats al vol de les converses d'aquests dies: 
El 23 de setembre de 1962, dia del desbordament 
catastrbfic del Ripoll a Sabadell i de la Riera de les 
Arenes, el Tenes va arribar a la pista de ball del 
restaurant Pbrgola, a Sant Isidre, Santa Eulhlia. Ara 
ha cobert 2 metres de la planta baixa d'aquest edifici. 
La carretera de Bigues a Riells, constru'ida el 19 10, 
mai havia estat soscavada i ho ha estat ara, al call de 
can Margarit. 
Persones nascudes el 1920 recorden haver sentit 
contar als seus pares una riuada que havia arribat, 
com ara, a la font de Sant Isidre. És clar que, a 
principis de segle, el Tenes encara no havia estat 
buidat dels rocs que serviren per construir la carrete- 
ra comarcal, fet que el va aprofundir considerable- 
ment. 
L'any dels tres sets (1777). Els pagesos més grans 
de Santa Eulilia han rebut la tradició oral que aquell 
any l'aigua de la riera va arribar a la Casa Vella, 
potser com ara. 
De fet, hi ha molt a investigar, tant sobre els efectes 
geografia com sobre els geolbgics o els biogeogri- 
fics. Recordem que la riuada en va tenir prou amb 
una hora per deixar al descobert els materials tribics 
de Bigues, que eren enterrats diversos metres al fons 
del llit fluvial; els sediments dipositats a la zona 
inundada, assoliren més de dos metres d'alqada en 
alguns punts; la llera va prendre forma d'U ampla, de 
vall pirinenca, a voltes amb noves vores ben encin- 
glerades; vernedes i pollancredes senceres van des- 
aparbixer amb llurs conjunts de ribera. Una transfor- 
L A U R O  
mació paisatgística que hom hauria estimat mínima- 
nen1 de durada secular (2). 
SOBRE LES CAUSES 
I d'altra banda les causes. La primera discussió 
popular plantejava el dilema de si la responsabilitat 
calia atribuir-la majorithriament a la pluja d'aquell 
10 d'octubre o al foc de l'estiu, que hauria propiciat 
l'acceleració en el descens de l'aigua. Sense inim (ni 
possibilitats immediates) d'arribar a fons en aquesta 
qiiestió, podem aportar quatre punts per tenir pre- 
sents en la reflexió: 
La quantitats d'aiguarecollides per amateurs (una 
seixantena de litres als pobles de la vall, uns 160 a 
Castellter~ol, uns 190 a Castellcir, uns 70 a can 
Mestret de Berti) semblen no ser tan excepcionals 
coni la riuada. Esllavissament a I'altura de la hbrica vella i del pont de la resclosa de Bigues. El nivell assolit per I'aigua es visible a la paret del porxo de 
La durada (dues hores escasses) de la precipitació, la primera casa 
ja és més singular. 
Cal, d'altra banda, no descartar pluges més abun- 
dants (com n'hi va haver aquell dia en altres llocs de 
Calalunya) en indrets no mesurables de la conca. 
Hauria estat un fet extrem, perb dins de la irregula- 
ritat prbpia del clima mediterrani. 
Lkntorn cremat de Sant Miquel del Fai encara ens 
fa pensar en la importincia de la manca de vegetació 
per la rapidesa del descens de l'aigua, per6 la com- 
provació sobre el terreny del que va passar a l'origen 
del riu ens dóna l'explicació bisica: des del naixe- 
ment del Tencs, a Castellcir, fins avall de Sant Quirze 
de Safaja, hi ha una dotzena de quilbmetres en els 
quals no es va cremar res. El bosc i el sotabosc estan 
intactes. Aixb no obstant, des dels primers xaragalls, 
l'aiguat va deixar restes d'una f o r p  erosiva inusita- 
da. Des dels primers meandres, el Tenes ja ocupava 
catnps vei'ns, arrencava arbres i netejava el terra de 
nlantes de ribera. A Sant Ouirze. forcaabans d'arribar . , > 
l a  zona ,-remada, ja s'hi diverses edifi- El sorral de can Barbany (Santa Eulalia) va inundar-se totalment. A primer terme: troncs, brosses i una capa de sediments nous dipositats 
cacions inundades. pel riu. El Tenes transcorre entre els arbres, al fons de I'esplanada 
Aquest article, perb, es proposa cenyir-se a la des- 
cripció. Descripció de límits de la riuada i d'indrets 
m$s afectats. Una crbnica, fins i tot d'ankcdotes. Ja 
val pcr deixar prova escrita del fenomen que, d'altra 
banda, s'esborra ripidament de l'espai afectat, amb 
cl pas dels mesos. 
Sobre la base cartogrifica, l'observació directa ens 
hapermks establir els límits de la riuada. Un cop d'ull 
global al mapa ens permet confirmar que l'amplada 
mhxima del corrent es va establir en uns 400 m, com 
deien els mitjans periodístics ('). 
Constatem que aquestes miximes van ocórrer en els 
indrets en qub l'aigua envai'a la part interior dels 
meandres, i a l'entorn, abans i després, dels guals i 
ponts que es van obturar i van fer la funció de presa. 
Vegemen detall els punts més afectats, de nord a sud. 
1. Sant Miquel del Fai. Va quedar malmbs el pont de 
la carretera d'arribada al monestir. 
2. Riells del Fai. Avall de la Pineda, el riu va superar 
per primera vegada el marge dret. Aixb no obstant, a 
la Parada, el pont de la carretera de Sant Feliu (BP- 
(2) A partir dels cicles establem pels doctors francesos Bemand, G, i Tricart, J. 
(31 Otfo\otamopa de Catalunya, 1992. Escala 1:25.000. Institut Cartografic de Catalunya. Fulls de Granollers i la Garriga. 
L A U R O  
1432) va engolir bé. 
3. Pedrera de can Margarit. En aquest indret, pel qual 
riu i carretera passen encaixats, l'aigua supera el 
nivell de la carretera i la soscava fins a endur-se'n un 
tros. Primera víctima mortal. 
4. Can Noguera, Bigues. A la casa del parc de les 
Barbotes la inundació provoca la segona víctima 
mortal. 
5. La Resclosa, Bigues. L'aigua va destruir el pont 
vell al barri de la Torre i va superar el pont nou. Va 
desaparkixer la plataforma al.luvial on hi havia el 
parc municipal, amb pollancres i bancs inclosos. 
6. Camí de can Traver, Bigues. El pont va restar 
afectat i, al seu peu, centenars de vaques i vedells de 
la granja de can Coix foren enduts aigües avall. 
7. Polígon can Barri, Bigues. Aquesta zona indus- 
trial, construi'da els anys vuitanta, es troba elevada 
artificialment uns 8 metres a l'esquerra del curs 
fluvial. El corrent, ja ple d'arbres arrencats de més 
amunt i de tota mena d'objectes, va impactar de 
manera especta-cular les primeres naus. Una dotze- 
na de cadenes poductives restaren molt malmeses. 
Autombbils, productes manufacturats, ordinadors, 
etc., foren arrossegats pel corrent diversos quilbme- 
tres. 
8. Pont de ca I'UñÓ, al límit entre Bigues i Santa 
Eulilia. La carretera BV-1435 queda tallada en dipo- 
sitar-se al seu damunt gran quantitat d'arbres que van 
destruir les baranes i els marges del pont. Indret 
privilegiat per veure els nivells de la inundació. 
9. Pla de can Magre, Santa Eulalia de Rongana.  rea 
tradicional de regadiu, actualment poc aprofitada, 
destinada pels plans d'urbanisme a futura zona in- 
dustrial. Inundades unes 30 ha de plana i les quatre 
naus fabrils. Una victima mortal i un desaparegut. 
10. Pont de can Donat, Santa Eulalia. Afectat en els 
seus fonaments. En aquest indret, un avi i els seus 
néts van romandre dues hores dins l'aigua, agafats a 
un arbre. 
11. Barris de la Campinya, Sant Isidre, la Riereta i 
can Sabater, Santa Eulhlia. Es tracta, en bona part, de 
les urbanitzacions d'estiueig més antigues de la Vall 
del Tenes. Iniciades el 1960, abans de les inundacio- 
ns de 1962, ara són habitades permanentment per un 
considerable nombre de vei'ns. En cap altre lloc de la 
vall s'han construi't habitatges tan a la vora del riu. 
Pont de Sant Cristbfol obturat i unes 230 cases 
inundades fins a 1,5 i 2 metres. Desaparició de molts 
béns materials i afortunadament sense víctimes mor- 
tals. 
12. Pont de Santa Justa, Lliga d' Amunt. Construi't els 
anys vint sobre la carretera Caldes-Granollers, va 
engolir la riuada, perb es van inundar camps a baix 
nivell del Pla de la Torre. 
13. Nucli de Lliga d' Amunt. Obturació del pont nou 
de la carretera Lliga d'Amunt-Granollers. Desbor- 
dament que va afectar les cases del barri de 1'Alianga 
1 Sant Miquel del Fai 
Parets El Congost 
del Vallks 
Esboq de la zona inundada 
Punh mes afectats per la riuada al riu Tenes 
més properes al riu. També va quedar negat el 
complex esportiu municipal i, parcialment, les naus 
industrials del sud del municipi. 
14. Les Torres, Lliga de Vall. S'inunden dos-cents 
metres de la riba esquerra. Afectades una desena de 
cases i diverses naus industrials de la zona de can 
Nadal. El nucli de Lliga de Vall no queda afectat per 
la seva posició prou enlairada sobre el marge dret. 
15. Carretera Sabadell-Granollers (C-155), Lliga de 
Vall. El pont s'enfonsi pel bell mig i la carretera va 
L A U R O  
romandre tallada quinze dies. Fou el darrer dany 
important de la inundació, perqub la canalització 
mes ampla i profunda del Tenes a la seva arribada a 
Parets va evitar noves sortides de mare. 
NOTA FINAL 
Sembla raonable mirar enrera en el temps, buscant 
explicacions del fenomen. Vistos els efectes de la 
riuada, podem concloure ficilment que els edificis 
que s'han negat són cases recents (d'unes dkcades) i 
naus industrials també recents; en poques ocasions 
cs tracta de cases antigues, com el vell molí de can 
Barri, per exemple. Efectivament, si resseguim les 
masies més properes al riu, que hem assenyalat al 
mapa, les trobem, més a prop o més lluny, enlairades 
alguns metres sobre el nivell que va assolir l'aigua. 
De vegades només a la distancia d'un marge, perb 
suficient per a salvar-se. Ho podem veure al mapa. 
Sembla, doncs, que les característiques del riu, pel 
que fa a possibles inundacions, es van tenir presents 
a l b r a  de contruir-les. 
Una primera explicació possible: la gent d'abans 
vigilava més que la d'ara. Tractant-se d'una societat 
rural, on els fenbmens naturals (tempestes, nevades, 
pedregades, pluges) pesaven molt més en l'hnim de 
les persones que no ho fan en l'actual societat indus- 
trial, és possible que hi hagi una bona dosi de veritat 
en aquesta afirmació. Perb hi ha documentats casos 
dymprevisió en l'establiment de ]'habitat de segles 
passats ("'. 
Segona causa possible: els segles moderns (XVI- 
XVIII), que és quan es van construir la majoria de 
masies de la nostra Vall (5), eren un període més 
plujós, i les inundacions foren més freqüents. Tot i 
que s'admeten canvis climatics en períodes seculars, 
és possible que les avingudes excepcionals dels rius 
no fossin pas més freqüents que en l'actualitat (6) .  
Tercera: hi havia més memoria col.lectiva. És pos- 
sible q ue aquesta sigui lacausa principal. El vell món 
rural tenia una població molt menys densaquel'actual 
perd molt més estable. La transmissió de grans 
Al gual de Lliqd dlAmunt, a I'ahra del nucli principal, el llit del riu s'eixampld considerablement 
esdeveniments -ho hem vist als exemples de l'inici 
de l'article-podia afectar diverses generacions que 
vivien al mateix poble. És quan la societat urbana 
comenqa a transformar l'entorn que es perd aquesta 
membria col.lectiva. Al nostre segle, promotors, 
tbcnics, compradors de solars, posteriors residents i 
població en general, araja abocada ala vida de ciutat, 
són vinguts d'altres llocs i no hi ha experikncia 
intergeneracional del que són capaqos els nostres 
rius. 
Ve a to, en aquest moment, l'afirmació del mestre 
Salvador Llobet, referida als abundants nuclis de 
poblament que, en les terres prelitorals i litorals 
catalanes, són massa a prop dels rius: <<No es tracta 
pas d'inundacions; són pobles construi'ts al camí del 
riu>>. 
Potser, doncs, amb visió d'anys, s'hauria de rebaixar 
el caracter excepcional de la nostra inundació. I 
mentrestant, quan les administracions i els afectats 
estan ocupats en la reparació de danys, caldrh co- 
menqar a pensar la manera de protegir les urbanitza- 
cions i les fibriques que són al camí del Tenes, de 
futures inundacions. 
(4) Podem veure I'orticle de Jaume Codina ((Un poble enmig d'un riu, (Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 31, 1991. Pag 
61, sobre la instal.laci6 temeraria del núcli primitiu del Prat de Llobregat, al segle XVIII. 
(5) Entre d'altres, Marc Aureli Vila, la casa wrala Catalunya, 1980. Pag 136. 
(6) Podem veure, o la llista d'inundacions antigues a Catalunya, a la Geografia de Catalunya, vol. I, Aedos, 1960, com la proporció no 
vario substancialment en els segler passats. 


Sobre les inundacions d'octubre de 1994 al riu Tenes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert