Casado i Aijón, Irina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

127
Organització de la procreació 
i estructures domèstiques a les 
Valls d’Aneu
Irina Casado i Aijón
L’any 2004, vaig iniciar una recer-
ca a les Valls d’Àneu en el marc
de les beques per a la investiga-
ció concedides pel Centre de Pro-
moció de la Cultura Popular i Tra-
dicional Catalana, que va tenir
com a objectiu principal analitzar
el procés de construcció de les
identitats culturals dels aneuencs
a partir de l’estret vincle amb l’en-
torn en el qual viuen i en el qual
havien treballat de forma inten-
siva. Una de les conclusions d’a-
questa primera recerca va ser
determinar que, dins dels ele-
ments que donen contingut a les
identitats culturals aneuenques,
es troben nocions com les de casa
i família, la representació de les
quals està en procés de canvi com
a conseqüència principalment del
progressiu despoblament que
aquestes valls han anat patint en
el decurs del segle XX. Alhora,
però, aquestes nocions han man-
tingut un fort component del pas-
sat històric que és aquell al qual
es recorre com a element identi-
tari.
La identificació de les nocions de
casa i família com a identitàries ha
estat el punt de partida per a
aquesta segona recerca que es va
dur a terme en el 2006, també en
el marc de les beques del CPCPTC.
L’objectiu principal en aquesta
segona fase ha estat analitzar els
canvis i les continuïtats en les
pautes d’aparellament, de pro-
creació i en la cura dels infants,
així com en les estructures
domèstiques que els aneuencs
han viscut des d’inici del segle
passat. Ha estat mitjançant el
mètode genealògic i les entrevis-
tes en profunditat com s’han
recollit les genealogies de cases
de diversos pobles aneuencs alho-
ra que les seves històries familiars,
materials etnogràfics aquests que
han proporcionat dades sobre les
aliances entre les cases a través
del matrimoni, de les pautes en
la residència postnupcial, de la
transmissió del patrimoni, del
nombre de fills legítims, però tam-
bé d’aquells casos en els quals els
infants van néixer fora del matri-
moni i o bé van ser incorporats al
grup familiar o bé van ser donats
en adopció, o de les persones i
grups responsables de la cura d’a-
quests infants.
Bona part de la conceptualització
de casa i família rau en el mante-
niment d’allò que es considera el
model tradicional aneuenc, el
qual ha estat objecte d’un procés
d’idealització que és el que con-
fereix identitat col·lectiva però
també individual. La identificació
com a model amb l’organització
sociocultural d’un passat històric
en el qual les cases dels pobles
estaven obertes, que acomplien la
seva funció de producció –majo-
ritàriament d’autoconsum– i de
reproducció de la família i de la
casa, en les quals habitaven famí-
lies extenses amb un hereu o una
pubilla –privilegiant sempre que
fos possible la patrilocalitat i la
patrilinealitat–, i en les quals el
nombre d’infants era de quatre
com a mitjana –la cura dels quals
requeia en les dones de la unitat
domèstica, especialment en la
padrina– fent que els pobles tin-
guessin una població que mante-
nia la vida social viva i activa, ha
portat en l’actualitat a percebre
la realitat social com una conse-
qüència del despoblament que
cases i pobles han patit per fac-
tors històrics, polítics o econò-
mics, que ja no es correspon amb
el model tradicional.
Les genealogies mostren com,
durant la primera meitat del segle
XX, hi havia una tendència a cer-
car parella entre les persones del
mateix poble o de pobles propers
–pauta destacable especialment
en els pobles de la vall d’Unarre,
de la vall d’Isil o a Son– tot i que
les fires de bestiar, les festes
majors o una certa facilitat en les
comunicacions oferien la possi-
bilitat que es formessin parelles
entre persones d’altres pobles de
les valls d’Àneu, del Pallars Sobi-
rà o de la Val d’Aran –cas impor-
tant en pobles com Esterri d’À-
neu o València d’Àneu–. En la
mesura que les xarxes de suport
es basaven en la proximitat de
residència, les relacions de veï-
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 127
128
natge esdevenien les principals,
mentre que aquestes s’enfortien
quan els veïns també eren pa-
rents.
Fins a les darreres dècades del
segle, l’organització de la procre-
ació a les valls d’Àneu ha anat
seguint el model tradicional, el
qual s’ha adequat als importants
canvis de la societat aneuenca,
especialment per l’emigració no
només de famílies senceres sinó
també dels joves en edat repro-
ductiva. Aquests processos migra-
toris han confeccionat un entra-
mat social, a inicis del segle XXI,
totalment nou, que ha portat a la
introducció de canvis en les pau-
tes d’aparellament i reproducció
dels aneuencs en la mesura que
molts són els joves –entre 18 i 30
anys– que, actualment, migren
cap a les ciutats per seguir estu-
dis universitaris. Aquest fet, jun-
tament amb els desplaçaments
quotidians dels joves aneuencs
més enllà de les valls d’Àneu o de
l’arribada de població estacional,
amplia el context en el qual
aquests joves cerquen les seves
parelles, les quals un cop consti-
tuïdes majoritàriament per matri-
moni, s’estableixen en una resi-
dència neolocal bé en algun dels
pobles més grans de les Valls d’À-
neu o bé a les ciutats. Quan les
noves parelles s’estableixen als
pobles aneuencs i comencen l’e-
tapa reproductiva –amb un o dos
fills per parella–, els responsables
de la cura dels seus fills en seran
ells mateixos, mentre que el
model tradicional atorgava un
paper determinant a la padrina en
tant que la jove tenia responsa-
bilitat en les tasques agropecuà-
ries de la casa. Amb tot, la famí-
lia continua essent la principal
xarxa d’ajuda i suport per a la
cura dels infants a la qual s’han
incorporat també amics o mem-
Família Duran Carrera de Casa Pruan de Burgo. Fotografia: Arxiu família Duran Coté, 1931.
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 128
La religiositat popular sol tenir,
en la seva forma més habitual,
una modalitat col·lectiva. Però
també hi ha una religiositat
domèstica, més íntima, que con-
necta directament amb l'oració
individual. És el cas de les “cape-
lletes de visita domiciliària”,
objecte d’estudi del projecte Cir-
cuits invisibles de fe: les capelletes de
visita domiciliària a Manlleu (Oso-
na), becat el 2006 pel Centre de
Promoció de la Cultura Popular i
Tradicional Catalana.
Aquest tipus de capelletes són
una forma de devoció formada
per uns circuits o “cors” autore-
gulats. En aquests, formats per
famílies fervoroses, es comparteix
la possessió, amb un ordre i una
periodicitat predeterminats, d’u-
na imatge continguda en una cai-
xeta portàtil de fusta; cadascun
d’aquests itineraris té una perso-
na que s’ocupa del seu correcte
funcionament –generalment una
dona–, la qual rep el nom de zela-
dora. La principal intencionalitat
és la de permetre la possessió d’un
petit altar domèstic a les llars. 
La imatge més present a les
capelletes manlleuenques és la de
la Sagrada Família. Van iniciar-se
arran de la labor de sant Josep
Manyanet, que va fundar la Con-
gregació dels Fills de la Sagrada
Família l'any 1871. A finals del
segle XIX, i sobretot des de 1907,
aquesta associació religiosa va
impulsar el funcionament de les
capelletes de visita domiciliària.
Les primeres dades indiquen que
el 1908 ja n’hi havia alguna cir-
culant a la parròquia de Santa
Maria de Manlleu i que en tres
anys se n’havien posat en fun-
cionament un total d’onze. Les
informacions més precises, però,
es tenen des de la postguerra,
quan les capelletes de la Sagrada
Família prenen una adscripció
parroquial. Aleshores hi havia
una sola zeladora, que es cuida-
va de diverses capelletes; el 1949,
amb la creació de sis circuits nous,
es van habilitar cinc zeladores de
cop. Des d’aleshores es va anar
ampliant el nombre de capelletes
en circulació a mesura que tam-
bé creixia la població en nombre
d’habitants i extensió territorial.
En els anys cinquanta i seixanta
es van crear la parròquia de Nos-
tra Senyora de Gràcia i la de Sant
Pau, que van assumir el funcio-
nament de les capelletes en el seu
àmbit territorial.
Les dades de 2006 indiquen
que, de l’advocació de la Sagrada
Família, hi ha unes dotze cape-
Les capelletes de visita domiciliària
a Manlleu
Joan Arrimany 
bres de la mateixa generació.
És d’aquesta manera com, actual-
ment, la societat aneuenca regis-
tra una disminució de població
en edat reproductiva, i la que hi
ha tendeix a establir-se sobretot
a Esterri d’Àneu o en altres pobles
ben comunicats, mentre que en
els pobles de les valls laterals la
població s’envelleix i la majoria
de les cases resten tancades. El
model d’aparellament i repro-
ducció tradicional, el que confe-
reix identitat específica als an-
euencs, ha donat pas a un nou
model amb noves pautes incor-
porades d’aparellament, residèn-
cia postnupcial o procreatives
però que, alhora, en manté d’al-
tres amb més o menys adequació
al context actual, com seria el cas
de la pervivència del lligam entre
la persona i la seva casa d’origen
de la qual en manté el nom com
a part fonamental de la seva iden-
titat.
129
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 129


Organització de la procreació i estructures domèstiques a les Valls d'Àneu

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert