Llorens, M. Mar

Ripollès, Pere Pau

Revistes Catalanes amb Accés Obert

M. del Mar Llorens 
Pere Pau Ripoll&s 
Departament de 
Prehistoria i Arqueologia 
Universitat de  alint tia 
L'aportació de 
Josep Estrada 
al coneixement 
numismatic 
2 
O 
I 
d 
De tots és conegut 1'interPs i l'entusiasme que va tionar on s'havien encunyat les monedes que porta- 
tenir sempre Josep Estrada i Garriga pel patrimoni ven la llegenda Lauro. 6s  ben sabut que coneixem el P1 
arqueolbgic del VallPs. La seva curiositat per les nom de moltes seques emissores que van emetre w 
arrels de la seva terra el va portar a estudiar, sense moneda en Ppoca iberica, perb si bé és cert que : 9 
por i amb molta cura, totes les fonts d'informació sabem on estaven localitzades algunes com Kese, 
4 I 
que podien proporcionar dades sobre la histbria Iltirta, Untikesken, per esmentar-ne només unes C .  
antiga de la seva comarca. Entre altres, com no 
podia ser d'una altra manera, va considerar la mo- 
neda com un element més del coneixement histbric, 
a diferPncia d'altres investigadors de la seva Ppoca. 
En el camp de la numismitica les seves aportacions 
van ser diverses, des de la publicació de troballes 
casuals, fins a les monedes aparegudes en les exca- 
vacions arqueolbgiques;' perb d'ell cal remarcar, 
sobretot, la seva especial preocupació a l'hora de 
localitzar la ciutat que va emetre monedes amb la 
llegenda iberica Lauro. 
Sense dubte, el seu nom serh sempre recordat per 
les persones preocupades per conPixer la numismh- 
tica ibPrica, perqui. ja des de molt aviat es va qües- 
quantes, no sabem on estaven situades algunes al- 
tres. En el cas concret de Lauro, s'havien fet diverses 
suposicions perb no n'hi havia cap certesa. De fet, 
les monedes amb la llegenda ibPrica Lauro havien 
estat atribuides a la zona valenciana per dos motius 
fonamentals: en primer lloc, perqui. una sPrie de 
referPncies de diferents escriptors llatins (Fronti, 
Plutarc, Florus i Orosi) aleludien a una ciutat amb el 
nom de Lauro, que va ser capturada i cremada per 
Sertori davant de Pompeu I'any 76 aC, i, en segon 
lloc, s'havia atribuit Lauro a la zona valenciana 
perquP algunes monedes d'aquesta seca mostraven 
una extraordiniria semblanca amb les encunyacions 
d'Arse (Sagunt), Saitabi (Xitiva) i Kili (localització 
desconeguda encara). 
Estrada, com hem dit, des de molt aviat es va pre- 
ocupar especialment per la seca que va encunyar 
moneda amb la llegenda Lauro i que per ell era tan 
propera perquP havia conegut diferents troballes 
d'aquestes monedes a la comarca. El seu primer 
article referint-se a aquest tema, el va publicar al 
mes d'agost de l'any 1965 amb el títol eMonedas 
ibéricas acuñadas en Lleronan, que va aparPixer a la 
revista Vallés. En aquest treball Estrada es pregun- 
tava si les monedes amb la llegenda ibPrica Laura Monedes Lauro del Museu de Granollers. Adalt: procedent 
havien estat encunyades a Llerona. Aquest article de Cinoves, donari6 dIE. ram6n. Abaix: donaci6 de M. 
constituia ltavanq que serien les Llorens i P. Pau Ripolles. (Fotografies: Pere Cornellas, MDG) 
histbriques i numismhtiques d'una troballa fona- 
mental com va ser el tresor de Chnoves, dipbsit que 
va ser objecte d'una minuciosa publicació. Aquest 
treball, efectuat amb la col.laboraci6 del Dr. Lean- 
dre Villaronga, va constituir un model a la seva 
Ppoca, perquP juntament amb la composició de la 
troballa es van analitzar més de quatre-cents cin- 
quanta jaciments del VallPs i rodalia, es va fer un 
estudi toponímic del nom Lauro, es va establir la 
seva relació amb l'actual Llerona, i es van tractar 
totes les fonts clhssiques que es referiren a L a ~ r o . ~  
Un breu resum del contingut d'aquest tresor i les 
circumsthncies de la seva descoberta ens servirh 
C1 
- - per valorar-ne la importhncia i la relació que té amb 
1 
i n la localització de la Lauro monetal. L'any 1959, es va 
f 
: ~ 
1 $ 
trobar un petit conjunt de monedes a les proximi- 
tats del moli d'en Ribes, a un quilbmetre de CBno- 
ves, quan uns treballadors netejaven la malesa d'un 
bosc. El dipbsit monetari, descobert sota unes pe- 
dres, estava compost per quaranta-una monedes de 
bronze que formaven una certa alineació. Aquesta 
circumsthncia va ser interpretada per Estrada i Vi- 
llaronga com que havien estat contingudes en una 
bossa. Aquesta troballa estava composta per: una 
unitat de Laeisken (CNH, p. núm. 5), una unitat de 
llturo (CNH, p. núm. 8), vint-i-una unitats de Lauro 
(CNH, p. núm. 11, 7, 14 i 17) i una meitat de la 
mateixa seca (CNH, p. núm. 8), dues unitats 
d'Ausesken (CNH, p. núm. 8 i l l ) ,  quatre unitats 
d'Eusti (CNH, p.  núm. 5, 10 i l l ) ,  una unitat 
d'Eustibaikula (CNH, p. núm. 13), dues unitats (CNH, 
p.  núm. 1 )  i una meitat (CNH, p. núm. 10) 
d'lltirkesken. Les monedes de Lauro constituien, 
A La alauron monetal y el  hallazgo de 
Cánovas (Barcelona) J. Estrada i L. 
Villalonga van publicar la troballa 
d'aquest conjunt de monedes. 
",. 
I& UTRADA y LFANDRO MLLARONCA 
Adalt: moneda Lauro del Museu de Granollers. 
Abaix: diners menuts de la primera meitat del s.  XVII. 
(Fotografies: Pere Cornellas, MDG) 
doncs, una mica més de la meitat de les peces del 
tresor. En un estudi r e ~ e n t , ~  vam constatar que 
I'última emissió (la XI, amb símbol clava a l'anvers), 
segons la nostra proposta d'ordenació de les sPries 
emeses per Lauro, estava molt ben representada al 
tresor, malgrat que no es tractava d'una de les 
emissions més abundants del taller. Aquesta dada 
tenia gran interPs pel fet que indicava que el tresor 
havia estat amagat molt poc temps després que 
s'encunyés aquesta emissió. 
La publicació d'aquest tresor va tenir un gran ressb 
a la seva Ppoca, i encara avui roman la seva impor- 
thncia, ates que encara continua essent el punt de 
referPncia per a molts dels estudis actuals. Com ja 
van esmentar els seus editors, Estrada i Villaronga, 
un dels aspectes més interessants d'aquest tresor 
consistia en el fet que la seca més representada fos 
Lauro, la qual cosa semblava indicar, tractant-se de 
monedes de bronze, que probablement el tresor es 
va formar a les proximitats d'on degué localitzar-se 
el taller monetari. D'aquesta manera, la publicació 
del tresor va suposar que, per primera vegada, es 
podia defendre amb bases científiques suficient- 
ment sblides la localització de la seca de Lauro a la 
comarca del VallPs Oriental, dada que a més a més 
estava corroborada per les troballes casuals. Un 
altre dels aspectes interessants del tresor radicava 
en I'absPncia de monedes d'untikesken, Kese i Iltirta, 
seques catalanes que van emetre un important vo- 
lum de monedes i de les quals es troben monedes 
pertot arreu. Aquesta composició no ha de resultar 
estranya si es pensa que el tresor de Chnoves és un 
dipbsit compost per un reduit nombre d'exemplars, 
en comparació amb altres tresors de la mateixa 
Ppoca. Aquest tresor reflecteix el tipus de moneda 
que es feia servir als poblats iberics prbxims i altres 
nuclis de població de la zona, on es pot observar 
com, a més a més de  les monedes de Lauro, 
s'utilitzaven monedes tant de la zona ausetana com 
de la laietana. En aquest sentit, tal vegada resulta 
una mica sorprenent l'escassa representació de les 
monedes d'llturo, zona amb la qual Lauro degué 
mantenir contactes molt estrets, com es reflecteix 
per I'abundhncia de monedes de Lauro trobades a 
Burriac. 
La troballa d'aquest tresor i l'acurat estudi que 
varen publicar Estrada i Villaronga va permetre per 
primera vegada localitzar amb certes garanties la 
seca de Lauro al Vallits Oriental i va suposar un nou 
punt de partida per als estudis numismhtics poste- 
riors. D'aquesta manera quedava descartada la pos- 
sibilitat d'assimilar el taller monetal de Lauro amb 
la ciutat valenciana on s'havia desenvolupat una 
batalla entre Pompeu i Sertori l'any 76 aC, ja que 
aquesta es trobava a prop d'un riu denominat Pa- 
llantia, de localització encara discutida, i a més a 
més la batalla va tenir lloc després que Pompeu 
hagués travessat el riu Ebre.4 
Així les coses, només quedava per analitzar els 
encunys utilitzats per a la producció de les mone- 
des de Lauro i veure a que podria correspondre la 
similitud d'alguns encunys lauronencs amb els que 
van gravar algunes de les seques valencianes. 
3 h r ,  M.M.;Ripdk, PP PS: l a e n m p k n s  i ~ & h , G m ~ ,  1998, &. 70. 
4 U n a d i ~ i 6 & b ~ ~ p " l e r d ' h h ~ u p d w a h r t M M . ; R ' ~ , P  , P.: la ,wamp&m Mtpu & h, Gmndlwr, 1998, &. 23-30. 
Aquests varen ser una de les característiques que 
ens van semblar més interessants per a estudiar la 
seca de Lauro, ja que poques aportacions noves es 
podien fer després dels treballs d'Estrada i Villa- 
ronga. Després d'haver recollit una mostra exhaus- 
tiva de  monedes i d'identificar els diferents en- 
- - 
cunys d'aquest obrador vam constatar com real- 
ment els retrats de  l'emissió X de  Lauro són molt 
de les unitats d'Arse p' 3081 Adalt: diners menuts de la primera meitat del s.  XVIL 
núm. 29 i 30), Saitabi (CNH p. 315, núm. 3) i Kili 
Abaix: pellofa, possiblement de l'esgldsia parroquial de (CNH, p. 318, núm. 1). Aquesta similitud, creiem, 
Sant Esteve de Granollers, 1651. 
es pot deure al treball d 'un  mateix obrador o 
(Fotografies: Pere Cornellas, MDG) d'artesans itinerants que van gravar els encunys 
per a aquestes ciutats. Dóna suport a aquesta idea 
l'ús d'un pecten a l'anvers i d'un dofí al revers dels 
quarts de  l'emissió X de  la ur^.^ Aquesta és una 
característica específica de  les encunyacions valen- 
cianes de  Saitabi, d e  Kili i d'Arse i s'aparta conside- 
rablement del tipus de  dissenys que les seques 
ibPriques catalanes escolliren per als seus divisors. 
No és freqüent que els plantejaments de  la investi- 
*) 
C! gació numismatica puguin romandre ferms temps i 
CI 
CI temps i no s'hagin d'anar variant d'acord amb els 
z avencos del coneixement. La recerca de  Josep Estra- 
D 
I 
II da és un exemple de la solidesa aconseguida en el 
seu procés analític, la qual ha fet front i no s'ha vist 
soscavada pels embats de  la nova documentació i 
P 
-. els nous mPtodes d'analisi. fis cert que la seva pro- 
p ?  ducció en el camp de la numismatica fou redui'da, 
1 
, I  
perb no és menys veritat que pertany a aquell grup 
. d'investigadors que deixen per a la posteritat una 
fita ferma per a la construcció de  la nostra histbria. 
C 
, Josep Estrada a Tossa de Mar. 
(Fotografia: arxiu família Estrada) 
5 lbnm, MM; tip&, P. P.: ie emquim ds h o ,  Gmn&n, 1998, pig. 55-56. 


L'aportació de Josep Estrada al coneixement numismàtic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert