Galera, Anna B.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'herba fetgera 
Anemone hepaticu L. 
Fitxa 
Anna B. Galom Sewan 
Biologo 
FITXA TECNICA 
Nom científic: Anemone hepatica L. / Hepatica nobilis Miller 
Nom comú: hephtica, herba fetgera, viola de llop, viola de pastor 
SistemAtica: div. Spermatophyta, subdiv. Magnoliophytina (an- 
giospermes), cl. magnoliatae (dicotiledbnies), fam. ranunculaceae 
Museu de Granollers: Núm. inv. 10.083 
Nombre d'exemplars: 3 
Localitat: Puigsagordi, Centelles (Osona) 
Altitud: 1.003 m 
Herba fetgera (Anemone hepatica L.) en floraci6. (Fotografia: Xavier Font) 
SISTEMATICA lescent, és a dir, que té la tija tan 
curta que sembla que no en tin- 
Dins de  la família de  les ranun- gui. 
culhcies hi ha el gPnere Anemone 
i una de  les seves espPcies és Les fulles, disposades en roseta 
1'Ancmonc licpatica L., tot i que de  basal, són coriacies, tomentoses i 
vegades es pot trobar en alguns tenen tres lbbuls (trilobulades) 
llibres amb el nom d'Hepatica no- enters iguals amb taques blan- 
bilis. Aixb es deu al fet que al- ques difuminades a l'anvers i de  
g u n s  au to r s  consideren q u e  color porpra al revers. Es troben 
aquesta planta és prou diferent sostingudes per un llarg pecíol. 
per crear un genere a part de  les 
anemones; aquest nou gPnere se- Les flors són actinomorfes, de  10 
ria el de  les hepatiques, amb una a 25 mm, es troben solitaries i Anemone hepatica C. 
única espPcie que seria Hcpatica neixen de  la soca, amb unes llar- (Dibuix: Anna B. Galera) 
nobilis. Altres autors consideren gues tigetes. No solen posseir 
que les diferPncies d 'aquesta esperons. Tenen un involucre de  
planta amb la resta d'espPcies del tres brhctees enteres, immedia- 
gPnere Ancmonc no són prou no- tes a la flor (sota el perigoni), que 
tables per crear un nou gPnere a simulen sPpals. Els tPpals, de  sis 
part. a set, tenen un delicat color blau, Forma vital: hemicriptbfit rosu- 
C 
(Y 
a vegades molt clar, quasi blanc. lat (planta herbacia amb les gem- 
2 La base d'aquesta diferenciació L'ovari és súper (hipbgina) amb mes persistents situades arran de 
D 
P 
II 
es troba en la variació d'algunes nombrosos pistils i l'estil no és terra). 
característiques morfolbgiques: plomós. Els carpels lliures són 
les anemones tenen les brhctees tomentosos i tenen el bec curt. Fitogeografia: l'hephtica es tro- 
.. 
grosses i dividides, mentre que Els fruits són molt petits. Es trac- ba dins el reialme holiirtic, que 
. . 
, .  les hephtiques les tenen petites i ta de  fruits secs i indehiscents, és comprPn totes les terres tempera- 
enteres; a més, aquestes estan just a dir, que no s'obriran. des i fredes de  l'hemisferi boreal. 
per sota del perigoni i les de  les 
anemones es troben molt més 
avall; les peces que formen el 
periant són peces sepaloides a 
les anemones i peces petaloides a <r;;, .- 
les hephtiques. P i 
Depenent de  si es consulta un 
- 
autor o un altre es pot trobar 
aquesta planta amb un dels dos 
noms esmentats, fins i tot dins 
I'hmbit botanic són indistinta- 
ment utilitzats ambdós noms. 6 Plec de 
I'herbari 
del Museu 
DESCRIPCIO MORFOLOGICA de Granollers. 
(Núm. inv. 
L'herba fetgera és una planta her- 10.083) 
bhcia perenne que no supera un (Fotografia: 
pam d'alqada. Neix d 'un rizoma Pere 
subterrani i és una planta acau- Cornellas) 
Ir 
Creix als boscos humits i obacs 
de  la muntanya mitjana de tots 
els Pirineus i la serralada Canta- 
brica, a les muntanyes de  Cata- 
lunya, a les que separen Aragó de 
ValPncia, en moltes de  Castella, 
etc., perd es fa rara de  trobar vers 
el sud i l'oest, i no se'n troba cap 
exemplar a Galícia ni Portugal. 
Als territoris catalans es pot 10- 
calitzar dins de  la zona compresa 
des de  la Vall d'Aran i la Baixa 
Ribagorqa fins al Vallespir i a 1'Alt 
EmpordA. A Osona i el MoianPs, 
del Bages i del Baix SolsonPs a 
]'Anoia. A la serralada Prelito- 
ral, inclbs el Montseny, de  les 
Guilleries a Montserrat i a la Li- 
toral, GirOnPs Montnegre. Mapa de distribuci6 dVAnemone hepatica L. als PaYsos Catalans. 
De a sud es va fent (Font: Atlas corol6gic de la flora vascular dels Pai'sos Catalans, 
de Montserrat als Ports de Beseit. ORCA vol. 4) 
Als territoris valencians es troba 
des Ports de a Pe- La part més utilitzada amb fina- tania en anemonina; aixb explica 
nyagolosa~ i a la litat terapeutica són les fulles, la relativa innocuitat de  les plan- 
de  Cofrents. que es recol.lecten entre marc i tes seques. 
Es troba en altituds que varien 
des de 100 fins a 2.200 m per sobre 
el nivell del mar. Principalment 
a I'estatge muntA, perb també al 
subalpí i a la part més plujosa de  
la regió mediterrania. Prefereix 
els terrenys calcaris dins els bos- 
cos caducifolis de  roures, faigs i 
alzines. Forma part de  les comu- 
nitats vegetals següents: la classe 
Querco-Fngetea, la classe Vaccinio-  
Piceetea i l'alianqa Querc ion  ilicis. 
setembre. Sempre s'ha de  fer amb 
molt de  compte, perquP la planta 
en estat fresc és vesicant, és a dir, 
que produeix butllofes en con- 
tacte directe amb la pell. 
Els principis actius d'aquesta 
planta són: l'anemonina, l'anemo- 
nol, l'hepatotrilobina, I'emulsina 
i els saponbsids. Dins de  la famí- 
lia de  les ranunculacies, els gP- 
L'herba fetgera és una planta poc 
estudiada. Des d'antic se li ha 
atribui't un efecte protector i esti- 
mulant del funcionament heph- 
tic, seguint la teoria d e  les signa- 
tures pel color carnós del revés 
de  les fulles, aixi com per la seva 
forma trilobulada. 
Aquesta acció no ha estat com- 
FLORACIO I RECOL.LECCIO neres dels ranuncles, les anPmo- provada científicament fins ara; 
nes, les clemhtides i els hel.lebors tot i aixi els estudis sobre aques- 
tenen com a principi irritant un ta planta segueixen sent poc nom- 
Segons les temperatures de les glucbsid, la ranunculina. Per hi- brosos. Alguns d'aquests estudis 
diverses localitats de procedenciat drblisi, aquesta molPcula es de- indiquen que l'aplicació de  la Iac- 
la es produeix cap ' la grada en una lactona irritant, la tona protoanemonina comporta 
primaveral tot i que la majoria de protoanemonina, que s'inactiva determinhts riscos, com ara irri- 
comenca a gener. per la seva dimerització espon- tacions severes amb formació de 
Grup d e  p e u s  florits d'Anemone 
hepatica L. (Fotografia: Xavier Font) 
pústules a la peli i a les mucoses. PREPARACIONS BIBLIOGRAFIA 
Per aquest motiu alguns profes- 
sionals consideren que mentre el És important tenir en compte que BLUMENTHAL et a'. The Complete 
Gorrncrti Cornrni,s,siori E Monographs. Theru- 
tractament no ho exigeixi, i con- no s'ha d'ingerir mai la planta en pc,utic Guide to Hc,rhal Medicines. Ed. 
siderant els riscos, l'aplicació te- estat fresc perque pot arribar a Arnerican Botanical Council. Boston. 
rapPutica de  preparats amb pro- produir gastroenteritis. BOLOS, O. de; VIGO. J. ( 1984- 1995): Flora elels 
C toanemonina no est2 justificada Pai:sos ~utoIans.  vol .  I a 111. Ed. Barcino. (Y Barcelona. 
E (Blumenthal, 1998). Infusió 
a B O L ~ S ,  O. de; VIGO, J.: MASSALLES, R. M.; 
LI 
II 
S'ha d'escalfar un litre d'aigua NINOT, J. (1993): Floru manual dels Pai:kos 
ETNOBOTANICA fins que arribi al punt d'ebullició. Ccrtcrl(rns. (2a ed.) Ed. Phrtic, Barcelona. 
Es posen en un recipient de  30 a BOLOS. O. de; FONT. x.: PONS, X. (a cura de) 
En el recull d'entrevistes fetes a 60 grams de  fulles seques, s'hi ( 1994): Atlus corolhgic cle Iu flor0 vascular 
- .  . -
I. 
elels Prri:sos Cotc11on.s. ORCA Vol. 4 .  IEC, 
la zona de la vall del Tenes per la afegeix l'aigua bullint i es deixa Barcelona. 
farmaceutica M. Angels Bonet reposar 10 minuts. Se n'han de M, A, ( 1 9  93): i,hot6 nica 
(BONET, 1993), en les quals es beure de tres a quatre tasses al dia. cIeI Trnes ( V C I I I ~ . ~  Orientu/). Publicacions de 
consultaven persones residents I '  Abadia de Montserrat. Barcelona. 
en aquesta zona sobre diverses Maceració BRUNETON, J .  (200 I ): Pl~ntas t(ixicas. Vogeta- 
/(,s poligrosos pcrrcr c.1 homhre y los nnimc11e.s. plantes i els seus usos populars, Segons el coneixement popular, Ed. Acribia. Saragossa. 
trobem que molts dels entrevistats és la millor forma d'uti l i tzar MASSALLES, R.: CARRERAS, J.; FARRAS. 
coneixien i podien identificar aquesta planta. Es poden mace- A.;  NINOT, J .  (1988): Histhria natrrrcrl dels 
I'herba fetgera. La majoria d'aques- rar trenta grams de fulles seques Pcri:sos Ccrtcrkuns. Vol. 6:  <(Plantes superiors.. 
GEC, Barcelona. 
tes persones sabien que aquesta en un litre d'aigua o vi durant 
planta era bona per al fetge i al- dotze hores. També es pot deixar 
guns tenien familiars que havien tota una nit a temperatura am- Adreceselectr~niquesconsultades: 
millorat els seus problemes heph- bient i prendre-la l 'endemi en 
tics després de seguir tractaments dejú. de h~p://plantamedi~i"ales.laislavirtual.corn/ 
plantascurativas.phtrnl 
on s'incloi'a l'herba fetgera. dues a tres tasses diiries endol- 
~ 
http:/lhomeoint.orglclarke/h/hepatica.htm 
cides amb mel. 
Aquestes dades indiquen que tot http://www.fitoterapia.net/vademecurn/plant~~s/ 
301 .htrnl 
i desconPixer el funcionament fi- Compreses 
siolhgic dels principis actius in- Amarades en el líquid resultant 
closos a la planta, els enquestats de  la maceració, s'apliquen sobre 
la coneixien i l'aplicaven com a la zona de pell afectada. Solen 
reparadora hephtica des d'antic i ser bones guaridores de  ferides, 
ho seguien fent actualment. furóncols i Pczemes. 


L'herba fetgera

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert