Garrell, Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Carles Sindreu 
en el record 
Espai Obert 
Montserrat Garrell i Garcia 
La commemoració d 'un centena- llarg dels meus anys d'infantesa 
ri sempre és una bona ocasió per i adolescPncia. L 
(Y 
rescatar de  I'oblit aquelles perso- c 
nes que s'han significat per la Era un gran amic del meu pare, E D 
d 
seva aportació al nostre patrimo- Amador Garrell i Soto -un au- 
ni cultural. Retrobar-los, redes- tPntic amic, com va dir una vega- 
cobrir-los, repetir allb que ja da. Venien a dinar molts diumen- 
s'havia dit o desmentir-ho, tant ges i per les festes nadalenques, e , 
se val, perb en tot cas, parlar-ne i convertides en festasses gracies .- 1 
f '- 
divulgar la seva obra entre les al seu taranna senzill, cordial i U 
noves generacions. conversador. És cert, en Sindreu 
sempre en tenia una per dir, i ho 
El 6 de  novembre de 2000 es van feia amb aquell humor elegant i 
complir cent anys del naixement irbnic que ens encomanava a tots, 
del poeta i escriptor Carles Sin- petits i grans. 
dreu, vinculat a les terres i la 
gent del VallPs fins al final de  la Jo, aleshores, percebia només en 
seva vida -ara ja fa vint-i-set Sindreu que exercia de  poeta de  
anys-, perd el seu record ha la quotidianitat, que ens feia pas- 
deixat una empremta inesborra- sar moltes estones divertides; en 
ble a tots aquells que el varem definitiva, ens feia més felicos. 
conPixer. És, doncs, el nostre 
deure recuperar-10. Ha estat després de  la seva des- 
aparició quan m'he anat adonant 
Estirant el fil de  la membria, em de  la seva importhncia dins del 
van apareixent una sPrie de  re- panorama de  les lletres catalanes 
cords casolans, familiars, en que de la primera meitat del segle xx. 
la presPncia d'en Carles Sindreu 
i la de  la seva -i nostra- estimada He anat entrant en el seu món 
Filo, és primerenca i constant al liter&i, desconegut per mi fins 
aquell moment, gracies als es- 
forcos que al llarg d'aquests anys 
han fet les persones que l'esti- 
maven i l'admiraven, tot recor- 
dant-10 en una serie d'actes 
d'homenatge de tota mena i en 
diferents llocs. 
He constatat que han estat molts 
els authntics amics que -conei- 
xent-10 o no- han reivindicat la 
figura i l'obra de Carles Sindreu. 
Anomenar-10s a tots és impossi- 
ble, perb seria injust no parlar-ne. 
((UN APLECH LITERARI 
Y ART~STIC ..., 
Recordo emotivament -perque 
molts dels assistents ja no són 
entre nosaltres- el primer home- 
natge al qual vaig assistir: 
*El 30 de marc del 1984, deu anys 
després de la seva mort, un grup 
de joves autoanomenat, amb tota 
la jocositat possible, Círcol Bona- 
ventura Carles Aribau de literats y 
poetas, convocava 'un aplech lite- 
rari y artístich.. . ab 10 recolsament 
de la Fundació Mauri de la Garriga 
i de lletraferits comarcans i forans, 
fiblonejat per 10 talent y 10 carlicter de 
10 poeta'.,, L'aplech es convocava 
al restaurant La Masia i era el 
primer acte públic que reivindi- 
cava la figura de Carles Sindreu 
a l'Ametlla, poble d'on havia ha- 
gut de fugir literalment, a causa 
d'una campanya en contra seva, 
l'any 1962.~' 
Els enyorats Miquel Blancher i 
Jaume Maspons varen ser els ar- 
tífexs d'aquest acte; dos joves 
activistes culturals, la desaparició 
dels quals ha deixat un buit irre- 
parable entre nosaltres -com- 
panys de camí- i un altre en el 
món civicocultural granollerí. 
Va ser precisament aquest, el pri- 
mer acte que varen organitzar els 
components del Circol; una colla 
de  lletraferits que admiraven 
Carles Sindreu, considerat com 
un dels seus mestres, cclliurepen- 
sador en un país d'homes de ment 
estreta i tancada, poeta senzill en 
un moment d'inútils aparatosi- 
tats, home de somrís fi i de pa- 
raula aguda que estimava la con- 
versa i la companyia dels bons 
amics,, . 2  
En aquella ocasió van organitzar 
un homenatge en membria del 
poeta, consistent en un sopar, 
amb diferents parlaments, la in- 
terpretació de cancons, l'audició 
d'una cinta amb la veu de Sin- 
dreu, la lectura d'alguns dels seus 
poemes, jocs de mans.. . en defini- 
tiva, un acte ccd'un to original i 
exchntric,,, que l'hauria divertit, 
perque ccaquest to era el seuu -deia 
l'escriptor i poeta Joan Oliver, Pere 
Quart, en l'escrit d'adhesió a l'acte. 
Presidit per la seva companya -la 
Filo-, hi eren molts dels seus 
amics, poetes, escriptors, artistes.. . 
com ara el poeta Joan Brossa, 
l'escriptor Avel.li Artís-Gener, 
Tísner, el músic Vicenc Vacca, el 
Lo ~Círcol h v e n h u a  Carles Aribau de 
literals y ptvn en sos apílols & Gram 
Ilen, L'Ameh, La Gamga y hta W 
& Ronpna, ab lo teedsament de la Funda- 
ció Mauri & La Guriga y & Uetnferils t~ 
CARlEs @üREU y PONC 
y ab lo des! de fer-ne r e m e m h ,  pomou 
un apld literai y artishch que x celebd 
lo divendres mota de mars, a les deu de lo 
En nom de lo nostm b n ~ o r i  et convo- 
quem a itll e f d h  tot eoagntuia~~laos 
d'avensada de coqtu amb ta pmiocia. 
pintor Josep Lluís Arimany, el 
Invitaci6 a l'acte que fou el primer 
meu pare, il-lustrador d'una part 
. . homenatge a Carles Sindreu. el 1984. w de la seva obra, Martí Sunyol, 
farmachutic de la Garriga i autor 
de diferents estudis sobre la fi- 
gura i obra de Sindreu, Josep 
Argemi, ametllat5 i amic autPn- 
tic, i molts joves, l'aportació dels 
quals en diferents ambits ha estat 
decisiva en els darrers disset anys. 
D'altres, que no pogueren assis- 
tir-hi -com el poeta Joan Oliver, 
Pcrc Qzrart, abans esmentat, el 
poeta Maria Manent i el ceramis- 
ta granollerí universal Antoni 
Cumella- van fer saber que hi 
serien de  cor, amb tots nosaltres. 
Maria Manent, en la carta d'ad- 
hesió, deia de  Sindreu que va ser 
((un poeta d 'una imaginació i 
d'una sensibilitat excepcionals),, 
i citant el llatinista i poeta Hous- 
man, que cd'autPntica poesia es 
coneix perquP, a moments, ens fa 
com una inconfusible, lleu, es- 
tranya esgarrifanca)). Per a Ma- 
nent, la poesia de  Carles Sindreu 
Carta de Joan Oliver 
d'adhesió a I'acte 
d'homenatge a 
Carles Sindreu 
el 1984. 
(Arxiu Rosa 
Pocurull) 
tenia aquesta virtut: ((imatges 
d'una finor, d'una novetat i d'una 
exactitud inoblidables)). També 
pensava que en la histbria de  la 
poesia catalana de  la primera 
meitat del segle xx ((no se li ha 
donat el lloc que li escau.." 
Aquest primer acte en membria 
seva va ser el punt d e  partida 
d'una nova generació que agafava 
el relleu d'impulsar el reconeixe- 
ment de  la persona, el poeta, nar- 
rador, avantguardista i periodista, 
que va ser -entre d'altres coses- 
Carles Sindreu. 
Tisner, Filo i Brossa, presidint la taula 
de l'acte organitzat pel Círcol Bonaventura 
Carles Aribau de literats y poetas a La Masia 
de 1'Ametlla. (Arxiu Rosa Pocurull) 
3 M Mamt. Caria del poeia llegida durant I'ack d'homndy a Cada Sidrm q n h p f  pel C i ~ d  üommbm Caks Aribau, o I'Adb del V a l k  el 30 de mor( del 1984. 
RETRATS D'INFANTS 
Una altra faceta de Carles Sin- 
dreu era la de col~leccionista de 
retrats fotografics d'infantesa 
dels seus amics o de personatges 
amb els quals, en un moment o 
altre de la seva vida, va mantenir 
relació. 
que no va poder realitzar mai, aquesta exposició, que permetia 
perb gracies al gran nombre un passeig on l'espectador podia 
d'imatges -moltes dedicades i do- dosificar els minuts al seu gust, 
cumentades- articles publicats, contemplant les angelicals figu- 
escrits i cartes del mateix Sindreu res, moltes de les quals esdevin- 
o dels personatges fotografiats, gueren personatges clau de la 
l'any 1996 es va poder organitzar Catalunya del segle xx. 
Amb aquest material -tenia el 
projecte de publicar-10 comentat- 
es basti l'exposició A mitja veu. 
Carles Sindreu. Col~lecció de retrats 
d'infants, dirigida per Teresa 
Grandas i presentada per prime- 
ra vegada al Museu d'Art de Gi- 
rona del 22 de juny al 29 de set- 
embre de 1996. 
En el cathleg hi ha una presenta- 
ció de Glbria Bosch i Mir, direc- 
tora del Museu d'Art de Girona, 
on exposa l'intent de recuperar 
<<no tan sols una col.lecciÓ, sinó 
la possibilitat d'arribar al fons 
del personatge que la va fer,, i ser 
un homenatge cctambé, a la dona 
que l'ha fet possible, amb la ten- 
dresa de les grans emocions, i ha 
tingut cura de preservar el seu 
 llegat^.^ 
A continuació, hi trobem el text 
de Teresa Grandas titulat Trenta 
minuts de llanterna migica, tot 
al.ludint al projecte que Carles 
Sindreu tenia pensat: <<un especi- 
men de la col~lecció que penso 
projectar en forma de Trenta mi- 
nuts de llanterna magica, i, més 
tard, aplegar en un llibre on em 
proposo comentar aquests deli- 
ciosos documents amb tota l'aten- 
ció que es  mereixen^.^ Un projecte 
D'esquerra a dreta i de  dalt a baix: Josep M. Sagarra, Sebastia 
Gasch, Joan Miró i Francesc Macih. (Font: A mit ja  veu.  Carles 
Sindreu. Col.lecciÓ de retrats d'infants. Museu d'Art de  Girona, 
Girona, 1996) 
Entre les fotografies d'aquests 
(<petits grans homes)), hi trobem 
la de  l'arquitecte Josep Lluís Sert, 
les de  les escriptores Caterina 
Albert, Víctor Catalh, i Aurora 
Bertrana, les dels escriptors Jo- 
sep Maria de  Sagarra, Maria Ma- 
nent, Carles Riba i J .  V. Foix, la 
del pintor Joan Miró, les dels 
músics i compositors Manuel 
Blancafort i Robert Gerhard, i la 
dels polítics Francesc Macia i 
Marcel.li Domingo. 
Aquesta col~lecció  d e  retrats 
s'exposh més tard a la galeria 
Eude de Barcelona, el maig de 
1997. Organitzada per 1'Associa- 
ci6 dlEscriptors en Llengua Ca- 
talana, fou inaugurada amb un 
acte d'homenatge a Carles Sin- 
dreu en el qual van intervenir 
Daniel Giralt Miracle, Joaquim 
Molas, Dolors Madrenas i Joan 
M. Ribera. 
CARLES SINDREU: RETROBAT 
PELS NOUS AMETLLATANS 
Pel setembre del mateix any 1997, 
aquesta col~lecció de  retrats d'in- 
fants fou presentada a la sala 
d'exposicions municipal de  1'A- 
metlla del VallPs que, a partir 
d'aquella festa major, portava el 
nom de  Carles Sindreu, una ini- 
ciativa de  1'Associació d'Artistes 
d e  1'Ametlla que va rebre el su- 
port de  1'Ajuntament. A l'acte 
d'inauguració, el 24 de  setembre 
de 1997, hi assistí la Filo. Feia 
molts anys que no havia tornat a 
1'Ametlla perquP -deia- no  li 
portava pas bons records, perb 
havia accedit a anar-hi perquP 
((la gent d'ara és diferent)). 
No era ,  perb,  la pr imera  ni  
l'última vegada que se li retia 
homenatge en aquesta població. 
Ja uns anys abans, pel juny de 
1992, 1'Associació d'Amics de  
1'Ermita de  Sant Bartomeu de les 
Vespes o de  Mont-ras va organit- 
zar una exposició de  la seva obra 
a la mateixa ermita. L'acte d'inau- 
guració va incloure la participa- 
ció de  grups ametllatans: la coral 
Lo Lliri i el grup de teatre Nyoca, 
que van oferir un concert i la lec- 
tura de  poemes de Carles Sindreu. 
L'endema, el diumenge dia 7 de  
juny, diferents solistes musicals 
de  Bigues i Riells posaren el punt 
final d'uns actes en membria del 
poeta, que uns anys enrere havia 
estat l'organitzador d 'un aplec de  
vespistes per tal de  cridar l'aten- 
ció davant un fet greu: l'ermita 
s'ensorrava. Grhcies a ell, doncs, 
l'ermita esta en peu, recordaven 
els seus amics. 
S'havia comenqat a trencar el gel 
després de  la torbonada de l'any 
1962 i a partir d'aquest moment 
s'han anat repetint els actes de  
restitució i reconeixement de  la 
seva figura i de  la seva obra, tant 
per part de  les institucions ofi- 
cials locals, com de diferents en- 
titats civicoculturals. 
Cal recordar que l'any 1996, el 
consistori de  1'Ametlla va fer 
musicar per Josep Cardona el 
poema Sota els cingles de Berti, 
que es va convertir en l'himne 
del poble, cantat per la coral Lo 
Lliri en l'edició d 'un disc com- 
pacte. I que pel juliol de  1997, 
quan el consistori passh a ser el 
propietari de  les piscines de  Ca 
CARLES SINDREU 
1 AMITJAVEU 
Col.lecci6 de retrats d ' infants 
de Carles Sindreu 
Arri11 PI ,~i?h.m i!)! 111, 
I<rg~d<rr~a dc. Cultura 
Alunt,~mcnt d r  I.'Amc~tll.~ d r l  V.iIII:r. 
I Sala Carles Sindreu 
l'Arenys, també va restituir la 
placa de cerhmica amb uns ver- 
sos del poeta que havia estat des- 
trui'da després dels fets dels anys 
seixanta. 
LA COMMEMORACIO 
DEL CENTENARI 
El mateix marc de l'ermita de  Sant 
Bartomeu fou l'escenari del pri- 
mer acte de  la commemoració del 
centenari del naixement de  Car- 
les Sindreu, l'octubre de  2000. 
Una vegada més, els seus vells 
amics es retrobaven; d'altres ja 
no hi eren, perb sempre en va 
tenint de  nous: joves vallesans 
que s'adonen de la dimensió del 
seu llegat poPtic, dedicat genero- 
sament a aquestes terres i la seva 
gent, i difícil d e  repetir-se. 
Sindreu, 1 'aposta per la modernitat, 
i també l'edició d'un llibre com- 
memoratiu que -com comentava 
Jaume Maspons- <<resultar& ben 
útil per a ajudar a descobrir la 
figura d'aquest barceloni que va 
triar l'Ametlla i després la Garri- 
ga, com a  poble^.^ 
L'exposició és el nucli dels dife- 
rents actes del centenari. Fou 
inaugurada el 2 de marc de 2001 
a la sala d'exposicions de la Bi- 
blioteca de Catalunya -institu- 
ció que des de l'any 2000 és la 
propietaria del llegat Sindreu- i 
van ser presents en la inauguració 
la seva companya inseparable, la 
Filo, les miximes autoritats cul- 
turals encapcalades pel conseller 
de Cultura, Jordi Vilajoana, es- 
criptors i amics. 
L'exposició és estructurada en sis 
espais tematics: <(Entorn fami- 
liar,,, <<Literatura. <<Periodisme, 
esport i humor,,, c~Publicitat),, <<El 
Vallhs<< i d a r l e s  Sindreu, home 
del seu temps,,, i ens dóna una 
visió prou amplia i completa 
d'aquest personatge polifacetic, 
perb sobretot, intenta ressaltar 
cd'enorme modernitat de Sindreu,,, 
segons la comissaria de l'exposició. 
Carme Arenas forma part d'a- 
questa nova generació de valle- 
sans que s'han entusiasmat amb 
l'obra de Sindreu. Comenca amb 
el Sindreu avantguardista, fent 
una recopilació i estudi dels seus 
calaligrames publicats en dife- 
rents revistes de l'hpoca. Recent- 
ment, aquest estudi ha estat pu- 
blicat a la revista de filologia Els 
 marge^.^ 
A mesura que s'anava endinsant 
en el seu món literari, entre foto- 
grafies, llibres, papers i paperets, 
més creixia la seva curiositat i les 
ganes de treballar en un projecte 
que, finalment, amb la col.labo- 
ració de la Institució de les Lle- 
tres Catalanes i la Biblioteca de 
Catalunya, ha esdevingut una 
realitat amb l'exposició Carles 
Acte d'inauguracib de I'exposicib Carles Sindreu, l'aposta per la modernitat, a la 
Biblioteca de Catalunya. D'esquerra a dreta: Francesc Parcerisas, director de la Institucid 
de les Lletres Catalanes; Carme ~rena$ ,  comissaria de l'exposicib; Vinyet Panyella, 
directora de la Biblioteca de Catalunya; Jordi Vilajoana, conseller de Cultura de la 
Generalitat de Catalunya; Filo de Paz, companya de Sindreu, i Josepa Tomas, neboda de 
Filo de Paz. (Fotografia: Arxiu de la Biblioteca de Catalunya) 
6 bnne h: uEb cd.&mnar aporliw de Carlet Sindrsu o d maridage Mi mhe l i ~ m  i v. Ek Mmgar, mjm. 69. 
7 hum Mmponr. brbr Cindtw i Pon(. Ted inacnbat. 2001. hum Morponr d.lusla d llibe C e n h '  brbr S& ~19002000J. Gmemliht L Co)okmp. Depatiament & C u h .  Wm & hr Lkkar Comblms, mmpí an 
aquest m&x númwo de k twisb ioum 
Paralalelament fou presentada 
una sPrie d'actes: una taula rodo- 
na amb el títol Carles Sindreu, po- 
lifac?tic i innovador, que va tenir 
lloc al Col.legi de  Periodistes de  
Catalunya el 5 de  marc i en la 
qual van participar José Corre- 
dor Matheos, Joaquim Molas i 
Jaume Maspons i es va llegir 
l'escrit de  Joan Francesc de Lasa. 
El 12 de  marc s'estrenh l'espec- 
tacle poeticoteatral 1 vaig il.lumi- 
nnnt postals anticyues, un muntatge 
de  Feliu Formosa, amb textos de  
Carles Sindreu i música en direc- 
te de  Joan Alavedra, creat expres- 
sament per a la commemoració 
del centenari. També en el marc 
del centenari, es va reposar a la 
galeria Eude l'exposició A mitja 
veu. Carles Sindreu. Col.lecció de re- 
trats d'infanfs, del 27de febrer al 10 
de marc de 2001. 
Carles Sindreu, una aposta per la 
modernitat va ser concebuda com 
una exposició itinerant, que po- 
gués ser vista als llocs on ell va 
viure i on va deixar una bona 
colla d'amics: a la Garriga fou 
inaugurada el 30 de  marc i a 
1'Ametlla del VallPs, el 27 d'abril 
de  2001. El Museu de  Granollers 
s'ha sumat als actes de  cloenda 
del centenari i l'ha programada a 
partir del 25 de gener de  2002. A 
més, se li ha dedicat aquest nú- 
mero de  la revista Lauro, la revis- 
ta del Museu de Granollers, i esta 
en projecte la reedició d'una part 
de  la seva obra poPtica. 
El desig de  tots aquells que el 
vam conPixer i estimar és que 
hhgim sabut transmetre a les no- 
ves generacions la nostra admi- 
ració per  l 'obra i el tarannh 
d'aquell (<home lliure que esti- 
mava les proeses inútils i els he- 
rois qu~ t i d i ans , , . ~  
Que el record del seu entusiame 
sigui la forca per tirar endavant 
tots aquells projectes que no va 
poder realitzar, perque encara hi 
ha molta feina per fer: obra inkdita 
per classificar, estudiar, editar.. . 
Carles Sindreu, doncs, té corda 
per estona. 
Moment de l'espectacle 
I va ig  i1.luminant pos ta ls  
antigues,  amb lectures de 
l'obra poetica de Carles 
Sindreu, a la Biblioteca 
de Catalunya, el  12 de 
marc de 2001. (Fotografia: 
Teresa Sanz i Pinyol) 
8 Miquel Blanchec. kxt llegit el 30 de mar( de 1984, a I'Amella del VolOs, dumnt I'ock &homenatge al poeta bhs Sindreu organitzat pel Ci~d Bonaventura Carler Aribau. 


Carles Sindreu en el record

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert