Asensio Llamas, Susana

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La Secció d'Etnomusicologia del CSlC avui 
Susana Asensio Llamas 
CSlC 
Per tal de comprendre el treball que 
en I'actualitat esta realitzant I'equip 
d'Etnomusicologia del CSlC de Bar- 
celona, cal remuntar-se als seus orí- 
gens, a I'epoca dels inicis de la inves- 
tigació etnomusicolbgica al CSIC. 
En el moment de creació de I'lns- 
tituto Español de Musicología' per Hi-  
gini Angles (1 943), ja es va contemplar 
la idea de dedicar una part dels tre- 
balls d'investigació del centre al camp 
de la música tradicional. Així es va 
constituir la Sección de Folklore, amb 
I'objectiu de recollir i editar amb rigor 
científic el llegat musical tradicional de 
to t  I'Estat espanyol, i evitar-ne fins on 
fos possible la perdua irreparable. Un  
any després, el 1944, va arribar I'et- 
nomusicbleg alemany Mirius Schnei- 
der, qui es va fer carrec de la direcció 
de I'esmentada secció fins al 1955, al- 
hora que hi desenvolupava algunes de 
les seves teories més característiques 
sobre el simbolisme musical. 
La primera tasca que es va proposar 
aquesta Sección de Folklore va ser la 
recollida urgent de material, enllagant 
així amb el treball fet unes decades 
abans per [ 'Obra del Cangoner Po- 
pular de Catalunya. Entre els diferents 
col~laboradors que va tenir aquesta ini- 
ciativa, cal destacar Manuel Garcia Ma- 
tos, Arcadio de Larrea i Bonifacio Gil, 
i hi van col.laborar també Josep Ro- 
meu (en els aspectes literaris) i J.A. de 
Donostia (en I'organologia). 
A partir dels anys seixanta, tanma- 
teix, I'activitat de la secció va decaure, 
i, amb la incorporació de Josep Crivillé 
I'any 1970, es va poder continuar el 
treball d'investigació i es van publicar 
gracies a la seva tasca (fins al 1985), 
alguns cantoners amb materials pro- 
cedents d'anteriors treballs de camp. 
Després d'una nova interrupció, el 
1989 I'antiga secció va reprendre les 
seves activitats, aquest cop sota la de- 
nominació de Secció d'Etnomusicolo- 
gia. Aixb va ser possible gracies a la 
dotació d'una nova plaga d'investiga- 
dor, ocupada per I'actual responsable, 
Josep Martí. Posteriorment s'han anat 
incorporant nous membres a les tas- 
ques de la secció, de manera que 
I'equip actual d'Etnomusicologia inclou 
també I'investigador contractat Ramón 
Pelinski, i les doctorandes Sílvia Mar- 
tínez i Susana Asensio. Actualment la 
secció disposa d'una biblioteca espe- 
cialitzada de lliure consulta, i col.labora 
en programes de docencia universi- 
taris amb les Universitats de Barce- 
lona, Autbnoma de Barcelona i de 
Granada. 
Amb la nova denominació de la sec- 
ció, també van canviar molts dels seus 
pressupbsits d'investigació, i la seva 
primera tasca va ser coneixer i anali- 
tzar des d'una perspectiva critica el 
treball realitzat pel folklore musical o 
I'etnomusicologia espanyols des dels 
seus inicis. D'aquest treball van sorgir 
aportacions de tipus histbric sobre el 
desenvolupament de la disciplina, des 
dels primers treballs de recopilació del 
segle passat, t o t  i evidenciant la gran 
importancia que havia adquirit el folk- 
lorisme en la seva qualitat de com- 
ponent ideolbgic de tipus estructural, 
procedent de la concepció neo-ro- 
mantica del llegat tradicional popular. 
Calia coneixer to t  allb que, pel seu 
component fortament subjectiu i deu- 
t o r  d'uns criteris decimonbnics relatius 
al folklore, podia incidir de forma ne- 
gativa en la investigació. Sobre aques- 
tes qüestions es basen principalment 
els treballs de Josep Martí. 
En I'actualitat, atesos els canvis que 
s'han produ'it en les societats rurals i 
urbanes i els avenGos dels mitjans de 
comunicació, ja no es pot  pensar que 
siguin les tradicions orals les que de- 
fineixen I'Ambit d'estudi principal de 
Camps de recerca de lo Secció 
d'Etnomusicologia: folklorisme, 
música magribina, rock urba, 
música i societat ... Danso a 
Sasser (Sordenya). Fotografia: 
/osep Mart; .  
I'etnomusicologia. Ara per ara, la mú- 
sica de tradició oral és encara un dels 
objectius d'estudi de I'etnomusicolo- 
gia, perb ja no és pas la seva marca 
definitoria sinó que allb que la carac- 
teritza és més aviat la seva particular 
visió del fenomen musical. Fonamen- 
talment, es tracta d'entendre'l com a 
forma social i com a cultura en el sentit 
més antropologic del terme. De fet són 
les diferents maneres de viure la mú- 
sica, sigui quina sigui, i les implicacions 
i les raons que hi ha per aixb, les que 
ens interessen. D'altra banda, potser 
també cal pensar que, a causa de la 
diversitat de metodologies i percepció 
del fenomen musical, avui dia no hi 
pot  haver una única definició de la dis- 
ciplina. 
Una de les característiques de la 
nova etnomusicologia rau en un qües- 
tionament seriós de la validesa de 
I'oposició música culta/música popular 
com a criteri definidor i diferenciador 
de la practica científica de la disciplina. 
La varietat de músiques és molt més 
gran i complexa del que implica aques- 
ta oposició simplificadora. Amb la di- 
fusió dels media ja no podem parlar 
de compartiments musicals tancats i 
aliens entre ells, i menys encara si te- 
nim en compte que en parlar de emú- 
sica>> no tenim perque entendre la 
música de la nostra cultura com a únic 
referent. 
Davant la rigidesa academica vertical 
que trobem en la vella distinció entre 
musicologia histbrica i etnomusicolo- 
gia, amb els seus ambits d'estudi de- 
limitats, propugnem una visió horit- 
zontal del fenomen musical. Per aixb 
partim de la seva constatació, t o t  i en- 
tenent que es produeix no tan sols a 
les sales de concert, sinó també al 
carrer, en el <<fil musical>>, a les es- 
glésies ..., i també partim de la base que 
totes aquestes expressions musicals 
diferents, en la seva qualitat de cultura, 
obeeixen a determinats patrons for- 
mals, semantics, estructurals i funcio- 
nals, I'estudi dels quals ha de superar 
la distinció entre compartiments es- 
tancs disciplinaris. 
Així doncs, no censurem la idea de 
<<patrimoni>> ni la seva validesa com a 
expressió de valors socials determi- 
nats, com tampoc la necessitat de la 
seva existencia. Perb <<patrimoni>> és 
un terme que implica judicis de valor 
i és, per tant, restrictiu, i I'etnomusi- 
cologia actual no ha de caure en els 
mateixos errors que han acompanyat 
la musicologia des dels seus inicis: no 
saber desllindar all0 que són valors 
socials -que poden ser perfectament 
legítims- d'allb que són valors cien- 
tífics. 
Les línies tebriques i ideacionals ara 
mateix exposades constitueixen el re- 
refons que caracteritza I'equip d'et- 
nomusicologia del CSIC, i que basi- 
cament es poden resumir en una idea 
central: el fet de considerar la música 
com a cultura amb totes les implica- 
cions que aixb comporta. 
Concretament, perb, els principals 
arnbits de treball de Josep Martí són 
els següents: histbria de I'etnomusi- 
cologia, especialment pel que fa a I ' im-  
bit  catali; aspectes epistemolbgics i 
tebrics de I'antropologia de la música, 
Fotografia: Sílvia Mart inez. 
ambit de treball que té com a finalitat 
I'aplicació del corpus tebric antropo- 
lbgic a I'estudi del fenomen musical, i 
folklorisme, és a dir, I'estudi de I'ús i 
del reciclatge del folklore musical a la 
nostra societat actual. L'interes per co- 
neixer aquest darrer fenomen rau 
també en el fet que el folklorisme, com 
a producte de la concepció neo-ro- 
mintica del llegat tradicional popular, 
exerceix encara una gran influencia so- 
bre la investigació etnomusicolbgica 
actual. 
Una de les línies d'investigació de 
Ramon Pelinski, que tracta especial- 
ment de les implicacions de les mú- 
siques transculturades o interculturals 
-amb interes particular en el tango-, 
es basa en les conseqüencies dels mo- 
viments demografies i les seves ma- 
nifestacions culturals, i en les reterri- 
torialitzacions d'aquestes músiques 
degudes a circumstancies específiques. 
Una altra línia de treball, perb, tracta 
d'un imb i t  completament diferent: el 
repertori popular de caire tradicional 
de les comarques .de Castelló. Ramon 
Pelinski treballa amb material coreo- 
grafic procedent d'aquesta zona, i té 
en projecte' fer treballs de revisió i 
d'actualització referents als reculls 
cangonístics aplegats durant les pas- 
sades decades en aquest,mateix ambit 
geografic. 
Actualment, considerem I'anome- 
nada música popular moderna com una 
de tantes manifestacions musicals de 
la humanitat, i per aixb una musico- 
logia compromesa amb el rigor cien- 
tífic i el seu temps no la pot desaten- 
dre. Com a resultat d'aquest punt de 
vista s'ha iniciat el treball que des de 
fa dos anys esta desenvolupant Sílvia 
Martínez sobre els grups de música 
heavy a Barcelona. Aquest treball vol 
abragar una recerca encara poc cor- 
rent a casa nostra, centrada en una 
música de caire popular no tradicional 
i tanmateix amb una gran rellevancia 
social. L'objetiu principal és analitzar 
un fenomen musical, en aquest cas el 
heavy metal, en tant que part integrant 
i representativa d'una cultura deter- 
minada. Així, I'enfocament del seu tre- 
ball se centra tant en els aspectes mor- 
folbgics del corpus musical que forma 
aquest estil, com en els valors, signi- 
fitacions, processos de difusió, con- 
sum, etc., que I'acompanyen i el fan 
possible. Per tal d'aconseguir-ho, 
I'anilisi musical es complementa amb 
el d'aquells altres aspectes que acom- 
panyen el fet sonor, com ara els codis 
visuals i les pautes de comportament 
associades a aquesta música. 
D'altra banda, un tret fonamental de 
la nostra concepció és el fet de ser 
plenament conscients de la doble fi- 
nalitat que té tota ciencia o disciplina: 
;'obtenció de coneixement i la seva 
aplicació a les necessitats reals de la 
societat. La relació música-etnicitat-so- 
cietat ens pot  aportar dades sobre el 
valor instrumental que posseeix la mú- 
sica com a factor d'articulació d'iden- 
titats col.lectives, com també sob.re la 
problematica específica de la convi- 
vencia pluricultural que trobem a les 
ciutats modernes. En aquests pressu- 
pbsits es basa el treball que desen- 
volupo jo mateixa sobre la funció 
d'articulació grupal de la música en el 
col4ectiu d'immigrats magribins a Bar- 
celona. Som conscients de les neces- 
sitats de la nostra col.lectivitat de co- 
neixer molt millor la realitat sbcio-cul- 
tural dels nostres ve'ins magribins, ja 
que si fins fa poc eren els ve'ins del 
sud, ara són els nostres veTns de barri. 
Així, I'objectiu principal és contribuir 
a un coneixement més ampli dels im- 
migrats magribins a Barcelona a partir 
de I'estudi del seu comportament mu- 
sical, cosa que ens facilitara la nostra 
tasca envers la seva adaptació i la nos- 
tra acceptació. 
Actualment, I'etnomusicologia ja és 
molt lluny de ser aquella Hilfwissens- 
chafl o disciplina auxiliar de la musi- 
cologia histbrica, tal com se I'havia 
considerat sovint. Com va dir una ve- 
gada Lévi-Strauss: <tL1etnoleg s'inte- 
ressa de manera especial per to t  allb 
que no esta escrit, no forgosament 
perque els pobles que ell investiga no 
disposin-d'escriptura, sinó perque allb 
que li interessa és diferent d'allb que 
els homes tendeixen a fixar en pedra 
o paper>>. Crec que, dit de manera 
senzilla, aquesta és I'aportació més im- 
portant que pot fer I'etnomusicologia 
a la musicologia en general, i aquesta 
és també la .visió de la nostra actual 
Secció d'Etnomusicologia. 
1. Antiga denorninacib de I'actual Depar- 
tament de Musicologia del CSIC. 


La secció d'Etnomusicologia del CSIC avui

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert