Romeu i Figueres, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Lírica popular i lírica tradicional. Una 
precisió terminologica* 
Josep Romeu i Figueras 
Reial Acadkmia de Bones Lletres de Barcelona 
Constatant la 
substitució 
progressiva entre 
nosaltres del terme 
popular, d'us general 
arreu del món, pel de 
tradicional, propi de 
I'escola 
menendezpidaliana, 
I'autor exposa el seu 
punt de vista sobre 
aquests dos conceptes. 
Observing the 
progressive 
substitution among us 
o f  the word "popular", 
used around the 
world, for the term 
"tra ditional", 
associated with the 
school of  Menéndez 
Pidal, the author 
declares his point of  
view on these two 
con cep ts. 
* Aquest text, la presen- 
tació del qual la fa Josep 
M. Pujol, ha estat extret de 
l'sbra de l'autor Estudis de 
lírica popular i lírica tradicio- 
nal antigues, Barcelona: Pu- 
blicacions de 1'Abadia de 
Montserrat, 1993, p. 5-11. 
Popular, tradicional ... distincions 
pertinents?, principals, secunda- 
ries? o potser artificioses, impossi- 
bles? Negligible qüestió de noms? 
menyspreables xibolets d'escola? El 
tandem, tan corrent ara, popular i 
tradicional, és fruit del convenciment 
o tan sols respon a un eclecticisme 
temorenc i vergonyant? És auten- 
ticament necessari? Les preguntes 
continuen: quina és la relació del 
folklore1 amb la popularitat i la tra- 
dicionalitat? Més: la popularitat, és 
patrimoni d'un grup hum& concret, 
delimitat per una skrie de trets més 
o menys estables? És una propietat 
intrínseca d'alguns missatges? Fins 
a quin punt és definible? La tradi- 
ció, es dóna al marge del folklore? 
I, si la resposta és positiva, pot servir 
com a tret caracteritzador del folk- 
lore? En qualsevol cas, les os- 
cil.lacions terminolbgiques no dei- 
xen de reflectir la inseguretat dels, 
fonaments tebrics sobre els quals 
descansa el fragil edifici del folk- 
lore, entes ara com a disciplina cien- 
tífica, entre nosaltres. 
El debat es complica perque els 
investigadors procedeixen de for- 
macions diferents i s'orienten a in- 
teressos que gairebé mai no coin- 
cideixen del tot. A manca d'una ho- 
mologació academica, aquests ad- 
jectius rarament volen dir exacta- 
ment el mateix, i els matisos comp- 
ten. Aquesta ha estat una constant 
histbrica de la disciplina, que, tal 
com he assenyalat en altres llocs, 
s'ha constitui't amb successives i di- 
verses aportacions tebriques que 
han anat sedimentant-se al.luvia1- 
ment, sense barrejar-se, les unes da- 
munt o al marge de les altres. 
En els darrers temps, l'aparició i el 
desplegament de les ciencies de la 
comunicació i el desplacament de 
l'atencici dels lingüistes de la gra- han complicat encara més el pa- 
mhtica de frases cap al llenguatge norama, perb alhora sembla que po- 
en acció, cap a l'anhlisi dels actes de den contribuir poderosament -al- 
paraula, del text i de la conversa, menys aquesta és la meva opinió- 
1. Entes, és clar, com un 
cert tipus de comunicació 
artística (verbal o no ver- 
bal) entre les persones i no 
com un carrer6 sense sor- 
tida de la prehistbria de 
l'etnografia europea. 
Imatges dels darrers llibres 
de Josep Romeu  i Figueras. ,Josep Romeu i Figueras- 
ESTUDIS 
DE L~R~C' POPULAR 
I LlRlCA 
TRADICIONAL 
ANTIGUES 
PUBLICACIONS DE LABADIA DE MONTSERRAT 
a clarificar-10. Cal, doncs, saber no 
solament quk pensa cadascun de 
nosaltres sobre aquestes qüestions, 
sinó també quk en pensen els nos- 
tres vei'ns més immediats, que mol- 
tes vegades poden trobar-se potser 
fent folklore sense saber-ho. 
En el darrer número de la ((REC)), 
amb un  dossier dedicat a l'etnopok- 
tica, s'incloi'a un  treball dfIgnasi Ro- 
viró en quk s'atacaven sense ambi- 
güitats totes aquestes qüestions fo- 
namentals i s'hi dibuixaven unes 
coordenades per a una possible teo- 
ria general del folklore. Perb Roviró 
pertany a un grup de folkloristes 
sorgit després d'un desert de més de 
vint-i-cinc anys que comenca entra- 
da la dPcada dels cinquanta i que 
dura fins que, al principi dels anys 
vuitanta, es produeix un  renovella- 
ment de l'interks per aquestes qües- 
tions. 
J O S C ~  Romeu I F~gueras 
Materials 
i estudis 
de folklore 
Quk en pensaven, del folklore, els 
folkloristes catalans anteriors a 
aquesta ruptura? Descartat Amades 
(1890-1959), que es limita a rescal- 
far un potatge que ja s'havia refre- 
dat abans de la Primera Guerra 
Mundial (és a dir, abans que ell ma- 
teix comencés a interessar-se pel 
folklore), el cert és que les decla- 
racions tebriques, si bé no manquen 
del tot, escassegen. Una de les po- 
ques excepcions en  aquest sentit és 
la de Josep Romeu. 
Josep Romeu i Figueras (1917),2 
filbleg, estudiós del teatre i de la li- 
teratura catalana medieval i popu- 
lar, crític literari i poeta. autor d'un 
conegut estudi, rigorós i exhaustiu, 
de la figura del comte Arnau en  el 
folklore i la literatura, va mantenir 
Cdlrorlal  Alia Fulla 
una  sostinguda per6 malaurada- 
ment poc recordada activitat com a 
folklorista entre el 1943 i el 1953, 
fruit de la qual van ser un  llibre i 
112 
una skrie de treballs aplegats en vo- 
lum i reeditats r e~en tment .~  El Ro- 
meu tkoric, perb, cal anar a cercar- 
10 en dos prblegs que introdueixen 
uns altres dos aplecs de treballs 
d'aquest investigador dedicats a te- 
mes de poesia popular: Poesia popu- 
lar i literatura (Barcelona: Curial, 
1974) i Estudis de lírica popular i lírica 
tradicional (Barcelona: Publicacions 
de 1'Abadia de Montserrat, 1993), 
separats, tal com pot veure el lector, 
per gairebé vint anys. El primer, es- 
crit sota l'estímul de la lectura d'al- 
guns treballs seminals de Roman 
J a k ~ b s o n , ~  trenca només ocasional- 
ment el seu silenci, perb formula 
declaracions de capital importancia; 
el segon, dintre ja de la represa ini- 
ciada fa uns deu anys, amplia un 
tractament iniciat a la seva ponkn- 
cia al col.loqui sobre Cancó Tradi- 
cional i Popular organitzat pel Cen- 
tre de Documentació sobre Cultura 
Popular, Carrutxa (Reus, 12-15 de 
setembre de 1990) i és el que es re- 
produeix a continuació. Constatant 
la substitució progressiva ent re  
nosaltres del terme popular, d'ús ge- 
neral arreu del món, pel de tradicio- 
nal, propi de l'escola menendezpi- 
daliana, Romeu reflexiona, com a 
filbleg i com a folklorista alhora, so- 
bre aquests dos conceptes. 
Josep Maria PUJOL (URV) 
Lírica popular i lírica 
tradicional 
((La poesia popular que anem re- 
collint i sobre la qual reflexionem, 
no és Únicament un fenomen que es 
manté i sobreviu des de la civilitza- 
ció i la cultura pre-industrials i que 
és profundament afectat i modificat 
en la seva supervivkncia al llarg de 
la nostra situació humanística, in- 
dustrial i postindustrial de ja fa 
molts anys, sinó que és també, i so- 
bretot, un continu secular que s'ini- 
cia en la naixenca mateixa de la 
nostra llengua, amb precedents im- 
mediats i latents, i que es va desen- 
volupant al llarg de la nostra his- 
tbria cultural. Aquest tipus de poe- 
sia ha actuat sempre i la seva vi- 
gttncia s'ha mantingut, amb les se- 
ves funcions  i la  par t ic ipació  
col-lectiva i anbnima, com també 
amb la col~laboració de poetes per- 
sonals que no la menystingueren. 
Penso, doncs, que hem de tenir en 
compte els precedents i conkixer-ne, 
almenys suficientment, l'existkncia, 
si volem que el material actual tin- 
gui un sentit profund, en la mesura 
que la poesia folklbrica avui con- 
servada ha seguit un curs antic, de 
sempre, en la seva essencial natu- 
ralesa genkrica de transmissió, con- 
servació i reductivitat, de tematica 
característica i d'estil inconfusible. 
))[Cal, perb, precisar quk s'entén 
per lírica popular i lírica tradicio- 
nal] raó per la qual es oportú que 
intentem de precisar els dos termes. 
))Entenem per poesia popular 
-majorment en la seva modalitat lí- 
rica, no ja la que experimenta una 
ocasional i aviat oblidada accepta- 
ció del púbIic, ni, molt menys, la 
poesia divulgada amb la seva mú- 
sica i destinada a les masses indis- 
2. Sobre Romeu con a 
folklorista es poden con- 
sultar dos treballs recents: 
LLORENS, J. M. ((La llarga i 
densa trajectbria del filbleg 
Josep Romeu i Figueras a 
1'Institut de Musicologia 
del CSIC)), Anuario Musical 
42 (1987): 5-28; i PUJOL, 
J.M. ((Josep Romeu i Figue- 
ras, folklorista)), estudi in- 
troductori als Materials i es- 
tudis esmentats, p. 5-28. La 
bibliografia de Romeu es 
troba recollida a Josep Vi- 
cent Mestre, ((Homenatge 
Josep Romeu i Figueras)), 
dins Anuari Igualadí 1987, 
[Igualada] Impr. per Gra- 
fiques Anoia s.d. (1993), p. 
321-346. 
3. La nit de Sant Joan. Bar- 
celona: Barcino 1953; facs.: 
B a r c e l o n a :  Al t a  F u l l a ,  
1993); Materials i estudis de 
folklore (Alta Fulla, 1993). 
4. Em refereixo a la tra- 
ducció d'alguns treballs de 
folklore (especialment aDie 
Folklore als eine besonde- 
re Form des Schaffens)), es- 
crit en col~laboració amb 
Petr G. Bogatyrev i apare- 
gut el 1929), publicada al 
recull Questions de poétique. 
Paris: Seuil, 1973. 
criminades, com avui és l'anome- 
nada música urbana, d'efectes efí- 
mers i de gairebé o practicament 
nul-la permanencia en la membria 
de l'oient -i no podem, altrament, 
aplicar l'adjectiu a la literatura, en 
general de baixa qualitat, absorbida 
per innombrables lectors no gens 
exigents i aviat oblidada-, sinó 
aquella poesia que és acceptada 
realment per la col.lectivitat, que 
compleix una funció múltiple i que 
és perpetuada sincrbnicament i al 
llarg de les generacions de receptors 
i alhora transmissors per tradició 
oral. Una poesia, altrament, que en 
la seva activitat transmissora mo- 
difica i redueix profundament els 
textos fins a l'esquema i el nervi del 
missatge, mit jan~ant  amputacions i 
reduccions profundes i canvis lin- 
güístics i expressius, que coneixem 
amb la designació acceptada de va- 
riants, per les quals els textos, tot i 
contenir sempre el mateix missatge, 
el manifesten diferentment, a causa 
de la intervenció continuada i crea- 
tiva de la col.lectivitat o el grup, 
aquest procés conduint a l'anoni- 
mat de la peca transmesa, sigui quin 
l'autor que la crea, molt aviat obli- 
dat. 
))La preferencia per determinats 
temes també la caracteritza. Són te- 
mes essencials de la condició hu- 
mana, sobretot l'emocional, sovint 
centrats en la feminitat juvenil, com 
l'amor, el refús, l'insomni dels ena- 
morats, en especial les protagonis- 
tes, l'espera i el desesper, la gelosia, 
la pena amorosa, el comiat o sepa- 
ració, l'oblit i la infedilitat, l'elogi 
als ulls i als cabells de l'amada i les 
seves altres perfeccions físiques i 
morals, la requesta d'amor, d'incer- 
tesa i el dubte d'ésser correspost, la 
malmaridada, la malmonjada, etc. 
A1trc1.s temes són característics de 
l'humor col.lectiu, de la satira i de 
certs trets més o menys amorals, dits 
amb llibertat, agudesa i despreocu- 
pació. D'altres transcriuen situa- 
cions ambientals i realistes, amb 
precisió o ironia. D'altres, final- 
ment, ens menen al costumari i a la 
creenca antics, entre els quals les 
oracions i els conjurs, o bé a l'ha- 
giografia i la nadala, aquesta essent 
d'una riquesa i una varietat consi- 
derables a Catalunya, majorment 
pel que fa a la tematica, l'estil i la 
llengua. És tot un món precís i rea- 
lista, bé que estrafet en algun ge- 
nere, el que hi ha en joc, no pas 
l'abstracció i les disquisicions alam- 
binades. 
))Aquesta poesia prefereix uns de- 
terminats mbduls formals i versifi- 
catoris, com l1anisosil.labisme, l'as- 
sonhncia i un plural estrofisme, so- 
bretot el propi de la cantó de dansa, 
el dístic i la quarteta, o bé, a voltes, 
el que imita els generes cultes a l'ús 
del temps, perb amb més lleugeresa, 
més llibertat i normalment d'una 
manera més escarida. Aquestes for- 
mes admeses i usades tradicional- 
ment i sense gaire subjecció als mo- 
dels savis tenien, perb, un sosteni- 
ment i un motlle precís en la me- 
lodia de la cancó, que embolcallava 
la poesia i en feia possible la vehi- 
culació; una melodia i una música 
espontanies i concises, bé que ple- 
nes d'expressivitat i de la mhxima 
comunicabilitat. 
r)Lkstil, com la tematica i la mor- 
fologia versificatbria i musical, a 
conseqüencia de la genesi de pro- 
cedencia i formació transmissora 
d'aquesta poesia, és simple, realista 
i directe, sense elucubracions men- 
tals ni filigranes retbriques. És un 
estil breu i sobri, d'expressió dini- 
mica que carrega l'accent damunt el 
verb més que no pas, ni de molt, en 
l'adjectiu, líric, més que no pas lb- 
gic, dramatic, com mostra la confi- 
d2ncia o la pregunta, d'expressió in- 
tensificadora, patent en les excla- 
macions, l'exhortació, l'opció, la rei- 
teració i l'afectivitat, mirall precís i 
ajustat de la realitat i d'una peculiar 
atemporalitat, airejat i pur, i trans- 
mits per una llengua també molt 
pura i transparent en la seva nuesa 
i que tradueix l'esskncia mateixa de 
les coses i els sentiments evocats i 
quotidians. 
))Lfescola castellana designa per 
tradicional aquesta poesia, diferent- 
ment de la denominació de popular 
acceptada generalment arreu del 
m6n. Cal pensar, perb, que també 
en la poesia culta existeix una tra- 
dició, una tradició d'escriptura i hd- 
huc, en certa manera, també oral 
dins determinades ocasions de 
transmissió lectoral del missatge. La 
qualificació de tradicional en aquest 
sentit és ambigua i imprecisa. Tan- 
mateix, ates que existeix un  tipus de 
tradicionalitat popular innegable i 
ja establertes les característiques 
distintives de la poesia popular, po- 
dria mantenir-se tal designació per 
a expressar la naturalesa d'aquells 
productes poktics que imiten o re- 
creen els populars i devem a autors 
cultes o mes o menys preparats, sen- 
sibles a la popularitat lírica. La 
transmissió d'aquest tipus de poesia 
ha estat més limitada i el poema no 
ha  sofert una transformació tan 
profunda, la tematica no sempre 
coincideix exactament amb la po- 
pular i, quan hi coincideix, el trac- 
tament no és tan sobri i natural, la 
morfologia versificatbria és molt 
~ n é s  acurada, rica i precisa, i l'estil 
no presenta amb prou claredat els 
trets distintius de la poesia popular 
segons que  ja l 'hem def in ida .  
Creiem que hauríem de limitar el 
terme de poesia tradicional a aquells 
productes poktics que traeixen en- 
cara la invenció imitativa d'un poe- 
ta de professió sensible al fenomen 
general de la genui'na poesia po- 
pular. 
))En estudis recents alguns estu- 
diosos substitueixen el terme poesia 
popular pel de poesia folklbrica. És 
evident que la poesia popular antiga 
degué tenir un procés d'acceptació, 
de difusió oral col.lectiva i de trans- 
formació profunda, com els produc- 
tes recollits de la tradició oral i folk- 
lbrica actual. Perb precisament per 
aquesta actualitat, perquk els poe- 
mes que en participen i que han 
arribat des de molts anys enrere al 
nostre coneixement i es mantenen 
a la nostra membria, hem d'admetre 
que el terme afolklbric)) aplicat a la 
poesia popular implica coetanei'tat 
per als qui la coneixem, és a dir, que 
caldria usar el mot preferentment 
per a la poesia popular encara avui 
recollida o recollible de la tradició, 
i no extrapolar-10, si no és amb mol- 
ta cura, a la poesia popular antiga, 
perquk, entre altres motius, no ens 
consta prou el grau de tradiciona- 
litat folklbrica de la gran majoria 
dels vells productes poktics conser- 
vats.)) 


Lírica popular i lírica tradicional. Una precisió terminològica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert