Col·lectiu Equip,

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Atles de danso tr~dicionul cutulunu 
Col.lectiu Equip (M, 
Rosa Alonso, Rosa 
Forner, Núria Coll, 
Montserrat Garrich 
Albert GonzOlez) 
Primer volum publicat de 
I'Atles. Fotografia: Arxiu 
Fotogrbfic de I'Esbort Catald 
de Donsaires 
Els autors de I'obra titulada Atles de 
dansa tradicional catalana formen un 
grup estable, autodenominat Equip, 
dedicat a I'estudi de la dansa tradicio- 
nal catalana tant des de punts de vista 
antropolbgics com tecnics. Ens plan- 
tegem I'estudi a partir d'una meto- 
dologia nova en el camp de I'antro- 
pologia i el folklore. En concret, es 
tracta de metodes geografico-carto- 
grafics aplicats a I'estudi de la dansa 
tradicional catalana. El que pretenem 
endegar no és tant una troballa nova 
sinó una reinterpretació de les dades 
folklorlstiques i presentar I'aplicació 
de la nova metodologia. 
La idea nasqué I'any 1981 arran de 
dues posicions que es trobaren. Una 
d'elles era la dels membres de I'Esbart 
Catala de Dansaires (ECD), que feia 
temps que es plantejaven seriosament 
la represa de la investigació etnografica 
referent a la dansa, a fi de continuar 
la tasca que s'havia estroncat d'enca 
que desaparegueren els primers folk- 
loristes fundadors de I'Esbart. També 
els preocupava I'activació, utilitzaci6 i 
posada al dia de I'Arxiu de Dansa Tra- 
dicional (ADT), aplegat en el seu mo- 
ment sota la direcció d'Aureli Cap- 
many. L'altra posició procedia de la 
Universitat de Barcelona i en concret, 
de la tasca docent de la doctora Jo- 
sefina Roma, la qual en la seva assig- 
natura d'etnologia dels Pai'sos Catalans 
es va proposar d'iniciar els seus alum- 
nes en tasques practiques d'investi- 
gació, part de les quals s'havien de fer 
als arxius. Assabentada de I1exist&ncia 
de I 'ADT de I'ECD, la professora 
Roma es va posar en contacte amb els 
membres d'aquesta entitat i decidírem 
de fer una tasca conjunta. D'aquesta 
unió nasqué el grup d'estudi i I'embrió 
de I'Atles de dansa tradicional catalana. 
Constitu'its ja com un grup estable, 
ens plantejarem més seriosament el 
que aleshores era un projecte: la rea- 
litzaci6 d'un mapa de les danses po- 
pulars i tradicionals de Catalunya, 
I 'operat iv i tat  del  qual fos gairebe 
il.limitada. Van comencar a madurar la 
idea i a definir-ne unes primeres di- 
rectrius tebriques i metodolbgiques 
amb el material de base de que dis- 
posavern: I'ADT. A aquest material ini- 
cial, forca ampli i feixuc, s'hi han anat 
incloent noves dades procedents de la 
recerca endegada. Alhora, es van anar 
perfilant més acuradament les prime- 
res directrius. 
Es va comengar la tasca puntejant les 
danses segons un codi de símbols pre- 
viament establert, elaborat pel mateix 
Equip, en un mapa de Catalunya amb 
la divisió municipal, de mida gran, pro- 
cedent de la Direcció General de Po- 
litica Territorial de la Generalitat de 
Catalunya. Un  cop classificades les 
danses i puntejades al mapa, s'hi va 
observar que cada tipus de dansa co- 
bria una i r ea  més o menys delimitada. 
Aquest fet va fer veure la necessitat de 
cartografiar-les separadament. 
L'any 1983 s'hi van introduir uns 
elements de caracter social i geografic: 
mercats, seus de bisbats, cursos flu- 
vials, carrerades, relleu geografic, etc., 
per tal de veure-hi i establir relacions 
amb les arees d'influencia de cada ball. 
El nostre interes era, a més de cons- 
tatar-ne fenbmens, analitzar-10s amb 
fets histbrico-socials per tal de poder 
extreure'n conclusions. Superar, així, 
el plano1 descriptiu (el que i I'on) per 
qüestionar-nos els motius (el perque). 
Després de diferents intents d'apli- 
car metodes ja existents que no ser- 
vien totalment els nostres interessos, 
ens proposarem encetar una meto- 
La bolangera. Area de 
distribuci6 espacial. Les dues 
sagetes dobles al nord del país 
fan referencia a les possibles 
vies de penetraci6 de les 
infl116ncies franceses. 
Fotografio: Atles de Dansa 
Tradicional Catalana 
dologia nova en el camp de I'estudi de 
la dansa. Aquesta consisteix en una 
plantilla opaca amb el mapa comarcal 
de Catalunya, sobre el qual se super- 
poser els anomenats <<mapes-base>>, 
fets sobre un acetat transparent, en 
quh s'han cartografiat fenbmens refe- 
rencials: relleu, rius, mercats, etc., i els 
<<mapes-tipus>>, en quh hi ha les dan- 
ses segons la classificaci6 general que 
hem confeccionat. 
Arribats a aquest punt i veient que 
la tasca era llarga i costosa, ja que ne- 
cessithem moltes hores de treball i 
tambC diners, ens decidírem a de- 
manar una subvenci6 d'ajut al Depar- 
tament de Cultura de la Generalitat de 
Catalunya, per mitja del seu Servei de 
Cultura Tradicional, subvenci6 que ens 
ha estat concedida des de I'any 1985 
ininterrompudament fins a I'any 1990. 
Un  cop definida la metodologia ins- 
trumental ens preocuparem per la 
classificaci6 del material. Fins alesho- 
res, tothom, i nosaltres també, havia 
operat amb una esphcie de classificaci6 
empírica llegada dels primers folklo- 
ristes, els criteris de la qual no estan 
prou definits i apareixen amalgamats 
amb el que podríem anomenar de cri- 
teri sintMic i que no Cs mCs que una 
generalitzaci6 a posteriori, part int  
d'unes quantes dades observades. El 
que ens calia, perb, era una classifi- 
caci6 ar~alítica que a més de definir- 
nos una dansa ens en digués mes co- 
ses. 
Per tal d'arribar a una classificaci6 
que ens fos valida, varem partir de vuit 
criteris generals no excloents entre 
ells, criteris que considerem fonamen- 
tals per a la definici6 d'una dansa: 
-calendari (data o hpoca de I'any en 
quh Cs ballada) 
-participació (nombre i tipus de 
participants) 
-coreografia (forma o formes que 
adopta el ball) 
-estris (elements que usen els ba- 
lladors) 
-tipus o danses concretes (4s a dir, 
la classificaci6 tradicional) 
-música (analisi de melodies) 
-instruments (acompanyament mu- 
sical) 
-funció (valor social i de relaci6) 
Cada un d'aquests criteris (ano- 
menats <<conceptuacions genhriques>>) 
conte diferents apartats que permeten 
arribar a una classificaci6 i definici6 de 
cada dansa. 
A més de la informaci6 de I'ADT de 
I'ECD, ens hem preocupat de I'obten- 
ci6 de dades que completin i que ac- 
tualitzin les ja conegudes. Aquesta re- 
cerca es fa bé en visites puntuals, 
treballs de camp, bé amb enquestes 
generalitzades trameses a ajuntaments, 
grups de dansa, arxius o persones co- 
neixedores de la histbria local. N o  cal 
dir que es fa un buidatge del material 
bibliografic editat o inedit que tenim 
al nostre abast. 
Per tal de divulgar el mhtode emprat 
i els resultats obtinguts fins a aquell 
moment, varem organitzar les I jor- 
nades dlEstudi. Mhtodes Cartografics 
i Informatics Aplicats a I'Estudi de la 
Dansa Catalana, que es van desen- 
volupar els dies 5, 7, 1 2  i 1 4  de mar$ 
de 1986, amb la col.laboraci6 de la 
Caixa de Barcelona i I'ECD. 
Gracies a les beques, hem pogut de- 
senvolupar una part del projecte, con- 
cretat en els estudis sobre: 
1. El contrapbs 
2. La bolangera 
3. El carnaval 
4. Balls amb besties 
5. Balls de bastons 
6. L'espanyolet 
7. Balls de cercolets 
8. Balls de cascavells 
9. El ball pla 
Hem fet a mes els estudis següents: 
1. Metode 
2. Glossari 
3. Balls de faixes 
4. El ball cerdb (en confecci6) 
La selecci6 d'aquests grups de dan- 
ses es fa segons uns criteris deter- 
minats que han de permetre, a mig 
termini, oferir al m6n científic una vi- 
si6 global, i alhora particularitzada, del 
fenomen cultural que la dansa tradi- 
cional representa. En aquesta anhlisi hi 
ha d'intervenir, d'una manera impor- 
tant, la cartografia i el tractament es- 
tad~ístic de les ratios que es proposen 
en el mhtode. Creiem que és del t o t  
imprescindible que el treball tingui 
continu'itat per diverses raons: en pri- 
met. Iloc, la manca d'unes conclusions 
finalls fa que qualsevol treball cientlfic 
perdi una gran part del seu valor que, 
en el cas que ens ocupa, creiem su- 
ficientment interessant en un tema es- 
tancat des de fa molts anys i que res- 
ponia únicament a la primera fase d'un 
procés científic: la descripci6 dels fe- 
nbmens. 
En segon Iloc, creiem que no és 
menys important el fet que no es ren- 
dibilitzin si no s'aconsegueix el de- 
senvolupament previst. 
A l  principi d'aquest any ha aparegut 
el que considerem fonamental en el 
procCs divulgatiu de I'obra en qüesti6 
i que, d'alguna manera, ja s'havia iniciat 
en les I jornades d'Estudi abans es- 
mentades. Aixl, I'Editorial Alta Fulla ha 
publicat el primer volum del que ha de 
constituir I'Atles de dansa tradicional 
catalana i que ha estat dedicat a ex- 
posar la metodologia, el glossari i I'es- 
tudi concret de les bolangeres. 
Crcriem que aquest Cs el caml que 
cal seguir per tal de dotar la cultura 
catalatia d'una eina que atorgui a la 
dansa tradicional el paper que li cor- 
respon i que en permeti la renovaci6 
i la revisi6 de molts dels postulats fins 
ara vigents i que, d'altra banda, no ha- 
vien estat sotmesos a cap analisi crl- 
tica. 


Atles de dansa tradicional catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert