Llop i Jordana, Irene

Sadurní i Puigbò, Núria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista d’Etnologia de Catalunya    Març 2016    Núm. 41250    RECERqUES
La pesca fluvial a la conca mitjana del riu ter
La pesca, a part d’una activitat que durant segles ha permès la supervivència dels humans, també és una afició i un esport que 
té, a la conca mitjana del Ter, una llarga 
tradició. Els pescadors són, i sobretot 
eren, un element indispensable en el 
paisatge de l’entorn del riu Ter i els seus 
afluents a Osona, alhora que constitu-
ïen una peça fonamental de l’engra-
natge social dels pobles d’aquesta àrea. 
Sobta que malgrat aquesta important 
presència de la pesca no hi ha gaire 
Paraules clau: pesca, riu, Ter, festa
keywords: fishing, river, Ter, celebration
n 
Bagres, barbs de muntanya, anguiles i truites del tram mitjà del Ter 
s’han estat pescant i han format part de la dieta de moltes famílies 
durant anys; també s’ha fet amb les espècies invasores foranes que 
en els darrers anys s’han ensenyorit del Ter, com el silur, sense que 
això hagi despertat excessivament l’interès dels investigadors. Les 
tècniques i sistemes utilitzats al llarg dels segles per practicar aquesta 
pesca fluvial no són massa coneguts, més enllà de la tradicional canya 
de pescar. Aquest article intenta omplir aquest buit alhora que mira de 
recuperar la importància  social de la pesca i dels seus aficionats.
 n Nens anant a pescar a Vic (mitjan segle xx). aRxiu de la societat de pescadoRs de vic.
irene Llop i 
Jordana
Llicenciada en Filologia 
hebrea i doctora en 
Història medieval. 
Treballa a la Universi-
tat de Vic-Universitat 
Central de Catalunya i forma part del 
Grup de Recerca en Arqueologia Me-
dieval i Postmedieval de la Universitat 
de Barcelona. Ha publicat articles a les 
revistes Ausa, Hispania Judaica i Tamid i 
és autora i coautora de diversos treballs 
d’història local.
núria Sadurní i 
Puigbò
Llicenciada en 
Història medieval. 
Ha col·laborat en 
revistes històriques 
com Clio i Historia 
National Geographic i ha participat en 
diverses obres col·lectives d’història. És 
autora i coautora de monografies, estudis 
d’història local i múltiples catàlegs 
d’exposicions del Museu de Badalona, on 
treballa.
n 
Catfish, Mediterranean barbel, eels and trout in the middle 
stretch of the River Ter have been fished and part of the diet 
of many families for years, as have invasive alien species 
which in recent years have taken over the Ter, such as the 
wels catfish, without this sparking any particular interest 
among researchers. The techniques and systems used 
for centuries to practice fishing in this river are not too well 
known beyond the traditional rod. This article attempts to fill 
this gap and to recover the social role of fishing and its fans.
estudis que posin l’accent en aquesta 
activitat. Amb la concessió de la Beca 
de Recerca Etnològica sobre La pesca 
fluvial a la conca mitjana del riu Ter 
RECERqUES    251 Beques
s’ha pogut estudiar la història i l’evo-
lució d’aquesta pràctica a casa nostra, 
aprofundint en les diverses temàtiques 
que s’hi relacionen, aspectes que van 
més enllà de l’estricta pràctica espor-
tiva i que constitueixen un important 
patrimoni immaterial que cal recuperar 
i protegir. 
Els peixos del Ter
En aquesta àrea es pescaven bàsicament 
tres peixos: la bagra, el barb i l’anguila 
(Ordeix et alii, 2012: 32-45; Basagaña, 
2002: 416). S’hi podria afegir un quart 
peix, la truita, encara habitual a la conca 
alta del Ter i que, a vegades, apareixia a 
la conca mitjana del riu.1 Des de prin-
cipis del segle xx s’han anat introduint 
altres espècies que, en molts casos, s’han 
acabat convertint en amenaces per als 
peixos autòctons: aquest seria el cas del 
silur, la gambúsia, l’ablet o el veró, per 
dir-ne només alguns. 
Les tècniques de pesca
La majoria de sistemes de pesca no es 
documenten directament –si no és de 
forma indirecta a través de les prohibi-
cions–; per això ha resultat fonamental 
poder comptar amb el testimoni de per-
sones que han tingut una experiència 
directa amb alguns d’aquests mètodes. 
1) Pesca a sarpades o amb les mans: 
possiblement la tècnica més bàsica 
i antiga, encara que no és, ni de bon 
tros, la més fàcil, ja que requereix 
una especial pràctica i habilitat. 
Alguns dels pescadors entrevis-
tats admeten haver-la fet servir, 
sobretot de petits, en gorgs i rie-
res. és una tècnica més utilitzada 
a l’hivern, quan els peixos estan 
en estat de letargia i triguen més 
a reaccionar. 
2) trema: xarxa utilitzada en la pesca 
fluvial. Es tracta d’un ormeig força 
comú, tot i que és il·legal, i molt 
documentat al riu Ter fins a mit-
jans del segle xx, ja que permetia 
agafar un gran nombre de peixos.2 
Les societats de pesca eren espe-
cialment contràries al seu ús, que 
consideraven totalment contrari a 
l’esperit esportiu i de competició 
que defensaven.3 
3) Bertrol: espècie de nansa adap-
tada a la pesca fluvial formada per 
cèrcols, generalment de fusta o de 
ferro, que sostenen una xarxa en 
forma d’embut, amb la boca oberta 
i la part de baix closa. El seu ús, com 
la trema, també és perseguit per les 
autoritats. 
4) Salabret: bossa de xarxa fixada a 
l’extrem d’una canya o d’un pal. 
molt utilitzat tant per capturar 
directament els peixos a l’aigua com 
per assegurar les captures, un cop 
enganxades a l’ham.  
5) Cistell: enginyós sistema que con-
sisteix a deixar un cistell o un cove 
a la vora d’un riu o riera i omplir-lo 
de branques. Els peixos hi entren 
confiats i s’agafen en el moment 
de retirar el cistell d’una estrebada.4 
6) Pesca amb descàrregues elèctriques: 
es fa una petita descàrrega elèctrica 
que immobilitza els peixos durant uns 
segons i en facilita la captura.5
7) Pesca amb explosius: les preses es 
capturen després d’haver-les ator-
dit –o fins i tot mort– mitjançant 
 n Els peixos aconseguits als concursos es donaven a la Casa de la Caritat. Vic (mitjan 
segle xx). aRxiu societat de pescadoRs  de vic.
 n Dona pescant amb canya a Còdol (mitjan segle xx). aRxiu MuNicipal de MaNlleu.
Revista d’Etnologia de Catalunya    Març 2016    Núm. 41252    RECERqUES
una explosió. Aquest sistema està 
durament castigat tant pel risc que 
comporta com per la destrucció de 
cries que se’n deriva.6 
8) Pesca amb carbur: un altre sistema 
durament perseguit. Consisteix a 
llançar a l’aigua –generalment en 
gorgs o basses– un tros d’aquest 
compost que, en contacte amb 
l’aigua, desprèn un gas verinós que 
emmetzina els peixos que hi puguin 
haver, que són capturats quan sur-
ten surant a la superfície. 
9) Pesca amb verí: en èpoques recula-
des era relativament normal l’ús de 
substàncies verinoses per adormir o 
emmetzinar els peixos i facilitar-ne 
la captura, especialment en zones 
d’aigua estancada.7
10) Pesca amb mall: una altra manera 
curiosa d’estabornir els peixos i 
fer que sortissin a la superfície era 
picar les pedres del riu amb un 
mall. D’aquesta manera quedaven 
desorientats i amb la guàrdia baixa 
i era relativament fàcil agafar-los 
amb les mans.
11) Pesca amb canya: la pesca amb 
canya és el sistema més ben docu-
mentat i estès entre els aficionats 
a la pesca. Tot i el grau de perfec-
cionament que tenen les canyes 
de pescar en l’actualitat, els grans 
avenços –més enllà de la incorpo-
ració del carret– estan relacionats 
amb els materials utilitzats per a 
la seva fabricació, com la fibra de 
carboni, més que no pas amb la 
tècnica en si. Qualsevol persona 
es pot fabricar una canya.8 L’ham 
antigament se solia fer amb qualse-
vol ferro doblegat o, fins i tot, amb 
una agulla de cap torçada. 
Per obtenir una canya flexible i de 
qualitat hi ha unes pautes que cal 
seguir. Cal tallar la canya amb les 
condicions d’humitat justes, i fins 
i tot la fase de la lluna es diu que 
influeix a l’hora d’aconseguir els 
millors resultats. Es pot deixar asse-
car al sol, s’adreça al foc i s’anella. 
L’esquer que es posa a la canya ha 
anat evolucionant, tot i que encara 
avui en dia hi ha qui pesca posant 
a l’ham el mateix tipus de reclam 
que utilitzaven els seus avis. Entre 
els esquers naturals els més utilit-
zats tradicionalment eren els cucs 
de terra, el pa o la patata, però els 
aficionats podien emprar també 
altres tipus d’insectes, com cuques 
de capsa, grills, cuques de patata o 
llagostes. En alguns casos, els pes-
cadors empraven restes de carn que 
tenien per casa o s’elaboraven ells 
mateixos una pasta per atraure els 
peixos. 
La pesca, lleure i societat
més enllà de la seva vessant esportiva o 
de subsistència la pesca fluvial ha tingut 
també una important vessant social, 
sovint menystinguda. és una forma 
de lleure que comença a organitzar-se, 
en el marc de la societat industrial, a 
l’entorn de les primeres agrupacions de 
pescadors. Aquest tipus d’associacions 
són, juntament amb les d’ocellaires i les 
de caçadors, de les que gaudeixen d’una 
major popularitat entre el col·lectiu 
obrer, sobretot perquè a part d’ofe-
rir una oportunitat de lleure, donen 
també  als seus practicants la possibili-
tat d’aconseguir un suplement alimen-
 n Homes pescant mentre la dona prepara el menjar (mitjan segle xx).  
aRxiu coMaRcal d’osoNa.
 n Pescadors fent broma (1975). aRxiu de JoaN aRiMaNy.
RECERqUES    253 Beques
tari, un incentiu gens menyspreable 
especialment en èpoques de dificultats 
econòmiques (Castell, Danés, 2008: 
18). Les primeres societats de pescadors 
de la comarca neixen precisament a 
finals del segle xix encara que repre-
senten només l’organització formal 
d’una afició que des de feia anys que 
ja es practicava. La majoria funcionen 
amb estatuts similars i organitzen el 
mateix tipus d’activitats al llarg de l’any. 
També coincideixen amb la devoció, 
sobretot en èpoques més reculades, per 
Sant Pere, com a mínim en el cas de 
les societats de manlleu, Roda i Torelló 
(Amades, 1984: 303).
A mesura que es va anar popularitzant 
la pràctica de la pesca esportiva van anar 
augmentant també les festes i celebra-
cions destinades a difondre-la entre la 
població però, també, a convertir-la en 
un lloc de trobada i intercanvi entre els 
aficionats a l’esport de la canya. Algu-
nes de les activitats i celebracions que 
s’han documentat eren molt pròpies 
de les entitats socials de la Catalunya 
anterior a la dècada dels seixanta del 
segle xx. La profunda transformació 
que ha experimentat la societat catalana 
en les dècades posteriors ha contribuït 
així a la desaparició d’algunes festes, la 
majoria molt vinculades a la religió. En 
el cas concret dels pescadors, han deixat 
de celebrar-se misses i ofrenes dedica-
des a sant Pere. S’han mantingut, en 
canvi, els concursos de pesca, com a lloc 
de trobada però també de competició 
per als pescadors, i n’ha sorgit alguna 
de nova, com la Fira del Pescador. 
Un esment a part mereix la Festa del 
Peix, una celebració que impulsà Fran-
cesc Darder a principis del segle xx i 
que, malgrat l’embranzida inicial, va 
desaparèixer abans de l’any 1920 (Igle-
sias, 2007: 28).  n
BIBLIOGRAFIA:
Amades, J.; Roig, E. (1926) Vocabulari de la 
pesca. Barcelona: BDC XIV.
Basagaña, M. del Mar. (2001). L’Abans: recull 
gràfic de Manlleu (1886-1965). El Papiol: Ed. 
Efadós. 
Castell, P.; Danés, A. (2008) L’Agrupació esporti-
va Ocellaire de Manlleu (1858-2008): 150 anys 
d’associacionisme, cants i concursos. Manlleu: 
Agrupacio Esportiva Ocellaire de Manlleu, Ajun-
tament de Manlleu, Caixa de Manlleu.
Iglesias, N. (2007) «Banyoles inaugura el Museu 
Darder del segle XXI». A: Revista de Girona, 241: 
24-29. 
Ordeix, M. et al. (2012) Els peixos dels rius i 
zones humides de Catalunya. Qualitat biològica 
i connectivitat fluvial. Barcelona: Agència Cata-
lana de l’Aigua, Departament de Medi Ambient i 
Habitatge, Generalitat de Catalunya.
noTES
(1)      
Un bon exemple del paper rellevant d’aquestes 
quatres espècies el trobem en una estrofa del 
poema «Lo Ter», publicat al programa de Festa 
Major de Manlleu de l’any 1916: «(...) Es del Ter 
sabrosa fruyta/ que nudreix sa aygua tranquila,/ 
la tan renombrada anguila,/ lo barb, la bagra i la 
truita./Y a éll acut tot pescadó,/ ja per guanyar ja 
per oci;/ es dir qui per son negoci,/qui per pura 
diversió (...).»
(2)      
Un dels pescadors entrevistats recorda haver 
vist de petit, a Sant Hipòlit de Voltregà, gent 
que en ple hivern trencaven el glaç del riu i, 
despullats, es ficaven a l’aigua per agafar el peix 
amb una trema. Aprofitaven que estava tranquil 
per sortir amb una tremada de peix ben plena. 
Després agafaven el que havien capturat, ho 
portaven per les cases i ho donaven a canvi de 
patates o altres productes bàsics. 
Un altre pescador explica que havia vist gent, 
a Roda de Ter, posant-se a tocar del rec d’una 
fàbrica –can Moret– a l’hivern amb una trema. 
Espantaven els peixos fent fressa i esbarriant 
l’aigua, i després els agafaven amb la trema que 
havien parat prèviament.
(3)      
Un clar exemple d’aquesta oposició la trobem 
en una denúncia efectuada davant de la Junta 
de la Societat de Pescadors Esportius de Roda 
de Ter el 15 de juny de l’any 1956. Dos socis 
de l’entitat van ser acusats d’haver tremat el riu i 
se’ls va sancionar amb la prohibició de participar 
en cap dels concursos que se celebraven durant 
aquell any, tot i que hi va haver molts socis que 
van exigir un càstig més sever, i que els dos 
infractors fossin expulsats de la societat (Arxiu 
de la Societat de Pescadors de Roda. Llibre 
d’Actes de la Societat de Pescadors esportius 
de Roda, 15 de juny de 1956).
(4)      
Alguns dels testimonis entrevistats recorden 
haver utilitzat aquest sistema de petits o haver-lo 
vist utilitzar per les dones mentre feien la bugada, 
tant al Ter com al Sorreig i en d’altres rieres 
petites. Una variant d’aquest sistema es practi-
cava a la vora de les rescloses, on s’aprofitaven 
els intents dels peixos per remuntar-les per 
copsar-los amb cistells, salabrets, cubells o 
estris similars.
(5)      
Aquest sistema només l’hem documentat com a 
forma de traslladar comunitats de peixos fora de 
canals i embassaments que han de ser reparats 
o netejats.
(6)      
Tot i que no s’ha localitzat cap document que 
certifiqui la utilització d’explosius com a sistema 
de pesca a la conca mitjana del Ter, un dels 
pescadors entrevistats recorda haver vist, just 
després de la guerra, gent que llançava bombes 
de mà als gorgs del Sorreig per aconseguir 
peixos.
(7)      
Tot i que no s’ha documentat directament 
aquesta tècnica, és molt possible que també fos 
utilitzada segles enrere. Alguna de les primeres 
legislacions reials relatives a la pesca, com la de 
Carles III, i fins i tot algunes de més modernes, 
com la de l’any 1834, ja esmenten la prohibició 
d’utilitzar metzines com la calç viva, la coca o 
l’herba queixalera, fet que convida a pensar que 
era una pràctica força estesa arreu del territori 
(ABEV. Volums varis 243. Fol. 335-344. Any 
1769).
(8)      
Alguns dels pescadors entrevistats afirmen 
haver-se fet des de petit les canyes amb un tros 
de pal, al capdamunt del qual hi posaven un tros 
de canya marina, un ham amb un ferro retorçat, 
una mica de fil de cotó i, a vegades, un tap 
d’ampolla com a suro.


La pesca fluvial a la conca mitjana del riu Ter

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert