Motterle, Livia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RECERqUES    239 Beques
Som un barri digne!
Etnografia d’una prostitució indignada  
com fenomen de resistència urbana al Raval
«Las grandes revoluciones empiezan desde abajo, en la calle»
Rosa, 51 anys, treballadora sexual.
Què s’entén amb el terme patrimoni? Com funciona el procés de patri-monialització? Considerar la 
indignació i la 
lluita de les treballadores sexuals com 
a pràctica patrimonialitzable representa 
segurament un gran desafiament ja que 
ens obliga a reflexionar també sobre 
aquestes qüestions. Observar, analitzar 
i recuperar les experiències de resistèn-
cia d’unes dones i d’unes transexuals de 
Barcelona davant de l’assetjament insti-
tucional que dificulta –fins a impedir– 
la seva professió, és l’objectiu principal 
 n La marxa de les Prostitutes Indignades al carrer Ferran. livia MotteRle, 26 d’aBRil de 2012.
n 
La intenció de l’article és compartir raons, 
modalitats i resultats d’una investigació 
que aspira a ser una contribució a l’àmbit 
de l’antropologia urbana des d’una pers-
pectiva de gènere. La recerca analitza 
les pràctiques utilitzades per les treballa-
dores sexuals d’uns carrers del barri del 
Raval (Barcelona) per a definir simbòli-
cament l’espai que ocupen en termes de 
la seva acció social i de protesta. El text 
posa èmfasi també en la utilització d’una 
mirada herstorica capaç d’evidenciar la 
continuïtat entre la lluita de moviments 
feministes dels anys Seixanta i Setanta 
que donaven suport a les causes de les 
treballadores sexuals i les lluites de les 
Putes Indignades d’avui.
n 
The chief aim of this article is to share rea-
sons, methods and results of a research 
project that want to be a contribute to the 
field of urban anthropology from a gender 
perspective. The research analyzes the 
practises employed by sexual workers 
in a specific street in the neighbourhood 
Raval of Barcelona, in order to symboli-
cally define the space that they appropri-
ate through their social actions and pro-
tests. Likewise, the text emphasises the 
way that a herstorical gaze demonstrates 
the continuity between the struggles of 
the feminist movements in the 60s and 
70s, who supported the sexual worker’s 
cause, and the «Putas Indignadas» ‘s 
contemporary struggle.
de la recerca –Som un barri digne!–. La 
participació observant1 als carrers del 
Raval ha estat una experiència necessà-
ria per comprendre en primera persona 
que reivindicar els drets de les treballa-
dores sexuals significa reivindicar els 
drets de totes les persones. Els testimo-
nis recollits han estat instrument indis-
pensable per aprofundir qüestions que 
entrelliguen el gènere i l’urbanisme, 
l’activisme i l’etnografia.
La llei com a tecnologia del 
poder
Aquest projecte va néixer en el moment 
que va entrar en vigor la modificació 
dels articles relatius al treball sexual de 
Paraules clau: Treball sexual, Raval, moviments socials, feminismes, espai públic.
keywords: Sex work, Raval, social movements, feminisms, public space.
Livia Motterle 
Livia Motterle és 
llicenciada en 
Filosofia per la Uni-
versitat de Bolònia 
(Italia) i Màster 
Oficial en Antropolo-
gia i Etnografia per 
la Universitat de Barcelona. Actualment 
compta amb una beca APIF per a realit-
zar, en el programa Doctoral en Estudis 
Avançats d’Antropologia Social de la UB, 
la seva tesi doctoral sobre les narratives 
de resistència d’unes treballadores se-
xuals front als mecanismes de violència 
institucional a Barcelona.
Revista d’Etnologia de Catalunya    Març 2016    Núm. 41240    RECERqUES
l’Ordenança de mesures per fomentar 
i garantir la convivència a l’espai públic 
de Barcelona, l’abril de 2012. Els prin-
cipals canvis respecte l’Ordenança 
de 2006 – que ja prohibia l’oferta, 
demanda i negociació de serveis sexuals 
retribuïts al carrer (a més de la seva rea-
lització) – van ser la supressió de l’obli-
gació per part de la Guàrdia Urbana 
d’avisar prèviament als clients i a les 
treballadores, anul·lació del precepte de 
compatibilitat entre el mercat sexual i 
altres activitats (fins aquells moments 
es permetia el comerç sexual sempre 
que no impedís el desenvolupament 
d’altres usos del carrer) i la possibilitat 
per a les prostitutes de commutar la 
multa per cursos d’inserció laboral a 
ABITS (Agència per l’Abordatge Inte-
gral del Treball Sexual). La modifica-
ció de l’Ordenança va multiplicar el 
número de multes imposades, agreu-
jant així les condicions de treball de 
les prostitutes i la seva salut. Així ens 
explica una veïna del Raval:
«Hay mucho estrés...La situación 
en la calle está fatal. La Guardia 
Urbana multa muchísimo. Cada 
día pasa por acá y si te ve sólo hablar 
con alguien o pasear te multa. ¿Enti-
endes? Te multan porque eres puta. 
Pero digo yo, ¿por qué me multan 
cuando voy a comprar el pan? No 
soy puta, trabajo como puta y eso 
es diferente. [...] Además ahora nos 
obligan a cambiar nuestro trabajo. 
El curso que hago en el APIP sólo 
me hace perder tiempo y energía 
porque mira, tengo que estar allá 
todas la mañanas a las nueve y yo 
me voy a dormir a las cuatro de la 
madrugada. yo trabajé toda la vida 
en la calle, ¿cómo me puedo quedar 
yo encerrada en una casa con un 
viejo? ¡yo no quiero limpiar el culo 
a nadie!»
(Rosa, agost de 2012)
Les dones del carrer transgredeixen 
públicament els codis de gènere natu-
ralitzats. Sancionar-les públicament 
respon llavors a aquella estratègia de 
visibilització de la punició que, segons 
Foucault, és necessària per a la pro-
ducció del poder (Foucault, 1975). 
Els cossos de les treballadores sexuals 
es converteixen en cossos castigables i 
obligats a re-insertar-se laboralment. 
Els carrers del Raval es converteixen 
en escenaris on l’urbanisme pot operar 
quirúrgicament identificant i extirpant 
els «elements infectes» en nom de la 
pau social o del bé comú.
Prostitutes Indignades
és en aquest escenari de brutalitat poli-
cial i institucional que neix la campa-
nya Putes Indignades. El 26 d’abril de 
2012 va desfilar pels carrers del Raval 
la marxa de les Prostitutes Indignades 
amb molts lemes com: «em multen pel 
que sóc no pel que faig»; «no netegeu 
els meus drets, el carrer també és nos-
tre»; «més val puta que filla de Puig»; 
«no és protecció, és exclusió»; «vens a 
la Filmoteca? Et dono la benvinguda al 
meu barri». Les que cantaven, cridaven 
i xiulaven eren treballadores sexuals, 
clients, veïns del barri, dones de dife-
rents col·lectius feministes i associaci- n Una «prostituta indignada» reivindicant els seus drets. livia MotteRle, 26 d’aBRil de 2012.
RECERqUES    241 Beques
va durar dos anys (des d’abril de 2012 
fins l’abril de 2014) i que ha estat capaç 
de despertar una consciència feminista 
en l’etnògrafa que aquí escriu, més allà 
de permetre recollir dades i informaci-
ons indispensables per a la investigació 
desenvolupada.
Des del  jo sóc adultera fins jo 
també sóc puta
Simone De Beavoir afirmava que es va 
fer feminista quan va reconèixer la seva 
solidaritat amb altres dones en lloc de 
la separació d’elles (De Beavoir, 1972). 
«També és un lluita nostra, per tant 
s’ha d’unir», va afirmar una feminista 
entrevistada que parlava sobre les for-
mes de resistència de les treballadores 
sexuals del Raval.
Utilitzar una mirada feminista, còm-
plice i solidària amb les informantes, 
ha constituït tant una eina d’anàlisi 
com un imperatiu polític. Aquesta 
mirada ha transportat l’etnògrafa dar-
rera el temps, en la lluita dels movi-
ments feministes dels anys Seixanta i 
Setanta que donaven suport a les causes 
de les treballadores sexuals, fet que li 
permet observar la continuïtat entre 
aquestes lluites i les lluites de les Putes 
Indignades d’avui. Els testimonis de 
les dones feministes d’aquella època 
posen molt d’èmfasi en les manifes-
tacions i les concentracions en suport 
a col·lectius estigmatitzats, com entre 
d’altres, les concentracions a la presó 
de la Trinitat – dirigides per les «Cre-
uades evangèliques de Crist Rei»– per 
recolzar a les companyes detingudes 
pels delictes de la dona. L’avortament o 
la col·laboració amb aquesta pràctica, 
l’adulteri, la prostitució i l’homosexu-
alitat eren crims punibles de presó.
La utilització de la herstoria 2 com eina 
per al no-oblit s’ajusta al paper de la 
investigadora com etnògrafa feminista 
que vol reflexionar amb els seus infor-
mants, construir juntes mecanismes de 
ons, gent que preguntava i es quedava 
a manifestar-se. El seguici, d’unes 
sis-centes persones, va desfilar fins a 
la plaça Sant Jaume, on unes quantes 
dones van llegir davant l’Ajuntament el 
manifest de les Prostitutes Indignades:
 – Las prostitutas de Barcelona estamos 
indignadas!
 – ya estamos cansadas de ser tratadas 
como criminales, perseguidas, acosa-
das, discriminadas. ya estamos can-
sadas de no ser protegidas, de no ser 
respetadas.
 – ya estamos cansadas de que el Ayun-
tamiento de Barcelona nos esconda 
por intereses económicos o mora-
les. Que prefiera a sus turistas, a sus 
futbulistas, a sus millonarios y a sus 
inmobiliarias que cambian nuestros 
barrios, nuestras calles, nuestras for-
mas de relacionarnos.
 – La ordenanza de Barcelona ha signi-
ficado para nosotras más violencia. 
No nos protege de la explotación 
sexual. Toda nuestra solidaridad para 
aquellas que están en situación de 
trata, que son y serán doblemente 
víctimas de la violencia.
 – La ordenanza de Barcelona tampoco 
mejora la convivencia en la ciudad. 
ya estamos cansadas de la hipocresía 
y de las excusas.
 – Las prostitutas de Barcelona no 
somos basura que hay que limpiar. 
Reclamamos nuestros derechos, 
reclamamos nuestros cuerpos, 
reclamamos respeto, reclamamos 
cuidado, reclamamos poder enta-
blar conversaciones, estar presentes 
y caminar por las calles de nuestra 
ciudad.
 – Las prostitutas de Barcelona no 
somos víctimas o criminales, somos 
ciudadanas y tenemos derechos!
 – Las prostitutas de Barcelona no 
somos el problema, somos parte de 
las soluciones que construimos entre 
todas para un mundo más digno.
La participació a la manifestació de 
les Putes Indignades del 26 d’abril va 
marcar l’inici d’un treball de camp que 
 n Maruja Torres i Montserrat Roig a la campanya «Jo també sóc adúltera», de suport a 
María Ángeles Muñoz López, penalitzada per adulteri. colita, 12 de NoveMBRe de 1976.
Revista d’Etnologia de Catalunya    Març 2016    Núm. 41242    RECERqUES
lluita i fixar-los en el flux de la memò-
ria. Comparteixo el que diu Benjamin: 
«és més àrdua la tasca d’honorar la 
memòria dels éssers anònims que de 
les persones cèlebres. La construcció 
històrica està consagrada a la memòria 
dels que han perdut el nom».
Les narratives com eina 
metodològica
La investigació s’ha desenvolupat sobre 
la base dels mètodes i les tècniques d’in-
vestigació qualitativa, donant molta 
importància a les entrevistes obertes i 
en profunditat i l’elaboració d’històries 
de vida. En particular s’han desenvo-
lupat entrevistes en profunditat a unes 
treballadores sexuals (tant locals com 
immigrants) que treballen al carrer 
Robadors, Sant Pau i San Ramon; 
entrevistes semi-estructurades a per-
sones que treballen en associacions 
pro-drets (Genera; Ambit Dona; etc.) 
i a feministes de diferents col·lectius 
(Feministes Indignades, etc.) d’avui i 
d’ahir; entrevistes estructurades a veïns 
del Raval i a tècnics de l’Ajuntament 
(en particular al responsable del pla 
Abits, Agència per l’Abordatge Integral 
del Treball Sexual, que té per objectiu 
impulsar la re-inserció laboral de les 
treballadores sexuals).
La narració ha estat fonamental per 
desvetllar subjectivitats i crear un dià-
leg transversal entre l’entrevistadora i 
les entrevistades, especialment quan 
parlaven les treballadores sexuals (la 
majoria d’elles eren feministes).
(In)conclusions
La prostitució de carrer sembla cons-
tituir el que mauss anomena fet social 
total, és a dir, una situació on «s’ex-
pressen a la vegada i de cop tota mena 
d’institucions: religioses, jurídiques, 
morals i econòmiques» (mauss, 1934). 
Aproximar-se a aquest fenomen 
ha implicat la destrucció de tòpics i 
l’ensorrament de mites relacionats al 
treball sexual. Propietàries de les seves 
decisions, convençudes de lluitar i no 
BIBlIografIa 
Foucault, M. (1975/1992) Vigilar y castigar. Ma-
drid: Siglo XXI.
De Beaivoir, S. (1972/1974) Final de cuentas. 
Buenos Aires: Editorial Sudamericana.
Tedlock, B. (1991) «From participant observation 
to the observation of participation. The emergency 
of narrative ethnography». Dins Journal of Anthro-
pology Research, 47(1): 69-94.
Benjamin, W. (1959/2008) Tesis sobre la historia 
y otros fragmentos. México: UACM.
Mauss, M. (1934) «Técnicas corporales». Dins 
Mauss, M. (1934) Sociología y Antropología. 
Madrid: Tecnos.
noTES
(1)      
«De l’observació participant a la participació 
observant» és l’expressió utilitzada per l’antropò-
loga Tedlock per sintetitzar un canvi de perspec-
tiva en l’aproximació al mètode etnogràfic.
(2)      
El terme herstòria és un concepte utilitzat per 
les feministes des de la dècada dels Seixanta i 
fa referència, entre les seves diverses particu-
laritats, a la crítica de la història documentada 
oficialment.
 n Veïnes del carrer Sant Pau amb una pancarta de suport a les treballadores sexuals. 
livia MotteRle, 26 d’aBRil de 2012.
callar, la majoria de les treballadores del 
Raval volen seguir treballant com putes 
i fer-ho en condicions dignes.
La responsabilitat intrínseca de la 
recerca etnogràfica és aquella que ha de 
contribuir a la co-construcció de signi-
ficats per poder interpretar críticament 
el món. Es tracta sens dubte d’una res-
ponsabilitat política. Considerar les 
pràctiques de protesta, desobediència 
i resistència de les treballadores del sexe 
com a pràctica patrimonialitzable que 
s’ha de transmetre a les generacions 
futures com un tresor, ha estat un desa-
fiament humà i rigorós a l’hora. Un 
desafiament que segueix encara obert 
i que ha valgut i val la pena acomplir. n


Som un barri digne! Etnografia d'una prostitució indignada com fenomen de resistència urbana al Raval

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert