Alpera, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UN TRACTAMENT INUSUAL DE LA MORT EN LA POESIA 
DE V. ANDRES ESTELLES 
Com tothom sap, els dos temes més insistents al llarg de l'obra 
de V. Andrés Estellés han estat, com en el cas d'Ausias March, la 
mort i l'amor. La mort, potser el tema més recurrent, ja se'ns apareix 
des dels primers poemes de Ciutat a cau d'orella (1953), La nit 
(1953-1956) i Donzell amarg (1953-1958), lligada unes vegades a 
l'amor com si fos el revés de la moneda, i altres a la vida diiria, amb 
una immediatesa que li lleva qualsevol solemnitat o transcendkncia. 
D'altra banda, al poemari L'ofici de demb (1953-1960) i a (<Coral 
romput,) dins La clau que obri tots els panys (1954- 1957), el poeta 
ens descriu les morts familiars de la seua infantesa d'una manera ce- 
rimonial, perb sense cap regust literari o emfatic. La familiaritat amb 
quk actua la mort arriba fins i tot a esdevenir una cosa natural i agra- 
dable en algun que altre vers: <<I dos dies després, dol~ament, et mo- 
ries,,. 
Com ja hem dit, a V. Andrés Estellés li complau d'entrecreuar, 
de vegades i a manera de síntesi, la tematica preferida: la mort i el 
sexe indestriablement associats, apassionadament desitjats. Antago- 
nisme i complementarietat, per tant, que podem comprovar perfecta- 
ment sintetitzats en uns versos colpidors de L'hotel París (1954): 
Hi ha els muscles d'Hildegarde, les seues cuixes, llargues 
hi ha els seus pits, hi ha un penjat, hi ha la Morgue, hi ha tant. 
Aquest acabament tan lapidari del poeta: <<hi ha tant), és el punt 
d'inflexió que ens ha portat a atansar-nos a I'ccElegia a Miguel Her- 
nández, al cementeri d'Alacant),, poema no massa conegut de V. An- 
drés Estellés i que reprodui'm tot de seguit: 
64 Reduccions 
I anys. H e  
callat 
mirant 
el 
nínxol. 
H e  
volgut 
inútilment 
repetir-me 
en 
silenci 
un 
vers 
teu. 
He 
sentit 
una 
pena 
invencible, 
com 
un 
Lluís Alpera 
nus 
molt 
vulgar 
a 
la 
gola. 
He 
callat. 
Sols 
llegia 
el 
teu 
nom 
a 
la 
llosa. 
Molt 
de 
temps 
desitjava 
venir. 
Sóc 
ací. 
Dempeus, 
mire 
el 
nínxol. 
Cau un sol molt suau, molt de mel. Els ocells, creuen I'aire. 
Jo 
havia 
de 
venir 
i 
66 Reduccions 
he 
vingut. 
Humilment, 
sóc 
ací. 
Et 
recorde, 
Miguel. 
No 
PUC 
més. 
No podia més ja i he vingut. He creuat el cementiri. 
Finalment, 
he 
arribat. 
El 
moment 
més 
intens 
a 
la 
meua 
existkncia. 
No 
t'he 
dut 
un 
gesmil, 
un 
gerani. 
T'he 
dut 
més 
silenci, 
Lluís Alpera 
Miguel. 
He 
temptat, 
de 
genolls, 
amb 
I a 
mh, 
el 
teu 
nom 
a 
I a 
llosa. 
No m'oblides, Miguel. Jo t'ho pregue. 
L'ccElegia)), tot i ésser datada el 1960, sembla que no va ser pu- 
blicada fins al 1990 dins el conjunt poemhtic <<Quadern públic i no- 
tori)) que, al seu torn, es troba dins Soilcrrrr N Isr rbel ,  volum desi: de 
l'obra completa estellesiana. Hi figuren tamé un poema en homenat- 
ge a Salvat Papasseit, un altre a Pere Quart, una oda a Pablo Neruda 
i, finalment, un cinqui: a Rafael Alberti. El fet de conjuntar tot un po- 
emari amb referkncies literhries pot ser considerat com una prhctica 
habitual en Estellés, que arriba a esmentar més de 60 escriptors de la 
literatura universal al llarg de la seua ingent obra. En la present ele- 
gia la referkncia literhria sembla més bé conjuntural i d'un dramatis- 
me ben intens. 
La visita que realitza Vicent Andrés Estellés al cementiri d'Ala- 
cant sembla respondre a una mena de promesa solemne que el poeta 
arrossegava des de feia bastant de temps: c<He/vingut,/Miguel Her- 
nández,/ací/on/jeus,/com/volia/fa/molts/ De ser així, com un 
repte o una promesa que el poeta de Burjassot s'autoimposa, podrí- 
em dir que la nota de solemnitat -una solemnitat dramitica- seria la 
nota dominant del conjunt del poema. Una solemnitat tant en el seu 
68 Reduccions 
conjunt com en l'estructura poemitica, íntimament relacionades. 
D'aquí, el tiphs singular de versificació que triari V. Andrés Estellés 
per a l'ocasió: la verticnlittit, una estructura mktrica que possible- 
ment el poeta no havia utilitzat fins aquell moment. 
L'estructura de la verticalitat podria estar condicionada en 
I'ccElegia)) per l'estructura versificadora establerta t/ priol-i en la 
ment del poeta per la imatge o la impressió del vial dels xiprers que 
porten al cementiri alacantí. Estellés hagué de recórrer, en febrer de 
1960, possiblement a peu o en cotxe més lent del que es condueix ac- 
tualment, un llarg vial estret d'alts i solemnes xiprers. Preimbul, 
doncs, d'impressionants xiprers que, a la forca, i coneixent la singu- 
lar sensibilitat del nostre poeta davant la mort, hagueren d'impactar 
en la seua ment. 
Davant de tot el que hem dit, ens aventurem a suposar la prefigu- 
ració amb qui: V. Andrés Estellés aborda la confecció del poema en 
la seua estructuració definitiva: disposicio vertical d'un vers = un 
mot, jugant així al monosil~labisme, opció estilística que permet el 
catali. Utilitzem el terme prefig~rrnció perquk creiem que és el res- 
sort que condueix el poeta a trencar la seua practica habitual versifi- 
cadora. 
D'aquesta estructura vertical, podríem treure els següents con- 
tinguts: 
1.  El símbol del xiprer presideix i configura, de manera implíci- 
ta, el to i la solemnitat ascktiques al llarg del poema. I diem de mane- 
ra implícita car el mot xiprer es troba deliberadament omks al poema 
donat que forma part de la mateixa estructura visual del poema. 
2. Hi ha un clar contingut de desig mític: el tema bis ic  és  la mort 
relacionada amb el jo  del poeta, reiterat amb dramatisme i afirmació 
al poema. 
3. L'estructura vertical no sembla afavorir la dicció poktica habi- 
tual en V. Andrés Estellés: el col~loquialisme i la narrativitat. 
Possiblement, V. A. Estellés trenca per primera vegada amb els 
parimetres habituals amb qui: versificava -vers allargat, sonets, ale- 
Lluís Alpera 
xandrins, etc.- per configurar formalment I'estructura vertical mo- 
nosil.libica, tot i fer-la coincidir amb un contingut narratiu, col.10- 
quial, intensament dramatic de I'expressió poktica, en íntima contra- 
dicció, car la narració es construeix més sobre una estructura 
horitzontal i sintagmatica que no pas sobre la verticalitat del para- 
digma. 
Una prova de la contradicció estellesiana de qui: parlem la tro- 
bem al primer vers horitzontal: cecau un sol molt suau, molt de mel. 
Els ocells, creuen l'aire,,, com un llarg parkntesi descriptiu, innega- 
blement més líric, en qui: el poeta, a propbsit, decideix canviar I'es- 
tructura vertical per I'horitzontal. Aquesta contradicció estructural 
és, en definitiva, un reflex formal de la prbpia contradicció del poeta 
a I'hora de configurar la seua creació, i aixi podríem veure-la també 
reflectida dins el capítol de subjectes i d'objectes directes i la relació 
entre tots dos. 
El subjecte practicament monografic al llarg del poema és la pri- 
mera persona, o siga el poeta Vicent Andrés Estellés, amb tan sols 
tres excepcions: ecsol,,, ccocell>,, al vers que hem anomenat parkntesi 
descriptiu i la inversió súbita del darrer vers en qui: el poeta canvia el 
ecjo,, pel cctus: ccNo m'oblides, M i g u e l ~ .  Si potenciem la relació sub- 
jecte-objecte directe ens trobaríem amb una relació ecmítica,,, o siga 
de desig, que configuraria cadascuna de les relacions gramaticals en- 
tre subjecte i objecte directe: ccJo desitge el nínxol>,, ccjo desitge un 
vers teu,), ccjo desitge (llegir) el teu nom),, etc. En definitiva, podrí- 
em sintetitzar el desig estellesia així: <<Jo invoque la presi:ncia de la 
mort a fi de comunicar-me amb Miguel Hernández,,. La qual cosa, 
de ser aixi, ens conduiria a una altra contradicció: Vicent Andrés Es- 
tellés, un dels poetes vitalistes més exultants que coneixem, no li 
quedara cap altra alternativa, després de I'obligació moral que s'im- 
posa, d'enfrontar-se amb la mort malgrat el que aixb li suposa: <(Fi- 
nalment, he arribat,,. 
D'aquesta manera, amb convicció i humiltat, el poeta V. A. Este- 
llés es troba per fi davant la tomba de Miguel Hernández, davant la 
mateixa mort. Perb ho fa practicament desemparat, amb escassa pre- 
Reduccions 
paració, tal vegada per la mateixa conjuntura dramitica que se li pre- 
senta: <<El moment més intens de la meua vida,,. Segurament per 
aixb el poeta se sentiri incapaq d'oferir un <(gesmils o fins i tot de re- 
cordar un sol vers de M. Hernández que li permeta trencar el silenci 
davant la tomba i establir així un dialeg amb el poeta d70riola .  
Al final del poema presenciarem un canvi radical en l'estructura 
mítica o funcional: <<No m'oblides, Miguel. Jo t'ho pregue,,, on el 
poeta mort, M. Hernández, arriba a usurpar les funcions de subjecte 
<<viu,, mentre que I'objecte directe que en general era la mort es 
transforma en el <<jo>> del poeta. Sintagma poktic, doncs, que sintetit- 
za simbblicament la gran preocupació --i contradicció- escatolbgica 
de Vicent Andrés Estellés. 
Hem pogut comprovar al llarg d'aquesta nota com el present poe- 
ma de V. Andrés Estellés esdevé una clara excepció d'allo que la crí- 
tica li assenyalava en el tractament de la mort: la familiaritat, la im- 
mediatesa, la manca de to emfitic, etc. Com hem pogut constatar, 
ens trobem ben lluny d'aquella mort que esdevenia una cosa natural i 
dolqa que hem esmentat al principi: a1 dos dies després dolqament et 
mories,,. Ara, pel contrari, amb la present Elegia a Miguel Hernán- 
dez, escrita fa trenta-quatre anys, la mort és una conjuntura dramiti- 
ca que esdevé un compromís moral ben difícil d'assumir i que el po- 
eta ho f a r i  tan sols per la devoció i el respecte que tenia per Miguel 
Hernández. compromís que el mateix V. A. Estellés hauria de tornar 
a assumir, aquesta vegada, d'una manera definitiva davant la seua 
prbpia mort. 
L ~ u i s  ALPERA 
Lluís Alpera 


Un tractament inusual de la mort en la poesia de V. Andrés Estellés

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert