Salvador Corros, Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert


La casa Barbey té molta llum natural, que entra pels 
nombrosos vitralls. Raspall emprava els vitralls amb 
gran profusió de recursos tbcnics, que generalment 
DCSCRIPCI~ foren executats per l'obrador dels Oriach de Barce- 
lona. És un dels pocs arquitectes que dissenya perso- 
Edifici de planta concentrada estructurada en semi- nalment bona part dels vitralls dels seus edificis. El 
soterrani, planta baixa, pis i golfes. A la cantonada vidre transparent i el plom són els dos principals 
nord-llevant hi ha una torre-mirador de planta rec- elements en la seva obra, el vidre de color, si bé hi 
tangular que sobresurt de la teulada. La coberta és apareix, és utilitzat com a contrapunt. 
estructurada en quatre nivells: al costat nord d'una En la seva obra vitrallistica és remarcable l'ús abun- 
vessant; la part central, a dues vessants escalonades dant del vidre americi, (creat per l'americh Tiffany, 
i coronada per una reixa composta i en forma de T. que cercava l'obtenció d'un vidre amb la intensitat 
En totes hi ha teules vidriades de diferent color que de color medieval i la textura irisada i metiil.lica dels 
dibuixen formes geomi:triques, i al costat sud esta vidres orientals antics) i el recurs a les qualitats del 
coberta de terrat amb pi:rgola-tendal. En les faganes vidre catedral (vidre llis per una cara i lleument 
hi ha paredat capserrat amb pedres de grans dimen- irregular per l'altra, que dóna textura i vibració a la 
sions, coronat per una sanefa ceramica vidrjada en llum) o les cibes (vidre en formade disc, amb gruixos 
greca que valora i emmarca els buits i que es repeteix diferents que forma cercles conc~ntrics de diferents 
en el moment en qui: la torrassa sobrepassa la línia intensitats de color donades per les diferbncies de 
del rhfec de larestade l'edifici. La separació entre les gruix, el centre sobresurt i el color és més intens. 
plantes soterrania i baixa queda assenyalada per una 
verdugada de totxo. La resta de faganes estan amb 
estuc llis de color phl.lid, excepte la torre que té BIBLIOGRAFIA 
carreuada. En la faqana sud hi ha un rellotge de sol, 
que emmarca una finestra de ventilació de les golfes. CUSPINERA, L. La Garriga, guia arquitectonica. 
Tot ell esta fet de trencadís que dibuixa formes La Garriga, 1978. 
geombtriques florals. Enla fa~ana  deponent hi ha un FONTBONA, F. i MIRALLES, F. DelModernisme 
Sant Jordi de trencadís, cavalcant i matant el drac. al Noucentisme 1888-1917. Histbria de 1'Art 
De l'interior es pot destacar la salamandra-llar de Catal&, volum VLI. Edicions 62, Barcelona 1985. 
foc, amb aplacat de trencadís de dibuixos florals amb PI DE CABANYES, O. i CATANY, T. Cases 
dues flors i botons estriats ceramics; en el menjador, Modernistes de Catalunya. Edicions 62, Barcelo- 
la llar de foc, amb un important treball de ferro i na 1992. 
trencadís, coronada per un gran escut de Catalunya VILA-GRAU, J. i RODON, F. Els Vitrallers de la 
Modernista. Ed. Polígrafa, SA. 
F I T X A  
Nom científic: Pnlaeoloxodon nntiquus 
(Falconer i Cautley), 1847 
SistemLtfca: Cordats, Mamífers, Proboscidis, 
Elefintids. 
Nom comú: Elefant antic. 
Museu de Granollers: Núm. Inv. 5698, 9843 i 
DESCRIPCI~ I PALEOECOLOGIA 
(FALCONER I CAUTLEY), 
L'elefant antic (Palaeoloxodon antiquus ) és un I 
elefintid fbssil quaternari trobat a diferent 
d'Europa, entre els que cal incloure el Vall 
restes fbssils més antigues d'aquestelefantco 
ncn a la base del Pleistocb MitjB (700.0 
d'anliguital), i les seves troballes es succeeix 
llarg de tot aquest estatge. La seva extenció coin 
deix amb el límit del Pleistoci: mitja- Pleistoci: supe- E. (Palaeoloxodorz) aiztiquus. En Soli i Sabarís 
rior, i per tant amb l'inici de la darrera glaciació (1957), D. de Mas (1981), Llobet (1986) i Estrada 
quaternhria (Würm, 125.000 anys). (1993) apareix determinat com a E. (Manzmuthus) 
Les restes fbssils d'aquests elefants han esta migenius. Tot i tractar-se d'un molar gens d 
dcs en difcrents indrets i moments del Ple , la qual cosa dificulta la determinació), 
mitjA, coincidint amb situacions climatolb rfologia dels plecs del molar la determinació 
si~nilars al climaactual deles nostres latituds. ta peqa és P. antiquus. La confirmació 
aqueht pcriode l'eleí'ant antic conviu amb ació d'aquesta troballa com P. anti 
esphc~es de fauna fbssils com rinoceronts, cbrvols, plica la revisió de l'antiguitat de la terrassa alta del 
bous salvatges, osos,etc. La vegetació, que ocupa Congost. 
una paleogeografia prhcticament idkntica a I'actual, 
té un gran desenvolupament forestal amb espkcies 
comunes avui en dia, com diverses formes de pins, OLAR DE PARETS DEL VALLES, NUM, INV, 9843,  
alzines i roures, freixes, oms, faig, abet, boix, etc. 
Les restes dipositades al Museu de Grano1 A. Tamayo a finals dels a 
rresponen a diferents troballes realitzades museu per intervenció del Dr. 
d'aques(s darrers 50 anys en les terrasses trobar en la terrassa de 15 metres 
quaternaries del riu Congost i Tenes. nes en materials del PIeistoci:, mentre es feia un 
rebaix de terres entre la carretera i la fabrica "Climax"; 
va aparkixer en mig de materials sorrencs. No hi ha 
MOLAR DEL FORN DE L'ESTRELU, PALOU, GRANO. cap cita bibliografica anterior. Aquest molar presen- 
LLERS, NUM, INV, 5698,  ta un inici de desgast que afecta als primers plec 
inació final d'aquesta peqa és P. nntiquus. 
Recuperat pel Dr. Salvador Llobet I'any 19 ació de la determinació d'aquesta tr 
terrassa de 15-20 metres del Congost a 13 me . antiquus implica la revisió de l'antigui 
profunditat cn el pou d'en Colomer, Estrada (1 assa alta del Tenes. 


Casa Barbey

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert