Triadú, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA POESIA DE SEGIMON SERRALLONGA 
L'obra pobtica de Segimon Serrallonga és cara de veure. Aixb 
passa per voluntat del poeta o almenys per una certa, bastant forta 
voluntat d'abstenció. De publicar, vull dir, així com de participar a 
les convocatbries habituals de premis de poesia. Quan va sortir el 
seu únic llibre fins ara, Poemes 1950-1975 el van castigar amb el 
premi Crítica de la revista <<Serra d'Orn, perb és un premi, impor- 
tant, que els poetes que publiquen durant l'any s'exposen a tenir-10, 
sense presentar-s'hi. Ja fa vint anys d'aixb, i dels primers poemes 
publicats en aquell llibre ja en fa cinquanta. És ben clar que no ve 
d'un dia. Abans, el poeta havia publicat un llibre breu, Eixarms, satí- 
ric, per conjurar espectres vivents, del qual diu que a ell li va anar bé 
i que (<sol no es pot entendre i acompanyat s'entén difícilment,); o si- 
gui que va haver de publicar la resta. No pas tota, perb; de fet el poe- 
ta accedí, afalagat, a <<treure's un pes de sobre), publicant una mica 
més de la meitat dels cinc-cents poemes que tenia ama. 
Les causes de tanta i tan perseverant retenció a l'hora de publicar 
poesia (no a l'hora d'escriure'n, poca o molta) deuen ser més d'una. 
Hi ha, 6s clar, caqada al vol, aquesta capacitat de créixer en densitat 
i, doncs, de reduir presbncia (hi tocava qui s'empesca el títol de Re- 
duccions!); per6 ell mateix veu en el fet de no publicar la falta d'e- 
moció i reconeix que la por de quedar malament (<no era l'únicas. 
Com a crític, sempre he mirat de fer molt cas del que diuen alguns 
poetes, -no pas tots, valga'm Déu- d'ells mateixos. Sé que cal 
partir d'aquesta base, és a dir d'allb que té d'autobiogrhfic i fins i tot 
d'autocrítica l'acció del poeta, per a, si escau, anar a un suposat més 
enlla a dir-hi la meva. Així, si m'aturo en un poema, un sonet, titulat 
L'acció, VI i hi trobo, dins el seu caient irbnicament foixih, un vers 
que diu aque tot seria dens o no seria)), alguna cosa d'ell em fa ado- 
nar que en la seva idea hi ha una voluntat que es desborda de l'hmbit 
del poema i es compromet en un projecte dels que fan vida, o en una 
realitat permanent que és carn i sang, esperit i cos del que el poeta 
pren de la vida perqub sigui poesia. No dic pas que el poeta se I'hagi 
cercat i assumit com a total aquesta formulació, ni cal. Perb a mi com 
228 Reduccions 
a lector m'ajuda a entendre tota la seva poesia, de la qual sé que no- 
més serh si és densa. Perb és provat que en un conjunt líric no hi ha 
densitat sense tensió. Així, trobo tens el poeta en la concepció de la 
seva poesia, en l'afrontament amb el poema. Llavors, la tibantor es 
despla~a peu d'obra, entre els poemes, i no podia ésser altrament, 
mentre les imatges -1'imaginari és l'aliment essencial d'aquesta po- 
esia- s'aguanten formant un arc tens a punt de disparar i alhora clau 
de volta del poema. Mentrestant, tot tendeix a la verticalitat, és a dir 
a l'impossible. Tot plegat va més enllh del cctrobar c l u s ~ ,  que jo con- 
sidero tan característic d'una ben singular i bona poesia contemporh- 
nia de Vic i el seu entorn geogrhfic. 
Perb als poemes de Segimon Serrallonga recollits a Poemes 
1950-1975 (apareguts I'any 1979) hi ha més que aixb, 4 'acord amb 
la divisa goethiana d'estimar l'impossible: hi ha una gran i compre- 
nedora proposta del que jo anomenaria (amb una mica de cctrobar 
c l u s ~ ,  ho reconec) una mística alternativa. Reconec que de bon antu- 
vi, recórrer al terme fa por, almenys des de Verdaguer en@. En Riba 
havia advertit seriosament sobre 1'6s gairebé sempre indegut, per 
confusionari i demagbgic, de la paraula, a propbsit sobretot, de la 
poesia religiosa per a festivitats. Tanmateix, vés a saber qub li va 
agafar, al poeta dels Vint sonets que va portar al Collsacabra (des- 
prés Salvatge Cor) i a tocar de 1'Esbós de tres oratoris, -amb els ver- 
sos dels incipients, ensotanats poetes del seminari de Vic. I podem 
preguntar-nos, -jo ho he fet sovint, amb els anys- de qub li va venir 
al poeta de la raó il.luminada, J.V. Foix, de perdre les claus entre na- 
dals i caps d'any prop d'aquella mateixa arreplega de solitaris amb 
delers de jovenga i ccesperveradament)), com diu Serrallonga. Entre 
tots cercaven, entre tots trobaven. Sense oblidar els Eixarms (els 
exorcismes, tornant a Verdaguer) encara que només conjuressin al- 
guns gramatics. El poeta vol poders, perqub un temps de mhgia el va 
" dotar per a sempre. 
D'altra banda, hi ha la cultura, per a ell ccparaula viva*; es a dir, 
cultura directa, tothora operativa i actuant. Contra aquesta f o r ~ a ,  que 
pot esdevenir autosuficient i abraqar la vida, el poeta oposa la seva 
innockncia, la seva reserva natural d'origen propi. En aquest sentit, 
b Joan Triadd 229 
jo gosaria dir que en parlar de la poesia de Segimon Serrallonga no 
hi escau parlar d'influbncies: cal parlar d'admiracions i de contem- 
plació. La seva actitud intel.lectual no és com la d'un humanista que 
trasllada recursos i expandeix una saviesa comentada, d'escoliasta, 
també admirable, que evita el desencís d'haver llegit tots els llibres. 
Els tractes del poeta amb allb que en sentit general anomenem cultu- 
ra són d'aquell que pacientment remunta sempre riu amunt, contra- 
corrent, per tal d'arribar a trobar les fonts, i aquí la natura té un paper 
molt important, decisiu, perqub ja és font ella mateixa, com ho és la 
llengua. Hi ha dos poemes en una mateixa pagina (i n'hi ha tot d'al- 
tres al llibre) que envesteixen aquest tema cabdal: El poeta hi aboca 
el seu sentit de l'alegria més oberta i ardent a l'encontre de ((la llen- 
gua dels homes,, i enfront de la mort, definida pel títol d'un dels poe- 
mes: <<Diuen temps ha que tot fou dit>>, i esmenta d'un cop Blake, 
Apollinaire, Pindar i Petrarca. En fa un rephs alegre i positiu; potser 
perqub és conscient i ho assumeix, que ha respost com un home, és a 
dir com un poeta, a tot el que ells li han pogut donar, en forma de 
propostes fetes i de preguntes obertes. Hi ha una confianqa mútua 
que fa dels morts poetes vivents, nous, i aixb és garantia que ell tam- 
bé serh nou cada vegada que farh un poema, que donara fe d'ell ma- 
teix, i en llengua seva. 
M'és difícil tornar a empendre la lectura crítica, concreta, del lli- 
bre publicat fa més de vint anys, mentre que de la seva relectura no 
critica he passat cap al poeta, sense conbixer gairebé res de la poesia 
que deu haver escrit posteriorment. Perb confesso que estic con- 
venp t  que aquestes reflexions de segona (a estones tercera) lectura 
són valides. També ho crec del que vaig escriure aleshores, a frec de 
llibre, en calent, com aixb: <(La comunicabilitat d'aquesta poesia es 
fa per elevació, perqub el seu fet és de dir, no d'explicar. 6 s  el resul- 
tat alquímic d'un trasllat d'elements que el poeta treballa al seu dins 
i que tradueix en poemes. No són impressions disperses, sinó vivbn- 
cies anellades, conseqiibncies directes d'una capacitat específica 
d'estimar, de sofrir i de recordar míticament. Aquesta capacitat 
abassega tota la persona, perd li respecta refinadament la lucidesa. 
No li permet que se li negui res per manca de penetració>>. I no em 
Reduccions 
deixava d'esmentar <<la natural direcció cap a la metafísica)); ni els 
poemes ccexposatsu en tres versions, fruit de l'alquimia o els poe- 
mes-astre que no s'han apagat, i assenyalava tres lectures: la biogrh- 
fico-elegíaca, amb l'estupor de viure; la reflexiva del poeta-mirall i 
l'aventura d'escriure, i la del somni i el foc contingut que crema amb 
el poeta. En un estudi sobre el mite del foc o del progrés, Serrallon- 
ga, justament, assenyalava en Goethe <<la voluntat de posseir en viu 
la profunditat histhrica de la cultura,. Aquesta és la concepció de la 
cultura que a ell li ho permet tot. I aquí faig meva l'afirmació de Joa- 
quim Molas a la seva eccarta a l'editor)) que feia d'introducció a Poe- 
mes 1950-1975: <<De fet, la poesia de Serrallonga constitueix una 
aventura plantejada en termes absoluts)). Heus ací, doncs, un rephs 
joiós en clau de passat, per als seus setanta anys, encarat a la pesan- 
tor i a la grhcia que s'esperen. 
JOAN TRIADU 
Maig de 2000 
Joan Triadú 


La poesia de Segimon Serrallonga

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert