Farré Sostres, Julià

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Gimbernat 1996 (*), XXV, 113-116 
NOTA SOBRE EL SANT HOSPITAL DE TREMP 
Julid FARRE i SOSTRES 
SITUA CIO 
L' antiguitat d'un Hospital comarcal com el de Tremp tC interbs no tan sols per 
la dada de la seva fundaci6, I'any 1521, sin6 tamb6 per les difícils condicions d'una 
comarca mes aviat pobra, allunyada i desproveida de medis de comunicació, fet 
que li dona un especial relleu entre els escassos hospitals tant poc freqüents en 
aquell segle fora de les grans ciutats catalanes. Cal afegir que el concepte 
d'hospital era una instituci6 caritativa, més que realment sanitkia. 
L'antiga Vila de Tremp, situada al centre de la Conca de Tremp, en un repla 
enlairat a una altura de 468 metres, a la dreta del Noguera Pallaresa. Forma 
part de la Comarca del Pallars Jussi de la que n'Cs la capital histbrica. La Conca 
forma part de la depressi6 de la Catalunya pirimenca,oberta entre les serres 
interiors del Pre-pirineu, i que esta limitada pel nord pel pas de Collegats i ben 
delimitada pel sud pel Montsec com a pas natural que des de molt antic van 
mediatitzar les seves condicions de vida i climatologia, a diferbncia de bona part 
de la resta del Pallars Jussi. Els hiverns són boirosos i freds, perb menys afectats 
que la resta de Pallars, mentre que els estius s6n de forta calor. 
En conjunt l'antic planell de la vila estava dividit --a l'bpoca descrita-- en forma 
de creu que distribu?a en sentit perpendicular el carrer de Capdevila i Soldevila i 
en sentit horitzontal el carrer de Peresall i una prolongaci6 cap al carrer del 
Forn on estava situat l'antic Sant Hospital. Al centre de1 carrer hi ha un edifici 
antic, casa la Gavatxa, que fa creure que era un centre important. La vila estava 
tancada per tres portals i per acord del Consell del mes &Agost del mateix any 
L521 es deixa obert tan sols el de Peresall, per temor a les epidbmies, al mateix 
temps que es prenien diverses mesures sanitaries per evitar el contagi, establint 
una quarantena o purgada. 
Per les dades del Dr. Grima es coneix en la mateixa &poca (Llibre dels Comtes, 
Arxiu del Sant Hospital) que a Tremp "hi son domiciliats vint cases de cavallers, 
molts doctors i juristes, doctors metges i altres artistes en totes les facultats, de 
tal manera que no hi ha membria d'homes que jamai ha estat necessari fer venir 
d'altres ciutats ...." Aquesta dada correspon a unes dbcades desprts, quan el 
mateix Grima corrobora que "havent en dita ciutat un Hospital amb una renda 
folgada poguent dir-se que l'Hospital general d'aquestes terres, ja que en ell 
s'admeten pobres d'arreu, donant 10 necessari ..." 
LA FUNDACZO 
El Sant Hospital estava situat al carrer del Forn i prop de la casa la Gavatxa, on 
hi havia el Forn del Comú, en front del que es va edificar el Sant Hospital. El 
motiu el conta el mateix fundador el Dr. Jaume Filella, que era fill de Tremp, els 
pares hi vivien i hi va fer els primers estudis. DesprCs es va traslladar a Lleida 
per cursar la carrera eclesiktica, es trasllada a Roma amb ckrecs i despres a 
Barcelona on va ser canonge i va obtenir diferents beneficis i la mCs alta dignitat 
del seu Capítol. 
El mateix Dr. Filella justifica en l'acta fundacional el motiu que el porta a erigir 
l'Hospita1: El temor a les epidhmies i la pobresa del país (l'epidCmia de 1560 que 
va assolar Barcelona), i per ser "el lloc de la seva phtria i per 1' afecte a la seva 
família i als avantpassats"...". I que a pesar de no contar mes de cent cases, era 
posseidora d'EsglCsia Col.legia1 amb vuit canouges i molts beneficiats ... Que 
deshores hi havia unes deu cases de nobles o gentils homes, rics hisendats, 
molts comerciants, botiguers i artesans de diferents oficis". Esmenta tambC que 
"la població estava fortificada amb muralles, torres o fossars o valls i era 
senyoriu del Bisbat d Urgell, amb la facilitat d'bser franca de tributs ..." Justifica 
les condicions climhtiques, la seva producció i riquesa, cosa que l'inclina en 
comtes d'altres viles i ciutats mes importants. 
El Dr. Fiella fa donació de tots els seus bens, a part &una Causa Pia amb una 
renda anual de cent lliures per les donzelles casadores. Va ser feta pel notari de 
Barcelona Joan Vilana i el repartiment de les quantitats consignades han de ser 
distribuides pels administradors. Els administradors estan formats per un 
Canonge i un Beneficiat, que han se ser nomenats pel Capítol i el Cbnsol en Cap 
i Cbnsol Clavari, que haguCs sortit aquell any, i han de fer I'elecci6 cada any, el 
25 de Juny (festa del seu Patr6). Perb en el cas que sobrevisqui el seu nebot 
Bernat Soler, vol que aquest sigui administrador vitalici i aleshores tant el 
Cbnsol com els demes tan sols han de servir un any cadascun i perqub el seu 
nebot sigui remunerat com Cs el seu desig, disposa que tambC es donin a la seva 
filla o mes, dues-centes lliures a cada una. 
Els nombrosos beneficiats de la Col-legiata i els Cbnsols han de gaudir de la 
seva confiansa reafirmant per ell les atribucions perquC jamai es poguCs 
malversar el seu llegat. 
La distribució del llegat de cent liiures pels administradors es reparteix en una 
quarta part per roba, llits i demes. Una part per missa quotidiana a la capella de 
l'Hospital, altres 10 lliures per 12 aniversaris anyals, una part per l'hospitaler i 
l'hospitalera i l'altra meitat restant per les coses que més convinguin referents 
als malalts. 
Es constitueix una dotació en relació a la quantia dels seus interessos en forma 
de censals: de 100 lliures de pensió, un de 50 lliures, un altre de 50 i un de 25, els 
tres censals sobre el General del Principat de Catalunya. 
Resten altres censals sobre els bens de M. Filella i la neboda Aldonsa Tort, una 
part de l'escribania del Verger (vegueria de Lleida) i una altra de 34 lliures de 
pensió. 
Especifica que en cas de disminució de les rendes, disposa que es vagin reduint 
les assignades per dots de donzelles; si les rendes disminueixen tant, que es 
rebaixin del nombre de misses. 
La condició per l' admissió al Sant Hospital és per acollir els pobres tant homes 
com dones, als que es doni habitació, amb llit i roba per dormir i a mes taula per 
menjar del menjar que recaptin d'almoines, perb amb l'avinentesa de que si 
tenen bona salut, tan sols poden romandre tres dies a la casa, per evitar que es 
puguin aprofitar "gallofres i belitres". 
Perd en el cas d'estar malalts, se'ls ha de donar menjar i assistbncia del metge i 
medecines segons s'acostuma fer amb les persones de la població. Aquest fet és 
singular en la situació dels hospitals de l'bpoca, que tenien una nul-la dedicació 
per part del metges. 
L'entrada a l'Hospita1 era per una arc de volta ampli que quasi ocupava la fasana 
de l'edifici, amb tres sales al llarg del mateix. A la dreta de l'entrada estava 
situada la capella, que sobresortia cap a la plasa que dóna al carrer del Forn. Per 
la part posterior dóna a la vall que havia estat una de les torres de defensa en 
direcció nord. L'edifici era allargat per la manca d'espai i les seves condicions 
estaven marcades per la prbpia ubicació, en especial pel que fa a una bona 
aireaci6, per mCs que la ciutat no era mancada de cabal d'aigua. 
SITUACIO POSTERIOR DE L'HOSPZTAL EN RELACZO A LA COMARCA. 
DesprCs de la seva fundació el Sant Hospital va continuar afavorint la situació 
dels pobres i també dels malats, i mCs quan a partir dels anys següents apareixen 
els brots epidemics que assolen tot Catalunya, en part per propagació de la 
Provenw i del Llenguadoc a meitat del segle XVII, que va provocar una 
disminució de la població entre un L5 a un U) per cent. 
Perb els esdeveniments en relació a I'Hospital tenen una relació amb el 
poblament i sobretot amb la situació que van provocar les prolongades guerres, 
privacions i en especial les epidtmies. 
Com exemple es pot dir que en relació a la població del Pallars Jussi, el fogatge 
de 1553, justament proper a la fundació del Sant Hospital dóna una xifra de 2.017 
habitants, que potser és mes propera a les darreries del segle anterior que no pas 
desprts, en que van haver-hi agregacions de petits poblaments propers. Dada 
que ens dóna una migrada densitat de 1.85 habitants per km. quadrat. 


Nota sobre el Sant Hospital de Tremp

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert