Carmona i Cornet, Anna M.

Gaspar García, Ma. Dolores

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ma DOLORES GASPAR I GARCIA 
ANNA MI CARMONA I. CORNET 
APORTACIO A LA FARMAC I A  I A LA MEDICINA DEL FARMACEUTIC 
CATALA QUET I PUIGVERT 
1V C o n g d s  d 8 H l s t b r i a  d e  la M e d i c i n a  C a t a l a n a  
Poblet ,  7-9 de j u n y  de 1985 
Actes, Vol. I 

Va nbixer, el Dr. Quet, a l  poble barceloní de Santa Susanna de Pineda, 
el 9 de gener de 1826. 
Els seus pares, En Manuel Quet i Ginestar i N'Antbnia Puigvert i Roura, 
es van trasl ladar a Mataró, on el jove Quet va real i tzar els seus estudis 
a les Escoles Pfes, i quan tenia 15 anys va obtenir el grau de Batxi l ler(1).  
Es desperta en e l l  una afecció molt gran a les ciencies naturals i 
aixb, potser, el va impulsar a real i tzar els estudis de Farmicia, per l a  
qual cosa es va matr icular I 'any 1845-46; el nou p l a  d'estudis integra l a  
Facultat de Farmecia dins de l a  Universitat (2) on va acabar els seus estudis 
obtenint el grau de l l icenciat en Farmhcia el  18 de juny de 1851, després 
d'haver real i tzat els dos anys de Practica farmachutica a I'apotecaria d fEn  
Raimon Fors i Cornet, a l  carrer de la  Platerra, 30. 
Persona de gran act iv i tat  v i ta l  i moltes Inquietuds, va fundar i va 
d i r i g i r  una publicació que, com es pot l leg i r  a l a  portada del primer número, 
s'ocupava de defensar "las derechos, intereses y consideraciones de las respecti- 
vas clases de 10s sefiores profesores de Ciencias Médicas. Revista de 10s 
diarios de Medicina, Cirujía, Farmacia, Ciencias Físicas y Naturalps (3)". 
Constava d'unes quantes seccions: terapbut ica, farmacia practica, higiene, 
obstetricia, medicina i farmacia legals, toxicologia, re ia ls  ordres que feien 
referencia a ambdues facultats, varietats, bibl iograf ia,  anuncis i treballs 
acsdbmics. 
Es va imprimir a Barcelona, des del febrer f ins  a l  desembre de 1854 
amb el s igni f icat iu tFtol de "La Alianza Farmacéuticornedica" i tenia per 
objectiu agermanar totes dues professions. 
Des del gener de 1855 canvi& el seu t f to l  pel de "La Alianza médica", 
ignorant-se les raons d'aquest canvi, j a  que se segueix amb el mateix objectiu 
que s 'havia proposat en I 'abans esmentada En aquesta segona 
etapa, Quet i Puigvert comptava amb l a  cooperació dels diferents professors 
que havien pertangut a l a  redacció de "La Abeja M6dicaW. 
L ' a d r e ~ a  del director era al  carrer de l a  Plateria, 24, f ins  el  febrer 
de 1855 quan la  redacció es trasllada a la  Rambla de Sant Josep, 13. Els 
darrers números es publicaren a Madrid, i l a  redació es va adregar a l  carrer 
de I 'Estel, 17. Va deixar de publicar-se el desembre de 1856, potser degut 
a problemes econbmics, per manca de subscriptors. 
A més de d i r i g i r  amb una gran digni tat  I 'abans esmentada publicació, 
no va deixar d'acomplir l a  seva professió i una prova d 'a lxb que diem es 
llanomenament que va Csser objecte per par t  de 18Ajuntament de Barcelona, 
el 8 d'agost de 1854, com a farmacht ic  de districte durant I'epidkmia de 
cblera morbo que va pa t i r  l a  c iutat  el maig del mateix any. 
En 1855 es trasl lada a viure a Madrid i el gener de 1858 I'elegeixen 
ind iv idu de número del Caldegi de Farmacbutics de l a  capital, presentant 
aquell mateix any una extensa membria que porta et títol de "Medidas y 
Pesas espafiol as; su dicordanci a, su uniformidad y su correspondencia entre 
s1 y con las métricas francesas". 
A l a  primera pagina d'aquesta membria es presenta com q'ex-sustituto 
de l a  Cátedra de segundo afio de la  Facultad de Farmacia de Barcelona, 
redactor y director que fue de la  Alianza e I lustración Médicas, y socio 
de var ies corporaciones  científica^'^. 
Aquesta interesant membria era un dels cinc projectes que va publ icar 
des de 1853 f ins  a 1856, i que fan referencia a I 'administració general de 
Igstat i també a qüestions d ' i n te r i s  per a metges i farmaciutics. 
El primer projecte, i que havia estat publicat a "La Alianza Farmaceutico- 
médica" el 1854 s'ocupava de l a  legislació dels professors de l a  Ciencia 
de guar i r ,  i per e l l ,  S.M. l a  Reina va expressar el seu reconeixement en 
l a  Reial Ordre de 5 de juny de 1855. En Quet I ' hav ia  remes a l  Gobern junt 
amb un exemplar de l a  seva publicació, quan s'estava debatint l a  l l e i  de 
sanitat de 1855 (4). 
El segon projecte tracta d'una reforma del Codi penal espanyol. El tercer, 
t racta de l a  Innovació o reforma del sistema monetari i de comptabilitat. 
E l  quart t6 un cert tarhcter sanitar i  a l  tractar el tema de I'empedrat 
públic, deixant entreveure raons dthlglene i contaminació, a més de just i f icar 
amb dades i exemples, l a  nuessi tat  de senyalitzar els carrers, evitant l a  
manca de control i el pe r i l l  públic que suposa pels vianants el fet de que 
f ins i 161 a ls  carrers mCs estrets de l a  ciutat  se circul6s per totes dues 
direccions. 
I el  cinqub va Csser e l  j a  esmentat sobre uniformitat de pesos i mides 
espanyoles, prenent com model el sistema mbtrlc decimal, aportant nombroses 
dades sobre I 'anarquia regnant en aquesta quest ió, j a  que cada provincia. 
i cada regió espanyola tenia les seves pr6pies mides, molt diferents entre 
si ,  i aquest fet repercutia sobretot a I ' imb i t  sani tar i ,  tant pels metges com 
pels farmacbutics, tant pel que fa  a l a  dosificació com a les fórmules magistrals 
Perb l a  seva veritable vocació va ser l a  docbncia per l a  qual cosa 
va fer  els estudis de doctorat a Madrid, obtenint el grau de doctor el 7 
de desembre de 1860 i a l  1863 es presenta a oposició per proveir l a  chtedra 
de Matbria farmacbutica vegetal, vacant a l a  Facultat de Farmacia de Santiago. 
Per R.O. de 12 de desembre del mateix any se I 'anomena catedrhtic de I 'esmenta- 
da assignatura, prenent possessió 1'11 de gener de 1864. 
A la  Facultat de Farmacia compostelana h i  va romandre un període 
d'uns vint-i-cins anys. Aquesta etapa de l a  seva v ida sere tant o més fecunda 
que I 'anterior. 
Hem de destacar, com act iv i tat  eminentment universithria, el discurs 
l leg i t  per Quet i Puigvert a l a  solemne apertura del curs acadbmic 1868-69 
a la  Universitat l i terhr ia  de Santlago. En lloc del que tenia previst de pesos 
i mides espanyoles, va llegir-ne un a l t re  on destaca el que h i  havia de 
posit iu a l a  reforma que s 'havla fet el 1858 del p l a  dtestudis: "en 10 que 
principalmente ataAe al  magisterio público, o a la  enseñanza ( 5 ) ' '  tant pels 
catedrbtics de Farmhcia i Medicina, com pels de l a  resta de Facultats. 
A I'imprbs que va fer l a  Universitat, es pot I legi: "El profesor, dueño 
de si  mismo en su cAtedra, podrd ya emitir sus pensamientos ..., ya no temerd 
delaciones inicuas... Va no sufriremos de aquí en adelante, a l  menos asf 
lo espero, las bochornosas reales Órdenes en que se nos pref i jaba hasta 
*I modo y el como debiamos apadrinar a 10s hijos de nuestra inteligencia 
on 10s actos solemnes de Investidures académicas! Ya no habrd previa censura, 
como l a  ha habido hasta para estos mismos discursos que se nos confian 
para estas inaugurales, l a  que ha ocasionado tantos disgustos como aigunos 
saben! (6)". 
Més endavant fel ic i ta a l a  Junta revoiucionhria de Madrid per haver 
retornat els seus carrecs a dignlssims catedrht ics que havien estat desposseits 
de l l u rs  togues. 
Final i tza el seu discurs, exhortant als alumnes que facin un bon Ús 
d'aquesta nova l l ibertat  que es rcsp l rarh d 'a ra  'endavant a la  Universitat 
espanyola. 
El discurs és datat a Santiago, el 15 d'octubre de 1868. 
L a  seva tasca docent a Santiago li don i  l a  possibil i tat de dur a terme 
l a  publicació, el 1871, d 'una obra amb el tftol "Fitologia Médica". 
L 'autor es presenta com a catedratic, com a soci d'unes quantes corpora- 
cions científiques i l i terar ies i de mbrit a I'Acadltmia médicequirúrgica madrile- 
nya.Descriu l a  seva obra com un ampli i raonat tractat de Matbria farmacbutica, 
Matbria mbdica i Terapbut ica vegetals. 
L'objectiu que es va plantejar en Quet quan va escriure la  seva obra 
resta molt ben definit a les lfnies que es trascriuen a continuacio:"...ademds 
ae l a  grande extensión que darémos al  estudio prdctico de 10s objetos que 
~ e a n  del dominio de lo que se llama MATERIA FARMACEUTICA Y MATERIA MEDICA 
VEGETALES, vamos a hacerlo muy extens0 tambien sobre el efecto de las sus 
tancias en l a  economia animal, cuyo trabajo constituir6 un tratado poc0 
menos que completo de TERAPEUTICA VEGETAL. Por eso hemos dicho que pensdba- 
mos prestar con nuestra publicación un servicio a la  clase medica española0'(7)". 
153 
A la  introducció de l a  seva obra es pot l legir :  "De todos modos el 
médiro y el farmac¿utico pueden, por ejemplo, conocer la  jalapa y el ruibarbo, 
s i  se quien,  en toda l a  estensión posible, en todo lo que sobre estas sustancias 
puecla escribirse; estudiar por lo tanto la  Fitologia médica de una misma 
maners: pero aun así el médico, por otros conocimientos propios, podrá apreciar 
10s casos en que convenga apl icar aquella raices, lo que no podrá hacer 
el fsrmac6utico; mientras que éste cuanto se trate pulverizarlas, 6 preparar 
algfin compuesto en que deban f igurar  10s principios 6 las sustancias de 
las mismas, desempeííará su cometido, por conocimientos adquiridos en otras 
asignaturas, en cuyo trabajo el médico apenas sabria manejar 10s instrumentos 
6 aparatos convenientes (8)" .  
Aquesis raonaments són forga demostratius de la  importlncia que, pel 
Dr. Quet, tenia el fet de que metges i farmacbutics portessin a terme junts 
l a  seva tasca, essent els uns continuadors dels altres. 
Acaba d'arrodonir  el seu pensament, dient: "Estudiar, por lo tanto, 
las plantas medicinales, conocerlas bien distinguiéndolas de las que las 
sean parecidas, saber donde crecen, las que se aclimatan con mas 6 menos 
facl l idad en distintas localidades, indicar en estos casos su cult ivo, su 
recoiecci6r1, conservación de sus partes y su distinción y apreciación de 
su valor terap¿utico cuando se tengan que adqui r i r  en estado seco, conocer 
sus usos 6 modo de administrarlas, sus efectos en la  economla, y la  historia 
de las observaciones de estos efectos segun las dósis y circunstancias, as; 
como todo 10 relativa, s i  se quiere, a sus productos y principios; he aquí 
un estudio s i  bien d i f i c i i  ameno, belllsimo, y mas que bel10 y ameno muy 
Úti l ,  y mas que Út i l  indipensable, necesario de toda necesidad, tanto para 
el mbdico como para el farmacéutico. Uno y otro juntos poseen el arte de 
curar,  en muchos puntos, pues, sus trabajos, su ciencia, son muy afines, 
en otros mas desemejantes y hasta del todo diferentes (9)" .  
Al primer volum de l a  "Fitologia Médica" es fa  un estudi de més de 
135 espbcies botaniques que resten agrupades en 34 families. 
Mol tes d'aquestes descripcions són molt completes, per exemple, BI Papaver 
somniferum Lin., comenga donant el seu nom comú (en unes quantes espbcies 
d iu  també com se les anomena a Catalunya), segueix amb una. descripció 
de totes les seves parts: t i ja ,  fulles, flors, f ru i ts  i llavors. Ens par la  també 
de les seves varietats tal  com les descriu el botanic francbs de Condolle 
a l a  seva obra "Prodromus". 
Seguint amb un apartat de les parts d'aquesta planta uti l i tzades a 
medicina, fent referkncia a les que proposen les Farmacopees espanyola i 
francesa vigents aquet l a  apoca, afegint tota un sbrie d'observacions que 
fan referkncia a descripcions d'al t res varietats fetes pel francbs Guibourt. 
Completa les descripcions amb un darrer apartat t i tu la t  "Nociones organolép- 
ticoquímicas". 
El penúltim apartat f a  esment de les formes farmacbutiques i dosis 
fent distinció segons s 'u t i l i t z in  a I ' in ter ior  o a I 'exterior. Hem d'afegir  
que en aquest apartat Important les dosis les dóna en grams i centigrams. 
I per f ina l i tzar  aquesta descripció I ' d l t im  apartat tracta de l a  histbr ia 
cllnico-mgdica. Explica els seus orígens a 18Asla i especialment a ~ k r s i a ,  
com s'ut i l i tzava des dels temps m6s antics, de l a  medicina grega. Ens dóna 
moltes dades de diferents malalties i el t ipus d'administració que cal a cadascu- 
na per tal  de guarir-se'n. 
Fa una mena de pet i t  informe de metges francesos com en Louyer-Villermay, 
en Rouxel, metge a Boulogne sue-mer, en Cazin, ... explicant-nos les seves 
experibncles en tractar els malalts amb diferents dosis de xarops o decuits 
tant del f ru i t  com del suc d'adormidera. I dintre d'aquest informe fa  també 
comentaris sobre la  ut i l i tzació com aliment de les l lavors: "En Persia, Grecia 
y aun en l t a l i a  son usadas como alimenticias y segun Tournefort en algunos 
puntos las comen recubiertas de azúcar. SegÚn Mathiolo en Toscana forman 
parte de unos pasteles que reciben el nombre de Papaverata (10)". 
Aquesta obra reflecteix, sense dubte, l a  seva trajectbria de gran bot ln ic ,  
i en def ini t iva com un gran farmacbutic que va entendre perfectament i ho 
va demostrar a l  l l a r g  de la  seva vida, l a  importbncia del treball en equip 
entre metges i farmachutics per tal  de desenvolupar l a  seva tasca i ar r iba r  
a I 'objectiu comú que són les cihncies de la  salut. 
l.I Expedient del Dr. Esteve Quet i Puigvert. Arx iu  de l a  Universitat 
central de Barcelona. 
2.- GASPAR GARCIA, Ms Dolores. lvHistoria y '  evolucibn de l a  c i tedra de 
Materia Famac¿utica Vegetal de l a  Facultad de Farmacia de ia 'un ivers idad 
de Barcelona (1845-1936)". Tesina in id i ta .  Barcelona 1982. 
3.- La Alianza Farmaceuticomedlca. Rev. 18 de Febrero de 1854. Biblioteca 
del Col.legi de Metges de Barcelona. 
4.- La Alianza MQdica. Rev. nQ 14; 30 de Junio de 1855, p6g. 340. Biblioteca 
del Col. legi Oflcial de Farmacbutics de Barcelona. 
5.- Breve discurso de inauguraci6n del curso acadkmico de 1868/69. pdg. 
I I I. Arx i u  del Ministeri d1Educac16 i Cibncia. Alcalh de Henares. 
6.- Loc. c i t .  ( 5 ) ,  p6g. V. 
7.- QUET i PUIGVERT, E. uFitología MQdica" Tomo I, p. V I  l l Santiago, 
1871. CBtedra dlHistbria de l a  Farmbcia i LegislaciÓ Farmaciutica. 
Facul tat de Farmbcia. Barcelona. 
8.- Lm. ci t .  (?), pp. 35-36. 
9.- Loc. ci t .  (71, pág. 38 


Aportació a la Farmàcia i a la Medicna del farmacèutic català Quet i Puigvert

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert