Queralt Tomàs, M. Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

208
2. L’autora coordina un projecte
bianual de recerca realitzat amb un
ajut de l’Institut Ramon Muntaner.
Títol: “Transaccions no dineràries de
peces de pauma fetes a Mas de Barbe-
rans amb els pobles de les comarques
del Baix Ebre, el Montsià, l’Alt i el
Baix Maestrat, els Ports i el Mata-
rranya”. Sol·licitat pel Centre d’Estu-
dis “Lo Lliscó” de Mas de Barberans
conjuntament amb el Centre d’Estu-
dis Senienc. 2008-2009.
3. Amb un ajut per a la realització
de projectes de recerca etnològica a
les comarques de l’Ebre al 2006, l’au-
tora de l’article va realitzar una recer-
ca cofinançada pel Consorci del
Museu Comarcal del Montsià i l’A-
juntament de Mas de Barberans amb
el títol Relació dels treballadors i treballa-
dores de la pauma de Mas de Barberans
amb les cooperatives de pauma dels Reguers.
Recull de memòria oral. La conclusió
principal és que tot i repetir els infor-
mants que treballaven per a les coo-
peratives dels Reguers ningú del Mas
de Barberans no hi va treballar mai,
sinó que treballaven per a la Indus-
trial Palmera i per al majorista Ramon
Gasco. Hi havia gent que portava els
cabassos acabats i d’altres que els por-
taven sense ansar; llavors tenien unes
persones que només ansaven. A Alfa-
ra de Carles, la Industrial Palmera
tenia tres encarregats que gestiona-
ven el negoci; a Alfara es feien tot
tipus de cabassos per a la Industrial
Palmera i es cosien els rotllets de lla-
ta provinents de Mas de Barberans.
4. Aquest tret coincideix amb les
artesanes del calat a Fuerteventura,
on les noies joves treballaven hores
extra per accedir a béns que difícil-
ment podien aconseguir, com poden
ser vestits o d’altres luxes (GUTIÉR-
REZ, 2006:28).
El Museu Comarcal del Mont-
sià, entitat contractant, ha fet
l’IPEC-Documentació titulat “In-
ventari i catalogació del fons
etnològic sonor, no editat, del
Museu del Montsià, relacionat
amb el riu i el delta de l’Ebre”, en
la convocatòria 2006-2007. El
programa transcriu i documenta
quaranta-una cintes de casset
magnètiques del fons oral del
Museu, que contenen un total de
quaranta entrevistes fetes a vint-
i-cinc informants diferents, rela-
cionades temàticament amb l’àm-
bit geogràfic de l’Ebre i el delta
de l’Ebre.
L’equip de treball el van formar
Àlex Farnós Bel, director gerent
del Museu, coordinador del pro-
grama; M. Carme Queralt Tomàs,
antropòloga i conservadora del
Museu del Montsià, que va realit-
zar una part de les entrevistes i
transcripcions, l’adaptació de la
“Base de dades d’enregis-tra-
ments orals” de l’IPEC a la re-
cerca ampliant la fitxa IPEC amb
camps procedents de la “Fitxa del
fons d’enregistraments del Museu
del Montsià”, i va introduir les
dades a la fitxa resultant, fitxa
que, juntament amb la digitalit-
zació de les fonts orals, conforma
el contingut bàsic del programa i
Montserrat Vilanova Ros, histo-
riadora i col·laboradora del Mu-
seu del Montsià, que va realitzar
entrevistes i aportar dades bio-
gràfiques significatives sobre
alguns dels informants i va realit-
zar la majoria de les transcrip-
cions.
Aquest programa, tant pel lloc
de residència o de procedència
dels informants, com per les
diverses temàtiques que es van
desenvolupar durant les entre-
vistes (particularment les que se
situen entre Amposta i la desem-
bocadura de l’Ebre) pot ser com-
plementari del fons oral que es va
recollir en el programa de recerca
anàlisi de l’IPEC “Anàlisi de la cul-
tura fluvial i propostes de desen-
volupament entorn de l’Ebre
català”, dut a terme entre 1995 i
1999 per la Universitat Rovira i
Virgili de Tarragona, en el tram
de Tortosa a Riba-roja d’Ebre.
El fons sonor, no editat, del
Museu del Montsià, iniciat el
1988, constitueix una part impor-
tant del patrimoni immaterial del
Museu, i s’ha anat conformant
amb els enregistraments generats
Inventari i documentació del fons
etnològic sonor, no editat,
del Museu del Montsià, relacionat
amb el riu i el delta de l’Ebre
M. Carme Queralt Tomàs
Museu Comarcal del Montsià
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 208
209
durant la realització d’activitats
públiques i de caràcter intern,
sobre les temàtiques més diver-
ses, i forma part del seu arxiu tèc-
nic. Els documents que l’integren,
enregistrats originàriament en
més de dues-centes cintes de cas-
set magnètiques, han estat majo-
ritàriament obtinguts en recer-
ques i treballs de camp específics
(en bona part etnogràfics o d’his-
tòria local), relacionats amb acti-
vitats desenvolupades, bé realit-
zades per l’equip tècnic o per
alguns dels seus col·laboradors,
bé encarregades a personal extern
al Museu.
Les entrevistes
i els informants
Divuit de les cintes correspo-
nen a entrevistes temàtiques
semidirigides, realitzades per M.
Carme Queralt, en treball de
camp etnogràfic, entre el desem-
bre de 2006 i el febrer de 2007,
amb motiu del centenari de la
inauguració del Canal de la Dreta
de l’Ebre. Les entrevistes recullen
la memòria oral de quinze infor-
mants sobre les seves experièn-
cies personals entorn al control,
la vigilància i la distribució de l’ai-
gua de reg del Canal, inaugurat
el 1860, que van possibilitar la
colonització agrícola del delta de
l’Ebre. Es tracta d’una memòria
oral que ens situa, cronològica-
ment, entre els anys 1910 i 1980,
època en la qual l’extensió dels
arrossars va transformar per sem-
pre la vida quotidiana al delta de
l’Ebre.
Aquests informants resideixen
(o bé residien en el moment de
l’entrevista) a les poblacions
d’Amposta, els Muntells (Sant
Jaume d’Enveja), Roquetes, Sant
Carles de la Ràpita, Sant Jaume
d’Enveja, Tortosa i Xerta, i tenien
una edat compresa entre els 49 i
els 89 anys; alguns d’ells, a causa
de la seva llavors ja avançada
edat, són avui difunts. A conti-
nuació els enumerem: Antonio
Balada Porres, José Balada Sanz,
Jacinto Ferré Montañés, Geno-
veva Giménez Mayor, Roberto
Martínez Cugat, Francisco Moya
García, Anselmo Oliva Macià,
Lázaro Panisello Bertomeu, Juan
F. Pegueroles Antó, José Porres
Balada, José Juan Porres Bel, José
Reverté Barberà, Josep Reverté
Vidal, José Rodríguez Panisello,
Genoveva Segura Giménez.
Les vint-i-tres cintes de casset
restants recullen entrevistes te-
màtiques, realitzades per diver-
sos col·laboradors del Museu, bé
formant part d’un treball de camp
etnogràfic que ha resseguit la his-
tòria dels Sapiña, una antiga
família de pescadors fluvials,
realitzat en diferents anys per
Montserrat Gibert Grau i Mont-
serrat Vilanova Ros, bé formant
part de treballs de camp de caire
històric duts a terme per J. Fer-
ran Bel Querol, Glòria Sánchez
Guillen, Xavier Ribas Vilanova i
M. Teresa Subirats Argentó.
Aquests enregistraments corres-
ponen als anys 1996, 1998, 1999,
2000, 2001 i 2004, i recullen la
memòria oral d’onze informants,
que resideixen (o bé residien en
el moment de l’entrevista) a
Amposta, La Ca-va (Deltebre),
Jesús i Maria (Deltebre), Faió
(Baix Aragó-Casp), Sant Jaume
d’Enveja i Tortosa, i que tenien
unes edats compreses entre els 51
i els 86 anys.
La memòria oral d’aquests
informants està relacionada amb
diversos temes, que enumerem,
com els informants, a continua-
ció: la pesca fluvial, José Sapiña
Bailach, Carme Sapiña Bailach i
Cinta Sapiña Biosca; els llaüts i
els embassaments de Mequinensa
i de Riba-roja d’Ebre, Josep Arbo-
nés Vicente, Agustí Cervelló Cas-
tellví i Juan Llop Oriol, i els pas-
Pas de barca d’Amposta, el 1957. Fotografia: J. Aguiló, Col·lecció família Aguiló,
Fons del Museu del Montsià.
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 209
210
sos de barca del delta de l’Ebre:
José Arques Castells, Domènec
Fornós Franch, Timoteo Llam-
brich Garriga, Joaquin Olmos
Sainz i José Papaseit Martí.
Totes aquestes entrevistes estan
obertes a la consulta, sense cap
restricció d’ús, excepte en un dels
casos, en el qual l’entrevista es va
poder realitzar atenent la condi-
ció prèvia que va imposar l’in-
formant: que es pogués consul-
tar, però no reproduir o fer pú-
blica per cap mitjà. L’entrevista
tracta sobre la quantitat de diners
que van rebre els veïns del poble
vell de Faió en concepte d’indem-
nitzacions per la pèrdua de les
seves cases i terres, quan van
quedar submergides per les aigües
de l’embassament de Riba-roja
d’Ebre.
Adaptació de la base de
dades de l’IPEC
Pel que fa a l’adaptació de la
“Base de dades d’enregistraments
orals” de l’IPEC al present pro-
grama, ha comportat el disseny
d’una nova fitxa específica, que
contempla tant la documentació
de les dades obtingudes en treball
de camp, com la gestió posterior
d’aquestes mateixes dades, en pri-
mer lloc a nivell científic i en
segon lloc considerant els dife-
rents elements d’aquest fons
sonor com a béns immaterials de
caràcter museístic. Així, la fitxa
de l’IPEC es va ampliar amb
camps procedents de la “Fitxa del
fons d’enregistraments del Museu
del Montsià”.
La suma de les metodologies
de l’IPEC i del Museu del Mont-
sià ens ha permès gestionar millor
des del Museu els suports i les
dades etnogràfiques o històriques
obtingudes a partir de les entre-
vistes temàtiques conservades,
tant des del punt de vista museo-
lògic com de l’etnològic, i pensem
que aquesta pot ser una expe-
riència metodològica interessant
també per a altres institucions,
amb necessitats semblants de ges-
tionar un fons oral no editat,
siguin museístiques o no.
Camps i continguts
de la fitxa creada
La fitxa per a l’“Inventari i
catalogació del fons etnològic
sonor, no editat, del Museu del
Montsià, relacionat amb el riu i
el delta de l’Ebre” conté els segü-
ents camps: número de l’entre-
vista, tipus de suport, idioma,
tipus d’entrevista, nom de la/de
l’in-formant(s), edat de la/de l’in-
for-mant(s), lloc de naixement de
la/de l’informant(s), lloc de resi-
dència de la/de l’informant(s),
precisions a informant/s, resum
de l’entrevista, descriptors temà-
tics, descriptors geogràfics, des-
criptors biogràfics, durada de l’en-
trevista, data d’enregistra-ment,
lloc d’enregistrament, i autor/s
de l’entrevista, tots ells camps
procedents de la fitxa d’enregis-
traments orals de l’IPEC.
Conté un segon grup de camps
procedents de la fitxa de cintes de
casset magnètiques del Museu del
Montsià; enumerem els que no
es repeteixen: número de regis-
tre (número provisional de la cas-
set), format, fotografia/es de la/de
l’informant/s, transcripció (sí/no,
total/parcial), autor de la trans-
cripció, data de la transcripció,
ubicació topogràfica de la trans-
cripció, corrector/a de la trans-
cripció, fitxa feta per, data de la
fitxa, fitxa revisada per, data de
la revisió. Tots aquests camps han
estat emplenats seguint els crite-
ris generals recollits en el docu-
ment del Centre de Promoció de
la Cultura Popular i Tradicional
Catalana que marca les pautes de
treball de l’IPEC.
Les quaranta fitxes documen-
tades presenten un ventall impor-
tant de biografies i de descriptors
temàtics i geogràfics, relacionats
amb el riu i el delta de l’Ebre, que
sens dubte enriquiran l’Inventari
del Patrimoni Etnològic de Cata-
lunya. Dels molts descriptors te-
màtics que inclou, podem esmen-
tar, a tall d’exemple, els següents:
l’arquitectura i la vida a les bar-
raques del delta de l’Ebre, l’ex-
plotació de les salines de Calent,
la història de l’explotació i el
repartiment de l’aigua de reg del
Canal de la Dreta de l’Ebre, el
personal de la Real Compañía de
Canalización del Ebro, la Comu-
nitat General de Regants del
Canal de la Dreta de l’Ebre, les o-
Genoveva Giménez Major, amb el
seu marit, guardacanal de Xerta,
als anys 1960. Autor desconegut.
Col·lecció família Giménez Segura,
Fons del Museu del Montsià.
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 210
211
bres de reparació i de manteni-
ment de la xarxa hidràulica del
Canal de la Dreta de l’Ebre, el
funcionament històric de la res-
closa de Xerta, el transport fluvial
en llaüts del carbó de les mines
del Baix Aragó, la posada en fun-
cionament dels embassaments de
Mequinensa i de Riba-roja d’E-
bre, el funcionament històric dels
passos de barca al delta de l’Ebre,
els propietaris i les em-barcacions
dels passos, els sistemes tradicio-
nals de pesca a l’Ebre i a les bas-
ses del Delta, els inicis del cultiu
de l’arròs, l’evolució històrica i la
mecanització d’a-quest cultiu, etc.
Esmentem també alguns dels
descriptors geogràfics més signifi-
catius de les entrevistes: Aldover,
Amposta, Assut de Xerta (Xerta),
Balada (Amposta), Barcelona,
bassa de l’Encanyissada (Ampos-
ta), Campredó (Tortosa), Canal
Marítim (Amposta-Sant Carles de
la Ràpita), delta de l’Ebre, els
Muntells (Sant Jaume d’Enveja),
em-bassament de Mequinensa,
embassament de Riba-roja d’Ebre,
Illa de Buda (Sant Jaume d’En-
veja), Illa de Riu (Sant Jaume
d’Enveja), Jesús i Maria (Delte-
bre), la Cava (Deltebre), Faió (Baix
Aragó-Casp), Flix, Madrid, Maes-
trat (Castelló), Mequinensa (Baix
Cinca), Mollerussa, Múrcia, port
de Sant Carles de la Ràpita, Riba-
roja d’Ebre, riu Ebre, riu Segre,
Roquetes, Sant Carles de la Ràpita,
Sant Jaume d’Enveja, Saragossa,
Sevilla, Tivenys, Tortosa, Villa-
franco del Delta (Amposta), Vina-
llop (Tortosa), Xerta, etc.
Transcripció i digitalització
de les entrevistes
Les quaranta entrevistes del
programa es desenvolupen en la
variant dialectal del tortosí, i així
han estat transcrites, fonètica-
ment. Només Montserrat Vila-
nova Ros, nascuda i resident
molts anys fora de les Terres de
l’Ebre, no utilitza aquesta variant
dialectal. Les seves transcripcions
han estat informatitzades en
documents de Word, amb un
encapçalament comú que recull
les dades bàsiques de l’entrevista,
de la seva referència digital, de
l’informant/s, del/s investiga-
dor/s, etc. Els camps són: número
de registre de la transcripció de
l’entrevista, idioma, nom del/de
la informant(s), edat, sexe, lloc
de naixement, lloc de residència,
data d’enregistrament, lloc de
l’enregistrament, autor(s)/a(es)
de l’entrevista, número de cinta
de casset o de CD, autor(s)/a(es)
de la transcripció, data de la trans-
cripció i persones presents en
l’entrevista (informant/s, inves-
tigador/s, i acompanyants d’uns
i/o d’altres).
Al llarg del projecte de recerca
s’han digitalitzat les entrevistes a
partir de les cintes de casset ori-
ginals cadascuna en un CD, de
manera que actua com a còpia de
seguretat de l’entrevista i com a
suport per a la seva possible audi-
ció en un CD convencional.
També s’han digitalitzat conjun-
tament en dos DVD i en format
MP3: l’un conté les entrevistes
que recullen la memòria oral
relacionada amb el control, la
vigilància i la distribució de l’ai-
gua de reg del Canal de la Dreta
de l’Ebre, i l’altre les entrevistes
restants.
La base de dades del programa
de recerca conté també informa-
ció (és un dels camps procedents
de la fitxa de cintes de casset mag-
nètiques del Museu del Montsià)
relativa a les fotografies digitals
dels informants que tenim al fons
del Museu, de manera que es
poden relacionar els continguts
amb la imatge dels informants, la
qual cosa serà consultable, per
exemple, en l’espai multimèdia
de les sales d’exposició perma-
nent del Museu.
Objectius i desenvolupa-
ment del programa
El programa es va plantejar
amb tres objectius bàsics: la crea-
ció de la base de dades que ha de
permetre la realització del pre-
sent programa; l’obtenció de
còpies en format digital de les
actuals cintes de casset magnèti-
ques, ubicades a partir d’ara al
Museu del Montsià (fons sonor,
no editat, del Museu del Mont-
sià) i al Centre de Promoció de la
Cultura Popular i Tradicional
Catalana (fons de l’Inventari del
Carnet de guardacanal de
Juan F. Pegueroles Antó,
entrevistat el 2006, datat el 1971.
Fotografia: M. Carme Queralt,
Fons del Museu del Montsià.
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 211
212
Patrimoni Etnològic de Catalu-
nya), i, finalment, l’avaluació de
les possibilitats de selecció i/o
d’indexació de fragments de les
entrevistes que ofereix la base de
dades.
El programa ens ha permès, en
primer lloc, conservar en millors
condicions la informació contin-
guda en les entrevistes: ara dis-
posem d’un suport sonor digital,
que, a més a més és més apte per
a la difusió actual dels seus con-
tinguts; en segon lloc, documen-
tar de manera acurada les dades
de caire temàtic, geogràfic, bio-
gràfic, etc. d’una part del fons
sonor no editat del Museu, i, pel
que fa al tercer objectiu, que farà
possible la difusió pública entre
els usuaris i els visitants del
Museu d’una part del fons oral
inèdit del Museu, el programa
permetrà seleccionar i vincular
fragments orals als continguts
museogràfics que incorporarà
l’espai multimèdia vinculat a l’ex-
posició “L’Ebre, camí d’aigua”.
Així, les pròpies veus d’alguns
dels homes i les dones ebrencs
entrevistats esdevindran, junta-
ment amb el propi riu, protago-
nistes destacades per a explicar
com un riu tan important com
l’Ebre ha caracteritzat el paisatge
del sud de Catalunya i ha donat
singularitat històrica al seu terri-
tori i la seva població.
Recentment, diferents estudis
s’han orientat a recuperar la
memòria educativa del nostre
entorn i han creat una conscièn-
cia cada cop més creixent sobre
la importància de saber quines
eren i són les històries quotidia-
nes a les aules escolars i com s’ha
anat conformant la cultura esco-
lar. Una cultura que, recordem,
neix fruit de la imbricació de sis-
temes legislatius que oficialitzen
una determinada concepció de les
formes de vida i la comprensió
particular que ofereix cada entorn
i cada centre. No en va, resseguir
les traces dels objectes, els docu-
ments i les veus ens dóna eines,
doncs, per a conèixer com s’es-
devenia aquest procés tan estès –
l’escolarització és probablement
un dels fenòmens més generalit-
zats– i, alhora, tan particular –per
a cada zona, per a cada persona,
l’escolarització ha esdevingut un
fet propi.
Justament, intentar compren-
dre l’evolució de l’educació en el
nostre entorn és l’objectiu del
grup de treball del Museu Uni-
versitari Virtual de Pedagogia
(MUVIP). Un projecte museístic
que va emergir a l’entorn del pa-
trimoni educatiu fruit de les
recerques elaborades en el si del
Grup de Recerca Educativa de la
Universitat de Vic (GREUV) de la
Facultat d’Educació de la Uni-
versitat de Vic. Entre aquestes
recerques s’ubiquen els treballs
de documentació i inventari del
patrimoni educatiu de les escoles
de la comarca d’Osona, projecte
que emmarca la recerca que aquí
presentem, finançat pel programa
IPEC 2006-2007.
Què és, però, el patrimoni
educatiu? I com entenem
que ha de ser la recerca al
seu entorn?
Podem considerar que el patri-
moni educatiu i pedagògic és, en
essència, un patrimoni etnològic
que es constitueix des de la
reconstrucció etnogràfica dels
[…] “registres de la cultura empi-
ricopràctica que han construït els
docents en l’exercici de la seva
professió” (ESCOLANO, 2002:
31). Més concretament, el patri-
moni educatiu ens remet a les
dinàmiques culturals de les
comunitats a través de la concre-
Inventari i documentació del
patrimoni educatiu de les escoles
de la comarca d’Osona. El CEIP
El Roure Gros de Santa Eulàlia de
Riuprimer
Eulàlia Collelldemont i Jacint Torrents
Grup de Recerca Educativa – Universitat de Vic
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 212


Inventari i documentació del fons etnològic sonor, no editat, del Museu del Montsià, relacionat amb el riu i el delta de l'Ebre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert