[spa] La tesis aborda la problemática del estudio de la música popular ("Popular Music") y el caso concreto de la música "Metal" y "Heavy metal", tomando la ciudad de Barcelona como ámbito espacial para el trabajo.

El marco teórico que sustenta la tesis es el propio de las nuevas tendencias de la etnomusicología y la metodología empleada comprende tanto el análisis musical como las técnicas habituales de trabajo de campo.

El análisis del "Heavy metal" se realiza a partir de la definición de un tipo ideal, dadas las dificultades para definir los límites y características de dicho género musical y la falta de consenso sobre ello. Se analiza también el papel de los elementos extramusicales en el género musical y se subraya la importancia que estos tienen para su definición. Los dos últimos capítulos abordan la creación y la distribución de esta música en Barcelona, así como las peculiaridades de su recepción

Martínez, Sílvia

La tesis aborda la problemática del estudio de la música popular ("Popular Music") y el caso concreto de la música "Metal" y "Heavy metal", tomando la ciudad de Barcelona como ámbito espacial para el trabajo.

El marco teórico que sustenta la tesis es el propio de las nuevas tendencias de la etnomusicología y la metodología empleada comprende tanto el análisis musical como las técnicas habituales de trabajo de campo.

El análisis del "Heavy metal" se realiza a partir de la definición de un tipo ideal, dadas las dificultades para definir los límites y características de dicho género musical y la falta de consenso sobre ello. Se analiza también el papel de los elementos extramusicales en el género musical y se subraya la importancia que estos tienen para su definición. Los dos últimos capítulos abordan la creación y la distribución de esta música en Barcelona, así como las peculiaridades de su recepción

Martínez i García, Sílvia

Tesis Doctorals en Xarxa

Catalan

El Heavy Metal a Barcelona: aportacions a l'estudi d'una música popular

Martínez i García, Silvia

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El heavy metal a Barcelona: aportacions a I'estudi 
d'una música popular* 
Sílvia Martinez Garcia L'objecte de I'estudi 
Departament de Musicologia. 
Institució MiM i Fontanals - CSIC. Com a genere musical el heavy te dues 
grans accepcions: d'una banda, aquella que 
el defineix com un corrent molt concret 
dins la historia del rock, el qual arribi al 
seu punt culminant al llarg de la decada 
dels vuitanta amb grups clissics com judas 
Priest, lron Maideri, Motorhead, o Y 
Malmsteen, entre molts altres; de I'altra, 
una accepció mes Amplia la qual abasta 
des dels grups de rocl< dur de finals dels 
seixanta fins a les múltiples derivacions del 
metol actual. En la tesi presentada he vol- 
gut tenir en compte ambdós sentits i, en 
determinats moments, un camp encara 
més ampli en el qual s'abasta el rock 
A com a camp rr~usical coniunt. Per 
aquest motlu, tot I que I'objecte con- 
cret de I'estudl és la múslca heavy, el 
camp muslcal en el qual es mou la 
recerca és varlable En funcló del 
moment de I'anillsl I de la pers- 
a) el heavy metal classlc, 
i quan s'analltzen els patrons 
i formals, tant muslcals com 
b) el conjunt que 
compren el heavy, el metol, 
el thrash I les altres est&- 
ques properes, per ana- 
de la base ldeac~onal, 
c) un ampll ventall dlns la múslca ro&, 
quan es considera la producció i la distri- 
bució d'una música transnacional com el 
heavfi les polítiques culturals o les infraes- 
tructures dels mitjans de comunicació 
destinades a la difusió musical, puix que 
les directrius generals del funcionament 
del sistema són sovint comunes a molts 
altres fenomens de música popular: 
La tesi planteja un estildi sincronic del 
heavy metal des de la perspectiva que ofe- 
reix la seva observació a la Barcelona 
actual, fent especial atenció als sentits que 
( ' )  Kesurn de Id tes1 doctoral presentada el 9 sfatorguen a la música I als actors que la 
de g<*c.net de 1997, d ~ r  glda ser Josep Martí I 
P4rc.r CSIC vluen, prlnclpalment seguidors, múslcs I 
mediadors. Aquesta opció va ser triada 
per posar de relleu els aspectes mes dini- 
mics del heavy: des dels seus valors este- 
tics o components semantics, als discursos 
i actituds que s'observen entorn a aques- 
ta música, amb la idea que la recerca ofe- 
rís un complement a treballs periodístics i 
histdries del genere ja existents, en les 
quals es recullen visions diacroniques del 
fenomen. 
Objectius i metodologia 
Entre els principals objectius de la tesi 
cal destacar la descripció i I'anilisi del 
heavy metal, entes no tan sols com un 
genere, sinó com tota una cultura musical, 
en I'accepció més ampla d'aquest terme. 
Així, les observacions que es presenten 
no estan centrades en les particularitats 
dels diferents corrents o subgeneres d'a- 
questa música, sinó en els trets comuns a 
tots ells, reprenent el fil conductor que els 
uneix i els dóna sentit com a unitat davant 
d'altres concepcions del fet musical - 
com la música pop, formes mes classiques 
de rocl< o la nova música electronica-. La 
recerca, tot i centrar-se en el fet musical, 
aprehen aquest més enlli de la manifesta- 
ció dels seus productes, analitzant els 
valors que vehicula, els moments musicals 
en els quals es recrea i les relacions que 
estableix amb músiques amb les quals 
coincideix i conviu. A partir d'aquest marc 
general es van fixar tres objectius priorita- 
ris: I )  obtenir; mitjanqant I'anilisi formal, 
uns mínims comuns que permetessin 
dibuixar el perfil del genere musical que 
s'estudiava; 2) analitzar aquesta música en 
la seva qualitat de fenomen transcultural, 
observant I'espai mediatic i institucional 
que emmarca la seva recepció a 
Barcelona; 3) observar la recepció i la 
recreació del heavy a I'escena local, bus- 
cant les possibles diferencies que es cons- 
tru'ien sobre I'estindard internacional i 
que es fan especialment paleses associa- 
des a qüestions com I'etnicitat o les imat- 
ges de genere (gender). Així, el resultat ha 
estat una aproximació a les significacions, 
els usos, les actituds i els valors estetics 
que es conjuguen amb i a través d'aques- 
ta música. 
Els fonaments teorics i metodol6gics 
de la recerca presentada es construeixen 
sobre el marc de I'actual etnomusicologia. 
Aquest camp d'estudis ofereix una gran 
flexibilitat en les seves premisses episte- 
mologiques, la qual ha permes bastir un 
marc interdisciplinari que recollís tots 
aquells discursos i les eines metodologi- 
ques de disciplines afins útils per assolir els 
objectius de la recerca que ens proposi- 
vem. A més, en molts cercles etnomusi- 
cologics actuals s'acostuma a fer reflexions 
explícites que qüestionen les teories i els 
metodes de treball de la disciplina, assu- 
mint idees i discursos socials contempora- 
nis tals com el pensament postestructura- 
lista, les teories feministes o I'epistemolo- 
gia del punt de vista, les quals ens perme- 
ten no solament repensar els habituals 
objectes d'estudi, sinó considerar-ne altres 
possibles en el vast conjunt de les mani- 
festacions sonores propies de I'activitat 
humana. La música popular (popular 
rnusic) en general i el heavy metol en 
aquest cas, són imbits privilegiats per 
aquest nou pensament etnomusicol6gic. 
Metodolbgicament en aquesta recerca 
s'ha posat especial emfasi en el treball de 
cdmp, el qual ha estat una de les principals 
vies - juntament amb les fonts bibliogrifi- 
ques-- per recollir els criteris de valor i 
els elements significatius del fet musical 
que han condu'it a I'anilisi dels discursos 
sobre la música. A través d'aquest s'ha 
indagat també en els conceptes i les idees 
claus del món ideacional que sustenta 
aquesta cultura musical per tal d'abordar; 
a partir d'aquests conceptes i idees, I'ani- 
lisi de la seva sonoritat. Quant a les tecni- 
ques emprades en el treball de camp, han 
destacat I'observació participant i les 
entrevistes amb persones vinculades de 
diverses maneres a aquest fet musical - 
bisicament entrevistes col.lectives i entre- 
vistes en profunditat-, eines totes fona- 
mentals per a I'esclariment d'algunes pre- 
sumpcions intu'itives. Puntualment ens 
hem servit també de qüestionaris i 
enquestes, i hem complementat el recull 
de dades s 
fotografia i, ocasionalment, amb A 
I'enregistrament videogrific de 
concerts en directe. 1 
L'altra eina metodologica 
fonamental per a la recerca A 
ha estat I'anilisi musical. 
Els problemes que pre- 1 
senta aquesta anilisi L quan ens referim a músiques 
~ o ~ u l a r s  són im~ortants I molt diver- 
8 8 
sos, donada I'es~ec~fic,tat del lleneuatge I 
" 
la necessiria adaptació d'aquesta anilisi s i s e ,  
als objectius plantejats. L'anilisi emprada present tant en 
en aquesta tesi ha est,at de tipus general, 
bisicament funcional, i elaborada, en la 
mesura del possible, a partir de criteris 
derivats del discurs emic. Per a la seva rea- 
lització hem partit de la síntesi d'un ((tipus 
ideal)) que aglutinés els elements comuns 
a la sonoritat de les bandes clissiques de 
heovy sobre les quals hi havia unanimitat 
per part de seguidors, músics i literatura 
especialitzada. Les cara.cterístiques dedu'i- 
des d'aquest cctipus ideal)), tot  i semblar 
elementals, constitueixen un solid referent 
de constants estilístiques a partir del qual 
s'ofereix la possibilitat de contrastar la 
multiplicitat de recreacions concretes de 
la proposta musical de cada grup de 
heavy. 
Donada la manca de tradició d'aquest 
tipus d'estudis al nostre país, la tesi esti 
introdu'ida per un capl'tol en el qual es 
descriu el panorama dels estudis de músi- 
ca popular -la definició de I'imbit d'estu- 
di, les principals orientacions teoriques, 
etc.-- i la seva trajectoria a alguns paisos 
europeus i americans arnb tradició acade- 
mica en aquest camp. 
Principals conclusio~is de la tesi 
Quant a la sonoritat i a I'estetica que 
sustenten la música heavy, la tesi conclou 
amb tres idees fonamentals que les orde- 
narien i els donarien sentit. En primer lloc 
la potencia, entesa com a energia i com 
una forma de poder; en segon lloc la 
transgressió formal; i, finalment, el virtuo- 
el llenguatge instrumen- 
tal com en les representacions 
grafiques. Musicalment aquestes tres idees 
es manifesten de manera molt diversa. 
El fort volum emprat i les dinimiques 
sempre ascendents, els recursos d'enforti- 
ment dels registres greus, les textures 
denses, o les instrumentacions en les quals 
predomina una massa sonora que embol- 
calla la veu -en detriment de línies vocals 
nítides-, són alguns dels :ecursos dels 
quals se serveixen les bandes de heavy 
per materialitzar la sensació d'energia, 
power o potencia, fonamental en la seva 
estetica. Pero aquesta idea no es troba 
nomes en I'organització sonora, puix que 
aquesta no s'entén al marge dels elements 
extramusicals que la complementen, i per 
tant aquest puntal estetic es trobari igual- 
ment elaborat en la iconografia i el para- 
text musical (textos de les cancons, títols 
dels ilbums, noms dels grups, etc.): la 
migia i el poder que emanen de mons 
tenebrosos er forma d'akelarres i morts 
vivents, o d'espais i personatges mítics, són 
constants en !a iconografia de les il.lustra- 
cions de portades de discos, d'cscenogra- 
fies de concerts o del vestuari de músics i 
seg~idors; la potencia com a fil argumen- 
tal de les histories que rendeixen culte a 
la carretera, a les motocicletes o a la velo- 
citat; el poder de la mateixa llibertat, asso- 
ciada a la insubmissó a les normes de con- 
trol social, etc. 
Així mateix la trangressió com a forma 
de protesta és un eix omnipresent de 
I'estetica heovy. Vist descontextualitzada- 
v i  
, monstres mecinics o a les h~sto- 
, rles que relaten les cancons, res- 
ponen a aquest ~dear~ allunyat 
de la s~rnpllc~tat d'altres for- 
. mes més cliss~ques del rock L Al mateix temDs. el virtuo- 
1 ,  
sisme instrumental tan 
característic de les guitarres, on I'ha- 
- 
ment bilitat exigida a un músic de heovy arriba a 
\&P- els seus valors la seva mixima expressió, condensa el dis- 
musicals no coincideixen -0 curs est6tic d'aquesta música en un exer- 
contradiuen obertament-aquells que la cici de domini del SO, de la potencia i de 
majoria de la societat considera <<vilids>> o I'habilitat jugant amb un timbre distorsio- 
<<correctes)>: el seu volum es excessiu, el nat. 
so distorsionat i frenktic, es canta a crits i Altres conclusions de la recerca fan 
les actituds i el vestuari de músics i segui- referencia a aspectes més generals de la 
dors són desagradables i agressius, Per6 producció. Així, analitzant la música heovy 
aquesta transgressió es basa en un discurs 
inconformista i rebel que constitueix un 
eix fonamental per a la seva música, la 
seva imatge i les seves normes de con- 
ducta. Coherent amb aquesta actitud, el 
llenguatge musical heovy recrea un univers 
estkic radicalment oposat al model clas- 
sic del pop: on aquest ofereix una mjsica 
de línies principalment melhdiques, amb 
varietat de dinimiques, amb un perfil de 
veu impostat i un volum no excessiu, el 
heavy respon amb una sonoritat carrega- 
da de decibels, amb textures rugoses i 
amb la distorsió tímbrica com a eix sonor 
fonamental. Per6 la música pot convertir- 
se també en la guia d'un modus vivendi 
que implica, en determinats casos, un 
corr~promís que va més enlla dels 
mornents d'oci. Així també es transgredi- 
ran les lleis -fumant drogues o no pagant 
els transports públics-, la moral religiosa 
-axb provocadors discursos sobre I'an- 
ticrist i imatges de cementiris profanats- 
o, les normes d'una (<correcta>> conducta 
social -amb gestos obscens i comporta- 
ments obertament masclistes ... 
I'inalment, el virtuosisme es una altra 
de les principals cartes de presentació del 
heovy metol i una de les característiques 
que més I'allunya d'altres propostes pro- 
peres com per exemple la música punk o 
el grunge. El preciosisme típic de les por- 
tades dels discos o els mons fantistics que 
es recreen a les imatges barroques de 
en la seva actual condició de proposta 
transcultural, ens hem fixat en la seva 
difusió internacional, la qual es materialit- 
za mitjancant diferents vies i estrat6gies 
mediitiques. Des de la seva incorporació 
als grans catilegs de les discogrifiques 
multinacionals, a principis de la decada 
dels vuitanta, la seva presencia al mercat- 
del disc es una de les mes importants 
entre I'oferta del rocl<, sense que aquesta 
integració hagi anul.lat la continu'itat d'al- 
tres corrents del metol que es difonen per 
canals alternatius al gran públic i que acu- 
llen grups de culte per a una part dels 
seguidors. En conseqüencia, mentre el 
heovy més <(comercial>> assumirii plena- 
ment els canons habituals de comercialit- 
zació i de I'star-system musical, amb grans 
promocions als mitjans de comunicació i 
fbrtes inversions en imatge i publicitat, en 
el segon cas es pugnara per mantenir I'es- 
tatus marginal i subcultural amb el qual 
comptava als seus orígens. Aquesta diver- 
sitat musical tindri, consegüentment, un 
públic divers i gens homogeni. Així, tot  i 
que una part dels seguidors del heavy 
puguin respondre al clixé de la imatge 
subcultural tantes vegades repetida a la 
premsa, un públic que reuneix prop de 
trenta-mil persones en els concerts que 
les grans bandes ofereixen a Barcelona no 
pot explicar-se recorrent només als 
patrons estereotipats -nois adolescents, 
amb un baix nivell d'instrucció i proce- 
dents de barris marginals- als quals s'a- 
costuma a associar aquest gPnere musical. 
La tesi dedica també un capítol a I'ana- 
lisi de les relacions de la música amb els 
mitjans de comunicació, i observa la prac- 
tica absencia d'una política cultural envers 
el conjunt de la música popular moderna 
a Catalunya, la qual permetria, per exem- 
ple, comptar amb una ridio musical de 
qualitat alternativa a les radiofórmules. A 
aquestes mancances generals, en parlar de 
I'escena del metal cal afegir el fet que el 
seguidor de heavy no ha comptat tradi- 
cionalment amb la ridio com a mitja de 
transmissió de la seva música, i actualment 
I'hibit majoritari d'audició continua pas- 
sant per la reproducció d'enregistraments 
- e n  format de casset, elapé o disc com- 
pacte-, en detriment de la difusió 
radiofbnica, tret de comptades excep- 
cions. La mateixa situació condiciona la 
difusió audiovisual, en la qual la música 
heovy no és cap excepció al pobríssim 
panorama de la presencia televisiva de la 
música en general. Un altre punt impor- 
tant en el cas de la música que estudiem, 
és la dificultat que implica la retbrica 
ctresistentn i ctautenticista)) d'una part 
important del seu públic, la qual dificulta 
encara més la consolidació de les bandes 
locals a grans companyies discografiques, 
per mCs que la qualitat de la seva propos- 
ta estigui al nivell de produccions interna- 
cionals. Primerament perque el consumi- 
dor potencial és molt minoritari i el metal 
actual encara és poc rendible; i en segon 
lloc, perque la major part d'aquest públic, 
acostumat a moure's per canals under- 
ground, es mostra encara més intransigent 
que la resta amb les ambicions professio- 
nals dels grups, els quals s'arrisquen a per- 
dre gran part d'aquests seguidors quan 
tenen I'oportunitat de fer el salt a les 
grans companyies. 
Donat que I'estandard sonor interna- 
cional que es construeix sobre el comú 
denominador descrit anteriorment consti- 
tueix un referent poc permeable a les 
variacions locals, les adaptacions tant en la 
forma com en el sentit de la música a I'es- 
cena local caldri buscar-les principalment 
en I'ambit de la recepció. Així, una de les 
variants mes significatives en el heavy i en 
el metol creat a Barcelona, si I'observem 
en el conjunt de la prcducció internacio- 
nal, te lloc entorn a les polemiques 
opcions lingüístiques en I'elaboració dels 
textos de les cancons, on les llengües 
locals -i els referents etnicitaris i polítics 
que les condicionen- pugnen amb els 
poderosos models anglofons, els quals 
dificulten enormement la seva normal 
assumpció com a vehicles d'expressió 
musical. 
Finalment, les conclusions del darrer 
capítol de la tesi, en el qual s'observen les 
imatges de genere que es difonen a través 
d'aquesta música, analitzen el fet que 
aquesta s'associ'i generalment a la idea de 
masculinitat, a partir d'una visió molt 
patriarcal i anacrbnica dels rols de genere 
en la qual la potencia i la forca -ideals 
estetics del heavy- són atributs clara- 
ment i exclusivament masculins.Tot i que 
la realitat del públic heavy a Barcelona 
sigui perfectament mixta i els discursos 
masclistes no s'assumeixin generalment si 
no és en clau de parbdia, I'espai reservat a 
les dones en la imatgeria que acompanya 
aquesta música la limita a un rol de dona- 
objecte, quan no opta obertament pel 
discurs misogin o per una total exclusió 
de I'escena. Lbgicament, aquestes imatges 
es recrearan diferentment en funció de 
cada context cultural d'acollida, pero en el 
cas de I'escena barcelonina -com pricti- 
cament arreu de I'Estat espanyol- la con- 
seqüencia més perversa d'aquest discurs 
ha estat la dificultat afegida que les dones 
han tingut tradicionalment per accedir als 
grups de heavy com a instrumentistes, 
handicap que han compensat acaparant 
llocs de poder en els espais ccinteriors>) de 
I'activitat musical, com la promoció dis- 
cogrifica i de concerts, la gestió de sales o 
la producció de premsa musical. 


El heavy metal a Barcelona: aportacions a l'estudi d'una música popular

Diposit Digital de Documents de la UAB

El heavy metal a Barcelona: aportacions a I'estudi d'una música popular* Sílvia Martinez Garcia L'objecte de I'estudi Departament de Musicologia. Institució MiM i Fontanals - CSIC. Com a genere musical el heavy te dues grans accepcions: d'una banda, aquella que el defineix com un corrent molt concret dins la historia del rock, el qual arribi al seu punt culminant al llarg de la decada dels vuitanta amb grups clissics com judas Priest, lron Maideri, Motorhead, o Y Malmsteen, entre molts altres; de I'altra, una accepció mes Amplia la qual abasta des dels grups de rocl< dur de finals dels seixanta fins a les múltiples derivacions del metol actual. En la tesi presentada he vol- gut tenir en compte ambdós sentits i, en determinats moments, un camp encara més ampli en el qual s'abasta el rock A com a camp rr~usical coniunt. Per aquest motlu, tot I que I'objecte con- cret de I'estudl és la múslca heavy, el camp muslcal en el qual es mou la recerca és varlable En funcló del moment de I'anillsl I de la pers- a) el heavy metal classlc, i quan s'analltzen els patrons i formals, tant muslcals com b) el conjunt que compren el heavy, el metol, el thrash I les altres est&- ques properes, per ana- de la base ldeac~onal, c) un ampll ventall dlns la múslca ro&, quan es considera la producció i la distri- bució d'una música transnacional com el heavfi les polítiques culturals o les infraes- tructures dels mitjans de comunicació destinades a la difusió musical, puix que les directrius generals del funcionament del sistema són sovint comunes a molts altres fenomens de música popular: La tesi planteja un estildi sincronic del heavy metal des de la perspectiva que ofe- reix la seva observació a la Barcelona actual, fent especial atenció als sentits que ( ' )  Kesurn de Id tes1 doctoral presentada el 9 sfatorguen a la música I als actors que la de g<*c.net de 1997, d ~ r  glda ser Josep Martí I P4rc.r CSIC vluen, prlnclpalment seguidors, múslcs I mediadors. Aquesta opció va ser triada per posar de relleu els aspectes mes dini- mics del heavy: des dels seus valors este- tics o components semantics, als discursos i actituds que s'observen entorn a aques- ta música, amb la idea que la recerca ofe- rís un complement a treballs periodístics i histdries del genere ja existents, en les quals es recullen visions diacroniques del fenomen. Objectius i metodologia Entre els principals objectius de la tesi cal destacar la descripció i I'anilisi del heavy metal, entes no tan sols com un genere, sinó com tota una cultura musical, en I'accepció més ampla d'aquest terme. Així, les observacions que es presenten no estan centrades en les particularitats dels diferents corrents o subgeneres d'a- questa música, sinó en els trets comuns a tots ells, reprenent el fil conductor que els uneix i els dóna sentit com a unitat davant d'altres concepcions del fet musical - com la música pop, formes mes classiques de rocl< o la nova música electronica-. La recerca, tot i centrar-se en el fet musical, aprehen aquest més enlli de la manifesta- ció dels seus productes, analitzant els valors que vehicula, els moments musicals en els quals es recrea i les relacions que estableix amb músiques amb les quals coincideix i conviu. A partir d'aquest marc general es van fixar tres objectius priorita- ris: I )  obtenir; mitjanqant I'anilisi formal, uns mínims comuns que permetessin dibuixar el perfil del genere musical que s'estudiava; 2) analitzar aquesta música en la seva qualitat de fenomen transcultural, observant I'espai mediatic i institucional que emmarca la seva recepció a Barcelona; 3) observar la recepció i la recreació del heavy a I'escena local, bus- cant les possibles diferencies que es cons- tru'ien sobre I'estindard internacional i que es fan especialment paleses associa- des a qüestions com I'etnicitat o les imat- ges de genere (gender). Així, el resultat ha estat una aproximació a les significacions, els usos, les actituds i els valors estetics que es conjuguen amb i a través d'aques- ta música. Els fonaments teorics i metodol6gics de la recerca presentada es construeixen sobre el marc de I'actual etnomusicologia. Aquest camp d'estudis ofereix una gran flexibilitat en les seves premisses episte- mologiques, la qual ha permes bastir un marc interdisciplinari que recollís tots aquells discursos i les eines metodologi- ques de disciplines afins útils per assolir els objectius de la recerca que ens proposi- vem. A més, en molts cercles etnomusi- cologics actuals s'acostuma a fer reflexions explícites que qüestionen les teories i els metodes de treball de la disciplina, assu- mint idees i discursos socials contempora- nis tals com el pensament postestructura- lista, les teories feministes o I'epistemolo- gia del punt de vista, les quals ens perme- ten no solament repensar els habituals objectes d'estudi, sinó considerar-ne altres possibles en el vast conjunt de les mani- festacions sonores propies de I'activitat humana. La música popular (popular rnusic) en general i el heavy metol en aquest cas, són imbits privilegiats per aquest nou pensament etnomusicol6gic. Metodolbgicament en aquesta recerca s'ha posat especial emfasi en el treball de cdmp, el qual ha estat una de les principals vies - juntament amb les fonts bibliogrifi- ques-- per recollir els criteris de valor i els elements significatius del fet musical que han condu'it a I'anilisi dels discursos sobre la música. A través d'aquest s'ha indagat també en els conceptes i les idees claus del món ideacional que sustenta aquesta cultura musical per tal d'abordar; a partir d'aquests conceptes i idees, I'ani- lisi de la seva sonoritat. Quant a les tecni- ques emprades en el treball de camp, han destacat I'observació participant i les entrevistes amb persones vinculades de diverses maneres a aquest fet musical - bisicament entrevistes col.lectives i entre- vistes en profunditat-, eines totes fona- mentals per a I'esclariment d'algunes pre- sumpcions intu'itives. Puntualment ens hem servit també de qüestionaris i enquestes, i hem complementat el recull de dades s fotografia i, ocasionalment, amb A I'enregistrament videogrific de concerts en directe. 1 L'altra eina metodologica fonamental per a la recerca A ha estat I'anilisi musical. Els problemes que pre- 1 senta aquesta anilisi L quan ens referim a músiques ~ o ~ u l a r s  són im~ortants I molt diver- 8 8 sos, donada I'es~ec~fic,tat del lleneuatge I " la necessiria adaptació d'aquesta anilisi s i s e ,  als objectius plantejats. L'anilisi emprada present tant en en aquesta tesi ha est,at de tipus general, bisicament funcional, i elaborada, en la mesura del possible, a partir de criteris derivats del discurs emic. Per a la seva rea- lització hem partit de la síntesi d'un ((tipus ideal)) que aglutinés els elements comuns a la sonoritat de les bandes clissiques de heovy sobre les quals hi havia unanimitat per part de seguidors, músics i literatura especialitzada. Les cara.cterístiques dedu'i- des d'aquest cctipus ideal)), tot  i semblar elementals, constitueixen un solid referent de constants estilístiques a partir del qual s'ofereix la possibilitat de contrastar la multiplicitat de recreacions concretes de la proposta musical de cada grup de heavy. Donada la manca de tradició d'aquest tipus d'estudis al nostre país, la tesi esti introdu'ida per un capl'tol en el qual es descriu el panorama dels estudis de músi- ca popular -la definició de I'imbit d'estu- di, les principals orientacions teoriques, etc.-- i la seva trajectoria a alguns paisos europeus i americans arnb tradició acade- mica en aquest camp. Principals conclusio~is de la tesi Quant a la sonoritat i a I'estetica que sustenten la música heavy, la tesi conclou amb tres idees fonamentals que les orde- narien i els donarien sentit. En primer lloc la potencia, entesa com a energia i com una forma de poder; en segon lloc la transgressió formal; i, finalment, el virtuo- el llenguatge instrumen- tal com en les representacions grafiques. Musicalment aquestes tres idees es manifesten de manera molt diversa. El fort volum emprat i les dinimiques sempre ascendents, els recursos d'enforti- ment dels registres greus, les textures denses, o les instrumentacions en les quals predomina una massa sonora que embol- calla la veu -en detriment de línies vocals nítides-, són alguns dels :ecursos dels quals se serveixen les bandes de heavy per materialitzar la sensació d'energia, power o potencia, fonamental en la seva estetica. Pero aquesta idea no es troba nomes en I'organització sonora, puix que aquesta no s'entén al marge dels elements extramusicals que la complementen, i per tant aquest puntal estetic es trobari igual- ment elaborat en la iconografia i el para- text musical (textos de les cancons, títols dels ilbums, noms dels grups, etc.): la migia i el poder que emanen de mons tenebrosos er forma d'akelarres i morts vivents, o d'espais i personatges mítics, són constants en !a iconografia de les il.lustra- cions de portades de discos, d'cscenogra- fies de concerts o del vestuari de músics i seg~idors; la potencia com a fil argumen- tal de les histories que rendeixen culte a la carretera, a les motocicletes o a la velo- citat; el poder de la mateixa llibertat, asso- ciada a la insubmissó a les normes de con- trol social, etc. Així mateix la trangressió com a forma de protesta és un eix omnipresent de I'estetica heovy. Vist descontextualitzada- v i  , monstres mecinics o a les h~sto- , rles que relaten les cancons, res- ponen a aquest ~dear~ allunyat de la s~rnpllc~tat d'altres for- . mes més cliss~ques del rock L Al mateix temDs. el virtuo- 1 ,  sisme instrumental tan característic de les guitarres, on I'ha- - ment bilitat exigida a un músic de heovy arriba a \&P- els seus valors la seva mixima expressió, condensa el dis- musicals no coincideixen -0 curs est6tic d'aquesta música en un exer- contradiuen obertament-aquells que la cici de domini del SO, de la potencia i de majoria de la societat considera <<vilids>> o I'habilitat jugant amb un timbre distorsio- <<correctes)>: el seu volum es excessiu, el nat. so distorsionat i frenktic, es canta a crits i Altres conclusions de la recerca fan les actituds i el vestuari de músics i segui- referencia a aspectes més generals de la dors són desagradables i agressius, Per6 producció. Així, analitzant la música heovy aquesta transgressió es basa en un discurs inconformista i rebel que constitueix un eix fonamental per a la seva música, la seva imatge i les seves normes de con- ducta. Coherent amb aquesta actitud, el llenguatge musical heovy recrea un univers estkic radicalment oposat al model clas- sic del pop: on aquest ofereix una mjsica de línies principalment melhdiques, amb varietat de dinimiques, amb un perfil de veu impostat i un volum no excessiu, el heavy respon amb una sonoritat carrega- da de decibels, amb textures rugoses i amb la distorsió tímbrica com a eix sonor fonamental. Per6 la música pot convertir- se també en la guia d'un modus vivendi que implica, en determinats casos, un corr~promís que va més enlla dels mornents d'oci. Així també es transgredi- ran les lleis -fumant drogues o no pagant els transports públics-, la moral religiosa -axb provocadors discursos sobre I'an- ticrist i imatges de cementiris profanats- o, les normes d'una (<correcta>> conducta social -amb gestos obscens i comporta- ments obertament masclistes ... I'inalment, el virtuosisme es una altra de les principals cartes de presentació del heovy metol i una de les característiques que més I'allunya d'altres propostes pro- peres com per exemple la música punk o el grunge. El preciosisme típic de les por- tades dels discos o els mons fantistics que es recreen a les imatges barroques de en la seva actual condició de proposta transcultural, ens hem fixat en la seva difusió internacional, la qual es materialit- za mitjancant diferents vies i estrat6gies mediitiques. Des de la seva incorporació als grans catilegs de les discogrifiques multinacionals, a principis de la decada dels vuitanta, la seva presencia al mercat- del disc es una de les mes importants entre I'oferta del rocl<, sense que aquesta integració hagi anul.lat la continu'itat d'al- tres corrents del metol que es difonen per canals alternatius al gran públic i que acu- llen grups de culte per a una part dels seguidors. En conseqüencia, mentre el heovy més <(comercial>> assumirii plena- ment els canons habituals de comercialit- zació i de I'star-system musical, amb grans promocions als mitjans de comunicació i fbrtes inversions en imatge i publicitat, en el segon cas es pugnara per mantenir I'es- tatus marginal i subcultural amb el qual comptava als seus orígens. Aquesta diver- sitat musical tindri, consegüentment, un públic divers i gens homogeni. Així, tot  i que una part dels seguidors del heavy puguin respondre al clixé de la imatge subcultural tantes vegades repetida a la premsa, un públic que reuneix prop de trenta-mil persones en els concerts que les grans bandes ofereixen a Barcelona no pot explicar-se recorrent només als patrons estereotipats -nois adolescents, amb un baix nivell d'instrucció i proce- dents de barris marginals- als quals s'a- costuma a associar aquest gPnere musical. La tesi dedica també un capítol a I'ana- lisi de les relacions de la música amb els mitjans de comunicació, i observa la prac- tica absencia d'una política cultural envers el conjunt de la música popular moderna a Catalunya, la qual permetria, per exem- ple, comptar amb una ridio musical de qualitat alternativa a les radiofórmules. A aquestes mancances generals, en parlar de I'escena del metal cal afegir el fet que el seguidor de heavy no ha comptat tradi- cionalment amb la ridio com a mitja de transmissió de la seva música, i actualment I'hibit majoritari d'audició continua pas- sant per la reproducció d'enregistraments - e n  format de casset, elapé o disc com- pacte-, en detriment de la difusió radiofbnica, tret de comptades excep- cions. La mateixa situació condiciona la difusió audiovisual, en la qual la música heovy no és cap excepció al pobríssim panorama de la presencia televisiva de la música en general. Un altre punt impor- tant en el cas de la música que estudiem, és la dificultat que implica la retbrica ctresistentn i ctautenticista)) d'una part important del seu públic, la qual dificulta encara més la consolidació de les bandes locals a grans companyies discografiques, per mCs que la qualitat de la seva propos- ta estigui al nivell de produccions interna- cionals. Primerament perque el consumi- dor potencial és molt minoritari i el metal actual encara és poc rendible; i en segon lloc, perque la major part d'aquest públic, acostumat a moure's per canals under- ground, es mostra encara més intransigent que la resta amb les ambicions professio- nals dels grups, els quals s'arrisquen a per- dre gran part d'aquests seguidors quan tenen I'oportunitat de fer el salt a les grans companyies. Donat que I'estandard sonor interna- cional que es construeix sobre el comú denominador descrit anteriorment consti- tueix un referent poc permeable a les variacions locals, les adaptacions tant en la forma com en el sentit de la música a I'es- cena local caldri buscar-les principalment en I'ambit de la recepció. Així, una de les variants mes significatives en el heavy i en el metol creat a Barcelona, si I'observem en el conjunt de la prcducció internacio- nal, te lloc entorn a les polemiques opcions lingüístiques en I'elaboració dels textos de les cancons, on les llengües locals -i els referents etnicitaris i polítics que les condicionen- pugnen amb els poderosos models anglofons, els quals dificulten enormement la seva normal assumpció com a vehicles d'expressió musical. Finalment, les conclusions del darrer capítol de la tesi, en el qual s'observen les imatges de genere que es difonen a través d'aquesta música, analitzen el fet que aquesta s'associ'i generalment a la idea de masculinitat, a partir d'una visió molt patriarcal i anacrbnica dels rols de genere en la qual la potencia i la forca -ideals estetics del heavy- són atributs clara- ment i exclusivament masculins.Tot i que la realitat del públic heavy a Barcelona sigui perfectament mixta i els discursos masclistes no s'assumeixin generalment si no és en clau de parbdia, I'espai reservat a les dones en la imatgeria que acompanya aquesta música la limita a un rol de dona- objecte, quan no opta obertament pel discurs misogin o per una total exclusió de I'escena. Lbgicament, aquestes imatges es recrearan diferentment en funció de cada context cultural d'acollida, pero en el cas de I'escena barcelonina -com pricti- cament arreu de I'Estat espanyol- la con- seqüencia més perversa d'aquest discurs ha estat la dificultat afegida que les dones han tingut tradicionalment per accedir als grups de heavy com a instrumentistes, handicap que han compensat acaparant llocs de poder en els espais ccinteriors>) de I'activitat musical, com la promoció dis- cogrifica i de concerts, la gestió de sales o la producció de premsa musical. 

https://www.tdx.cat/bitstream/10803/675775/1/SMG_TESI.pdf

El heavy metal a Barcelona: aportacions a l'estudi d'una música popular

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Tesis Doctorals en Xarxa

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB