Baró i Seguí, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANESTgSIA A GIRONA DURANT LA POSTGUERRA 
Joan BAR0 I SEGUI 
El meu intent de voler parlar de la histbria de l'a- 
nesthsia és de donar una impressió del gran salt que s'ha 
produPt en aquest car,p de la Medicina durant els Últims 
anys i que ha permes a la cirurgia entrar en molts altres 
dominis en els que abans estava prohibida. 
Com a referhncia he donat el títol de "Anesthsia a 
Girona durant la postguerra", tota vegada que la guerra 
ens marca molt sovint un punt de mira important. I a Giro- 
na, perquk es on jo ho he viscut. 
Per centrar-nos, perb, hem de parlar un xic de 1'8poca 
imrr,ediatament anterior a la guerra, de la guerra i de la 
postguerra. fins a l'actualitat. 
Es realitzen operacions d'hkrnies, apendicitis, gas- 
tro-enterostomies, gastrectomies, drenatges pleurals per 
e~~piernes, etc. I durant la guerra s'hi afegeixen extrac- 
cions de metralla i demés ferides del moment: cures oclusi- 
ves, col.locaci6 de "pouliquen", extensions amb claus de 
Kichsner per fractures de fhrnur, i altres traumatismes. 
En l'hpoca de pre-guerra la cirurgia s'exerceix a 
llHospital Provincial de Sta. Caterina, a la Clínica Giro- 
na, a llHospital Militar i al propi domicili dels malalts. 
S'obren després les Clíniques Bofill, i en la postguerra, 
la Clínica Alianga, llEsperan~a, la Clínica Mukioz, i la 
Clínica Llobet. 
Per realitzar les operacions quirúrgiques algú havia 
d'ocupar-se de les thcniques anesthsiques. 
Si eren raquianestksies era el propi cirurgia qui en 
tenia cura confiant en la innocuitat, no sempre certa, de 
la novocaina. 
Si era anestesia general. bé arrib mascareta o amb "Om- 
bredanne", era realitzat per practicants, infermeres, coma- 
drones o monges. 
Per a les anestBsies loco-regionals i espinals, entre 
elles la del plexe braquial per l'extremitat superior, 
s'usen la novocaina, tetracaina, i la percaina. 
Les raquienestesies massa altes produeixen en alguna 
ocasió paralisis respiratbries que obliguen a parar l'ope- 
ració i a realitzar maniobres de respiració artificial per 
metodes externs -Sylvester, Schaffer, etc.-, amb greus 
transtorns per a l'estat del malalt. 
L'anestBsia general es practica amb Bter, cloroform 
i clorur d'etil. Fins als anys 1960 no s'introdueix el 
Fluotane. 
A la postguerra s'estenen les anestgsies intravenoses 
amb els barbitúrics d'acció rapida, com llEVIPAN, registrat 
ja l'any 1933 i utilitzat durant la guerra amb poca perí- 
cia. Posteriorment fem servir el NARCOVENOL, el PENTOTAL 
i el KEMITAL. 
Aquesta injecció que fa dormir els malalts sorprgn 
tot el personal auxiliar dels quirbfans. Les induccions 
amb Bter eren molt tur~ultuoses. El segon període anestgsic 
de Guedel ja era anomenat "d'excitació" o de "deliri". Per 
evitar que el malalt es fes mal a si mateix i als qui l'en- 
voltaven es recorria a diverses persones fornides que vigi- 
lessin els moviments del malalt. Calia tapar-se les orelles 
per no sentir els seus crits i frases dissonants. 
Les respiracions eren irregulars i portaven assídua- 
ment a una cianosi molt alarmant i a apnees seguides de 
fortes inspiracions amb perill de sobredosi de l'anestgsia 
inhalatbria. L'excitació era, segons el llibre de Miquel, 
"motora, tusígena i verborreica". 
Tot aixb és suprimit amb una simple injecció intrave- 
nosa d'un barbitúric que fa entrar en un son plkcid. 
La pre-anestesia n anestgsia basal, amb morfina i al- 
tres derivats o barreges, com l'atropina-morfina, no eren 
massa utilitzades per la por de la depressió del centre 
respiratori. 
Nosaltres apliquem relaxants musculars a Barcelona, 
l'any 1953, fent servir la curarina que facilita el Labora- 
tori Miró de Palrt~a de Mallorca. El farnracbutic d'aquella 
localitat, Alfonso Miró Forteza, permet la introducció d'a- 
quests agents relaxants que suposen un gran avanG -per a 
la nostra professió. 
Posteriorment, als seixanta, també introduírem la SUC- 
CINILCOLINA (Mioflex), servida pel mateix laboratori. 
Deixem a part els fhrmacs de qub hem disposat i passem 
tot seguit a descriure els aparells emprats per ad~iinis- 
trar-10s. 
El ~iés rudirtientari era la mascareta de Schilelbusch, 
a la qual s'havien d'aplicar "siete dobleces de gasa" i 
fer caure poc a poc les gotes de l'anestgsic líquid inhala- 
tori triat (clorur d'etil, bter o cloroform). 
Posteriorment l'aparell dtOmbredanne. Les persones 
que realitzaren aquest canvi ja es donaven per molt satis- 
fetes en poder dosificar els vapors d'bter que el malalt 
inhalava. 
Amb tot, és un aparell molt rudifientari que provoca 
cianosi per intercanvi defectuós de la ventilació: l'bter 
motiva una abundant producció de secrecions que interfe- 
reixen tarribé la respiració del rtialalt. Quan s'arriba a un 
pla profund d'anestbsia la caiguda de la llengua obliga 
a idear alguns aparells accessoris: el tub de Mayo, ara 
Tub de Guedel, la p i n ~ a  obreboques i la pinqa tirallengües 
intenten posar remei als possibles accidents. Per tal d'ei- 
xugar les abundants secrecions s'utilitza una bola de gases 
al capdavall d'una p i n ~ a  llarga per arribar fins a lloro- 
faringe i netejar-la. 
Perfeccionant l'aparell d1Ort,bredanne, el Dr. Miquel 
de Barcelo.na presenta l'any 1946 en un congrés de cirur- 
gians un aparell que té molt bona acollida i que bateja 
amb el noiíi OMO, inicials dtOmbredanne, Miquel i Oxford, 
el qual permet allunyar de la cara del malalt el recipient 
que conté l'gter a vaporitzar, i a la vegada hi afegeix 
una concertina per poder ventilar el malalt: el perill de 
la parada respiratbria ja no és tan esferezdor. 
A la vegada aquest aparell permet connectar els tubs 
d'intubació naso-traqueal i orotraqueal, gran avenC per 
a la ventilació del malalt anestesiat. 
Són dos avanCos importants em el camp de ltAnest&sia. 
En aquells anys cinquanta, amb por, aprenem la practica 
de la intubació, profundizant molt l'anestesia amb Bter 
relaxant la musculatura, i intentant suprimir els reflexes 
faringis. La introducció dels relaxants musculars ens faci- 
lita aquesta maniobra, perb davant de la poca experiencia 
en el maneig dels curares, durant un temps no posavem el 
curare fins que no teníem intubat el malalt que haviem in- 
toxicat amb molta inhalació d'gter. 
Quan obtenim la succinilcolina ja han passat més anys, 
tenir1 més experihcia i la relaxació més rapida que pro- 
dueix aquest medicament ja ens permet efectuar aquests pro- 
cessos d'intubació amb més destresa. 
Aquesta practica de la intubació fa que es puguin rea- 
litzar operacions sobre el tbrax ja als anys cinquanta, 
en que la tuberculosi era una malaltia molt freqüent i per 
col.lapsar el pulmó es realitzaven toracoplasties, resse- 
cant 5,6 o 7 costelles d'un hemitbrax. Ho feien1 amb bter 
com a anestesic inhalatori, amb la por, entre altres coses 
de l'explosió. A Girona no en tinguérem cap, perb si recor- 
do haver-ne presenciat una a 1'Hospital de Sant Pau, a Bar- 
celona: en aplicar el bisturí electric en una cavitat plena 
de vapors d'gter per una fístula bronquial, s'inflam& i 
explota la concertina de l'OM0, amb corredisses per sortir 
del quirbfan dignes d'una marató. No succeí res més que 
una petita sucarrimada dels cabells del malalt. 
L'OMO fa la seva entrada a Girona l'any 1950 .  Després 
d'un període de prova l'adquireixo l'any 1 9 5 3  per la quan- 
titat de 4 0 0 0  Ptes., que pago en terminis de 4 0 0  Ptes., 
al seu anterior propietari, el qual canvia d'especialitat 
tot just iniciada. Amb ell -llaparell- correguérem quirb- 
fans. Coneixia els carrers de Girona, en aquells temps orfe 
de cotxes, com jo mateix. 
Els centres hospitalaris adquireixen aparells OMO, 
i també la Residencia Sanitaris de la Seguretat Social, 
que amb la seva inauguració, l'any 1956, aporta també uns 
aparells de proced8nci.a alenianya, anglesa i americana que 
permeteren l'administració no solament d'bter, sinó d'bxid 
nitrós i de ciclopropa amb circuits oberts i tancats, i 
tenia incorporats respiradors autoniatics. 
L'Hospital de Santa Caterina de la Diputació Provin- 
cial, essent president el Sr. Pere Bretcha dlOlot, adqui- 
reix en aquesta bpoca un respirador Engstron ideat als pai- 
sos nbrdics per combatre 18epid&mia de polioniielitis que 
els envaia. En sortí beneficiat un operat a la Clinica 
Alianqa, el qual, afectat per una apnea prolongada per suc- 
cinilcolina, fou traslladat en arnbulancia a 1'Hospital de 
Sta. Caterina per ésser connectat al respirador durant les 
deu hores que triga a recuperar-se. 
Avui dia els aparells ja són molt més perfeccionats 
amb molts mecanismes de control i seguretat i alarmes in- 
corporades. Aixb ens porta a recordar el petit bagatge de 
signes que tenien a la postguerra per comprovar l'estat 
del malalt. El control del pacient venia donat Únicament 
per la respiració i els pols i com a signes complementaris, 
pel color i la humitat de la pell i pels reflexos pu- 
pil.lars, palpebrals, conjuntivals i corneals. La pressió 
arterial, nirada rutinariament, complementava aquests sig- 
nes. 
Es pren conscigncia que al quirbfan hi ha dos proble- 
mes essencials: un, el de l'operació prbpiament dita, i 
l'altre, el de mantenir el pacient en estat de suportar 
uns atacs a la seva economia tant des del punt de vista 
de la privació del dolor com pel que es refereix a conser- 
var, amb un ampli marge de seguretat, les seves funcions 
vitals. 
Aixb ho publica el Dr. Manuel Burgos, cirurgia i pos- 
teriorment anestesibleg de Granada i Sevilla, a la Revista 
"Medicamenta" l'any 1948, amb un titol prou suggestiu: "El 
nial hurnor del cirujano". Cita a Kirchsner quan diu que 
aquest mal hurnor és un "rito consustancial con la vida de 
la sala de operaciones y es una cualidad sobresaliente de 
la que todo maestro de la cirugia deberia estar poseido". 
Per6 l'autor comenta: " ~ Q u é  es 10 que hace parecer al ciru- 
jano hosco, agrio e in,pulsivo?". I contesta: "Lo rriotiva 
el miedo por una vida que en sus manos se halla en peligro 
de muerte. ~n vez de tener 10s ojos clavados en el campo 
operatorio, ha de apartarlos en cada moniento para ver la 
cara del enfermo, para apreciar CÓN~O respira". I acaba 
dient: "La anestesia espafiola ha de salir de este lamenta- 
ble estado, tiene que ser elevada a la categoria de espe- 
cialidad". 
I 1'Estat espanyol ja se'n preocupa i ho legisla l'any 
1952, creant els equips d'anestesia i reanimació dintre 
de les residencies del SOE. 
L'any 1955 es crea la primera catedra d'anestesiologia 
i reanimació a la Universitat Coniplutense de Madrid. Ac- 
tualment aquestes catedres s'han est& a la majoria de les 
facultats de Medicina. 
L'obtenció del títol d'especialista es fa a través 
del sistema MIR. 
L'any 1978, s'imparteix docencia per primera vegada 
pel sistenia MIR a 1'Hospital Alvarez de Castro de Girona. 
L'any 1979 s'incorpora el primer resident d'anestesia 
i reanimació a aquest hospital. 
Aquesta formació tan acurada resta lluny de l'autodi- 
dhctica de qu& ens havierri de servir en la tan anomenada 
postguerra. Es amb aquest afany de superació que ens reunim 
a l'entorn del Dr. Miquel de Barcelona, primer al Caf& Ter- 
minus, del carrer Aragó Passeig de Gracia, els dimecres 
havent sopat, i niés endavant a l'Acad5mia de Ciencies M&di- 
ques de la que depen 1'AssociaciÓ Catalana dlAnest&siologia 
i Reanimació, creada l'any 1953. 
Si aquesta formació és tan frenada, esteni lluny de 
somniar en ampliar coneixenients a 1 ' estranger, quan les 
dificultats per viatjar eren tan extrenies que fins per 
arribar-se a Olot es necessitava un salconduit. de fronte- 
res. 
Dels anys de la post-guerra, fins ara, s'ha fet un 
salt espectacular a tots els nivells, l'anestesia no ha 
quedat enrera. Dels 2 nietges anestesistes de llavors, la 
província coripta arib més de 20 especialitzats avui. 
1 del simple aparell d'endormiscar, tenirri l'aparatosa 
i necesaria riaquina actual. Morton no podia pensar a l'any 
1846, que iniciada la prirriera anestgsia, quedés kelentit 
el seu procés fins passat cent anys, en que es desperta 
de nou, per prendre volada fins arribar com 6s ara. 
El mateix ens fa pensar, per6 amb nostalgia, d'aquells 
petits hospitals plens d'art i acolliment, on et trobes 
a casa, i la mole arquitectbnica d'una Seguretat Social, 
on tots en avenqos hi són, per6 et persegueix la fredor 
d'un número. 
es el progrés que hem d'acceptar i agraIr. 



Anestèsia a Girona durant la postguerra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert