Sunyol, Víctor

Revistes Catalanes amb Accés Obert

APUNTS PER A ALGUNES REFLEXIONS TOT LLEGINT H. 
HELDER 
Per que Portugal ens cau tan lluny? 
Per qub hem hagut d'esperar Hélder fins el 1988?* 
Quants Hélders encara ens queden per esperar? 
Quants ens en quedaran, al capdavall, per descobrir? 
Quanta poesia només coneixem per un nom, una citació, un 
poema espars? 
Quanta ens restara amagada? 
De la poesia estrangera que editem, quina mereixeria, de debo, 
ser editada? 
En resta alguna d'incognita perqub la seva plaqa i'ha ocupada 
una altra de la que ens podríem estar? 
Quanta poesia estrangera editem? 
Quina? 
Quants llibres estrangers de poesia arriben als lectors d'aquest 
país? 
Davant qualsevol text el lector pot decidir donar-s'hi o bé deci- 
dir que hi ha un mur que l'en separa (o crear-10, que és el mateix). 
Quin mur es podria inventar un hipotbtic lector per a Hélder? Me10 
e Castro referint-se a aquest poeta parla de la conversió de les imat- 
ges naturalistes de la poesia en imatges tecnicistes, creant una grans 
contrastos i adequant-la al temps, i parla també d'una preponderan- 
cia del valor de la metifora, i de la imatge autogenbtica (creadora 
d'ella mateixa). Es podria construir un mur amb alguns d'aquests 
elements i d'altres que la lectura de Hélder ens aporti? 
Pel que es veu, a casa nostra passar dels referents més naturalis- 
tes als tecnicistes és una gran aventura i sembla que només pugui 
desembocar en dos llocs: Textos que volen ser ccmoderns,) (i prou, 
que ja és greu) basant exclusivament la pobtica en I'us d'aquests 
* HBLDER, Herberto; Photomaton & Vox / Flash /E l  cap entre les mans, 
Ed. bilingüe, Trad. Vimala Devi, Poesia Gregal, 18, Ed. Gregal, Valkncia, 
1988. 
Víctor Sunyol 
modismes, i textos de poktiques tradicionals en els quals aquests 
modismes s'han incorporat, ja sigui grinyolant o bé lliscant com un 
riu plhcid. En molts dels poetes, joves o no, sembla com si l'accent 
no estigui tant en aquesta naturalitat o integració dels mots i els 
modes (els que siguin) en un text (de la poktica que sigui) com en 
una volutat de mostrar, i demostrar, que s'és molt <<modern>). De 
qualsevol manera, parlar de les coses del temps amb els mots del 
temps sembla ser més difícil que no fer-ho amb modes d'altres dies; 
i per adonar-nos-en només ens cal repassar papers dels autors més 
joves; podriem convenir que autors que els doblen en edat, i alguns 
de generacions f o r ~ a  nteriors, són més <<contemporanis)>. No es 
tracta tampoc de veure quins mots són més o menys ctpoi:tics>>, o de 
si és pertinent aquesta valoració, sinó de si podem i sabem escriure 
amb els mots del temps. D'aquí, l'hipotktic lector en podria treure 
alguns elements per a fer-se un mur que li amagués Hélder. 
Un altre mur el podriem construir amb la naturalesa de bona 
part d'aquesta imaginística, la crueltat, continguda o esclatant, que 
plana per tot el text i sovint el vertebra, fins i tot conceptualment, en 
les imatges c<autogenktiques>). Com l'ha de rebre el lector? És inútil, 
quan hi ha prejudicis, oblidar-10s; per6 si sovint s'obliden o es supe- 
ren davant d'obres artístiques reconegudes com a valors ja immuta- 
bles, per qui: no fer-ho davant de qualsevol altra, mal que no hagi 
rebut (encara) el reconeixement oportú? 
És innegable que la cccrueltatn -per dir-ho d'alguna manera-, 
sovint vitalitat, que segons alguns crítics i historiadors és un dels 
pilars fonamentals de l'estMica al llarg de la histbria, no ha tingut 
gaire bona fortuna en aquest país. Tot i que la trobem en alguns dels 
millors poetes al llarg de les generacions (de les darreres penso en J. 
Palau i F., M. Bauza, V. Altaió, J. Albertí, V. Pujol o A. Vidal), i 
excessiva marginalitat o excepcionalitat n'han estat la nota domi- 
nant. Aquesta constatació ens pot portar a un punt crític, a una 
qüestió: De quin món esta parlant la poesia que fem ara mateix? o: 
amb quin llenguatge en parla? 
Perqui: llegint Hélder bateguem amb ell, amb aquesta poesia que 
ens arriba al moll dels ossos i de l'esperit, bateguem amb el nostre 
Reduccions 
temps, que és el temps de sempre. El de la poesia que no té temps, la 
que esta, per tant, arrelada al seu. 
Continuem amb la imatgeria de Hélder: la seva energia i la ri- 
quesa abrandada, que també s'encomana als poemes; els tints de 
surrealisme que s'hi poden veure; el risc en la seva elecció i en el seu 
ús; la projecció, dirigida tant cap a al10 més sensitiu com a allb més 
racional del lector i de l'autor; la imaginació, la vitalitat que mos- 
tren i transmeten aquestes imatges; tot aixo pot servir per a crear 
barreres, barreres de prevensió, de por o de incomprensió davant 
d'allb que no s'ajusta a la idea o a la comoda taxonomia d'una mena 
de lectors. 
És molt facil trobar arguments per establir un mur entre el lector 
i una poesia, com la de Hélder, que sovint es crea en ella mateixa el 
cosmos de referents retorics i discursius, i automultiplicant-se, que 
demana un procés lector eminentment (o apurament))) pobtic i Iliu- 
rat, i no massa facil, que a la vegada és tremendament vital i profun- 
dament racional, plena de forga en continues -i justes- conten- 
cions i expansions; una poesia que no deu acceptar termes mitjans 
ni lectures superficials. És facil trobar aquests arguments perqub és 
una poesia que exigeix del lector, que no el deixa tranquil ni indife- 
rent, una poesia de la qual el lector no pot sortir-ne sense algun 
trasbals, i que no es deixa jutjar amb quatre frases vagues i como- 
des. Bs facil trobar arguments per a no enrolar-se en un poesia que 
exigeix compromís i rigor al lector. És facil quan el lector exerceix 
aquest paper sense convicció, fent-se trampa a ell mateix; és facil 
quan la lectura es converteix només en un passatemps, quan ni raó 
ni passió no s'hi aboquen, quan es prefereix creure que el raYm és 
verd que no pas esfor~ar-se per a gaudir-ne el plaer a cor qub 
vols. 
Llegir Helder comporta, si es vol prendre, una molt bona lliqó de 
la sintaxi en el vers i en el poema; de com la sintaxi i la unitat vers, 
generat a partir d'aquesta i de la intenció/orientació de l'autor, po- 
den (o <<han de,)?) conformar el complex que en diem poema. Amb 
Víctor Sunyol 11 1 
la sintaxi, potser dislocant-la i forgant-la en alguns moments, i sense 
haver de transgredir la normativa gramatical, Hélder aconsegueix 
un objectiu múltiple (que ho és de tota la poesia): posar-la al servei 
absolut de la seva expressió i de la lectura; construir uns textos sense 
fissures en la solidesa expressiva i on les estructures sintactica i 
ideologica segueixen un mateix camí i es recolzen mútuament; 
crear-se una pobtica propia, no com a marc de comoditat per a 
l'expressió personal, sinó com a resultat d'un continu acarament de 
la llengua amb la voluntat d'expressió; demostrar - a qui li cal- 
gui- que el lliscar de la poesia no és únic, per6 que és un mateix 
lliscar. Hi ha alguna mena de lector per al qui tot aixo pugui signifi- 
car material de construcció per al mur que l'ha de separar d'aquesta 
poesia? Aneu a saber, per6 caldria rumiar-hi. 
Fi. 
A quines altres reflexions pot portar aquesta lectura? 
A moltes, i a moltes que aquí no estan encetades. 
Reduccions 


Apunts per a algunes reflexions tot llegint H. Hélder

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert