Piella Vila, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La creació d'arxi~s orals esdevé 
una de les tasques mes importants 
a hores d'ara per a I'est~di de les 
formes de vida. Fotografia: Arxiu de 
!es Valls d ' ~ n e u  
nem avaluar les possibilitats de 
les fonts orals en la recerca 
historica contemporania. 
La sessió de la tarda va estar 
dedicada a I'exposició de les 14 
comunicacions que van ser pre- 
sentades. El primer bloc, arxius i 
museus, compta amb la partici- 
pació de representants de I'Ar- 
xiu Municipal de Castellar del 
Valles, Fundació Cipriano Gar- 
cia, Fundació Utopia, Museu del 
Monsia, Museu Etnologic de 
Barcelona. Euslco Ikaskuntza, a 
mes de dues comunicacions - 
publicades al dossier de la jor- 
nada- de la Fundaci6 Salvador 
Segui de Valencia, i de I'Archivo 
Histórico Eclesiástico de Biz- 
kaia. 
Del segon bloc, destinat a 
treballs de recerca i projectes en 
curs, que comptava amb sis co- 
municants, finalment només es 
presentaren les aportacions d'E- 
mili Ferrando ((La dona a Badalo- 
na. Cent anys de protagonisme 
invisible, 1897- 1997)), i de I'equip 
interdisciplinari format per An- 
dreu Gamez,]oan Ibáñez i Blanca 
Lloveras titulada ((Els barris de 
Girona)). La resta de comunica- 
cions també figuren en el dossier 
de la jornada. 
Com a balang d'aquest acte, 
podem dir que ha servit per 
copsar el gran interes que hi ha 
arreu de Catalunya, tant per part 
dels professionals dels arxius 
com per part dels investigadors. 
a coneixer i treballar aquest ti- 
pus de font documental amb cri- 
teris rigorosos que ens han de 
permetre fer-ne un millor ús en 
les recerques actuals, pero que 
alhora ens assegurin una conser- 
vació a llarg termini que faci pos- 
sible un ús futur. 
Grup d'Estudi Transcultural de la 
Procreació de la Universitat Auto- 
noma de Barcelona (GETP) 
A n n a  P ie l laV i la  
L'organització d e  l a  procre-  
ació c o m  a d o m i n i  anal í t ic  
a l te rnat iu  a I 'Antropologia 
d e l  Parent iu  
El treball del Grup d'Estudi Trans- 
cultural de la Procreació (GETP) 
de la Universitat Autonoma de 
Barcelona se centra en I'estudi del 
parentiu des d'una perspectiva 
teorica, qüestionant alguns dels 
pressuposits establerts al voltant 
de I'antropologia del parentiu i 
plantejant la inadequació de con- 
ceptes i suposits bisics d'aquesta 
branca de I'antropologia per a la 
investigació transcultural. Dins la 
historia de I'antropologia, els estu- 
dis de parentiu han ocupat un lloc 
destacat fins fa gairebé 40 anys. 
Després dels plantejaments de 
Leach, Goody, Needham i Schnei- 
del; conceptes com 'matrimoni', 
'prohibició de I'incest', o el mateix 
'parentiu' resulten termes inutilit- 
zables teoricament. Davant 
aquesta situació es proposa un 
domini analític alternatiu que que- 
da cobert pel concepte d'organit- 
zació de la procreació. 
Els ongens del GETP es troben en 
la tasca investigadora en el camp 
del parentiu, ja des de 1983, d'Au- 
rora González Echevarría (ca- 
teddtica d7Antropologia Social de 
la UAB) que la portar i  a diferen- 
ciar dos usos del parentiu: el pa- 
rentiu com a constructe cultural i el 
parentiu com a constructe tebric. 
En el primer cas es tracta de les 
institucions propies de la nostra 
cultura i d'institucions de cultures 
de to t  el món que s'han anat 
aplegant amb les nostres, perque 
presentaven un cert aire de famí- 
lia -seria, per exemple, el cas ex- 
trem del "matrimoni fantasma" 
dels nuer o la familia-taravad dels 
nayar: En el segon ús, es tracta del 
parenti~l vist com a construcció 
teorica, en el qual s'apleguen les 
teoritzacions antropologiques so- 
bre parentiu de fendmens supo- 
sadament comparables. 
A aquests interessos s'afegiri més 
endavant la investigacici sobre pa- 
rentiu i identitat entre els abor i  
gens australians que realitzava An- 
na Piella (professora del departa- 
ment d'Antropologia Social de la 
UAB). D'aquesta trobada va sor- 
gir I'embrici de I'equip. Entre 1995 
i 1998 es treballa dins d'un pro- 
jecte de la DGICYT La finalitat 
era buscar una alternativa a la c.?- 
rrega etnockntrica de I'antropolo- 
gia del parentiu i de formular una 
teoria transcultural que tingués 
com a objectius específics les ide- 
ologies respecte la formació de la 
persona, el control de la sexuali- 
tat, I'organització de la reproduc- 
ció biologica i la crian~a dels fills; 
com a objectiu subjacent s'afegeix 
I'interks en posar a prova la possi- 
bilitat d'una antropologia tehrica 
transcultural. 
Més endavant, el 1996, s'integrari 
al grup, Jordi Grau (professor del 
mateix departament de la UAB), 
interessat en el parentiu i I'antro- 
pologia visual, concretament en la 
comparació entre els models pro- 
creatius i de relacions de parella 
que apareixen en la literatura an- 
tropoldgica i les que mostren les 
produccions audiovisuals no clas- 
sificades com film etnogrific. L'6lti- 
ma incorporació a I'equip ha estat 
la de Dan Rodríguez (tambC pro- 
fessor del departament), que esta 
treballant sobre endogimia- 
exogimia etnica a Catalunya prin- 
cipalment amb col.lectius d'origen 
subsaharii. El GETP rep, a més a 
més, la col~laboració de Virgínia 
Fons (doctora en Antropologia 
Social per la UAB), que ha investi- 
gat temes vinculats a la procrea- 
ció en la cultura dels ndowé de 
Guinea Equatorial, tant a Guinea 
com a Catalunya; i amb la valuosa 
cooperació deTeresa San Román, 
que ja des de 1983 compartia 
amb Aurora González la insatis- 
facci6 davant la teoria del paren- 
tiu. 
La línia prioritiria de recerca del 
GETP ha estat des dels seus inicis 
la investigació crítica al voltant de 
I'antropologia del parentiu i la po- 
tencialització de I'antropologia de 
la procreació com a línia alterna- 
tiva d'investigació, tot emfatitzant 
la vessant de comparació trans- 
cultural d'aquests estudis. Aquesta 
línia es veu complementada, perd, 
amb els treballs que estan fent ac- 
tualment els diferents membres 
del grup. Per una banda, I'anilisi 
del procés de canvis i continuitats 
en la relació parentiu-identitat en 
el cas dels aborígens australians i 
com I'antropologia s'ha apropat a 
aquesta interrelació. cs a dir; la im- 
porthncia que I'organització de la 
procreació ha tingut i té respecte 
a la formació de la identitat abori- 
gen, en el passat com a punt de 
referhcia i d'identificació de cada 
grup cultural concret i, a I'actuali- 
tat com a referent en I'oposició 
dels aborígens al grup dominant. 
No  es tracta ara tant de pertin- 
yer a una tribu com de ser abori- 
gen en una Austrrilia on la socie- 
tat blanca monopolitza la majoria 
dels recursos necessaris per viure 
(i sobreviure). 
Pcr una altra banda, hi ha I'anilisi 
dc la conceptualització de la farní- 
lia i Id representació dels seus mo- 
dels a través dels mitjans audiovi- 
suals i la configuració i possibles 
canvis estructurals en famnies ur- 
banes de classe mitjana autbcto- 
nes de Barcelona. Aquest treball 
combina estudis de cas de famí- 
lies de classe mitjana amb anilisis 
empíriques sobre el paper dels 
mitjans audiovisuals en la trans- 
missió de models procreatius. 
Aixb significa analitzar els topics 
relatius a I'organització de la pro- 
creació implícits en les produc- 
cions visuals dels últims anys, des- 
cobrir els models proposats i ava- 
luar el paper de les construccions 
visuals alternatives, i significa tam- 
bé estudiar a través de distintes 
tecniques de camp les conceptua- 
litzacions i els comportaments re- 
latius a les relacions de parella i a 
la procreació. 
I, per últim, I'aprofundiment en els 
factors i les dinimiques que es 
donen en la formació i I'organitza- 
cio de la parella i la famnia en pro- 
cessos d'immigració, concreta- 
ment dels immigrants d'origen 
africa a Catalunya, amb un emfasi 
en I'endogimia/exogimia etnica i 
sociocultural. En aquest cas I'in- 
teres té a veure amb I'hmbit et- 
nografic per6 sobretot, amb I'es- 
tat actual de la teoria del parentiu. 
La crisi dels anys seixanta i vuitan- 
ta (Schneider; Needham, Kuper) 
continua convivint amb el desen- 
volupament de la teoria de I'a- 
lianca matrimonial, iniciada per 
Lévi-Strauss. Aquest treball inten- 
ta integrar i contraposar hipbtesis 
sobre I'abast de I'alianca matrimo- 
nial formulades des de la demo- 
grafia, la sociologia i la psicologia 
social. 
Actualment el GETP esta duent a 
terme, a partir de fonts etnogrrifi- 
ques clissiques i treballs de camp 
en curs, diverses recerques po- 
sant emfasi en la diversitat i la re- 
currencia de models procreatius 
des d'una perspectiva comparati- 
va transcultural. L'objectiu final 
seri la posada a prova del marc 
conceptual de I'antropologia de la 
procreació que es proposa, i la 
seva pertinenca si és capac d'or- 
ganitzar les dades de les diferents 
investigacions de camp de mane- 
ra més adequada que I'utillatge 
classic de I'antropologia del pa- 
rentiu. 
Pel que fa a les relacions amb al- 
tres entitats i institucions, el GETP 
forma part des de 1997 de la 
Xarxa Temitica lnterdiscipliniria 
Famnia asiitica 
a California 
(EU4 
sobre Famnia i Parentiu, coordina- 
da per Xavier Roigé (UB) i fi- 
nancada per la Generalitat de Ca- 
talunya. Els grups integrants de la 
Xarxa són els següents: Grup d'Es- 
tudis sobre Família i Parentiu (diri- 
git pel doctor Joan Frigolé, UB), 
Familia i Canvi Social (dirigit per la 
doctora Dolors Comas d'Arge- 
mir; URV), Familia i Estat del Be- 
nestar (dirigit pel doctor Lluís Fla- 
quer; UABIUPF), Grup dEstudis 
Histbrics de la Població de Catalu- 
nya (dirigit per la doctora Anna 
Cabré, UABICentre d'Estudis De- 
mogdfics), Histbria de la Familia 
(dirigit pel doctor Llorenc Ferrer; 
UB) i Grup d'Estudi Transcultural de 
la Procreació (dirigit per la docto- 
ra Aurora González Echevarría). 
A més, com a conseqüencia de 
les trajectbries de recerca de ca- 
da un dels investigadors, el grup 
manté vincles academics i de 
col~laboració amb les universitats 
britiniques de Manchester i de 
Sussex, així com amb la Universi- 
tat de Queensland a Austdlia. I, 
existeixen també vinculacions 
amb el GRlM - Grup de Recerca 
sobre Relacions lnterculturals i 
Marginació Social, de la divisió 
d'Antropologia Social de la UAB 
dirigit per la doctora Teresa San 
Román. 
La tasca investigadora del grup ha 
donat com a resultat diverses pu- 
blicacions en revistes com la Re- 
vrsta d'Etnologra de Catalunya 
(núm. 8, 16), Famr7ia y Sociedad 
(núm, 3), Revista de Diaiectologia y 
Tradiciones Populares, CSIC (tom 
LIII), i obres de més abast com Te- 
onbs del Parentesco. Nuevas aproxi- 
maciones. Madrid: Eudema, 1994; 
Kinship Theory. Ethnocentric projec- 
tion or theoretical eiaboration?, III 
EASA Conference, Oslo, 1994; i 
Tesis para una crjtica de la singurla- 
ridad cultural. Bellaterra. Servicio 
de Publicaciones de la UAB, 2000, 
(aquestes tres últimes, d'Aurora 
González Echevarría). 
La feina segueix i en I'últim any s'- 
han presentat dues tesis doctorals 
i aquest proper, se'n presenten 
dues mes, totes relacionades per 
temitica amb la recerca principal 
que el grup esta duent a terme. 
Per posar-vos en contacte amb el 
GETP Grup d'Estudi Transcultural 
de la Procreació us podeu dirigir 
a la Divisió d'Antropologia Social 
del Departament dPAntropologia 
Social i Prehist6ria de la Universi- 
tat Autbnoma de Barcelona (Fa- 
cultat de Lletres. Edifici B. 08 183 
Bellaterra. Barcelona), o bé, a I'a- 
dre~a de correu electrbnic: auro- 
ra.gonzalez@uab.es. 


Grup d'estudi transcultural de la procreació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert