Guitart i Santatala, Anna

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANNA CRISTINA GUITART I U N T A T A L A  
INTRODUCCld DE L'ELECTROCARDIOGRAMA A CATALUNYA 
I V  Congrés d ' l i i s t b r i a  d e  la Medic ina  C a t a n a  
Pob le t ,  7-9 d e  j u n y  d e  1985 
Actes, Vol urn I I I 

L'electrocardiograma deu el  seu or igen a l  descobriment fet  pe r  Du-Bois- 
Raymont , e l  qua l  v a  demostrar, fonamentant-Se en experibncies an te r i o rs  
fetes pe r  Matteuci, que sempre que u n  múscul es cont rau o r i g i n a  un cor rent  
e lgc t r ic .  
Vu i t  anys més t a r d  aquesta prop ie ta t  fou  descoberta a l  cor  de l a  
granota  pe r  Ko l l i ke r  i Mul ler .  Marey v a  ten i r  l a  idea d 'en reg is t ra r  aquestes 
va r iac ions  elbctr iques,  produides per  l a  contracció muscular, en u n  t rasa t  
fo togrh f  ic ,  mi t jangant  I 'electrbmetre cap i  l a r  de Lippman. 
L ' a p l i c a c i ó  del descobriment a I'home, és de Waller, que e l  1888 
v a  demostrar com e r a  possible d 'ob ten i r  les der ivacions elhctr iques,  a 
t ravés de l a  p e l l  de qualsevol  animal,  amb l a  condic ió d 'humi te ja r - l a  
abans. 
Malgra t  aquest avens, formidable, encara no  v a  fer-se ap l i cac ió  
c I  i n i c a  del nou mhtode. Es rea l i t za ren  t reba l  I s  d '  invest igació que no 
donaren g rans  resu l ta t s  prhc t ics .  L'electrbmetre de Lippmann no  e r a  p r o u  
sensible per  a posar netament de re l l eu  les var iac ions elbctr iques de 
l a  contracció cardíaca. p e r  q u i  a i x b  s igu i  possible ca l  a r r i b a r  a Einthoven, . 
e l  g r a n  f i s i b leg  holandhs, que v a  fe r  que I 'e lec t rocard iogra f ia  pogués 
a r r i b a r  f i n s  a l  l loc que actualment ocupa. E l  mbr i t  d_'Einthoven fou e l  
d ' i n v e n t a r  e l  galvambmetre de corda que po r ta  e l  seu nom, d ' u n a  prec is ió  
i sens ib i l i t a t  exquisides, molt super ior  a les dels galvanbmetres anter iors.  
Molt cur iosa e r a  l a  manera d 'ob ten i r  e l s  t rasa ts  en ma la l t s  d u r a n t  
e ls  pr imers  temps de I 'e lec t rocard iogra f ia ;  és per  a i x b  que li dedico 
u n  apa r ta t .  
E l  subjecte a l  qua l  es f a  I 'e lectrocardiograma pot es tar  assegut 
o a jagut .  En el  p r imer  cas, les dues mans i e l  peu dret ,  i n t rodu i t s  en 
rec ip ients  de t e r r a  p lena d ' a i g u a  amb NaCl en aquests rec ip ients  estan 
cont inguts d i n t r e  d ' u n s  a l t res  de més grans,  p lens de su l fa t  de z inc,  
del qua ls  surten e ls  electrodes. 
Tot a i x b  po l  s impl i f icar-se embolicant e ls  dos. cane l ls  i e l  peu esquerre 
amb una bena de f i l  mul lada per  una soluciÓ de NaCl a l  10% i rec rbe r ta  
per  electrodes impolar i tzables const i tu i ts  amb Animes de z inc  revest ides 
de fe l t re .  E l s  electrodes s ' impregnen en una solució de s u l f a t  d,; ~ i n c ,  
que encara que es d i u  a saturac ió  mols autors  l a  posaven més ja 
perque e r a  cAustica. 
De cada electrode so r t i a  un  f i l  conductor aue anava a r a l  
EVOLUC 16. 
Al l l a r g  d '  aquest. apartat exposar6 més o menys cronolbgicament 
I 'avens, de I 'electrocardiograma. 
.Aquesta evoluci6 l a  d i v i d i r 6  en tres etapes atenent bbsicament a 
l a  cronologia i a l  seu contingut. 
Etapa f isiolbgica. . - 
Etapa d'investigació sobre les arritmies. 
Etapa moderna. Introducció de I 'electrocardiografia moderna. 
ETAPA F! S I OLdG I CA. I 
L a  primera c i t a  sobre electrocardiografia a Catalunya és de I ' any  
1910 en una comunicació a l  V Congrés Internacional dtElectrocardiograf ia 
i radiologia m'ediques del professor Cluzet recol l ida a l s  Annals de Medicina 
per SuAer i Medán; en aquesta es va  concloure que trasats obtinguts 
en diferents ind iv idus sans amb les mateixes condicions experimentals 
són diferents uns d'al t res, perb són sempre sensiblement iguals  en un 
mateix ind iv idu;  que existeixen algunes valvulopaties amb gran  . %&.ressi6 
electrocardiogrbfica i d 'a l t res amb poca. i per h l t im que és possible 
modificar voluntariament certs trasats. 
Posteriorment van sor t i r  dues figures, P i  i Sufier i Jesús M. Bel l ido 
i Golferichs que trebal lant a I ' l n s t i t u t  de Fisiologia i publ icant e ls  seus 
estudis a l a  rev is ta "Treballs de l a  Societat Catalana de Biologia" a l  
l l a r g  dels anys 1913-16 van aportar els fonaments sobre els que es desenvolu- r 
p a r i a  posteriorment I 'e lectrocardiograf ia cIInica. 
Malgrat J'adopció rsp ida  del galvanbmetre de corda dlEinthoven, 
no van fer el mateix amb l a  seva nomenclatura de les ones de I'electrocardio- 
grama, a i x í  f ront a l  conegut avui  P.Q.R.S.T. i U van u t i l i t za r  el  proposat 
per al tres f isiólegs de més actual i ta t  a l s  seus temps con Kraus i Nikolai  
i a ls  seus escrits f igurava I 'anotació A.1, I , i F. Parlant a ra  sobre 
nomenclatura he de d i r  que posteriorment es 'va imposar una a l t r a  per 
a l  complexe ventr icular,  . deshores parlaven d'ona I o in ic ia l  i ona 
F o f ina l .  
Perb a ixb no va ésser obstacle per qu& Ics seves investigacions 
fossin d ' un  extraordinari  valor, en les que destacarem les de l a  tau la I. 
TAULA I 
1.- Revista de Medicina i Cirugía. octubre 1913 nn 10. L a  electrocardiogra- 
f i a  en 10s s i f i l i t icos.  J. Peyr i  i J.M. Bellido. 
2.- Publicacions de I '  Inst i tu t  de Cigncies. 
a )  Any 1913 
- L'electrocardiograma en el r i tme nodal per les sals d'estronci. 
PBg. 29-31. 
- Tbxics anabblics i catabblics del cor. Pags 79-82. 
- Usos del galvanbmetre d1Einthoven com a esfigmbgraf. Pags. 
106-109. 
- L'electrocardiograma en I 'estat invemal de l a  tortuga. Pags. 
109-111. 
- Amidacions de l a  forga electromotiu en I'electrocardiograma. 
Pbgs. 134-139. 
- L'electrocardiograma en alguns casos de mala l t ia  de Basedow. 
Págs. 143-145. 
b )  Any 1914 
- Nota sobre el  complexe aur icu lar  en els electrocardiogrames. 
Págs. 49-53. 
- La  variació respi rator ia  del r i tme cardíac en e l  gos, després 
de l a  tiro-paratiroidectomia. Pags. 158-161. 
- Nota sobre I ' i nvers ió  estrbncica en ei- bloc experimental. Pags 
169-171. 
- Dissociació auriculo-ventr icular pel iodur pothsic. L.Cervera 
i P. Agustí. Pags. 171-173. 
-Sobre l a  signi f icacib de l a  I invert ida a I'electrocardiograma. 
Pags. 252-257. 
c )  Any 1915 
- Nota sobre l a  ginesi del r i tme al ternant en l a  granota. Pags. 
93-96. 
d )  Any 1916 
- De l a  forma d'establiment del bloqueig en l a  tortuga. Pags. 
52-55 
3.- Annals de Medicina. 
a )  Any 1914 
- Acta de l a  sessió del d i a  14 de gener de 1914. 
Clínica de I 'arr í tmia. 
- L'electrocardiografia. Extracte dels nums. d'agost, '  octubre 
i desembre de I ' any  1913 de l a  rev is ta Therapia. 
, 
Totes elles són de g ran  valor prhct ic;  per exemple, en una s' intenta 
el iminar parhs i ts  dels traGats electrocardiogrhfics i alhora normalitza 
e l  voltatge. 
TambC van invest igar sobre I 'anomenat per el  Is  "peristal tisme" cardíac 
front a situacions extremes com són el  bany amb solucions de certs ions, 
alterecions tbrmiques o metabpl iques. 
Van observar -les variacions del r i tme i característiques del traGat 
electrocardiogrhfic. 
ETAPA D'INVESTIGACIO SOBRE LES ARRfTMIES. 
Pai-al.lelament a aquests trebal ls experimentals, Bel l ido i Pi i Suñer, 
elaboraren a l  tres de base fonamentalment c l  inica. 
Un exemple ¿s el  recul l  a l a  rev is ta Therapia a l s  seus números 
d'agost, octubre i desembre de 1913. Els quals s'exposen l a  ginesi i 
conducció de I 'estímul cardíac t a l  com I 'admetem actualment. Tanmateix 
hom f a  molt encertgdes observacions sobre l a  modificació del que avu i  
anomenem e i x  elk&ri% del cor i també dels estats d 'h lper t rb f ia  del 
miocardi a consequincia de l a  hipertensió a r te r ia l  mantinguda; totes elles 
obtingudes de I 'estudi de I 'ona I ( i n i c i a l )  i F ( f i na l )  dels complexes 
ventr iculars en gent jove i ancians. 
En aquest trebal l  tanmateix sqassenyala l a  importhncia que t ind re  
en un  fu tu r  I 'e lectrocardiograf ia per a l  diagnbstic de les arrí tmies que 
els autors classi-fiquen en: ALOD INAMIES o alteracions de l a  intensitat  
de l a  contraccib, ALODROMIES o estats patológics a causa d'estlmuls heterotb- 
pics. 
També es p a r l a  del  pronbst ic de I'electrocardiograma a les endoc t ra  t is .  
I per  Ú l t im les DlSbDlES o t ranstorns  cardíacs p rodu i t s  per  a l teracions 
de l a  conducció. nescr iu  e l s  blocs A-V com e ls  coneixem a I 1 a c t u a l i t a t ,  
per6  no d i s t i nge ix  ent re  e l s  blocs A-V de 22 g r a u  en t i pus  I i I l .  Sobre 
e l  de tercer g r a u  f a  e l  diam.Óstic d i fe renc ia l  amb b r a d i c e r d i a  i veu 
com empi t jo ra  amb l a  d i g i t a l .  Tanmateix exp l i ca  molt c larament l a  d i fe rkne ia  
electrocardiogr&f ica ent re  I 1 e x t r a s ~ s t o l e  sup raven t r i cu la r  del vent r icu lar .  
D 1 i n i e i  paral.Ee1 a aquests autors  ex is te ix  I ' o b r a  del  Dr. Duran 
Arrorn que es cont inua f i n s  ( ' a n y  de l a  seva mort, en 1948. E l  Dr. Duran 
Arrom es considerat  com el  fundador de l a  Cardiologia catalana. 
Contava amb e l  p r imer  electrocardibgraf  de l a  península, Molt extensa 
és I ' o b r a  dlaquest autor  sobre e l  tema de I1electrocardiograma; ent re  
e l s  seus p r i n c i p a l s  t reba l l s  destaquem e ls  re fe r i t s  a c l í n i c a  i diagnbst ic 
de les ar r í tmies ,  estudi  de les angines de p i t  i de l a  c a r d i p a t i a  isqukmica 
en general .  
Aquests t res autors basicament: Bell ido, P i  i Suñer i Duran Arrom 
s6n e l s  p r i n c i p a l s  impul r - rs  de l a  introducció de I1e lec t rocard iogra f ia  
a Catalunya. .Per6 e l  camí de l a  general i tzació dlquesta técnica diagnbst ica 
tan revo luc ion&r ia  no v a  ser f h c i l ,  i a l s  seus p r i n c i p i s  v a  ser en p a r t  
menyspreada pe r  metges que cre ien veure en el  seu Ús l a  l im i tac ió  dels 
seu v i r tuosisme corn h i b i  I s  exploradors;  aquesta que ixa esta recol I i d a  
a l  número 6 de les Monografies Mkdiques de 1926 pel  Dr. C. Cortés que 
es v a  lamentar del fe? de no haver  cont inuat e l  r i tme invt:st igador d '  
aquests mestres. 
Durant  e l s  anys  v i n t  es van  p u b l i c a r  g r a n  nombre de t reba l l s  que 
t rac taven en l a  seva major ia  sobre d i fe rents  va r ie ta t s  d 'ar r í tmies ,  ent re  
e l les  destaquen e l s  de l a  t a u l a  I I. 
TAULA I I 
1.- Any 1921 
a )  Annals de medicina, pags. 259. R. Lutembacher. Extrasisto les 
au r i cu la res  y la t idos  del corazón. Arch. mal. d u  coeur. 
b )  Annals de Medicina, pag. 182. Al ternenc ia  au r i cu la r .  C. Pezzi 
i L. Doncelet. Arch. mal d u  coeur. 
c )  Annals de medicina, pag. 362. Electrocardiograf ie c i in ique.  Traducció 
a l  f rancks pel  Dr. V. Gallemaerts. Autor Th. Lewis. 
2.- Any 1922 
a )  Annals de Medicina, pag. 62. Electrocardiograma i miocardi t is .  
Wieu Kliuwochs. 
b )  Annals de Medicina. In tox icac ió  massiva per  l a  d i g i t a l i n a .  Estud is  
del t ranstorns del r i tme  card íac .  Curació. Jour. Med. de Lyon. 
L .  Ga l l ava rd in i  i Broca. 
c )  Sobre una nova modal i ta t  d l a r r í t m i a  s inusal  ( I  'acceleraci6 s inusa l  
intermitent) .  Arch. des mal d u  coeur, des vaiseaux et  d u  sang. 
J. Meyer. 
d )  Annals de medicina, pag. 63. F i b r i l a c i 6  a u r i c u l a r  pe r  morf ina.  
L. Calandre. 
3.- Any 1924. 
a) Annals de medicina, pag. 157. Dos casos de conducció retrbgrada. . 
Codina i Vei I. 
b )  Annals de Medicina, pag. 228. Modif icacions del complexe ven t r i cu la r  
de I1electrocardiograma pe r  .sul fat  de qu in id ina .  J. Puche. 
c )  Annals de hiedicina, pag. 590. L'electrocardiograma en el  pronbstic 
de les insuficiencies cardíaques. A r r i  l laga. 
4.- Any 1926. 
a )  Monografies M&dique-s. NO 6. C. Cortks. L'electrocardiograma en 
el  diagnbstic de les malalt ies del cor. 
b )  Revista Medica de Barcelona. Taquiarr i tmias ventriculares por 
automatismo liberado. Gallaverdin. 
5.- Any 1928. 
a)  Annals de Medicina, pag. 395. Valoració c l ín ica de I 'onda f i na l  
de I 'electrocardiograma. L. Calandre. 
En e l l s  podem observar l a  gran tendkncia que tenien e ls  metges 
i fisiblegs d 'aquel l  temps, a invest igar sobretot en el camp referent a 
les a l  teracions del ritme després de I 'administració de fsrmacs potencialment 
tbxics. 
ETAPA MODERNA. INTRODUCCld DE L'ELECTROCARDIOGRAFIA PRECORDIAL. 
Cal destacar aquí el  t rebal l  d8A r r i l l aga  publ icat en Annals de Medicina 
a I 'any 1924 t i t u la t  "L'electrocardiograma en el  pronbstic de I ' insuf icibncia 
cardraca", perquk I 'autor va més en1 I& de l a  simple experimentació farmacolb- 
gica i considera a I felectrocardiograf ia com un dels métodes més Út i ls  
per a l  seguiment del malal t  i pel control de I'evoluciÓ. Pensern que a ixb  
s'enfrontava amb l a  sistemetica d'exploració de I 'bpoca. 
Durant aquesta bpoca hem de ressaltar l a  importhncia de I ' ob ra  
del Professor Dr. Gibert i Queraltó que a l  l l a r g  de dkades  va  ompl ir  
centenars de p-&gines a les revistes més prestigioses; entre elles i amb 
relació a l  tema que m'ocupa destacarem les següents: 
1.- Annals de Medic ina Fisiologia experimental del cor de c'argol. Any 1931 
2.- Annals de Medicina. El pols al ternant en les seves relacions amb 
I 'a l ternhncia electrocardiogrefica i e l  b l a n c e i g  ventr icu lar  elkctric. 
Extracte .de l a  rev is ta Archives des Maladies du  coeur, des vaisseaux 
et du  sang. N g  3. pag. 137 any 1932. 
3.- Annals de Medicina. La  desviació de I ' e i x  e l k t r i c  per  insuf lació 
gestrica. L'anomenat hngor per aerofhgia. Any 1934. 
Tan gran és I'ínterhs que va  despertar aquesta, j a  no tan nova, 
tbcnica d'exploració que són un gran nombre les publicacions que amb 
aquest tema és van produi r  durant aquests anys. 
Cal ressaltar l a  publ icació del primer l l i b re  monogrefic, que data 
de I 'any 1934. "Estudio electrocardiogrdiico de las enfermedades del corazón", 
del qual és autor Monterde. 
Per Últim cal esmentar I 'aportació revolucionhria que va ésser I'electro- 
cardiograma precordial el  qual obr ia  el  camí a' I 'estudi de molta més 
patologia cardíaca a l  marge de les arrítmies, es a d i r  l a  cardiopat ia 
isqubmica. Una de les primeres referbncies és recol l ida com anexe a l a  
rev is ta Annals de Medicina de I 'any 1933 publ icada per Hoffman a ls  Arch. 
of In ternal  Medicien t i tu la t  "Estandarització de les derivacions toreciques 
i l l u r  va lor  en l a  trombosi coronaria i les lesions del miocardi". En 
aquest t rebal l  es pa r l a  només de dues derivacions toreciques, i del seu 
va lor  per descobrir lesions que a I 'electrocardiograma per i fbr ic  no es 
podien observar, o bé que eren d'aparició més tardana. 
Malgrat aixb, I 'electrocardiograma precordial no s'acab8 d '  imposar 
fins I 'aportació de I 'obra del Dr. Martínez González al  l l a rg  dels anys 
quaranta. 


Introducció de l'electrocardiograma a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert