Crivillé i Estragués, Florenci

Palomeras i Casadejús, Daniel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El fons d'imatges Nicolau Coma i Llitjós, propietat del 
Museu Etnografic de Ripoll 
Daniel Palomeras i Casadejús L'any 1996, el Museu Eipogrific de Ripoll 
Florenci Crivillé i Estragués va adquirir a un particular de Camprodon 
(MER) (Ripolles), una important col.lecció de cli- 
xés fotogrifics de vidre, corresponent al 
treball professional realitzat per Nicolau 
Coma i Llitjós. La primera inspecció reveli 
el mal estat de conservació en que es tro- 
bava el material: amb el fet de rodar d'un 
magatzem a I'altre durant decades s'hi ha- 
via anat acumulant brutícia; la majorla d'e- 
xemplars eren sense encapsar; alguns 
d'enganxats entre ells, d'altres amb la 
pel.lícula desfullada.Tampoc no tenien gai- 
rebé cap indicació que en determinés I'or- 
dre, el tema, la procedencia ni I'epoca.Tot 
i així, de seguida es féu evident I'extraor- 
dlnarl 1nter6s etnografit I soclal que ens 
reservaven (pales en I'avantprojecte tltulat 
Membna revelada, que redacti el coordl- 
Aud1c16 de sardanes, el dilluns de la 
festa major; al barn de la C r e ~  de nador del treball Ramon Sargatal), tal com 
Campdevanol Període 19 10- 1920 
NICDLAU COMA I L~tqOs 
tota la feina posterior s'ha encarregat de 
demostrar. 
Chistoriador i arxiver local Agustí Dal- 
mau cerci informació sobre I'autor. Nico- 
lau Coma havia nascut a Ribes de Freser 
I'any 1876. Professionalment es dedicava a 
la fotografia i a la venda de rellotges. A 
banda de tenir un estudi obert al públic, 
utilitzi moltes de les seves imatges per a 
I'edició de postals, identificables per les Ini- 
cials N.C.LL. Posteriorment passi a residir 
a Ripoll, on el trobem encara I'any 1945. 
Fins al moment de concloure els tre- 
balls de restauració r o  hem sabut el nsrn- 
bre exacte de negztius de que disposi- 
vem. La col.lecció compren 3.200 unitats 
de clixés de vidre de 13 x 14 mm, 1.100 
de 9 x 13,50 de 7 x 9 i uns quants exem- 
plars d'altres mides. El seu precari estat, de 
conservació ens va fer demanar I'assesso- 
rament dels experts Anton Abel (del Cen- 
tre Excursionista de Catalunya) i Pere Ro- 
vira (del Servei de Restauració de Bens 
Mobles de la Generalitat de Catalunya), els 
quals emeteren uns informes sobre les 
condicions en quk es trobava el conjunt i 
indicaren les formes adequades de tractar 
i preservar aquest tipus de material. 
La feina principal de restauració la va 
fer el col,laborador del Museu Pere Soli i 
s'ha comptat amb I'ajut econbmic de la Di- 
putació de Girona i de I'empresa ripollesa 
Electrica Vaquer: Aquesta tasca ha consistit 
en la neteja curosa Deca per peca de les 
prop de 4.500 recollides, la seva protecció 
i a'llament en sobres de pH neutre i I'arxi- 
vament en capses idbnies.Al mateix temps 
es feia una classificació inicial, atorgant-10s 
sigles i nombres i establint una primera re- 
lació, inventari i descripció del contingut, 
de caricter provisional i forca aleatbria tot  
i que es respectaven les anotacions escri- 
tes en les antigues capses de car-tr6 quan 
Una barca awb sis persoqes al 
llac de Puigcerdd. 
Pen'ode 19 13-1 920. 
NICOLAU COMA I LLITJ~S. 
n'hr havra, apunts d'altra banda no sempre 
fiables 
La nostra proposta de fer un prlmeres- 
tudl parelal de la col~lecc~ó (centrat sobre 
JO0 dels clrxCs), va haver de ser aprovada 
pcl Centre de Promocló de la Cultura Po- 
pular I Tradlclonal Catalana, com a progra- 
rma de recerca I documentacló de I'lnven- 
tdrl del Patrlmonl Etnologlc de Catalunya, 
que fou encarregat al Museu I que ens ha 
permZs de comencar a obtenlr resultats 
sobre el contingut d'aquest valuós fons 
documental 
La revlsló aprofundida del materlal se- 
Iecclonat l'ha duta a terme I'arxlver ja es- 
mentat A Dalmau, amb I'assessorament de 
I'equlp de recerca que es proposa I la 
col.laborac16 esporidlca d'altres experts 
dc les contrades lmpllcades, a més de I'a- 
jut de blbllografia comarcal I mapes car- 
togrifies S'ha revisat la fitxa dels prlmers 
negatius, s'han completat dades, s'han es- 
menat errors, s'ha procedlt a ldentlficar 
pobles, carrers, lndústrles, paisatges, oficls, 
festes populars Alxí s'ha pogut anar dell- 
rriltant I'espal geografic captat la major 
pdrt correspon al Rlpolles, a la Garrotxa I 
a Osona, per6 també, en menor nombre, 
al Berguedi I a la Cerdanya Les poblaclons 
mes fotografiades són Campdevanol, RI- 
bes de Freser, Rlpoll I Llanars (Rlpolles), 
Vldri, Santa Marla de Besora I Orís (Oso- 
na), Besalú I Castellfolltt de la Roca (Ga- 
rretxd), Pu~gcerda (Cerdanya), Castellar de 
n'ttug (Berguedti) En les fotografies d'es- 
tudr o les realrtzades en jardlns, patrs, da- 
vdnt de la facana d'un habitatge, etc no ha 
estat posslble ldentlficar la localitat corres- 
ponent Els temes predomrnants els podrí- 
em agrupar en dos capítols la ~conografia I
la topografia En el prlmer, hl englobem les 
fotografies de matrimonis, Infants, familes, 
persones grans en la seva majorla mu- 
dcits, per6 també sovrnt abrllats amb farxa I 
barrctlna quan es tracta de gent de mun- 
trinya S'han de destacar els objectes que 
els acompanyen blclcletes, trlclcles, au- 
tom6blls, cavalls de cartró, escopetes de 
jogulna, llums de carbur En I'apartat de 
topografia cal mencionar les Imatges de 
vlstes parclals o generals de pobles, les de 
carrers, places i esglésies, les cuals solen 
ser clau a I'hora de definir Itindret.També hi 
ha fotografies de colonies textils de la vall 
del Freser, imatges testimonials de la cons- 
trucció de la línia ferria Ripoll-Puigcerdi, 
de cases de pages ... Altres temes més mi- 
noritaris són els relacionats amb les festes 
(tant civils com populars), el món del tre- 
ball (feines del camp, explotacions mine- 
res, fibriques textils, llocs de trobada com 
ara els cafes, etc.) Pertocant als esports, 
n'hi ha algunes de batudes de caca. 
Pel que fa a la datació, la majoria de les 
imatges van ser obtingudes en el període 
19 10- 1920. No  obstant aixo, també n'han 
aparegut d'anteriors al 1908 i d'altres fetes 
entre els anys 1923 i 1924. Un cas a part 
són les copies que Nicolau Coma treia de 
fotografies d'altres autors, les quals caldria 
situar anteriorment en el temps. 
La col.lecci6 es va donar a congixer du- 
rant la Setmana de la Ciencia 2000 a Ripoll, 
amb la presentació pública de I'esmentat 
estudi d'lPEC que encarrega al Museu Et- 
nogrific el CPCPTC. Les sessions van 
comprendre tres ponencies, que tractaren 
sobre el vessant historicoarxivístic, les ba- 
ses teoriques de la restauració i la seva re- 
alització prictica. D'altra banda, sota el títol 
In extremis, es va dur a terme a Ripoll una 
exposició, oberta del I O al 15 de novem- 
bre del 2000, en la qual es mostraren les 
ampliacions (20 x 25 cm) de 52 fotografies 
de la col.lecciÓ, documentades amb els 
corresponents peus de fotografia, a mes 
d'una tria d'imatges positivades digitalment 
i exhibides a través d'un monitor de tele- 
visió. El nombrós públic visitant contribuí 
activament a clarificar alguns detalls.Tambe 
hi passaren, per grups, uns 150 alumnes de 
les escoles de Ripoll, que reberen comen- 
taris didictics sobre el tractament i la im- 
portancia de la fotografia antiga i feren un 
recorregut guiat per I'exposició. Els mitjans 
de comunicació comarcals se'n feren ressb 
i des del Museu s'han redactat articles per 
a publicacions culturals de caire local. 
Els missatges obtinguts d'aquest treball 
de recerca, que es vol transmetre a través 
d'exposicions i de comunicacions, és que 
les generacions actuals som hereves de 
I'obra de les anteriors, que la relació entre 
elles conforma els pobles i les cultures, que 
I'obra humana modifica substancialment el 
paisatge i I'urbanisme i decideix el curs del 
progrés i que, si bé les modes i els costums 
passen, I'home perdura en aquell espai. 


El fons d'imatges Nicolau Coma i Llitjós, propietat del Museu Etnogràfic de Ripoll

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert