Jávega, Pardo

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Escenaris assistencials del model medic homeopatic 
a Catalunya 
L'homeopatia, com a 
model medic, es 
configura a Catalunya 
des del seu origen de 
manera semblant a les 
associacions mediques 
existents a Europa i, 
fins i tot, s'avanqa en la 
seva formació a pai'sos 
com els Estats Units. En 
el nostre país, el model 
hospitalari es 
desenvolupa d'en~h de 
l'últim quart de segle 
passat i entra en crisi a 
conseqiiencia de la 
Guerra Civil. En 
l'actualitat, els escenaris 
terapeutics on s'aplica 
l'homeopatia són 
fonamentalment dos: la 
consulta medica 
particular i les consultes 
ambulatories de 
lfHospital del Nen Deu. 
Homeopathy, as a 
medica1 model, has 
been configured in 
Catalonia since its 
origin in a manner 
similar to that of 
European medica1 
associations and its 
formation is even more 
advanced in countries 
like the United States. 
In Catalonia, the 
hospital model was 
developed from the last 
quarter of the 19th 
century, and entered 
into crisis as a result 
of the Civil War. 
Currently, the 
therapeutic scenarios 
in which homeopathy 
is applied are 
essentially two: the 
private medica1 
consultation and the 
mobile consultations of 
the Hospital de2 Nen 
Déu. 
L'homeopatia com a model me- 
dic, es configura a Catalunya des 
de l'origen de manera semblant a 
les associacions mediques existents 
a Europa i, fins i tot, s'avanci en la 
seva formació a pai'sos com els Es- 
tats Units (Coulter, 1984; 60-61). 
Com que el procés que es pro- 
dueix als seus inicis és de conver- 
sió, on el metge adopta un  altre sis- 
tema terapkutic diferent al que, 
fins aquell moment, utilitzava con- 
vencut de la seva superioritat cura- 
tiva, la prictica assistencial home- 
opitica era de consultori. 
A mesura que el model es desen- 
volupa apareixen les escoles i els 
hospitals homeopitics. El primer 
país on l'homeopatia gaudir2 de 
lleis que en permetin la difusió ser5 
Mexic, on el general P. Diaz, l'any 
1872, li doni  estatut legal. El 1874 
es constituí la Sociedad Mexicana 
de Homeopatia (Pardo, 199 1; 10). 
Al nostre país, el model hospita- 
lari es desenvolupa d'enci l'últim 
quart del segle passat. El 1874 s'i- 
naugura a Madrid lfInstituto Ho- 
meopático y Hospital de San José i, 
a partir del 1893, es constitueixen 
diversos centres assistencials a Bar- 
celona, dels quals cal destacar, ads- 
crit a l'homeopatia l'any 1901, 1'- 
Hospital del Niño-Dios. 
L'esmentat model entra en crisi 
definitiva a conseqiiPncia de la 
Guerra Civil. A Catalunya sobre- 
viuri una consulta ambulatbria 
homeopitica a l'esmentat hospital, 
merces a la tasca del doctor Peiró 
Rando. 
Així doncs, en l'actualitat, els es- 
cenaris terapeutics a Catalunya on 
s'aplica l'homeopatia són fona- 
mentalment dos: la consulta medi- 
ca particular i les consultes ambu- 
latbries de lfHospital del Nen Déu. 
1. La funcionalitat del model 
E1 model mPdic homeophtic - 
fonamentalment en la seva línia 
unicista-hahnemaniana- es com- 
porta en la seva funcionalitat res- 
pccte del model mPdic hegembnic 
(MMH) (MenOndez, 1984) de ma- 
nera rnés alternativa que comple- 
nienthria (vegeu el quadre núm. 1) 
atcses diverses raons: 
A) Primerament, el model mPdic 
homeopitic és, des dels seus inicis 
un sistema medic que aparegué a 
Occident creat per metges (Pardo, 
1993). 
B)  Com a conseqiiPncia imme- 
diata dins el sistema, no apareixen 
enlpiristes en el seu si.' Aquest 
s'organitza de manera similar als 
al-lbpates en els seus inicis i actual- 
ment s'integra en els col.legis pro- 
fessionals, amb tendPncia a ser ac- 
ceptat amb seccions prbpies de 
metges homebpates. 
C )  Al mateix temps les bases teb- 
riques, avanqades a la seva Gpoca, 
comencen a tenir confirmació 
científica quasi dos-cents anys des- 
pres, la qual cosa fa que el sistema 
interessi cada cop més als nous Ili- 
cenciats i a les Facultats de Medici- 
na i Farmhcia. 
11) I la utilització del medica- 
ment naturalista infinitesimal, en- 
tra en conflicte directament amb la 
terapkutica al.lophtica ponderal. 
Aixi) fa que, malgrat que l'ho- 
meopatia sigui una terapPutica me- 
dicamentosa com lral.lopatia, les 
scvcs xarxes de preparació i inves- 
tigacib medicamentosa siguin dife- 
rents i, per tant, competidores en el 
mcrcat de la salut. 
Per tot aixb, com a sistema mP- 
dic, eritra en competencia directa 
amb el model al.lophtic i fa que els 
models esmentats, en un sentit es- 
tricte, siguin excloents. 
Així com en altres models mi.- 
dics alternatius hi ha el que hem 
anomenat una apropiació per part 
de la classe medica de prhctiques 
curatives que, amb anterioritat, no 
eren en mans dels metges -o com 
a mínim de manera exclusiva-, en 
el model mPdic homeopAtic -en 
endavant MMHom- l'esmentada 
apropiació no s'ha produi't atGs 
que, com ja s'ha dit, es tracta d'un 
sistema mGdic des dels seus orí- 
gens. 
De tota manera, sí són presents 
els caricters de subordinació com a 
model mkdic respecte del model 
medic hegembnic per diferents ra- 
ons, perb fonamentalment per la 
manca de suport oficial dels dife- 
L'homeopatia, a I'igual que 
altres fórmules d'atenció 
mtdiques n o  
estandarditzades, es presenta 
com u n a  manera alternativa 
al model mPdic hegemdnic. 
1. A Catalunya, A. Vi- 
nyals cita l'excepció del re- 
ligiós reverend Pare Maria- 
no Ferrer Estruch, que es 
curi  d'una tuberculosi. 
Posteriorment es dedici a 
l'estudi d'aquesta, tractant 
nombrosos pacients. Arribg 
a ser nomenat soci de mt'rit 
de la Societat Hahnemania- 
na Matritense (Vinyals, 
1924; 457-461). 
rents estats i organitzacions medi- 
ques internacionals. 
En aixb incideix, de manera es- 
pecial, la manca de reconeixement 
legal a la lliure prictica medica que 
existeix a la majoria de pai'sos del 
món, la qual cosa crea buits legisla- 
tius que impossibiliten el ple des- 
envolupament de models alterna- 
tius, com en aquest cas l'Homeopa- 
tia. 
2. El model assistencial 
El desenvolupament de models 
assistencials dins 1'MMHom es tro- 
ba seriosament restringit per la 
manca de reconeixement oficial. A 
més, en aquest cas, hem de tenir 
Quadre 1. Funcionalitats en compte la irrupció de la Guerra 
complementirries i Civil que significi la fi de l'expe- 
altc?rnatives de I'MMHOM riencia hospitalhria homeopitica a 
respecte I'MMH Catalunya (Bellmunt, 1937; 15). 
1 .  Utilitza c l em~~nt s  propis de 1. Proposa un niodel tei~ric de salut- 
l'M31H, com cl diagnixtic, enicrmcla~ diferenciat i, per tant, 
t c c~~o log i~ - r ad io Iog i~~ ,  ariilisi ctc, alternatiu al rnodel mecanicista 
encara cltle e11 rilcnor mesura. de L'MMH. I 
2. S'organitza professionalment de 2. El tractairient Cs basat e11 el 
:ri~~!~era sitnilar. a l'cstructura medicament infinitesimal de 
1 professional dc I'MMH, acadi.rnies carhcter naturalista. . I 
Eio:i~eol~~tiqucs i coi.legis 
prolessionals. 
'5. La l ' o r~~ ia~ i i )  dels n~etges 3. Que es cotnpleinenta amb tres I 
!ion~ebpatcs <.s acadtniica e11 el anys d'estudis en ho~neopatia a
seu origen. I'AMHB. 
, 4 .  Utilitza, en casos d2urgi.ncia, cls 4. La urgPricia medicamentosa 
co~nplcxos hospitalaris al.lopAtics. horrieopitica es cobreix amb I 
guirdies telefAniqucs dels propis 
rnetges j)cr torns. 
I 5 Rcconeiscrncnt, utilitzacih de la ' 5. No rnedicalitzaci6 al.lop5tica. 
cirurgia, cnca:.'i cluc anih nlel:ys 
as~idni ' t~~t  quc la r~~ed ic i~ la  oficial. 1 
O. Els col~lcgis ;?rofessionals, des de 
l'any 1085 s'ir~ciincn al 
I rcconeisement de prhcliques 
a!tcrrlatives com a especialitats 
rrl?diqucs. 
6 Manca un  reconeixement oficial i I 
de rccol/arnent de l'estat. 
7. És mes ccomAinica com a 
terapPutica, especialrrlerlt en  la , 
seva utilitzaciti unicista que no 
aplica la polimedicaci6. 
Així doncs, com hem dit, els esce- 
naris assistencials del model actual- 
ment són: 
A) La consulta homeopitica 
B) La consulta ambulatbria de 
1'Hospital del Nen Déu. 
2.1. La consulta homeopdtica 
Les característiques de la consul- 
ta medicohomeopitica han evolu- 
cionat en funció de tres factors. Pri- 
merament, amb relació a la utilit- 
zació cada cop més Amplia per part 
de la població; en segon lloc, 
merces a la superació de l'enfron- 
tament amb els al.lbpates i tercer, 
per la seva lenta integració, de ma- 
nera subalterna, en el marc de la 
professió medica, com ho demostra 
l'existencia de seccions col.legials 
als col.legis medics catalans. 
Aquesta acceptació de la diferhn- 
cia, en el marc de la professió me- 
dita, seria un  dels elements que 
apareixen en aquesta segona mei- 
tat de segle i que regulen les rela- 
cions oficials en el si de la prbpia 
professió.' 
Com a escenari de consulta, pre- 
senta una varietat afegida a la con- 
sulta individual, la consulta com- 
partida. Aquesta es podria definir 
com aquell tipus de consulta on 
l'escenari i els serveis són compar- 
tits per diferents professionals, en 
aquest cas de la mateixa especiali- 
tat i nivell. Ara bé, els clients es di- 
rigeixen de manera individual a ca- 
dascun dels professionals. 
El grau de coparticipació varia a 
la prictica i presenta diferents ni- 
vells de funcionalitat. 
El primer es refereix a la funcio- 
nalitat purament econbmica, per la 
qual cosa dos o més professionals 
comparteixen local i instal.lacions 
comuns, com la farmhcia home- 
opitica, la recepció, el menjador, 
les despeses. El segon nivell impli- 
ca la cooperació i consulta entre els 
mateixos professionals respecte de 
l'evolució i el tractament dels seus 
pacients, fet que es produeix en al- 
gunes consultes seguint pautes en- 
tre col.legues o proximitat personal 
i10 subordinació. La consulta com- 
partida és, moltes vegades, la mi- 
llor manera d'iniciar-se com a met- 
ge homebpata, juntament amb al- 
gun col.lega amb més experikncia. 
I per Últim, el tercer nivell pres- 
suposa una funcionalitat de caric- 
ter assistencial. Els professionals es 
turnen els caps de setmana i festes 
per realitzar guirdies telefbniques 
davant urgkncies que els seus pa- 
cients puguin presentar. 
Aixb evita la intervenció d'altres 
professionals no homebpates i la 
possible interferkncia d'aquests en 
el tractament amb altres medica- 
ments o teripies. 
L'unicista 6s el metge amb una 
forta conscikncia de la seva dife- 
renciació respecte de la resta de la 
seva professió i manté vincles orga- 
nitzatius molt sblids -les Acadk- 
mies I-~omeopitiques-, coneixedor 
també de la necessitat d'obtenir un 
reconeixement legal per al desen- 
volupament complet del seu siste- 
xna. Així mateix, alguns mantenen 
la teoria que l'unicisme mai no 
podrh ser un sistema majoritari, fo- 
name~ltalment a causa de la seva 
complexitat. De la mateixa manera 
es té conscikncia de la incompatibi- 
litat amb la farmacopea al.lopitica, 
encara que l'enfrontament ha estat 
substit~iit per una mena de no-in- 
gerhncia respectiva. 
Quant al marc de relacions met- 
ge-pacient (vegeu el quadre núm. 
2)  queda modificat -respecte a la 
consulta al.lopitica- en funció de 
la prbpia concepció mkdica, ja que 
la malaltia és percebuda com un 
desequilibri de la forca vital i el 
medicament homeopitic permet la 
reacció d'aquesta, i restableix la sa- 
lut. 
Com en el cas anterior, el metge 
és vist com un mitjancer el qual, a 
través del medicament infinitesi- 
mal, permet que sigui la forca vital 
la que actui' retornant la salut a 
l'individu. 
En aquest context -com en el 
cas de la major part de teripies al- 
ternatives- la consulta esdevé per 
al metge l'element fonamental per 
al coneixement de la individualitat 
i idiosincrgsia del seu pacient, es- 
sent aquests els elements que mar- 
caran el diagnbstic i la seva medi- 
cació. 
((La Homeopatia es la Única me- 
dicina cuyo diagnóstico remite di- 
rectamente el medicamento que 
ser6 capaz de poner en marcha el 
Mixic fou el primer estat que 
reconegué legalment (1874) 
el model d'assistincia 
homeop2tica. 
2. Vegeu, per exemple, 
els comentaris a una recent 
sentencia de la Sala 2 del 
Tribunal Suprem referent a 
la prhctica de les anomena- 
des medicines alternatives. 
C. Cruz. 1993. ((La regula- 
ció de les medicines alter- 
natives)). Organització M>di- 
ca Col.legia1 (OMC) 25 (1 1- 
21). 
centració més gran de consultes, 
les quals tendeixen a situar-se des 
del barri de 1'Eixample fins a la part 
alta de la ciutat, amb un usuari de 
classe mitjana i mitjana-alta, enca- 
ra que amb una tendkncia a l'ex- 
pansió en altres sectors socials. 
La limitació assistencial a la 
qual est2 sotmés el model 
homeophtic a escala estatal 
és z4n important 
desavantatge per a la seva 
inscrció i per al seu 
coneixement en la nostra 
societat. 
proceso de curaciónn (Lara, 1922; 
5 5).  
A la consulta homeophtica, el 
pacient es converteix en element 
passiu, perb la terapkutica li per- 
met una més gran consciencia de la 
seva prbpia biografia i la seva rela- 
ció amb els processos de salut-ma- 
laltia. En aquesta mesura es con- 
verteix en subjecte actiu de la seva 
prbpia vida o encara més, és la prb- 
pia consciencia dels processos que 
interactuen en el seu propi males- 
tar la que determina que la teripia 
homeophtica est; donant els seus 
fruits. 
Si aquesta presa de consciencia, 
de manera progressiva, no es pro- 
dueix, diríem que la terapkutica no 
aconsegueix els seus objectius fi- 
nals. 
2.1.1. Distribució territorial 
La distribució de les consultes és 
majoritiriament urbana. Barcelona 
és el nucli que gaudeix d'una con- 
2.2. La consulta ambulatbria 
Reminiscencia del seu antic Ús, 
1'Hospital del Nen Déu disposa des 
de finals de la Guerra d'un consul- 
tori homeophtic que, des de fa al- 
guns anys, ha estat ampliat amb un 
altre. 
El primer a continuar aquesta 
tasca fou el doctor Peir6 Rands 
qui, cap a comencaments dels anys 
vuitanta, deixh la consulta existent 
al doctor Soler Medina. Posterior- 
ment l'ampliació permeté que un 
nou facultatiu entrés al servei, la 
doctora Pilar Quadrat. 
El servei funciona dos dies la set- 
mana, un per a cada consulta, i re- 
sulta molt econbmic, comparativa- 
ment, respecte a la consulta priva- 
da. 
A més, a les esmentades consul- 
tes, alguns dels alumnes dels cur- 
sos de medicina homeophtica de 
l'Academia Médico Homeopática 
de Barcelona (AMHB) hi fan prhc- 
tiques. 
2.3. A tall de conclusió 
El desenvolupament del model 
assistencial homeophtic presenta, 
com hem vist, tres importants im- 
pediments: 
1) Les lluites professionals amb 
els al.lbpates que tendeixen actual- 
ment a una normalització subsrdi- 
nada del model. 
2) La manca de suport oficial de 
1'Estat espanyol i, per tant, manca 
d'una legislació que garanteixi el 
seu desenvolupament. 
3)  Les lluites socials que, com 
l'exemple de la Guerra, significa- 
ren un seriós retrocés en el desen- 
volupament del model. 
Ara bé, en altres paisos euro- 
peus, com la Gran Bretanya, el mo- 
del presenta un  desenvolupament 
considerable si el comparem amb 
el nostre; cinc hospitals al país amb 
un servei inclbs en el National He- 
alth Service. 
La manca, pel que fa a la CEE, 
d'una normativa vilida que ordeni 
cl sector, frena la seva regulació a 
escala estatal. 
En l'actualitat els sectors socials 
implicats en el desenvolupament 
del model se circumscriuen a l'hrea 
professional de la medicina i la 
farmicia. Perb la progressiva 
tendkncia futura a la popularitza- 
ció del gremi homeopitic -no s'ha 
d'oblidar la campanya dels labora- 
toris Boiron per deixar de fumar 
amb l'homeopatia- implicarh al- 
tres sectors socials, bé a través de 
l'autoatenció, bé a través d'altres 
professionals no-metges. 
Val a dir, en qualsevol cas, que 
ltHomeopatia és la més directa 
competidora del farmac al.lopitic, 
malgrat que la limitació assistencial 
a la qual esta sotmks el model a es- 
cala estatal representa un  seriós 
desavantatge per al seu desenvolu- 
pament. 
Referkncies bibliografiques 
BELLMUNT, D. DE. La revolució i 1 'assist2ncia 
social. Barcelona: Antecedents i documents, 
1937. 
COULTER, H. L.. ((Hornoeopathy)). A: J. 
W. Salmon, J. W., ed. Alternative Medecines. 
New York: Tavistock Publications, 1984. p. 
57-79. 
CRUZ, C. La regulación de las medicinas al- 
ternativa~. Organización Medica Colegial 
(OMC), 25. 1993. p. 11-21. 
LARA, I. ((El arte del interrogatorion. Na- 
tura Medicatrix (1992), núm. 28-29, p. 42- 
46. 
LARA,~. ((E1 diagnóstico en Homeopa- 
tian. Natura Medicatrix (1992), núm. 28-29, 
p. 54-56. 
MENBNDEZ, E. L. Hacia una práctica médica 
alternativa. Hegemonia y autoatención (gestión) 
en salud. México, D.F.: Cuadernos de la Ca- 
sa Chata, 1984. 
PARDO JAVEGA, E. ((Los inicios de la Ho- 
meopatia en México)) . Revista de Homeopatia 
(1991), núm. 17, p. 9-11. 
PARDO JAVEGA, E. ((Hegemonia, crisis y 
alternativas de salud: El caso de Catalu- 
nya)). Quaderns d'Antropologies (UB) (mo- 
nogrkfic Antropologia de la Medicina) 
(1992), p. 47-54. 
PARDO JAVEGA, E. ((De la homeopatia co- 
mo modelo médico y su construcción en 
Catalunya)). A: Actas VI Congreso de Antropo- 
logia. Comelles i Romaní (coord.), Antro- 
pologia de la salud y de la medicina. Tene- 
rife, 1993. p. 231-237. 
VINYALS, A. La Homeopatia en España. 
Barcelona: International Homoeopathic Quadre 2. metge- 
Council, 1924. pacient en  el model 
homeopdtic 
9. 7'cncfclx ¿i ;?rr?nrc;ri' 
.. ~ . 
' 'J:I:~Pc~P:?~~~L.:Ic~<. . ?d 
rcs>o:~\ai?:litat cr. els prr)pis 
;Yrc:<ka%$w, ,i< i<; \ id2,  


Escenaris assistencials del model mèdic homeopàtic a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert