Arbós Palau, Ramón M.

Ibarz Capdevila, Joan

Piñol Cerro, Isidre

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Inventari del Patrimoni Etnologic de Catalunya (segona fase: 1999-200 I )  
El procés preindustrial de producció 
de calq a la comarca de les Garrigues 
Ramon M.Arbós Palau 
Joan lbarz Capdevila 
Isidre Piñol Cerro 
Introducció 
La comarca de les Garrigues presenta 
una riquesa cultural important des de di- 
versos punts de vista, historic, artístic, ar- 
quitectonic, arqueologic, paisatgístic i evi- 
dentment etnol6gic. En Bquest últim arnbit, 
I'etnol6gic, la gran aportació que té pen- 
dent la comarca són aquells aspectes que 
estan més estretament lligats amb I'explo- 
tació de la terra i el món rural. 
La recerca en curs que ara us presen- 
tem forma part de la realitat passada del 
món agrari i cultural de les terres de Po- 
nent, i va lligada amb les estretes relacions 
simbiotiques entre I'home i els recursos 
que li ofereix aquest medi més immediat 
que I'envolta. Els camperols d'aquesta zona 
s'havien d'enfrontar a tots i cadascun dels 
problemes que es feien presents dia rere 
dia i la resposta es trobava en el substrat 
cultural, la qual cosa comportava adquirir 
el coneixement i la saviesa de com treba- 
llar els recursos que la natura els posava a 
I'abast. Per entendre la producció de calc i 
les seves utilitats cal tenir presents aques- 
tes relacions home natura. 
El projecte titulat El procés preindustrial 
de producció de calc a la comarca de les Go- 
rrigues s'inclou en el marc de I'lnventari del 
Patrimoni Etnoldgic de Catalunya que im- 
pulsa el Centre de Promoció de la Cultura 
Popular ¡Tradicional Catalana. Per fer I'estu- 
di en qüestió ens hem proposat alguns ob- 
jectius, creiem que prou interessants, que 
seguidament enumerem. El primer d'ells es 
basa en la recuperació d'un ofici antic, de- 
saparegut totalment de I'activitat diaria i 
que només queda present en la memoria 
d'aquelles persones grans que hi havien 
treballat. El segon objectiu és el de la loca- 
lització de tots aquells forns de calc que 
encara resten en peu, almenys alguna de les 
seves parts i inventariar-10s correctament, 
que és el que hem estat fent fins avui en el 
curs de la recerca. El tercer objectiu es ba- 
sa en la redacció d'una monografia on es 
tracta tots aquells aspectes que tenen rela- 
ció amb la construcci6 del forn de calc: ex- 
plicació de I'indret adequat per a la seva si- 
tuació, el tipus de pedra que s'utilitza per a 
la producció de calc i les quantitats ne- 
cessaries per a la construcció d'un forn, I'e- 
nergia calorífica per a la transformació de la 
pedra en calc, el procediment de recol.lee- 
ció i maneig d'aquesta energia (branques, 
sotabosc, etc.), I'elaboració del forn de calc 
des del punt de vista artístic i arquitect6nic, 
les seves parts, models constructius, les se- 
ves diverses utilitats (per escalfar; pintar; 
blanquejar; desinfectar; ensulfatar; etc.), les 
vies de comerc d'ambit local per6 tamb6 
comarcal i intercomarcal, els impactes 
econ6mics i socials que comportava el tre- 
ball de la calc.. . A grans trets podem dir 
que es tracta d'una recerca que compar- 
teix tradició, art i ofici i I'equilibri home me- 
di que respon a la cultura tradicional agri- 
ria de les nostres contrades. 
L'element més important d'aquesta in- 
vestigació és el contacte amb els infor- 
mants, perque els forns de calc foren un 
tret més d'una comunitat rural que ha pa- 
tit grans transformacions. En un petit poble 
de les Garrigues, una comarca, amb crite- 
ris d'economia, a la cua de Catalunya, el 
treball de la calc perduri fins als anys sei- 
xanta, com també passa al Montsii, per 
exemple. Aixo ens permet recollir el testi- 
moni d'una gent que ha viscut tota aques- 
ta feina des de molt a prop. El valor d'a- 
quests documents orals, de les entrevistes, 
és imprescindible per a la nostra tasca per- 
que aquesta activitat economica, en ser 
molt marginal, cuedava fora de qualsevol 
control administratiu, funcionava a escala 
oral i per tant no ha deixat pricticament 
cap rastre documentalLTot i aquest incon- 
venient intentem seguir el rastre d'aquesta 
activitat a les Garrigues a través, per exem- 
ple, dels fons dels sindicats agrícoles, ja que 
s'ha observat qJe la distribució del pro- 
ducte als pagesos de cada poble acostu- 
mava a fer-se des d'aquestes associacions 
pageses. 
Vista frontal del forn del Buscarró 
del París al terme municipal de 
Tarrés. Imatge de la porta apuntada 
constru'ida amb pedra seca. 
Fotografies: Ramon M. Arbós Palau. 
La producció de cal$ a Tarrés: un 
exemple local 
Tarrés és un municipi de 1 12 habitants 
situat a la zona més oriental de la comar- 
ca de les Garrigues, en contacte amb la 
Conca de Barberi. Morfolbgicament el 
terme municipal és la línia dividria entre la 
conca del riu Francolí i la del Segre. Una 
carena d'epidermis calciria, que és la per- 
Ilongació de la serra del Tallat, fa aquesta 
funció d'aiguavés. 
rorografia és accidentada i rebregada, 
presenta grans desnivells i pendents i con- 
verteix el terreny en esquerp per a I'as- 
sentament humi. En les fondalades i cos- 
ters I'home, amb el pas dels segles, ha bas- 
tit grans marges de pedra per conrear la 
terra en feixes o terrasses. A la part més 
alta dels costers, a la carena i a la plana su- 
perior calcaria -terrenys menys aptes per 
al conreu--, hi predominen les formacions 
boscoses, sobretot el pi blanc, per6 també 
I'alnina i el roure. 
La vida del pages de Tarrés ha estat 
sernpre marcada per aquest entorn poc 
propici que ha estat un fre al seu desen- 
volupament, un reflex de vida dura, pro- 
ducció agrícola migrada i marcadament 
encaminada a la subsistencia. 
Aquestes condicions ambientals con- 
du'ien les famdies més necessitades, amb 
rnenys propietats per conrear; a buscar ac- 
tivitats economiques complementiries per 
subsistir i tirar endavant. En pobles comTa- 
rrks només es podia anar a jornal o ex- 
plotar d'alguna manera els recursos natu- 
rals: treballar a les pedreres, desboscar; 
eaear; recol.lectar fruits i plantes silvestres, 
fer feixos, carboneres, fer guix, fer llenya, 
mel o coure en forns de calc. Algunes d'a- 
questes activitats es feien exclusivament 
als mesos d'hivern, quan no hi havia feina 
al camp. 
En aquesta introducció hem exposat 
els tres factors que converteixenTarrés en 
lloc idoni per fer forns de calc: 
La zona nord-oriental del terme muni- 
cipal, que 4s la perllongació de la serra del 
Tallat, coneguda amb el nom dels Plans, es 
caracteritza per la composició geolbgica 
calchria o de pedra canalenca. Aquest ma- 
terial degudament cuit Óal fornó es con- 
verteix en calc. 
Els Plans són també el gran bosc deTa- 
rrés on, a més del tipus d'arbres abans es- 
mentats hi ha gran quantitat de sotabosc 
ógarric, cidec, sabina, romaní ... -, els ga- 
vells d'aquesta vegetació arbustiva són el 
material combustible utilitzat per coure els 
forns de calc. 
Existencia d'una important massa page- 
sa necessitada, i per tant, propicia a explo- 
tar temporalment aquests recursos natu- 
rals existents. Fer un forn de calc repre- 
sentari per a algunes families una activitat 
de caire estacional, realitzada anualment, 
per augmentar els migrats ingressos del 
treball agrícola. 
A aquests factors cal afegir-ne un quart 
i imprescindible: I'existencia d'una deman- 
da de calc que possibilitava una comercia- 
lització i feia rendible aquest tipus de pro- 
ducció. La calc era utilitzada basicament 
pels pagesos per ensulfatar la vinya. Els po- 
bles de la rodalia s'abastaven amb la calc 
de Tarrés. 
La realització de forns de calc conver- 
teixen Tarrés en un cas excepcional dins la 
comarca de les Garrigues pels següents 
motius: primer; en els 13'2 quildmetres 
quadrats del terme municipal Óés el més 
petit de la comarca6 s'han localitzat fins 
ara un total de 56 forns de calc, a més hi 
ha perspectives de localitzar-ne uns altres 
4. Serien un total de 60 forns de calc. Cap 
altre poble de la comarca presenta unes 
xifres semblants. A més a més, 45 dels 
forns Óel 75%ó es concentren als Plans, 
que només representen 113 de la superfi- 
cie del terme municipal.Aix6 possiblement 
converteix els Plans de Tarrés en una de 
les zones amb més concentració de forns 
de calc de Catalunya, tot i que no tenim 
elements de comparació per la manca 
d'estudis d'aquest tipus realitzats al nostre 
país. Estaríem davant d'un paratge absolu- 
tament excepcional en aquest sentit. 
Segon, de tots aquests forns de calc no- 
més se'n recorden I I en funcionament, un 
18%, per tant es tracta d'una activitat que 
té unes arrels en el temps difícils de preci- 
sar; perd que intuTm llunyanes. N o  és, perd 
objectiu del nostre estudi aprofundir en 
aquest aspecte en concret. Sí que és im- 
portant incidir en la tradició histbrica del 
treball de la calc. 
Tercer; aquesta gran quantitat de forns 
permet fer-ne un estudi tipolbgic,tenint en 
compte les característiques de la construc- 
ció, la seva situació, les possibles variants, 
els diversos graus de conservació, les for- 
mes de degradació o desaparició ... Apun- 
tem algunes idees: tots ells són forns de ti- 
pus efímer; és a dir; forns d'explotació tem- 
poral. La situació del forn segueix un patró 
concret basat a aprofitar el pendent del 
coster per fer el forat del forn. Pocs metres 
damunt el forn, a la carena, on comenca el 
pendent del coster; hi ha la pedra canalen- 
ca.Tot al voltant és ple de bosc per fer els 
gavells per cremar: La zona davantera ex- 
terior del forn, on hi ha la porta o boca, 
forma una petita placa que permetia tre- 
ballar els forners a peu pla i acumular els 
feixos per cremar: 
Quart, és \'únic poble de la comarca 
Ódels fins ara estudiats6 on hi ha un im- 
portant nombre de persones que han tre- 
ballat en forns de calc. Aquest fet és cab- 
dal, determinant i Únic, perque ens permet 
recollir to t  un seguit d'experiencies vitals 
necessiries per comprendre, recuperar i 
estudiar tots els processos implicats en la 
producció de calc. Podem seguir pas a pas 
la realització d'una fornada de calc, des de 
fer la brossa per cremar; fer els gavells i els 
feixos, el seu transport, fer el forat del forn, 
extracció de la pedra canalenca i la seva 
preparació, la carrega del forn, els passos 
de la fornada, la descarrega del forn, la co- 
mercialització de la calc i el seu abast re- 
gional, els seus canals de distribució, les for- 
mes de pes i transport.També ens permet 
coneixer els tecnicismes, les eines empra- 
des. Alhora coneixem la base social dels 
forners: sabem qui feia els forns i que els 
motivava, veiem com el parentiu i I'amistat 
permet~en entrar al rol de I'oficl I partlcl- 
par-hl de dlverses formes Ófent brossa, en- 
fornant, transportant la producció El for- 
ner era un pages que dedlcava una part de 
I'any a fer aquesta felna, pero en tots els 
casos era una fema estaclonal Óel forn es 
preparava a I'h~vern I la fornada es fela a la 
prlmaveraó, n~ngú aTarrés no era calclner 
Sabem que I'extrema duresa de molts dels 
processos d'aquest treball el convertien en 
un recurs poc des~tjable per6 certament 
rend~ble Conelxem el moment I les causes 
de la desaparlcló d'aquesta actlvltat en ple 
procés de modernltzacló I mecanltzacló 
del camp Óals anys selxantaó comencen a 
ut~l~tzar-se productes quím~cs per ensulfa- 
tar; la calc perd el seu mercat És una de les 
consequencles de les profundes transfor- 
maclons del camp catala arran de la lndus- 
tr~alltzacló I modernltzacló del país 
En definltlva, amb I'experlencla vltal de 
la gent de Tarrés podem recuperar total- 
ment un oficl perdut a la nostra comarca, 
amb la lmportincla etnol6glca que a1x6 
comporta 
Imatge de I'interior del ~ a t e i x  forn del Buscarró 
del París. S'observa com nomes la part 
davantera és constru'ida amb pedra, la resta de 
la cavitat és excavada a la terra aprofitant el 
terreny en pendent. 
Bibliografia 
ADAM, J. FI La construccidn romana. Ma- 
teriales i técnicas. León: Editorial de 10s Ofi- 
cies, 1996. 
ARBOS, A.; ARBOS, R. M. Tarrés. 
TesseIda nacional. Lleida: Diputació de Llei- 
da, 1999. 
BORR&, A. "Assaig de localització de 
la indústria dels forns de calc a les nostres 
serralades". A: I Asamblea lntercomarcal del 
Penedés y Conca d'cdena. Igualada: Maes- 
tro impresor Bas, 1952, p, 182- 187 
KRÜGER, F. Los altos Pirineos. Manufac- 
turas caseras, indumentaria, industria,Vol. IV, 
Gobierno de Aragón, Diputación de Hues- 
ca, Garsineu Edicions, 1997 ( la  Edició 
1935). 
PUJOL, D. Fontetcr i la calc: un cas d'a- 
profitament dels recursos naturals de les Ga- 
varres. Consell Comarcal del Baix Em- 
porda, 1989. 
ROSSELL, J.; SUBIRATS, M. La produccid 
de calc ahis El procCs preindustrial de pro- 
ducció de calq, a la comarca del Montsiir. 
Barcelona: Col.legi Oficial d'Aparelladors i 
ArquitectesTecnics de Barcelona, 1987. 
TUBAU, A. Moliners, calcinaires i poua- 
ters. Un passeig per la Cubelles preindustrial. 
Institut dlEstudis Penedesencs, 1999. 
VIOLANT i SIMORRA, R Els enfornai- 
res al Pallars Sobird (guixaires i calciners). A: 
Obra Oberta,Vol. IV. Barcelona: Editorial Al- 
tafulla, 198 l ,  p. 55-69. 
VIOLANT i SIMORRA, R. Etnografia de 
Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de 
Barberd, el Priorat. Barcelona: Editorial Alta- 
fulla, 1990 (I a Edició: Asociación de Estu- 
d i o ~  Reusenses, Reus, 1955). 


El procés preindustrial de producció de calç a la comarca de les Garrigues

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert